Es parla cada cop més de l'economia solidària i de les potencialitats del consum crític per transformar la societat. SETEM i CRIC contribueixen a aquest moviment amb un recull d'experiències de Comercialització Justa.
Donar visibilitat a pràctiques econòmiques i socials alternatives és l'objectiu de la publicació Sí que hi ha alternatives: Experiències de Comercialització Justa a Catalunya, que a més dóna a conèixer la "Comercialització Justa", un concepte que va més enllà del Comerç Just. Es tracta d'un recull de deu iniciatives que aposten per unes relacions comercials justes i transparents entre les persones productores i consumidores, siguin entre el Nord i el Sud o a Catalunya.
L'estudi ens apropa el concepte de Comercialització Justa, que entén com una pràctica comercial que vetlla per un repartiment equitatiu dels recursos entre els diferents agents de la cadena, inclou els col·lectius més desafavorits i contempla l'equitat de gènere. A més, la Comercialització Justa es regeix pel respecte pel medi ambient, promou la participació i construcció col·lectiva, aposta per un servei de qualitat i facilita les relacions de proximitat entre les persones productores i les consumidores.
És un concepte que va més enllà del Comerç Just o, més aviat, amplia les fronteres i límits d'aquest, "apostant per un concepte més ampli, més integrador i més adaptat a la realitat social, econòmica i política actual".
La millor manera d'entendre aquest nou concepte és, però, coneixent iniciatives que la porten a la pràctica. La publicació en recull deu, tant de productors/ores com de consumidors/ores i tant de relacions Nord-Sud com de comercialització justa local. Així, els protagonistes de l'estudi són Alternativa3, Oxfam Intermón, Verntallat, Món Empordà, Biocoop, Quèviure, Xarxa de Consum Solidari, Coopmercat, El Brot i Cydònia.
La publicació està elaborada pel CRIC i editat per SETEM Catalunya i el Consorci de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Recollint i compartint aquestes experiències busquen tant difondre alternatives, com fomentar l'aparició de nous projectes i establiments d'aquest tipus i propiciar la creació de sinergies entre els existents: "Pretén ser una font d'inspiració i d'enfortiment per a totes les experiències de comercials que aposten per la justícia, el diàleg, la transformació social i el benefici col·lectiu a Catalunya".
Idees d’arreu del món per millorar la societat. Aquest és el projecte de l’associació Buscant Llavors, que ens vol fer conèixer iniciatives inspiradores que contribueixen a transformar l'entorn.
Buscant Llavors és una associació sense ànim de lucre que busca alternatives sostenibles al sistema actual. El projecte, liderat per Itziar Bardají, Cristina Bajet, Idoia Zalguizuri, Marina Pi i Victoire Panadieles vol difondre i conscienciar sobre les problemàtiques socials i ambientals que pateix la societat actual.
Com ho fan? Buscant Llavors descobreix i divulga exemples inspiradors d'iniciatives que posen en pràctica millores en l’àmbit de la sostenibilitat alimentària, els recursos naturals, alternatives als diners, el desenvolupament col·lectiu i l’empresa social, entre d’altres. El seu web conté nombrosos reportatges sobre els projectes que han visitat arreu del món com:
• “Incredible Edible”: un projecte d’horts urbans comunitaris creat l’any 2008 a la ciutat de Todmorden, al nord d’Anglaterra.
• “C3Uruguay”: un projecte de moneda electrònica complementària per facilitar l’accés al crèdit per a les petites empreses de l’Uruguai.
• “Chawamo": una cooperativa de dones de Dar Es Salaam, la capital de Tanzània. Gràcies al microcrèdit i l’autoorganització han aconseguit millorar les seves vides.
Buscant Llavors explora l’entorn i dóna veu a aquestes petites realitats amb capacitat transformadora. Després de visitar aquestes iniciatives comparteixen el que han après amb la intenció de fomentar la reflexió i crear un debat enriquidor sobre la nostra realitat social, d'una manera oberta, positiva i entusiasta.
Com va sorgir el projecte? Durant un viatge a l'Índia amb l'ONG Setem la Cristina i la Itziar van decidir obrir un blog per explicar les seves experiències. Aviat es van adonar que el projecte podia anar més enllà, ja que a la nostra societat cada dia sorgeixen projectes similars que busquen solucions comunes i es posen en marxa per iniciativa popular. Els seus viatges per Àfrica i Amèrica els hi serveixen per descobrir alternatives sostenibles, per aprendre i per divulgar les iniciatives més interessants que descobreixen.
Podeu descobrir totes aquestes propostes en una exposició al Casal de Barri del Pou de la Figuera (carrer Sant Pere Més Baix 70, Barcelona). Obert fins al 31 de juliol.
L’Obra Social La Caixa i el Departament de Justícia de la Generalitat renoven l’acord de col·laboració a fi de continuar lluitant contra la violència de gènere
Des de l’any 2009, les oficines d’atenció a la víctima de Catalunya, deriven dones víctimes de violència de gènere als diversos programes que ofereix l’Obra Social La Caixa. El número de dones ateses gràcies a aquesta col·laboració ha augmentat de 52 a 264 des de l’any 2009 fins al 2013.
Gràcies a aquesta col·laboració, el número de dones que han pogut ser ateses a conseqüència de la violència de gènere ha anat en augment cada any, arribant fins a 264. Aquest augment demostra el bon funcionament del programa i la ferma aposta de l’Obra Social La Caixa i de la Generalitat de Catalunya per atendre a dones víctimes de la violència de gènere.
Dels diversos programes que ofereix l’Obra Social La Caixa a les dones víctimes, destaquen els següents:
Un dels objectius d’aquest 2014 és derivar dones amb discapacitat, víctimes de violència de gènere, al programa d’atenció psicosocial per a dones amb discapacitat ja que l’Obra Social compta amb un programa específic i molt estructurat per atendre a víctimes amb discapacitat.
El pressupost de l’Obra Social per a aquest 2014 és de 500 milions d’euros, quantitat que situa l’Obra Social La Caixa com la primera fundació privada de l’estat espanyol i una de les més importants del món.
La tradició de regalar roses per Sant Jordi ha anat en augment. Aquest any es preveu que se'n regalaran 6 milions a tot Catalunya i moltes d'elles seran d'importació. Arriben de països com Colòmbia o Equador, sense garanties que provinguin d'unes condicions laborals dignes ni de tècniques de cultiu respectuoses amb el medi ambient.
Per difondre "les espines" que s’amaguen rere les roses de Sant Jordi, la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA) impulsa la campanya #RosesSenseEspines, des del 15 d’abril al 23 d'abril. Vol donar a conèixer i fer reflexionar sobre els impactes ambientals, econòmics i socials que hi ha rere aquesta tradició. També pretén fomentar un canvi d’hàbits a través de la proposta d’alternatives que redueixin aquest tipus de consum.
Per això, han creat un bloc de la campanya, on hi trobareu documents, articles i videos sobre aquesta problemàtica i també alternatives a la rosa tradicional.
Per començar, la campanya proposa fer-ne un consum responsable. Entre els recursos que ofereix el bloc, es proposa recuperar l'esperit genuí de la tradició, i no regalar-ne a tothom. Tampoc acceptar, per exemple, les roses que cada cop regalen més comerços.
També s'aconsella d'evitar les flors quilomètriques, és a dir, apostar per la producció local i per unes garanties laborals i de cultiu respectuós amb el medi ambient. Poden ajudar algunes iniciatives comercials i segells de qualitat com el Flower Label Program, Bigot Fleurs, Eligfor, FLO (Fairetrade), o Kenya Flower Council.
Roses del roser del jardí, de roba, de ganxet, de vidre també poden ser bones alternatives. La SCEA us convida a compartir una imatge de la vostra rosa a través del facebook i del twitter amb el hashtag #RosesSenseEspines.
Per més informació, consulteu el bloc de la campanya rosessenseespines.wordpress.com.
El passat febrer es van fer aquestes Jornades, organitzades per la Xarxa de Consum Solidari. Ara es pot “assistir” en línia. Es pot accedir al contingut de les Jornades.
Podeu veure i escoltar a Internet els vídeos de les conferències i taules rodones de les XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable que es van organitzar a Barcelona els dies 21 i 22 de febrer 2014.
Turquia, Marroc, Portugal, Catalunya, Itàlia, són alguns dels orígens de les persones que van ser ponents i participants a unes Jornades sobre la incidència del consum en la transformació social.
“Dret a l'alimentació i pobresa, alternatives des de la sobirania alimentària” va ser el tema de les Jornades, que us convidem a visitar.
Una breu introducció:
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s'està fent a nivell de polítiques públiques? Són algunes de les preguntes a les quals intentaran donar resposta les XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable, que porten com títol "Dret a l'alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària".
Tindran lloc el 21 i 22 de febrer, al casal de joves Palau Alòs (Sant Pere més Baix, 55) de Barcelona. La inscripció és gratuïta i es pot realitzar enviant un correu electrònic a l'adreça xcs.jornades@gmail.com, indicant nom i cognoms, l'associació a què pertanys (també s'hi pot assistir a títol individual) i un correu electrònic de contacte.
La dinamització local agroecològica, les monedes complementàries, el malbaratament, els horts socials i les xarxes d'aliments seran alguns dels temes que es tractaran a les jornades, on no faltaran el debat i la reflexió. Per saber-ne més, pots consultar el programa complet.
La Xarxa de Consum Solidari, l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC) i Espacio por un Comercio Justo organitzen aquest esdeveniment, amb el suport del programa Barcelona Solidària de l'Ajuntament de Barcelona i AECID.
Durant aquestes festes, cada català gastarà entre 300 i 400 euros. Davant d'això, diverses ONG ens recorden que és possible fer un consum responsable i de proximitat, així com viure millor amb menys.
La tendència consumista i el toc d'atenció sobre la necessitat d'un canvi d'hàbits conviuen en la nostra societat durant tot l'any i, especialment, en les dates nadalenques. Entitats sense afany de lucre i empreses de l'economia social es mobilitzen per conscienciar la ciutadania de que hi ha alternatives al consumisme, tot posant en marxa campanyes o iniciatives per donar-les a conèixer. És el cas, per exemple, de SETEM Catalunya, que, ha llançat un mapa col·laboratiu de consum responsable i economia solidària, per facilitar la cerca de comerços amb valors.
L'organització de comerç just IDEAS aprofitar les festes per recordar als mitjans de comunicació que "el comerç just segueix sent notícia" i per animar la ciutadania a fer un canvi en els hàbits de consum. En la mateixa línia, l'ONG InteRed ofereix pistes per un model de vida sostenible a través d'un documental que acaba d'estrenar.
Es tracta de tres iniciatives ben diferents, però que coincideixen en una idea bàsica: Cal canviar el model de consum de la nostra societat.
En el marc de la campanya "Actúa con cuidados. Transforma la realidad", l'ONG InteRed ha realitzat un documental que pretén "contribuir a fomentar les relacions igualitàries entre els gèneres, viure millor amb menys per a la sostenibilitat del planeta i promoure el desenvolupament integral de les persones amb la finalitat que els treballs de les cures, tradicionalment considerats com a femenins i assumits per dones, es reconeguin i siguin coresponsabilitat d'empreses, Estat, homes i joves".
"Pistas para un modelo de vida sostenible" es va presentar a Madrid el 18 de desembre i ara ja es pot trobar a Internet. Posa especial emfàsi en on i com es té cura de la vida: "Vol fomentar la reflexió sobre en quina societat vivim, i planteja generar un canvi que promogui un nou model de desenvolupament basat en l'ètica de la cura, el viure millor amb menys i gaudir dels drets humans de totes les persones".
Amb l'objectiu d'ajudar a trobar els punts de consum responsable i economia solidària de la ciutat de Barcelona, SETEM Catalunya ha posat en marxa Pam a Pam. Es tracta d'un mapa col·laboratiu, que pretén visualitzar tots aquests espais i facilitar la cerca a les persones que busquin una botiga d'alimentació ecològica, roba produïda sense explotació laboral o un servei de finances ètiques.
Ara com ara, consten al mapa 70 establiments, que han estat identificats i avaluats per un grup de 15 persones voluntàries. El mapa parteix de la base OpenStreetMap (OSM), un projecte col·laboratiu per crear mapes lliures i editables. Per tant, la idea és que tothom hi pugui anar afegint nous punts.
L'organització de comerç just IDEAS fa una crida a la ciutadania a aportar per un consum responsable, conscient, solidari i ecològic, amb la seva campanya #CambiaDeHábito.
Aquesta iniciativa també posa l'accent en el paper que juguen els mitjans de comunicació en la promoció del comerç just i el consum responsable i reclamar aquest canvi d'hàbits també en els comunicadors/ores.
Entitats membres de la Federació d'ONG pels Drets Humans, la Pau i el Desenvolupament han preparat una breu guia sobre les joguines, una potent eina educativa que ajuda a estimular els infants.
A través de les joguines els infants aprenen i creixen, però no sempre son necessàries ni tampoc sempre cal comprar-les. Amb aquesta breu guia ens volen informar sobre alguns recursos al voltant del món de la joguina. Entitats de la Federació d'ONG pels Drets Humans, la Pau i el Desenvolupament han preparat la guia.
“Les joguines no sempre cal comprar-les! Moltes les podeu fer vosaltres a casa i amb materials reutilitzables! Si cuidem bé les joguines altres nens i nenes les podran tornar a usar. Un cop ja no les necessiteu les podeu donar a amics o participar d'un mercat d'intercanvi... Quin valors hi ha darrera una joguina? Evitar la joguina sexista i bèl·lica és una forma de contribuir a l'educació dels infants. Tingueu en compte que la publicitat sovint és enganyosa i, que a molts anuncis les joguines es presenten amb unes característiques que no tenen”.
Aquestes són algunes de les pistes que inclou la guia, que es pot consultar en aquest enllaç.
El segell de comerç just Fairtrade segueix la seva expansió per Europa i el món. Ara s'implanta també a Portugal (Fairtrade Espanya esdevé Fairtrade Ibèrica) i amplia el número d'entitats sòcies. El comerç just avança.
Fairtrade, un segell de certificació de comerç just amb 25 anys de recorregut amb origen als Països Baixos, fomenta el desenvolupament de la petita producció i del treball en les comunitats, amb criteris laborals, socials i econòmics més justos. Ha augmentat la sensibilització dels consumidors, en aquest anys de recorregut de diferents iniciatives de comerç just, però encara cal avançar . Fairtrade parla, a més, d'ètica i de responsabilitat.
Les iniciatives empresarials portugueses amb interès pel segell de comerç just Fairtrade s'havien d'adreçar a Fairtrade Internacional, amb seu a Alemanya. El creixent interès a Portugal pel comerç just ha indicat la creació de Fairtrade Ibèrica, aprofitant el treball ja fet per Fairtrade Espanya, que es reconverteix en Ibèrica.
A més, s'ha ampliat el número d'organitzacions sòcies, que ara són: Fundació ETNOR, Fundació Corresponsables, Alternativa3, Confederació de Consumidors i Usuaris CECU, CLAC, Fundació Ecologia i Desenvolupament ECODES, Fundació ETEA i Oxfam Intermon.
Fairtrade i la Coordinadora Estatal de Comerç Just parlen d'un augment de vendes de productes de comerç just a l'Estat, però amb aquest “Mes Fairtrade” conviden a no baixar la guàrdia.
El moviment internacional de comerç just Fairtrade, delegació espanyola, organitza per 6è any el “Mes Fairtrade”, per avançar en la comprensió del concepte de l'acció social i individual a través del consum. Estan convidades persones de l'entorn del moviment, empreses, ONG, escoles, administracions i consumidors.
Els productes agroalimentaris estan en el centre de la iniciativa Fairtrade, que ens recorda de nou que molts dels productes que consumim amb freqüència són produïts a zones en desenvolupament sovint en condicions de pobresa severa. Que la comercialització d'aquesta producció contribueixi al creixement de les comunitats de petits productors i treballadors és l'objectiu del moviment internacional del comerç just, en el qual s'ubica la proposta Fairtrade.
Fairtrade Internacional és una organització no lucrativa que certifica productes de comerç just. Són membres comunitats de productors d'uns 70 països, comunitats que Fairtrade quantifica en uns 6 milions de persones
Fairtrade Espanya proposa, per exemple, retallar i col·leccionar 5 segells Fairtrade de productes de comerç just que es comprin, enganxar-los a una plantilla que es pot descarregar des d'aquí, enviar-lo a l'organització i rebre a canvi una samarreta de cotó de comerç just.
També proposa a persones que ja coneixen la dinàmica del comerç just organitzar, per exemple, esmorzars en el seu entorn: el treball, l'associació, el grup informal... Tastar els productes, i rebre informació sobre el concepte, és una eina de desenvolupament de la idea. Es poden trobar materials específics i consultar més propostes a la web de Fairtrade Espanya, o es poden demanar a mes@sellocomerciojusto.org.
El 30 d'octubre acaba el termini per presentar al·legacions a l’Avantprojecte de llei del Protectorat.
El Diari Oficinal de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat avui l’Edicte pel qual se sotmet a informació pública l'Avantprojecte de llei del Protectorat de les fundacions i de verificació de l'activitat de les associacions declarades d'utilitat pública elaborat des del Departament de Justícia.
Amb la finalitat de donar participació als ciutadans en el procés d'elaboració de l'Avantprojecte de llei esmentat, se sotmet a informació pública fins al dia 30 d’octubre, per tal de poder examinar-lo i formular-hi les al·legacions i les observacions que es considerin oportunes que es poden trametre per correu electrònic a l’adreça c.codificacio.dj@gencat.cat.
L’Avantprojecte de llei del Protectorat desenvolupa la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya i regula les potestats del Protectorat i estableix el règim que li ha de permetre dur a terme les funcions que legalment té encomanades. L’Avantprojecte de llei, incorpora, entre d’altres, les següents novetats:
Es regulen les funcions de verificació del compliment de les obligacions de les associacions derivades de la declaració d'utilitat pública, l'incompliment de les quals pot comportar la revocació d'aquesta declaració.
Es regula un marc taxat per a la potestat inspectora, com a element de garantia inherent a l’exercici de potestats de control, de tal forma que es determina l’àmbit i l’abast d’aquesta funció i se’n regula el procediment.
S’instaura una nova potestat respecte de les fundacions com és la potestat sancionadora i es tipifiquen les possibles infraccions. El títol 5è preveu sancions que van des d’una amonestació fins a 30.000€.
Aquest avantprojecte fa responsables els patrons i les persones que exerceixen funcions de direcció de les infraccions tipificades com a tals, quan la seva responsabilitat sigui individualitzable, i altrament, i de forma solidària, a tots els membres del patronat.
Les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública que tinguin la consideració d’entitats vinculades hauran de presentar els seus comptes anuals junt amb els de les entitats amb les quals es vinculen. També es regula l’obligació d’informar sobre l’acumulació de càrrecs en els òrgans de govern d’entitats vinculades.
Aquesta setmana parlem del comerç just i quines alternatives hi ha per consumir-ne! Per aquesta raó et preguntem: Consumeixes productes de comerç just? Participa a l'enquesta de xarxanet.org!
L'empresa social holandesa Fairphone, està produint un telèfon intel·ligent elaborat en condicions totalment ètiques. El preu i les característiques, són molt similars a les de qualsevol altre mòbil existent en el mercat actual.
Fairphone és un telèfon intel·ligent desenvolupat sota unes condicions, èticament parlant, justes. La gran majoria de telèfons que circulen al mercat, tenen al darrera històries negres basades en explotació laboral, conflictes armats o males praxis mediambientals. Amb aquest telèfon mòbil es vol començar a pensar en la possibilitat de fabricar tecnologia amb consciencia ètica.
Fairphone va néixer a Amsterdam, com a moviment de conscienciació sobre els abusos de la indústria del telèfon mòbil. Fruit d'això, del moviment va sorgir una empresa social amb la voluntat de construir un mòbil totalment just. Per a fer-ho, l'empresa es va auto-exigir 5 valors: bones condicions laborals durant la fabricació, absència de materials conflictius, cicle de vida net, tecnologia lliure i oberta, i total transparència en tot el procés.
Les característiques tècniques de Fairphone no el deixen com un mòbil de segona. Processador Quad-Core MediaTek 6589, pantalla de 4,3 polzades amb resolució qHD, càmera de 8 megapíxels, 16 GB de capacitat interna, bateria intercanviable i possibilitat de inserir una targeta SD. El sistema operatiu és Android 4.2 Jelly Bean, però amb la possibilitat de posar-hi qualsevol altre sistema lliure com Firefox OS, Ubuntu Mobile o Tizen. No incorporen auriculars ni microusb's, ja què l'empresa considera que tothom té un auricular arraconat en algun calaix.
Actualment, Fairphone ha encarregat la construcció del seu mòbil a l'empresa xinesa A'hong. Per a construir-lo, aquesta empresa ha hagut de passar una auditoria social per conèixer a fons les condicions laborals i les condicions de fabricació.
Aquest telèfon, ja es pot encarregar per 325 euros, un preu totalment compatible amb la resta de telèfons intel·ligents del mercat. Tota la informació del preu, quedarà desglossada sota la condició de total transparència.
Font d'informació: Vilaweb i Arranjaments Digitals.
“La fórmula de l’èxit no existeix, però hi ha claus que poden ajudar-nos a aconseguir-lo”. Pep Montes, gestor cultural i periodista, ha explicat algunes d’aquestes claus en la trobada d’entitats que ha tingut lloc a l’Ateneu de Sant Just Desvern, organitzada per la Federació d’Ateneus de Catalunya.
1. Necessitem un projecte concret i realista
És fonamental que tota entitat tingui un projecte per escrit, on es defineixin els objectius, valors i el que volen arribar a ser. Aquest projecte és el que permetrà reflexionar per presentar propostes concretes amb accions i activitats. El projecte ha de tenir una durada determinada, normalment dos anys com a mínim ja que és aquest temps que permet fer-ne una avaluació posterior. "Fer un projecte és fer una aposta i cal ser perseverant, modificar-lo quan calgui" però no abandonar-lo a mitges "perquè no sabrem mai perquè no ha funcionat".
2. Credibilitat: “Ens hem de creure el projecte”
L’actitud “fem el que podem”, “anem tirant” o “som una entitat modesta” s’ha de deixar de banda. És fonamental creure’s el projecte per contagiar a la resta de persones amb aquesta actitud. “És més important el com que no pas el que fem”, ja que l’èxit moltes vegades depèn de l’actitud i les maneres i això “és un intangible, no s’ensenya enlloc, es té o no es té”.
3. Canvi i continuïtat:
“Si tenim projecte i tenim credibilitat tindrem un canvi”. Una entitat cultural o els ateneus sense el canvi no s’entenen. “Què és l’associacionisme i l’ateneísme? És la societat organitzada, la ciutadania que s’agrupa per donar vida, continuïtat i fer una cosa que es creuen, per impulsar-la”. Però es caracteritzen per ser innovadors.
La resistència al canvi és molt dura, però cal ser actuals, adaptar-se als nous temps. Perquè el canvi permetrà a la vegada tenir una continuïtat, ja que “per fer que un canvi triomfi aquest ha de ser sostingut en el temps”. S'ha de perseverar i insistir.
1. Atenció als associats:
No ens hem d’obsessionar amb el nombre d’associats que tenim i voler créixer a curt termini. S’ha de tenir paciència i perseverar, però sobretot informar permanentment als associats: explicar tot el que es fa, demanar constantment l’opinió, fer-lo sentir important i escoltat, que les seves propostes generen canvis. “Si tenim una bústia de suggeriments buidem-la, responem els correus electrònics, encara que sigui per dir que no, però contestem”. I s’ha de posar en valor el fet d’estar associat, fer valdre amb avantatges i valor afegit el fet de ser socis, d’aquesta manera incloure'ls en el projecte.
2. Comunicar: “Si no comuniquem no existim”
S’ha de comunicar molt, constantment, perquè comunicar és ser quotidianament visibles, més enllà dels associats. La comunicació cap a fora és vital, però comunicar implica dedicar-hi temps: és millor no tenir web que tenir-ne un de desactualitzat. La comunicació però s’ha de fer amb rigor: “és bàsic ser curós evitar faltes o dissenys inintel·ligibles”. Periodicitat, constància i actualització.
3. Fer marca: "cada entitat és unica".
L'entitat i l'ateneu han de ser identificables amb algun projecte o activitat pròpia que sigui únic, o que els distingeixi. Quan es pensi en una entitat, s'ha de poder relacionar amb alguna cosa en concret. "La idea de marca ha de portar-nos a ser coneguts". Això repercutirà en augmentar i mantenir els associats.
4. Aprofitar oportunitats
És necessari estar assabentat dels canvis i necessitats del nostre entorn. D’aquesta manera es podran detectar les mancances i decidir programar i realitzar una activitat o una altra. Si tenim un espai buit, busquem maneres d’omplir-lo. “Els ateneus tenen una xarxa d’equipaments espectacular”. Oferim els espais a grups i fins i tot als consistoris. Res ha de ser aliè a l’ateneu del món de la cultura. S’ha d’estar atents a tot. Per exemple "Europa té algunes línies de subvenció de participació que valoren molt positivament a les institucions privades del món associatiu, i obrir-se a fora és sempre garantia d'enriquir i a més a més pot portar diners a l’entitat".
5. La professionalització: “hem de ser el màxim de professionals possibles”
“Definitivament és bo i necessari contractar personal”, ja que un professional és clau per millorar la qualitat de la gestió d’una entitat. Però tot és pot fer sense una persona contractada i des del voluntariat però "no ha de ser excusa per fer-ho menys professionalment".
“En l’àmbit cultural hi ha molts factors i realitats que fan que, la majoria de vegades, dos i dos gairebé mai siguin quatre”. Amb aquestes paraules en Pep Montes, periodista, gestor cultural i actualment gerent de l’ACELLEC, l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura començava una xerrada titulada "Les cinc claus per aconseguir l’èxit del nostre projecte cultural".
La xerrada estava emmarcada dins de la Trobada d'Entitats organitzada per la Federació d'Ateneus de Catalunya, a l'Ateneu de Sant Just Desvern, en motiu del seu trentè aniversari. Podeu trobar més informació sobre aquesta jornada al web de la FAC.
Sabies que, fent una paradeta de roses per Sant Jordi amb la teva entitat o associació, podríeu estar fomentant una producció socialment injusta i sense respectar el medi ambient? Descobreix l’impacte social i ambiental de la venda de roses i com aconseguir flors responsables!
Alguns exemples d'aquest impacte són:
Lluitar contra tots aquests problemes globals potser no està a les nostres mans, però almenys podem evitar que la nostra paradeta contribueixi a fer-los més grans:
El somni d’Europa travessa moments especialment delicats. A la crisi de l’euro i als impactes socials de les polítiques d’austeritat, cal afegir l’efervescència de partits i corrents xenòfobes en el sí de diversos països de la Unió Europea. Així formula Justícia i Pau una taula rodona a Barcelona que també es podrà seguir en línia.
Des de Grècia fins als Països Baixos, passant per França, Àustria o Itàlia, la presència d’aquests corrents ha adquirit una notable força, fins al punt que alguns han arribat a governar o condicionar les polítiques d’alguns governs.
Quina és la radiografia d’aquest greu problema que afecta la majoria de societats europees? Quins mecanismes i iniciatives poden ajudar a contrarestar aquesta dinàmica? Quina és la situació a casa nostra i què hi podem fer? Aquestes són les preguntes que es formulen Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia en format de taula rodona.
Ponents:
Dia: dilluns, 8 d'abril
Hora: 19 h
Lloc: seu de Cristianisme i Justícia (c/ Roger de Llúria, 13, Barcelona).
L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.
Podreu seguir l’acte en directe aquí.
Organitza: Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau (en el marc del cicle de conferències Els Dilluns dels Drets Humans).
Un estudi sobre l'impacte del Comerç Just conclou que la presència de cooperatives o plantacions de comerç just en una zona no només té un efecte positiu per als socis de les cooperatives i els treballadors, sinó que també incideix positivament en el desenvolupament rural de la zona, portant a una millora de les condicions socials, econòmiques i ecològiques.
L'Estudi d'Impacte del Comerç Just investiga a fons l'impacte del Comerç Just com a eina per a la reducció de la pobresa a través del desenvolupament rural. Se centra en sis organitzacions de productors de tres continents, tots amb el certificat Fairtrade (certificat d'organitzacions de productors d'acord amb els estàndards de Fairtrade International). En concret s'han investigat organitzacions de productors de flors (Kenya), cacau (Ghana), cafè (Perú), plàtans (Perú), te (Índia) i cotó (Índia).
128 entrevistes estructurades, 32 grups de discussió, 11 observacions i 3.750 enquestes estandarditzades, realitzades per 60 entrevistadors/ores avalen aquest estudi que partia de la hipòtesi de que el Fairtrade incideix de manera positiva en els treballadors de les organitzacions de productors, les seves famílies i la comunitat. La investigació ha confirmat la hipòtesi.
Els resultats de l'estudi posen de relleu impactes positius del Comerç Just en diferents àrees del desenvolupament rural i permeten entendre millor les fortaleses i debilitats del sistema Fairtrade, així com els factors determinants per a l'èxit de la certificació de Comerç Just a l'hora d'augmentar el nivell de desenvolupament.
Determina, per exemple, que tant les condicions laborals com la situació socio-econòmica dels treballadors/ores han millorat.
La prima de Comerç Just és, segons l'estudi, un dels factors essencials que permet portar els efectes positius del Comerç Just més enllà dels socis individuals i dels treballadors i les seves famílies. Aquesta prima és un pagament addicional dins el sistema d'etiquetatge de comerç just amb la intenció de ser una eina per al desenvolupament socioeconòmic i per a l'apoderament de les comunitats productores. L'estudi certifica que la prima fa la seva funció en els casos analitzats i que, a més a més, fomenta la participació i implicació de tothom en les iniciatives que es porten a terme gràcies a ella.
En el cas de les cooperatives de cafè i plàtans s'ha constatat fins i tot un impacte positiu del Comerç Just al desenvolupament local i nacional, fomentant la millora d'infraestructures locals.
Per tant, l'estudi conclou que el treball amb Fairtrade és beneficiós per als petits productors i treballadors implicats i per al desenvolupament de les regions en les que aquests operen. A més, destaca que la qualitat de l'organització, la motivació del respectiu responsable de les decisions (administrador o consell d'administració de la cooperativa), així com la comprensió i el coneixement general sobre el Comerç Just entre els productors i treballadors, són els factors principals per a l'èxit del projecte.
Per a més informació pots cunsultar:
El segell de comerç just Fairtade aprova el text d'uns nous estatuts amb els quals el 50% de la propietat del segell passa a mans de productors i treballadors del sud. La nova estratègia vol potenciar el suport a productors i treballadors.
En la fira ecològica internacional Biotech, celebrada a Nuremberg, Fairtrade Internacional ha anunciat avenços importants pel procés de la certificació de comerç just Fairtrade.
S'ha informat de l'aprovació d'uns nous estatuts que faciliten un canvi en la propietat de Fairtrade, traspassant el 50% a les xarxes de productors de comerç just del sud
L'estratègia internacional de la certificació de comerç just 2013-2015 “Alliberar el poder de la majoria” està lligada al concepte de propietat compartida. “És una estratègia amb la que aspirem a alliberar el poder d'agricultors i treballadors del sud i dels consumidors que ens recolzen”, afirmen des de Fairtrade Internacional.
Això suposa intensificar directa i indirectament el suport a les cooperatives de petits productors en el seu esforç de crear empreses que funcionin i els aportin els recursos per viure amb dignitat. També es té en compte l'interès dels treballadors que necessiten millors condicions de treball i sous dignes.
Producció, creixement, arquitectura, desenvolupament... No resulta estrany que en nombroses ocasions totes aquestes paraules apareguin associades a l'adjectiu "sostenible". No és que la sostenibilitat estigui de moda sinó que l'evident necessitat de plans d’acció per combatre la degradació de l'entorn ha col·locat aquest concepte a primera pàgina de l'agenda.
Alguns municipis s'han associat en xarxa per recórrer junts el camí cap a models de ciutat que evitin la degradació de l'entorn i hi ha empreses, cada cop més, que també busquen fer aquest camí. Les universitats catalanes en són un altre exemple, i en general bastant potent. Totes tenen alguna estructura organitzativa que treballa per implantar protocols i mètodes més sostenibles als campus. Tot i que el major gruix d'accions que es duen a terme en aquest sentit estan relacionades amb el camp ambiental, cada cop les universitats apunten més cap a una sostenibilitat entesa en el sentit més ampli del terme.
La UAB va inaugurar la seva Oficina de Medi Ambient el 1995 i el primer Pla Ambiental de la UPC data de 1996.
Els plans de reducció del consum energètic, les polítiques d'igualtat de gènere, els programes de voluntariat universitari, la comercialització de productes de comerç just en els serveis de restauració dels campus o les convocatòries d'ajudes econòmiques per a projectes de cooperació són alguns dels elements que demostren que les universitats catalanes creuen fermament en la sostenibilitat.
La irrupció de la sostenibilitat a les universitats
El 1990, 22 universitats d'arreu del món es van comprometre a liderar un procés que plantés cara a la degradació ambiental i a l'esgotament dels recursos, ambdues situacions provocades per un model econòmic insostenible i potenciador de les desigualtats. D'aquest compromís en va sorgir la Declaració de Talloires, la qual establia deu punts per incorporar l'alfabetització sobre sostenibilitat a les universitats.
Paral·lelament, l'Associació d'Universitats Europees (CRE) va engegar el programa Copernicus amb l'objectiu de col·laborar en la solució dels problemes ambientals comuns des de les universitats. Així, el 1993 es va presentar a Barcelona la "Carta universitària per al desenvolupament sostenible".
La Declaració de Talloires (1990) estableix deu punts per incorporar l'alfabetització sobre sostenibilitat a les universitats.
Tot i que des del programa Copernicus es van publicar diversos documents com les "Pautes Copernicus per al desenvolupament sostenible a l'EEES. Com incorporar els principis del desenvolupament sostenible al procés de Bolonya", mai va arribar a tenir prou força i les accions s'han anat reduint al llarg del temps. La Universitat Autònoma de Barcelona va inaugurar la seva Oficina de Medi Ambient el 1995 i el primer Pla Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) data de 1996.
El setembre del 2002, la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles (CRUE) va crear un grup de treball per a la Qualitat ambiental, el Desenvolupament sostenible i la Prevenció de riscos a les universitats (CADEP) per tal de posar en comú l'experiència de totes les universitats membres en la matèria i fomentar la cooperació entre elles. Al llarg dels anys, cada universitat s'ha adherit als grups i declaracions que ha cregut més apropiats de tal manera que no hi ha dos plans de sostenibilitat iguals.
Algunes universitats com l'Autònoma o la Pompeu Fabra han seguit el model de l'Agenda 21 per dissenyar els seus plans de sostenibilitat.
El respecte pel medi ambient
Actualment, totes les universitats tenen un full de ruta per fer que els centres siguin més sostenibles en termes de medi ambient. Algunes es marquen fites temporals mentre que altres han preferit prescindir-ne. "En el Pla de Sostenibilitat no ens hem marcat tempos gaire concrets perquè ara mateix és difícil assignar pressupostos a les accions", comenta Òscar Marcos, tècnic de medi ambient de l'Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA) de la Universitat de Barcelona (UB). Dins el Pla de Sostenibilitat, un document molt complet, la UB contempla prop de 150 accions repartides en deu línies estratègiques entre les quals hi ha la mobilitat, els residus o l'energia i els recursos naturals.
Altres universitats com la Pompeu Fabra o l'Autònoma de Barcelona (UAB) han optat per implantar l'Agenda 21 per marcar els principals eixos pel desenvolupament sostenible dels campus. Aquest model s'adapta millor a universitats de campus, que presenten un continu territorial i que, conseqüentment, necessiten autogestionar molts àmbits de la seva activitat diària com el tractament de residus o la mobilitat.
No obstant això, el model més estès entre les universitats catalanes és el sistema de gestió ambiental sense certificació ja que permet major flexibilitat que la resta. "No sempre és possible disposar dels recursos necessaris per complir amb el que estableixen els sistemes de certificació", comenta Òscar Marcos tot explicant que aquest ha estat el model adoptat per la UB.
Cada universitat té un pla de sostenibilitat propi que ha dissenyat en funció de les seves necessitats i característiques.
Entre les accions ambientalment sostenibles més comunes de les universitats destaca l'intent de desincentivar l'ús del vehicle privat i promoure la mobilitat en bicicleta o transport públic, reduir la producció de residus començant, per exemple, per generalitzar la impressió a dues cares, implantar mesures d'estalvi energètic i apostar gradualment per les renovables, reduir les emissions de diòxid de carboni...
D'altra banda, l'arquitectura sostenible ha experimentat un creixement notable durant els últims anys i les universitats no se n'han quedat fora. L'objectiu de l'edificació sostenible no és altre que minimitzar progressivament l'impacte ambiental de la construcció i a partir de l'ús de determinats materials reduir el consum energètic de les llars o edificis. El desembre del 2011, la URV va plantar 49 xops davant la façana oest de la facultat d'economia i empresa per protegir les aules de la llum del sol durant l'estiu. Es tracta d'un mur vegetal d'arbres caducifolis que durant l'hivern, gràcies a la caiguda de les fulles, permet el pas de la radicació solar per tal de no impedir l'entrada de la llum i l'escalfor del sol.
La importància de crear llaços
La sostenibilitat no només implica respecte ambiental sinó també equilibri de les societats i d'aquestes amb el seu entorn. Tal i com explica Angel Ranedo a un article publicat al portal de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), "un món sostenible és aquell en el qual les desigualtats socials, la diferència de recursos nord-sud o pobres i rics té una solució".
"Una manera de treballar per la sostenibilitat social des de les universitats és intentant crear sinergies amb els municipis propers, les empreses locals, les entitats de l'entorn...", explica Sara Martínez, responsable de voluntariat de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) de la UAB. Un exemple és el programa socioeducatiu CROMA de la FAS. El CROMA està present a escoles i instituts de tres ciutats properes al campus de Bellaterra: Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí. "D'aquesta manera s'estableix un vincle clar entre la universitat, els centres educatius de primària i secundària i els ajuntaments dels municipis als quals pertanyen aquests", comenta Martínez.
Sara Martínez: "Una manera de treballar per la sostenibilitat social des de les universitats és intentant crear sinergies amb els municipis propers".
La Universitat de Girona (UdG) aposta per aquesta sostenibilitat des de l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupament, des d'on molt sovint s'impulsen, per exemple, campanyes de recollida d'aliments o de joguines en col·laboració amb entitats que formen part del teixit no lucratiu de la ciutat com el Banc dels Aliments, Creu Roja, Cáritas... Segons Esperanza Pérez, responsable dels temes socials de l'OSSMA de la UB, ells també treballen la sostenibilitat social seguint aquestes línies de col·laboració amb altres entitats locals.
Comprar sostenibilitat
Probablement una de les maneres més eficaces per reduir les desigualtats mundials és tenint conductes de consum responsables. En aquest sentit, el comerç just esdevé una pràctica econòmicament sostenible que contribueix al desenvolupament de les comunitats tot assegurant els drets de productors i treballadors. Des de fa un temps, les universitats catalanes serveixen cafè de comerç just a través de la majoria de màquines de begudes calentes i en alguns campus també ho fan als bars i restaurants.
D'altra banda, tal i com assegura el periodista Angel Ranedo, "els mecanismes per millorar el nivell de renda de les persones pobres passen per la utilització ètica dels recursos i instruments econòmics habituals" com poden ser els diners i els bancs. És en aquest sentit que la banca ètica pren un gran protagonisme com a element de l'economia sostenible. Durant aquest curs, SETEM, FETS i Justícia i Pau estan impulsant la campanya Demana Banca Ètica per promoure aquest model a les universitats.
La sostenibilitat dins els plans educatius universitaris
Quan el 2009 la CADEP es va constituir en comissió sectorial va aprovar un seguit de directrius referents a la sostenibilització. Una d'aquestes proposa "la revisió integral dels currículums des de la perspectiva del desenvolupament sostenible" per tal d'assegurar "la inclusió dels continguts transversals bàsics en sostenibilitat a totes les titulacions".
"La Universitat té un important paper a jugar respecte a l'objectiu del desenvolupament sostenible, tant pel sector d'edat de les persones a les quals s'adrecen les seves activitats com pel seu rol en la societat", asseguren des de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I és que orientant les activitats educatives i de recerca vers un desenvolupament social i econòmic sostenible, les universitats són una de les institucions que poden contribuir millor en la difusió de coneixements i bones pràctiques vinculades a la sostenibilitat.
Actualment a Catalunya ja hi ha càtedres dedicades integrament a la sostenibilitat com són la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible o la Càtedra UNESCO de sostenibilitat i la UPC té un espai web amb material de suport a la docència en sostenibilitat sota el nom de Tecnologia i sostenibilitat. A més, existeixen alguns instituts i centres de recerca sobre medi ambient com són l'Institut de Medi ambient de la UdG o l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.
El passat dia 18 de gener es va produir una reunió entre el Conseller de Justícia i la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, en la que la Conselleria ha expressat la seva voluntat de prioritzar les polítiques socials en matèria de justícia.
A la reunió del dia 18 de gener entre la Conselleria de Justícia i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, el conseller s’ha manifestat a favor de prioritzar les polítiques socials.
La Conselleria també ha volgut expressar el compromís del Govern de seguir treballant conjuntament amb la Taula del Tercer Sector en les qüestions socials que afecten o es deriven directament de l’actuació de la Generalitat.
En el marc de la reunió també s’ha reactivat la Taula de Participació Social, que és l’òrgan consultiu i de relació entre el Departament de Justícia i les 90 entitats socials i de voluntariat que col·laboren en els processos de reinserció social a Catalunya.
La Taula de Participació Social es va crear a l’àmbit penal i penitenciari per establir i consolidar els vincles entre la comunitat i les persones sotmeses a execució penal. Ara la intenció és reestructurar aquest òrgan a fi d’afavorir la participació ciutadana i augmentar la capacitat de decisió per part de la societat.
Una altra qüestió que s’ha tractat és la possibilitat d’externalitzar serveis a entitats del Tercer Sector, a fi de donar al departament de Justícia una òptica més social.
Cada dia rebem notícies relacionades amb la crisi que estem patint i les seves conseqüències socials. Aquesta successió de males notícies pot dur-nos al desànim, al catastrofisme o al fatalisme de creure que davant d’aquesta situació no hi ha res a fer.
Cristianisme i Justícia fa una proposta que neix de la convicció que tots som convidats a donar esperança i a esquerdar aquests murs que ara mateix se’ns imposen. Es tracta d’una iniciativa senzilla per il·lusionant que consisteix a compartir testimonis sobre històries que animin a l’acció i a l’esperança.
Durant el temps d’Advent, des del 2 de desembre i fins a Nadal, es publicaran al bloc les comunicacions rebudes, que responguin a aquesta crida:
Les històries s’han d’enviar a gastarlavida@fespinal.com. En funció de la resposta, la campanya tindrà continuïtat més enllà del temps d’Advent.
“Feedingzgz”: l’escàndol global del menjar
La primera història publicada arriba des de Saragossa i l’explica l’activista social i jesuïta José Maria Segura. Sorgeix de l’observació de l’escena d’un grup de persones cercant aliments en bon estat als contenidors d’escombraries d’un supermercat, d’on aconsegueixen treure diversos productes amb petits defectes o una data de caducitat propera. El malbaratament d’aliments –es llença gairebé un terç del que es produeix- esdevé especialment dolorós en un moment en què moltes famílies passen greus necessitats.
Per denunciar-ho i cridar l’atenció sobre aquest model productiu i de consum injust, a diverses ciutats d’Europa, i ara també a Saragossa, col·lectius de persones i entitats organitzen el què s’anomena “feeding”, àpats multitudinaris elaborats amb aliments rebutjats.
Podeu llegir aquesta i altres històries a l'apartat del nostre bloc: Esquerdes al mur
Un any més, i per no perdre les bones costums, us presentem una selecció de productes solidaris per a què els vostres regals reflecteixin la vostra vessant més altruista.
Productes ecològics de comerç just. A través de la botiga on-line d’Alternativa 3 pots adquirir productes d’alimentació, roba i bellesa que respecten els Drets Humans, el Medi Ambient i la justícia social.
Presents que protegeixen i defensen el medi ambient. Greenpeace desenvolupa les seves accions gràcies al finançament que obté de les aportaci de les persones sòcies i simpatitzants. Si vols col·laborar, a la botiga on line trobaràs, entre altres, productes de papereria, cosmètica i neteja de la llar i regals per als més petits.
Regals que canvien vides. Intermón Oxfam t’ofereix una amplia selecció de regals procedents de comerç just: complements, llar, infantil, cosmètica, alimentació, etc. Es tracta de presents plens de valors i justícia social.
Capses solidàries plenes d’amor, abraçades i petons. L’Obra Social de Sant Joan de Déu et proposa exterioritzar el teu afecte als teus i regalar-los aquestes capsetes amb les quals estaràs col·laborant amb l’organització.
El regal blau. Sorprèn aquest nadal amb un regal diferent, un regal doble. A més de les tradicionals targetes i regals solidaris, Unicef et proposa regalar subministraments, vacunes, aliments o material escolar que faran arribar als milers d’infants de més de 150 països.
El Departament de Justícia destina 1.355.753,32 euros a la prestació del servei d'orientació jurídica al ciutadà (SOJ).
Els destinataris de l’actual subvenció del Departament de Justícia per dur a terme el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) són els 14 col·legis d’advocats de Catalunya.
El SOJ, és un servei gratuït pels ciutadans que ofereix una primera atenció i orientació sobre qualsevol consulta jurídica. Un cop es rep la consulta, el SOJ es valora la derivació a un servei alternatiu al conflicte judicial com pot ser la mediació o l’arbitratge o bé la via judicial més adient.
Així mateix, el SOJ assessora sobre el dret a obtenir assistència jurídica gratuïta i informa de la documentació necessària per sol·licitar-la. En el cas de les associacions només les declarades d’utilitat pública poden accedir a la justícia gratuïta.
El servei d’orientació jurídica és un servei molt sol·licitat tant pels ciutadans en general, però també per les entitats, a l’hora de gestionar conflictes interns entre els socis, els socis i la Junta o tercers aliens a l’entitat.
Des del Departament de Justícia s’han fet públiques les dades del Servei d’Orientació Jurídica. En concret el passat 2011 es van atendre un total de 86.008 consultes.
Per matèries el 59’48% van ser consultes dins l’àmbit civil i el 14’78% de l’àmbit penal tot i que aquest darrer any han augment considerablement les consultes laborals i mercantils pel context de crisi general.
El total de la facturació anual de l'any 2011 és de 26 milions d'euros. Els productes alimentaris són els que més s'incrementen, les artesanies, per altre banda, pateixen una baixada de ventes.
El cafè segueix essent el producte estrella del sector, i un dels principals responsables de que aliments responsables experimenti una crescuda de demanda del 27% i representin ja el 88% dels productes de comerç just comercialitzats a l'estat. Per la seva banda, el sector de les artesanies pateix un descens del 16% i passa a representar un 10% de les vendes totals.
El descens en la compra d'artesanies ha perjudicat principalment les botigues de comerç just que basen en aquest productes el gruix principal del seu negoci, de fet, els espais de comerç just tradicional han perdut un 10% de la facturació durant el 2011.
L'altra cara de la moneda és l'important augment de la factruració de productes de comerç just en grans superfícies i cadenes de vending, que comercialitzen principalment productes d'alimentació. Aquests canals de venda han incrementat fins a un 40% la facturació d'aquests productes.
Aquest canvi de tendència pel en relació als canals de comercialització apropa l'estat espanyol a la resta de països europeus, on la major part dels productes de comerç just es comercialitzen en grans superfícies i cadenes de restauració.
Pel que fa a les marques de referència, el segell Fairtradees consolida com a certificat de garantia en el sectori les seves ventes augmenten un 39%, confirmant la seva tendència de creixement tot i la crisi.
Tot i aquesta pujada, l'estat espanyol continua a molta distància de la resta de països europeus pel que fa al consum de productes de comerç just, de fet, tot i que des del 2000 la facturació de comerç just a Espanya s'ha multiplicat per 4,la despesa per habitant segueix essent 10 vegades menor que en la resta del continent.
Font: El Comercio Justo en España 2011. Comercio y desarrollo (Coordinadora estatal del comerç just)
Nova campanya sobre cafè de comerç just. Es tracta d'una iniciativa de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, que porta el lema “Per gaudir d'un bon cafè, no fa falta que ningú acabi mòlt”.
La proposta vol seguir destacant el comerç just com una alternativa comercial que beneficia tant al consumidor com al productor: al consumidor perquè garanteix la qualitat i és una eina, a l'abast, de transformació social, i al productor perquè garanteix drets i una qualitat de vida digna.
La campanya inclou un vídeo, anuncis a premsa i altres eines de difusió, amb finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament.
El cafè és un dels productes que generen un major volum de negoci. El 2010, segons Setem, va generar 16.500 milions en ingressos als països exportadors
Els principals països productors són Brasil, Vietnam, Colòmbia, Indonèsia i Etiòpia, i els principals importadors són la Unió Europea (especialment Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica i Espanya), Estats Units i Japó. El preu del cafè es fixa a les principals borses, i està sotmès a grans fluctuacions.
El comerç just, però, estableix un preu fix per les comunitats productores, independentment del preu fixat en el mercat internacional. Així es poden cobrir els costos de producció i s'asseguren uns salaris dignes. Un recent estudi d'Intermon – Oxfam assegura que, en el cas d'Uganda, els productors de cafè que estan en la cadena de comerç just reben un 12% del preu final de cada paquet de 250 grams, mentre que en el cas del comerç convencional aquest percentatge és del 5%.
A més, en el cas del comerç just estem segurs que no s'ha usat mà d'obra infantil i que es respecta la igualtat entre treballadores i treballadors. També assegura l'ús sostenible de tecnologies.
