La Taula del Tercer Sector realitza el 16 de setembre una jornada on es debatrà com garantir l’accés de les persones vulnerables als subministraments bàsics.
L’acte, que tindrà lloc a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, forma part del Cicle Debats “Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector” que la taula va impulsar el passat mes d’abril.
Durant la sessió Joana Mundó, cap de projectes d’Ecoserveis, presentarà el dossier “L’energia com a dret: com afrontar la pobresa energètica”. Posteriorment, Núria Salas, responsable de projectes de la Fundació ABD, Pablo Cotarelo, membre de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, i Raquel Carrión, cap de l’Àrea d’Acció Social de Càritas Diocesana de Girona, explicaran que estan fent les entitats no lucratives per garantir aquest accés. La taula serà moderada per Catalina Serra, subdirectora del diari Ara.
Les persones interessades en participar han de fer la inscripció prèvia a través d’aquest formulari.
Un documental mostra com seria un món on les dones es comportessin com a homes i els homes com a dones.
“Majorité Opprimée”, un curt de 10 minuts de la francesa Eléonore Pourriat, aborda el sexisme i la discriminació que pateixen les dones des d’una perspectiva mordaç. El vídeo explica un dia a la vida de Pierre, un home que viu en una societat on els rols tradicionals s’han intercanviat.
Pierre ha de suportar les mirades i grosseries de les dones, es víctima d’una agressió sexual i no compta amb el suport de la policia ni de la seva dona. Amb aquestes escenes la directora volia que els homes sentissin la incomprensió i el sentiment de culpabilitat que sovint viuen les dones que pateixen una agressió.
El documental es va estrenar fa cinc anys a diferents festivals, però ha estat a través de les xarxes socials que ha aconseguit tenir repercussió.
Eldiario.es ha reflectit en un mapa les compres que fa l'Estat espanyol a països on no es respecten els drets bàsics dels treballadors/ores.
Matèries primeres, petroli i tèxtils arriben cada dia a Espanya procedents de països on els treballadors/ores fan jornades laborals extenuants a canvi de salaris ínfims, en condicions poc segures i sovint sense dret a sindicar-se.
Amb l'objectiu de donar visibilitat a aquest fet, el diari eldiario.es ha elaborat un mapa on reflecteix què importa l'Estat espanyol d'aquests països. Ho ha fet prenent com a criteri el rànquing de drets laborals de la Confederació Sindical Internacional.
Així, els combustibles i els olis minerals encapçalen el rànquing dels productes que compra l'Estat espanyol als països classificats com "Sense drets laborals".
Pots consultar en mapa en aquest enllaç.
Mentre la medicació de primera línia ha disminuït de preu, els règims de segona línia segueixen sent dues o fins a dotze vegades més cars que el preu més baix, segons els darrers informes de MSF.
"Gairebé 12 milions de persones reben teràpia antiretroviral (TAR) als països en desenvolupament", declara la directora mèdica de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials de Metges Sense Fronteres (MSF), Dra. Jennifer Cohn. A més, especifica, "les persones VIH-positives comencen cada vegada abans el tractament". No obstant això, "els tractaments s'han de seguir tota la vida, així que necessiten millors tractaments de primera línia i medicaments de segona línia més assequibles per quan falten els primers".
En la mateixa direcció, Cecilia Ferreyra, també de MSF, afirma que s'han fet evidents avenços en la qualitat i l'accessibilitat dels tractaments que arriben a països en vies de desenvolupament, però el VIH, diu, "se segueix cobran 1,5 milions de vides per any i a moltes zones del món és encara primera causa de mort". "Hi ha encara 18 milions de pacients que no han rebut tractament i la majoria d'ells no han estat ni diagnosticats".
En la lluita contra el VIH també són necessàries, expliquen des de l'organització, eines addicionals per fer el seguiment del tractament i millorar així la qualitat de l'atenció. La prova rutinària de càrrega viral mesura el nivell del virus a la sang i per tant om respon la persona al tractament. El darrer informe de Metges Sense Fronteres publicat el passat juliol 2014 (amb motiu de la Conferència Internacional de la SIDA celebrada a Austràlia) "Getting to Undetectable" descriure l'accés a la prova a l'Índia, Kènia, Malawi, Sud-Àfrica i Zimbabwe- i revela que encara cap país ha pogut implementar-la com a prova de rutina. L'informe conclou que el preu que han de pagar els països per prova és un obstacle important per a una aplicació més àmplia.
Encara que la implementació de la prova de càrrega viral és lenta i incompleta, s'espera que permeti descobrir molts pacients que no responen bé a la primera línia de tractament i han de canviar a la segona línia. Per tant, el preu dels medicaments per als tractaments de segona línia és també un tema crític.
L'informe anual de MSF sobre preus dels medicaments conclou aquest any que mentre el cost dels tractaments de primera línia han disminuït en els últims 12 mesos, els règims de segona línia segueixen sent dues vegades més cars que els de primera. Per als països d'ingressos mitjans, la situació és encara pitjor. Alguns arriben a pagar 12 vegades més que el preu més baix conegut.
La directora de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials a l'Índia, Leena Menghaney, afirma que per aconseguir posar més persones en tractament, "els països han de superar les barreres de patents que impossibilita l'accés a medicaments assequibles".
Elysium és una de les pel·lícules escollides per SOS Racisme pel seu cicle de cinema i drets humans 2014. En aquesta ocasió la pel·lícula i el debat giren al voltant del dret a la salut. La sessió és gratuïta.
Cinema i debat, una fórmula que funciona i que ens proposa en aquest cas SOS Racisme i el seu cicle de cinema Cinexclusió. Concretament, és el Grup d'Acció de Cultura de l'organització, que té el suport de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el Casal del Pou de la Figuera de Barcelona.
Aquesta edició del cicle, la tercera, es centra en els drets vulnerats. Així doncs, les reflexions que SOS Racisme vol provocar són sobre “com s’estan erosionant els drets a la salut, els drets de les dones i els drets a l’habitatge i a la ciutat”.
L'institut de Drets Humans de Catalunya realitza a partir del 16 de juny un curs que ofereix els mitjans i les eines per integrar els drets humans en la cooperació al desenvolupament.
A partir de l'estudi dels sistemes internacionals de protecció dels drets humans i dels fonaments del desenvolupament i de la cooperació, es treballarà la coneguda metodologia de l'enfocament basat en drets humans. Una metodologia, una eina i un objectiu per integrar els drets humans en totes les actuacions de la cooperació al desenvolupament, des de la seva definició política fins a la seva implementació en tot el cicle del projecte.
El curs està dirigit a cooperants al terreny, tècnics de gestió de projectes, mitjans de comunicació especialitzats i altres persones vinculades a l'àmbit del desenvolupament, que no necessàriament han de comptar amb una formació jurídica prèvia, però que desitgin tenir una primera aproximació als drets humans i a l'enfocament basat en drets humans.
Programa
Creu Roja engega una gran "Aliança Humanitària" per lluitar contra l'augment dels casos de pobresa.
Creu Roja Catalunya ha posat en marxa una ambiciosa campanya per recaptar 1 milió d'euros que els permeti arribar a 100.000 infants, el doble dels que van atendre l'any 2013. La campanya es va presentar el passat dimarts, 6 de maig, a l’Auditori de la Fundació RBA de Barcelona i vol ser promoure una aliança humanitària per a l’alimentació infantil, una gran crida per aconseguir el suport de la ciutadania, del món empresarial, de l’administració i d'altres agents socials i econòmics en favor d’aquesta causa.
L'acte, que va estar conduit conduït per l’humorista Peyu i la periodista Marta Càceres, va comptar amb la participació de nombrosos representants de Creu Roja que van explicar el perquè de la campanya i van mostrar nombroses dades que corroboren l’augment de la pobresa infantil a Catalunya: el 29,4% dels infants catalans viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 20,1% del conjunt de la població; entre les persones en situació vulnerable ateses per la Creu Roja, 7 de cada 10 no poden garantir una alimentació saludable als seus fills i filles i un 38% no poden pagar la quota del menjador escolar.
"No ens podem permetre que tants infants no comptin amb una alimentació adequada, perquè això hipoteca el seu futur físic i emocional". Aquest missatge va ser el més repetit pels qui van intervenir en l’acte, com el mateix president de la Creu Roja, Josep Marquès.
El Parlament estatal aprova la modificació de la llei relativa a la justícia universal, la qual inclou, entre els seus àmbits, delictes contra les persones, genocidi i delictes contra la humanitat.
El Parlament Espanyol va aprovar el passat dia 13 de març la Llei Orgànica 1/2014, de 13 de març, que modifica la llei relativa a la justícia universal. Aquesta llei va entrar en vigor al dia següent de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), cosa que deixa veure la importància que dóna l’estat a la regulació de diverses matèries, entre les destacades anteriorment.
Amb aquesta llei, la jurisdicció espanyola, respectant els Tractats Internacionals ratificats per Espanya, amplia la seva competència sobre delictes que, comesos fora del territori nacional, són susceptibles de ser investigats per la jurisdicció espanyola, com per exemple, delictes de violència domèstica i lluita contra la dona.
La llei estableix una sèrie de requisits respecte dels delictes que poden ser investigats, com per exemple, prèvia querella del Ministeri Fiscal o de la persona perjudicada, amb la condició que el delicte no sigui objecte procedimental en un Tribunal Internacional o conegui la jurisdicció del país on es va cometre el delicte.
En delictes de genocidi o contra les persones, la jurisdicció espanyola podrà conèixer, encara que el delicte es cometi fora del territori nacional, quan sigui contra un espanyol o un estranger resident habitual a Espanya.
Respecte de delictes de tortura, integritat moral i violència contra les dones, la jurisdicció espanyola coneixerà dels procediments contra un nacional o quan la víctima sigui espanyola.
En delictes sexuals contra menors d’edat, la llei amplia les possibilitats de conèixer, establint que coneixerà dels procediments contra un espanyol, contra un estranger residint a Espanya, quan la víctima sigui espanyola o quan el procediment sigui contra persones jurídiques domiciliades a Espanya. A la llei s’estableixen els mateixos requisits per a delictes contra els éssers humans.
Diverses organitzacions, com per exemple Justícia i Pau o Amnistia Internacional al·leguen que aquesta llei és un retrocés en matèria de protecció de drets humans i que podria afavorir la impunitat de certs crims per provocar el sobreseïment de causes obertes per la justícia espanyola, com ara els crims al Tibet o a Rwanda, on van assassinar a nou ciutadans espanyols.
Un dels arguments principals és que la justícia només actuarà, quan el responsable sigui espanyol o, si és estranger, resideixi o es trobi a Espanya i la seva extradició hagi estat rebutjada.
La setmana de l'1 al 8 de març se celebra a Europa des de fa 10 anys la Setmana contra l'Apartheid Israelià. A l'Estat espanyol, 7 universitats i ciutats s'han sumat a la campanya.
La Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de les Illes Balears (UIB), Universitat de Sevilla (US), Universitat Autònoma de Madrid (UAM), València, Iruñea (Navarra) i Gijón (Astúries). Són les 4 universitats i 3 ciutats que durant aquesta setmana (de l'1 al 8 de maçr) convoquen activitats amb motiu de la X Setmana contra l'Apartheid Israelià.
En total, són 133 les ciutats que se sumen a la causa i que, en diferents setmanes de l'any, accentuen la difusió i la reflexió sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Al mapa de la Israeli Aparthaid Week 2014 s'hi pot consultar el mapa de les localitzacions així com tots els esdeveniments que tindran lloc al món sencer.
Durant aquests 7 dies, doncs, diferents universitats i entitats s'adhereixen a la "Campanya Internacional de Boicot, Desinversions i Sancions contra la colonització, l'aparthaid i la ocupació israeliana" sobre territori palestí (en anglès, Boycott, Divestment, and Sanctions BDS).
La campanya té 4 línies d'actuació: boicot econòmic, polític, acadèmic i cultural i esportiu. Una iniciativa sorgida de la societat civil palestina que ha assolit seguiment internacional ja als 4 nivells i que rep el suport de la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina, que agrupa més de 30 ONG, associacions i grups de solidaritat amb el poble palestí.
A l'àmbit acadèmic, el boicot contra Israel ha obtingut l'adhesió d'acadèmics com Stephen Hawking i d'organitzacions com l'American Studies Association i la Humanits Sociology Association. A més de comptar amb el suport també de les universitats de Johanesburg a Sud-àfrica, la Universitat de Bergen o la Universitat Tècnica de Dinamarca, entre molts altres departaments i federacions d’estudiants d'Europa.
Passi de la pel·lícula "Assistència Mortal" (VO francès subtitulada en castellà) i debat posterior. Haití, els altres terratrèmols.
Explica Iolanda Fresnillo: "Confesso que he hagut d’aturar la pel·lícula en diverses ocasions. Amb llàgrimes als ulls, no de pena, sinó de ràbia i impotència. Raoul Peck, reconegut cineasta haitià, recorre els dos primers anys després del terratrèmol del 12 de gener de 2010. Un viatge pel procés de reconstrucció a través del paper de l’ajuda internacional. Aviso que el resultat no deixa gens ben parada l’anomenada 'comunitat internacional'."
Es parlarà de “com s’està utilitzant la cooperació i la reconstrucció per aprofundir les estratègies neoliberals en aquest castigat país del Carib”.
Un cinefòrum amb Iolanda Fresnillo (promotora de #HaitiAltresTerratrèmols, enllaç aquí) sobre la situació a Haití, a quatre anys del terratrèmol, a partir del documental “Assistència Mortal”, del cineasta haitià Raoul Peck, que repassa críticament la reconstrucció i l’ajuda internacional a Haití després del terratrèmol de 2010.
Diferents entitats imparteixen una formació on s’ofereix una perspectiva global de l’actualitat i el paper de les entitats no lucratives, així com eines per la construcció d’un món més just.
Entre el 8 de febrer i el 15 de març, Arquitectes sense Fronteres, Centre Delàs d'Estudis per la Pau - Justícia i Pau, Enginyeria sense Fronteres - Catalunya, Fundació Proide, Institut de Drets Humans de Catalunya i InteRed Catalunya, amb la coordinació de la Federació Catalana d’ONG (FCONG) imparteixen la 4a edició del curs “Fonaments per a la Transformació Social”.
La formació compta amb la participació de diferents ponents, com Arcadi Oliveras, Jose Luis Gordillo o Pepa Martínez, té com a objectius:
L’Observatori DESC desenvolupa a partir del 10 de febrer un curs on es mostraran experiències relacionades amb el dret a l’habitatge.
Aquesta formació on line té com a finalitat desmuntar la percepció dels drets socials com a drets subalterns i promoure una vida digna de les persones.
A través dels quatre models que estructuren el curs, els participants treballaran els següents continguts:
Amb l'organització Human Rights Watch (HRW) es pot fer un repàs de la situació dels drets humans, el 2013, i de les perspectives pel 2014.
Milions de persones han visitat HRW.org el 2013. Per cercar investigacions sobre el terreny en el camp dels drets humans arreu del món. Informant sobre vulneració de drets humans, l'ONG espera el suport de persones, col·lectius i organitzacions per seguir realitzant la seva tasca.
HRW també s'apunta a la revisió del que ha sigut el 2013. Des de la guerra civil a Síria, als problemes de governabilitat a Egipte o Turquia, passant per la situació de minories a l'Àsia, o els drets dels immigrants als EUA. Uns complicats camps per abordar, tot i que una aproximació és possible. Índia, Birmània i Aràbia Saudita són altres dels escenaris que HRW ha visitat.
I l'article més visitat és... Aquest.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya porta a terme a partir de febrer una formació on line on s’aprofundirà en els drets civils i polítics i en els sistemes de protecció.
El curs, centrat en la seguretat dels drets humans, permet endinsar-se en els fonaments dels drets humans i en els diferents sistemes internacionals de protecció. A més, un dels blocs de la formació abordarà com la crisi econòmica i financera que afecta als països occidentals està incidint en aquests.
Temari
L'objectiu del Dia, proclamat el 1950, va ser, i és encara, posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, establerta dos anys abans.
L'objectiu del Dia, proclamat el 10 de desembre de 1950, va ser posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, definida el 1948. I el 2013 es compleixen 20 anys de l'establiment de l'Oficina del Alt Comissionat de NU pels DH, creada pel recomanació dels delegats de la Conferència Mundial sobre DH (Viena, 1993).
2013: 65 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, i 20 anys de la creació del mandat de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans
Fins aquí les dades “fredes” al voltant del Dia. En aquests anys han canviat coses, moltes, en la matèria, però encara les vulneracions de DH, la pobresa, la desigualtat de gènere, la falta de llibertat de religió o d'expressió, i tantes altres violacions de DH són una constant en el segle XXI.
Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, per posar dos exemples significatius dels quals coneixem força el recorregut, però també tantes altres entitats de nivell internacional a local, que també coneixem, treballen encara per denunciar les violacions de drets bàsics, i especialment per facilitar la capacitació, d'individus, de pobles i de comunitats, en la construcció de les eines per a la promoció de la dignitat.
La Llum de la Pau de Betlem, un projecte internacional amb una llarga tradició, arriba de nou a casa nostra i ens convida a posar-nos “Drets per la pau”.
Cada any quan s’acosta Nadal, els Escoltes i Guies d’Àustria porten des de Betlem una flama encesa, que després els escoltes i guies d’arreu escampen a tot el món. És la Llum de la Pau de Betlem, una flama que simbolitza la pau que es vol que sigui present arreu.
Aquest any, a casa nostra aquest projecte duu com a lema “Drets per la pau”, per convidar-nos a combatre les injustícies del món i a reivindicar els drets fonamentals de les persones.
Amb aquest eix central, des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya s’han elaborat uns materials pedagògics que inclouen dinàmiques, lectures i recursos visuals. N’hi ha per a diferents franges d’edats, des d’infants a partir de 6 anys fins a adults. Estan pensats per a agrupaments escoltes i entitats de lleure, però també són útils per a altres contextos educatius. Al web de la Llum de la Pau podreu trobar-hi aquests materials i tota la informació sobre el projecte.
L’acte central de rebuda de la flama a Catalunya, organitzat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya juntament amb altres entitats, tindrà lloc a la plaça de Bonet i Muixí de Barcelona el 15 de desembre. Els dies següents s’organitzaran altres actes de rebuda per anar escampant la flama a diferents poblacions catalanes.
Aquesta plataforma de "crowdsourcing" recopila informació i la mostra en un mapa. És perfecte per les crisis humanitàries.
Ushahidi és una plataforma col·laborativa oberta i distributiva, on els usuaris poden aportar informació mitjançant diferents eines. Aquesta plataforma és pot instal·lar en un servidor web, i així ser visible mitjançant Internet. Tot i què pot ser utilitzada des de molts punts de vista, és una plataforma que s'ha utilitzat normalment per gestionar crisis humanitàries.
Un cop el programari està instal·lat en el servidor web, la plataforma visualitza un mapa i unes categories d'incidències. Aquestes categories poden ser gestionades pels administradors. Les incidències són reportades pels usuaris que estan repartits en el territori. Amb un telèfon mòbil, un usuari pot enviar un missatge SMS, un tuit o un correu electrònic, sobre alguna incidència prèviament categoritzada. Conjuntament amb el missatge s'envia la localització GPS. Un cop enviada la informació aquesta apareix reportada al mapa de la plataforma, i per tant es pot coordinar millor l'assistència terresetre.
Ushahidi va néixer a Kenia per denunciar els fets violents posteriors a les eleccions presidencials del 2008. Peró en el terratrèmol d'Haití va ser quan va arribar a la fama digital. En el desastre caribeny, molts voluntaris anaven enviant informació amb els seus mòbils. Si un usuari sentia algú cridant sota les runes d'una casa esfondrada, enviava la informació amb la posició GPS i automàticament sortia reportada al mapa de la plataforma. Des del centre d'operacions, s'enviava ràpidament un equip de rescat.
Crowdmap: Effortlessly add media. from Ushahidi on Vimeo.
De moment no tenim constància que a Filipines s'estigui utilitzant aquesta eina tot i què l'escenari és potencialment favorable pel seu ús. Aquesta plataforma està sota llicència de programari lliure i és pot descarregar aquí. També disposa d'una versió per a telèfon mòbil.
El tifó més devastador en dècades destrueix àmplies zones de Filipines. Què estan fent organitzacions i agències humanitàries en resposta a les seves conseqüències? I com ajudar?
L'agència de Nacions Unides UNICEF és una de les encarregades de prestar ajuda humanitària als milions de persones que ho han perdut tot degut al tifó més devastador de les últimes dècades, que ha tingut la seva força més gran en el seu pas per àmplies zones de Filipines. S'estimen més de 10.000 morts, però els afectats es calculen en milions. UNICEF està mobilitzant-se a la regió, però els recursos econòmics de Nacions Unides són limitats, i necessita moltes petites i grans aportacions per oferir ajuda a la població afectada. Podeu fer una aportació directe a les comunitats filipines afectades en aquest enllaç d'UNICEF. Aigua potable, allotjament, alimentació i suport mèdic són les necessitats prioritàries.
Passem a l'àmbit de les ONG. Veiem la resposta d'algunes d'elles, i també com ajudar
Oxfam Internacional i la seva delegació a l'Estat Espanyol i a Catalunya, Oxfam Intermon, ens expliquen: Oxfam ha enviat un equip d'experts per avaluar les condicions de l'aigua, el sanejament i la salut públicaa Bohol, després que el supertifó Haiyan (nom local: Yolanda) arribés al país el passat 8 de novembre. Un altre equip es dirigirà al nord de Cebu, Samar del Nord i de l'Est i Leyte, a la regió de Visayas Oriental”. Es poden fer aportacions en aquest enllaç.
Sobre la resposta de Caritas, que també té delegacions al país d'Àsia Pacífic, podeu tenir més informació en aquest enllaç.
Acció contra la Fam explica que la destrucció afecta més de 4,3 milions de persones. L'entitat també explica que està present des de l'any 2000 al país i que dedicarà els recursos que obtingui a alimentació, aigua potable, sistemes sanitaris i kits d'higiene, que “poden ser la diferència entre la vida i la mort en els primers dies desprès d'una catàstrofe”, segons indica. Es pot fer un donatiu a través d'aquest enllaç.
Creu Roja també ha posat en marxa els seus dispositius d'emergència. Les necessitats més immediates que indica són les mateixes que ja hem apuntat: aigua, menjar, dispositius sanitaris. Es poden fer aportacions des d'aquest enllaç.
Save the Children augmenta a 9,5 milions l'estimació de les persones en risc a causa del tifó, dels quals un 40% són infants. Podeu veure què fa i com ajudar, aquí.
Aquesta és la proposta del concurs de l'ONG humanitària, de cooperació i de sensibilització Oxfam Intermon. Cal parlar en el vídeo d'activisme, de canvi social, i de persones.
Per participar s'ha de ser més gran de 18 anys, i seguir els passos que l'ONG indica en la web del concurs. El termini és fins el 24 de novembre de 2013.
L'eix: “explicar com l'activisme pot aconseguir canvis en la vida de les persones”
Oxfam Intermon proporciona idees i material per usar en la peça, que ha d'incloure necessàriament una imatge que proporciona l'entitat i que es pot obtenir al llarg del procés de registre. L'11 de desembre de 2013 es faran saber les propostes guanyadores, que podran ser usades en les campanyes de l'organització.
El procés, a partir d'aquí, és:
Idees bàsiques: justícia econòmica, acció humanitària, ciutadania i governabilitat, drets socials bàsics i drets de les dones.
Hi haurà dues propostes guanyadores, una per votació del públic (ja es poden veure algunes de les propostes presentades, i votar-les) i l'altra per votació del jurat. Els premis, aquí.
Des del 1990, Lampedusa ha recollit més de vuit mil cadàvers.
El 3 d’octubre un vaixell amb unes cinc-centes persones, entre les quals moltes dones embarassades i molts infants, naufraga davant l’illa italiana de Lampedusa, no gaire lluny de la nostra costa. El vaixell s’avaria i comença a enfonsar-se. Un dels supervivents va explicar: «Com que estàvem a prop de la costa vam decidir d’encendre un foc per cridar l’atenció, però el pont estava brut de benzina i en pocs segons el vaixell va quedar envoltat de flames; molts ens vam llançar al mar cridant mentre el vaixell bolcava». Entre morts i desapareguts, unes tres-cents cinquanta persones. Algunes barques de pesca van sentir els crits d’auxili però els van ignorar. Altres – també la Guàrdia Costanera– van rescatar unes cent cinquanta persones. Tots provenien d’Eritrea i Somàlia. Des del 1990, Lampedusa ha recollit més de vuit mil cadàvers.
Malauradament, no serà l’última catàstrofe
Itàlia, país solidari però alhora intransigent amb la immigració clandestina, va decretar un dia de dol nacional i ha fet una crida perquè Europa els ajudi. Malta, Xipre, Grècia, Espanya pateixen el mateix problema. Milers d’africans però també d’asiàtics utilitzen el Magreb com a pont de trànsit cap a Europa. Encara que molts es neguin a veure-ho, en aquest trànsit hi ha el futur demogràfic d’Europa per a les properes dècades. La pressió demogràfica que hi ha en determinades zones del món fa pensar que, malauradament, la tragèdia del 3 d’octubre no serà pas la darrera. N’hi haurà moltes més. Els immigrants cerquen una vida millor i assumeixen el risc del «viatge migratori», encara que les expectatives de fracàs (és a dir, de no poder arribar, morir pel camí o ser expulsats) siguin molt elevades. L’any 2012 travessaren irregularment la frontera sud espanyola 6.992 persones, mentre que 14.944 van ser interceptades, i 225 van morir en l’intent (cf. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía). La desesperació porta algunes dones a projectar embarassos abans del viatge, perquè són conscients que en aquest estat la legislació de molts països europeus les protegirà.
Un problema d’una gran complexitat
Culpar Europa o les seves institucions, com si aquestes institucions no tinguessin res a veure amb nosaltres, no deixa de ser una sortida fàcil. Europa té un fort teixit civil solidari. Tots, institucions i societat civil, hem de reaccionar per a poder millorar la nostra capacitat d’actuació, els nostres serveis d’acollida i la nostra capacitat de denúncia, i ho hem de fer amb urgència. Hem de ser conscients, però, de la complexitat del problema, en què intervenen actors molt diversos: persones que només volen una vida millor i delinqüents que trafiquen amb els desigs i els somnis dels altres, sotmetent-los a uns transports que comporten un risc enorme. Alhora que lluitem contra les tragèdies, ens cal lluitar contra aquest tràfic inhumà que prolifera a tot el nord d’Àfrica.
També ens cal obrir un debat rigorós en el si de la ciutadania europea. Quina funció tenen les fronteres? Com podem ordenar amb humanitat un fenomen que ara com ara és inevitable i que creixerà en un futur proper? Quins efectes tenen determinades lleis aprovades als nostres parlaments? Alguns vaixells pesquers van fugir i no van ajudar a salvar vides a Lampedusa. L’alcaldessa, Giusi Nicolini, va atribuir la suposada actitud insolidària d’alguns pescadors a l’actual legislació italiana, aprovada el 2008 pel govern de Silvio Berlusconi i inspirada pel llavors ministre Roberto Maroni, de la xenòfoba Lliga Nord. «Si van marxar i no han ajudat és perquè el nostre país ha processat pescadors i armadors que havien salvat vides».
I com a cristians…
El passat juliol, el papa Francesc havia visitat Lampedusa per fer un acte de solidaritat i profetisme. El mossèn de Lampedusa, Stefano Nastasi, el va convidar a l’illa perquè conegués aquella realitat. El Papa va celebrar una missa en un altar que era el casc d’una pastera i va dir: «Qui de nosaltres ha plorat per la mort d’aquests germans i germanes, de tots aquells que viatjaven sobre aquestes barques, per les joves mares que portaven els seus fills, per aquests homes que cercaven qualsevol cosa per a mantenir la seva família? Som una societat que ha oblidat l’experiència del plor… La il·lusió per allò insignificant ens mena cap a la indiferència vers els altres, cap a la globalització de la indiferència».
Com a cristians hem de posar-nos en moviment i actuar. Tots en som responsables. Cal mantenir i millorar les activitats d’acollida i de reacció d’emergència davants les crisis. Los poblacions més allunyades de les costes tenen la mateixa responsabilitat. Cal també continuant promovent la integració i plena ciutadania dels ja arribats, reclamant la recuperació del dret a l’assistència sanitària a totes les persones, amb independència de la seva situació administrativa. Hem de fer sentir la nostra veu de denúncia, sumant-la a la de les institucions polítiques i representatives. Les organitzacions amb responsabilitats de control de fronteres –policies, armades, Frontex– han d’exercir les seves funcions amb plena garantia dels drets humans, entre els quals, el dret a demanar asil –un dret sovint menystingut. Com que la causa de la immigració és sobretot la manca d’oportunitats de vida digna al país d’origen, hem d’aspirar a aconseguir que el nostre país i la Unió Europea no afluixin la seva política de cooperació al desenvolupament ni la seva política integral cap a l’Àfrica. La crisi econòmica no justifica el baix pressupost que Espanya hi dedica o l’abandó d’estratègies integrals com ara els plans Àfrica 2006 i 2009. La política immigratòria s’ha de concertar amb els països d’origen, però no podem exigir que ells siguin els nostres guàrdies de fronteres.
Tots som «nosaltres»
El corrent migratori i l’aportació de noves llengües i religions és viscut per moltes persones com una amenaça a la cohesió social i les nostres tradicions. Aquesta reacció de temor, que fins a un cert punt és explicable, no ens pot paralitzar, ni encara menys fer-nos derivar cap a reaccions defensives o xenòfobes. Recordem l’exhortació de Joan Pau II a l’inici del seu pontificat: «no tingueu por». L’estranger és imatge del germà i de nosaltres mateixos. Tots som «nosaltres». Com deia la religiosa Teresa Losada, que va dedicar la vida a la relació amb els immigrants, «en l’encontre no hi ha itineraris previs. Tan important com la meta és el punt de partida. És una exigència evangèlica i, per tant, no hi podem posar fronteres ni límits. És un procés obert perquè participem d’un misteri insondable i la nostra fe ens repta a anar més enllà de les fronteres. Potser començarem a ser veritablement cristians quan fem deu passes, tot i que l’altre només en faci una. Dialogar, conviure, donar sense la certesa d’esperar reciprocitat manifesta la gratuïtat més gran a què ens convida la nostra fe. Una de les resistències més tenaces de l’opció cristiana és la suposició que no hi ha reciprocitat. Cal arriscar-se».
Barcelona, 9 d’octubre de 2013
Les treballadores humanitàries van ser segrestades a Kenya i portades suposadament a Somàlia, l'octubre de 2011. No es coneixen encara molts detalls de l'alliberament, a 18 de juliol 2013, quan MSF l'ha comunicat.
Les dues cooperants de Metges sense Fronteres col·laboraven amb l'ONG humanitària al camp de refugiats de Dadaab, a Kenya.
Metges sense Fronteres (MSF) ha informat que les dues cooperants de l'ONG es troben en bon estat de salut, i que esperen tornar al seu entorn el més aviat possible. Montserrat Serra y Blanca Thiebaut compten amb el suport de l'organització per retornar a la vida lliure, explica MSF.
MSF ha demanat als mitjans de comunicació que respectin la privacitat de les cooperants en aquest procés
L'organització ha afegit que agraeix “l'esforç de tots els implicats en l'alliberament”, i que condemna “els atacs als cooperants que donen assistència mèdica a la població somalí més vulnerable”.
Les protestes ciutadanes són, de nou, un signe dels últims temps, a les societats mundials. Les motivacions són complexes; econòmiques, polítiques, socials, culturals i religioses. L'escenari a Turquia “s'apunta” a aquesta realitat, amb alertes de les ONG de drets humans per la vulneració de drets.
Turquia, a cavall geogràficament, i històricament, entre Àsia i Europa, des del punt de vista polític, social i econòmic, ha viscut les últimes dècades un estat laic i democràtic (tret de diverses etapes de cops d'estat), amb un fort pes militar.
La deriva autoritària i islamista del govern actual és, segons les ONG de defensa dels drets humans, la causa de l'esclat de les protestes al país
La deriva autoritària i islamista del govern actual és, segons les ONG de defensa dels drets humans, la causa de l'esclat de les protestes al país. Les protestes són difícils de situar, donada la complexitat de la situació, però és pot ubicar l'origen en l'acció de col·lectius laics antiautoritaris.
Hi ha informacions contradictòries sobre els “resultats”, en víctimes, segons la font d'informació. Amnistia Internacional (AI) quantifica en dos morts i un miler de ferits (79 ferits segons les fonts oficials) les víctimes de les protestes, fortament contestades per la policia.
AI ha demanat al govern turc garanties al dret d'expressió dels manifestants, i detenir les càrregues policials repressives. En l'origen de les protestes, que s'han estès per tot el país, estan les queixes ciutadanes en relació a la prevista desaparició d'un gran parc a Istanbul, la ciutat més poblada de Turquia. Les protestes es van estendre a Ankara, la capital, i altres ciutats del país.
Podeu consultar en aquest enllaç d'AI les alertes de l'organització sobre els fets de Turquia d'aquests dies.
Aquest és el títol d'una taula rodona organitzada per Justícia i Pau a Barcelona, dins del cicle “Els dilluns dels drets humans”.
El govern espanyol va excloure l’any passat els immigrants sense papers del dret a l’assistència sanitària, tret d’urgència vital o embaràs.
Aquesta mesura fa encara més precària la situació d’aquest col·lectiu, “part del qual és objecte d’explotació laboral o sexual, o viu en la misèria i sense prestacions socials, sovint en condicions de barraquisme, sense dret a treballar o a guanyar-se legalment la vida i amb possibilitats molt escasses per obtenir la regularització”, explica Justícia i Pau.
Alguns són objecte d’expulsió, passant per centres especials de detenció (CIE). Però una bona part no poden ser expulsats legalment i tampoc no tenen capacitat per retornar al seu país o bé el seu retorn els posaria en un greu perill. “Aquesta situació no és compatible amb el respecte a la dignitat de la persona i els drets humans. Quin hauria de ser el tractament legal i administratiu més adequat i just per a aquest col·lectiu?”, es planteja Justícia i Pau.
Amb:
6 de maig de 2013, 19h; seu de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, Barcelona.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) organitza el 31è Curs de drets humans, que tindrà lloc a Barcelona del 4 al 21 de març del 2013.
Durant el curs es pretén donar una lectura positiva als drets humans: s'analitzarà la situació de certs drets des d'un pla descriptiu però, sobretot,oferint una lectura constructiva i propositiva. Tot dins d'un marc més general com és el de la democràcia i els drets humans i la seva història.
Els drets humans sempre han estat fruit de lluites i reivindicacions. En el moment actual de crisi del nostre model democràtic, seguir avançant en la construcció dels drets humans és més important que mai.
Es pot consultar el programa en aquest enllaç, però us fem cinc cèntims de les dades bàsiques
INFORMACIÓ PRÀCTICA
La promoció i la protecció dels drets humans ha estat una de les més grans preocupacions des de 1945, data en la qual els països fundadors de l'ONU van acordar que els horrors de la Segona Guerra Mundial no es repeteixin. El 2012, el tema triat per Nacions Unides és enfortir la participació pública de la ciutadania.
Tres anys desprès, en la Declaració Universal dels Drets Humans, l'Assemblea General de Nacions Unides va resoldre que el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones “son el fonament per la llibertat, la justícia i la pau al món”
En 1950 l'Assemblea va convidar a tots els estats membres y a les organitzacions de drets humans a commemorar el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans.
Amb el Dia es commemora l'aniversari de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, el 1948. Amb el pas del temps s'han creat un conjunt d'instruments i mecanismes desenvolupats per garantir la primacia dels drets humans i per fer front a les violacions dels drets humans on sigui que tinguin lloc.
