La Taula del Tercer Sector realitza el 16 de setembre una jornada on es debatrà com garantir l’accés de les persones vulnerables als subministraments bàsics.
L’acte, que tindrà lloc a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, forma part del Cicle Debats “Catalunya Social. Propostes des del Tercer Sector” que la taula va impulsar el passat mes d’abril.
Durant la sessió Joana Mundó, cap de projectes d’Ecoserveis, presentarà el dossier “L’energia com a dret: com afrontar la pobresa energètica”. Posteriorment, Núria Salas, responsable de projectes de la Fundació ABD, Pablo Cotarelo, membre de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, i Raquel Carrión, cap de l’Àrea d’Acció Social de Càritas Diocesana de Girona, explicaran que estan fent les entitats no lucratives per garantir aquest accés. La taula serà moderada per Catalina Serra, subdirectora del diari Ara.
Les persones interessades en participar han de fer la inscripció prèvia a través d’aquest formulari.
Un documental mostra com seria un món on les dones es comportessin com a homes i els homes com a dones.
“Majorité Opprimée”, un curt de 10 minuts de la francesa Eléonore Pourriat, aborda el sexisme i la discriminació que pateixen les dones des d’una perspectiva mordaç. El vídeo explica un dia a la vida de Pierre, un home que viu en una societat on els rols tradicionals s’han intercanviat.
Pierre ha de suportar les mirades i grosseries de les dones, es víctima d’una agressió sexual i no compta amb el suport de la policia ni de la seva dona. Amb aquestes escenes la directora volia que els homes sentissin la incomprensió i el sentiment de culpabilitat que sovint viuen les dones que pateixen una agressió.
El documental es va estrenar fa cinc anys a diferents festivals, però ha estat a través de les xarxes socials que ha aconseguit tenir repercussió.
Eldiario.es ha reflectit en un mapa les compres que fa l'Estat espanyol a països on no es respecten els drets bàsics dels treballadors/ores.
Matèries primeres, petroli i tèxtils arriben cada dia a Espanya procedents de països on els treballadors/ores fan jornades laborals extenuants a canvi de salaris ínfims, en condicions poc segures i sovint sense dret a sindicar-se.
Amb l'objectiu de donar visibilitat a aquest fet, el diari eldiario.es ha elaborat un mapa on reflecteix què importa l'Estat espanyol d'aquests països. Ho ha fet prenent com a criteri el rànquing de drets laborals de la Confederació Sindical Internacional.
Així, els combustibles i els olis minerals encapçalen el rànquing dels productes que compra l'Estat espanyol als països classificats com "Sense drets laborals".
Pots consultar en mapa en aquest enllaç.
Mentre la medicació de primera línia ha disminuït de preu, els règims de segona línia segueixen sent dues o fins a dotze vegades més cars que el preu més baix, segons els darrers informes de MSF.
"Gairebé 12 milions de persones reben teràpia antiretroviral (TAR) als països en desenvolupament", declara la directora mèdica de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials de Metges Sense Fronteres (MSF), Dra. Jennifer Cohn. A més, especifica, "les persones VIH-positives comencen cada vegada abans el tractament". No obstant això, "els tractaments s'han de seguir tota la vida, així que necessiten millors tractaments de primera línia i medicaments de segona línia més assequibles per quan falten els primers".
En la mateixa direcció, Cecilia Ferreyra, també de MSF, afirma que s'han fet evidents avenços en la qualitat i l'accessibilitat dels tractaments que arriben a països en vies de desenvolupament, però el VIH, diu, "se segueix cobran 1,5 milions de vides per any i a moltes zones del món és encara primera causa de mort". "Hi ha encara 18 milions de pacients que no han rebut tractament i la majoria d'ells no han estat ni diagnosticats".
En la lluita contra el VIH també són necessàries, expliquen des de l'organització, eines addicionals per fer el seguiment del tractament i millorar així la qualitat de l'atenció. La prova rutinària de càrrega viral mesura el nivell del virus a la sang i per tant om respon la persona al tractament. El darrer informe de Metges Sense Fronteres publicat el passat juliol 2014 (amb motiu de la Conferència Internacional de la SIDA celebrada a Austràlia) "Getting to Undetectable" descriure l'accés a la prova a l'Índia, Kènia, Malawi, Sud-Àfrica i Zimbabwe- i revela que encara cap país ha pogut implementar-la com a prova de rutina. L'informe conclou que el preu que han de pagar els països per prova és un obstacle important per a una aplicació més àmplia.
Encara que la implementació de la prova de càrrega viral és lenta i incompleta, s'espera que permeti descobrir molts pacients que no responen bé a la primera línia de tractament i han de canviar a la segona línia. Per tant, el preu dels medicaments per als tractaments de segona línia és també un tema crític.
L'informe anual de MSF sobre preus dels medicaments conclou aquest any que mentre el cost dels tractaments de primera línia han disminuït en els últims 12 mesos, els règims de segona línia segueixen sent dues vegades més cars que els de primera. Per als països d'ingressos mitjans, la situació és encara pitjor. Alguns arriben a pagar 12 vegades més que el preu més baix conegut.
La directora de la Campanya d'Accés a Medicaments Essencials a l'Índia, Leena Menghaney, afirma que per aconseguir posar més persones en tractament, "els països han de superar les barreres de patents que impossibilita l'accés a medicaments assequibles".
Elysium és una de les pel·lícules escollides per SOS Racisme pel seu cicle de cinema i drets humans 2014. En aquesta ocasió la pel·lícula i el debat giren al voltant del dret a la salut. La sessió és gratuïta.
Cinema i debat, una fórmula que funciona i que ens proposa en aquest cas SOS Racisme i el seu cicle de cinema Cinexclusió. Concretament, és el Grup d'Acció de Cultura de l'organització, que té el suport de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i el Casal del Pou de la Figuera de Barcelona.
Aquesta edició del cicle, la tercera, es centra en els drets vulnerats. Així doncs, les reflexions que SOS Racisme vol provocar són sobre “com s’estan erosionant els drets a la salut, els drets de les dones i els drets a l’habitatge i a la ciutat”.
L'institut de Drets Humans de Catalunya realitza a partir del 16 de juny un curs que ofereix els mitjans i les eines per integrar els drets humans en la cooperació al desenvolupament.
A partir de l'estudi dels sistemes internacionals de protecció dels drets humans i dels fonaments del desenvolupament i de la cooperació, es treballarà la coneguda metodologia de l'enfocament basat en drets humans. Una metodologia, una eina i un objectiu per integrar els drets humans en totes les actuacions de la cooperació al desenvolupament, des de la seva definició política fins a la seva implementació en tot el cicle del projecte.
El curs està dirigit a cooperants al terreny, tècnics de gestió de projectes, mitjans de comunicació especialitzats i altres persones vinculades a l'àmbit del desenvolupament, que no necessàriament han de comptar amb una formació jurídica prèvia, però que desitgin tenir una primera aproximació als drets humans i a l'enfocament basat en drets humans.
Programa
La setmana de l'1 al 8 de març se celebra a Europa des de fa 10 anys la Setmana contra l'Apartheid Israelià. A l'Estat espanyol, 7 universitats i ciutats s'han sumat a la campanya.
La Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de les Illes Balears (UIB), Universitat de Sevilla (US), Universitat Autònoma de Madrid (UAM), València, Iruñea (Navarra) i Gijón (Astúries). Són les 4 universitats i 3 ciutats que durant aquesta setmana (de l'1 al 8 de maçr) convoquen activitats amb motiu de la X Setmana contra l'Apartheid Israelià.
En total, són 133 les ciutats que se sumen a la causa i que, en diferents setmanes de l'any, accentuen la difusió i la reflexió sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Al mapa de la Israeli Aparthaid Week 2014 s'hi pot consultar el mapa de les localitzacions així com tots els esdeveniments que tindran lloc al món sencer.
Durant aquests 7 dies, doncs, diferents universitats i entitats s'adhereixen a la "Campanya Internacional de Boicot, Desinversions i Sancions contra la colonització, l'aparthaid i la ocupació israeliana" sobre territori palestí (en anglès, Boycott, Divestment, and Sanctions BDS).
La campanya té 4 línies d'actuació: boicot econòmic, polític, acadèmic i cultural i esportiu. Una iniciativa sorgida de la societat civil palestina que ha assolit seguiment internacional ja als 4 nivells i que rep el suport de la Xarxa Solidària contra la Ocupació de Palestina, que agrupa més de 30 ONG, associacions i grups de solidaritat amb el poble palestí.
A l'àmbit acadèmic, el boicot contra Israel ha obtingut l'adhesió d'acadèmics com Stephen Hawking i d'organitzacions com l'American Studies Association i la Humanits Sociology Association. A més de comptar amb el suport també de les universitats de Johanesburg a Sud-àfrica, la Universitat de Bergen o la Universitat Tècnica de Dinamarca, entre molts altres departaments i federacions d’estudiants d'Europa.
El documental "Amb les mans" mostra una part de la història de la comunitat sorda a Catalunya, en l'àmbit social, educatiu i laboral.
El passat 21 de febrer es va presentar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, el documental "Amb les mans" que mostra una part de la història de la comunitat sorda de Catalunya, a través del camp social, educatiu i laboral. Es tracta d’una producció audiovisual conjunta de SordPress i el Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic, dirigida per Jordi Serrat, professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic, i per Guillem Carles de Sordpress. A partir d'entrevistes a persones sordes signants i diversa documentació recollida, el vídeo presenta testimonis del passat i del present de la vida de les persones sordes signants.
El moviment social de les persones sordes signants avala una història de més de 200 anys de la llengua de signes catalana, reconeguda per al Parlament de Catalunya el 26 de maig de 2010, donant resposta al mandat de l'Estatut que diu que cal garantir el seu us en tots els àmbits.
Està patrocinat pel Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic i la Càtedra de Serveis Socials, amb el suport del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i el finançament de l’Obra Social La Caixa.
Diferents entitats imparteixen una formació on s’ofereix una perspectiva global de l’actualitat i el paper de les entitats no lucratives, així com eines per la construcció d’un món més just.
Entre el 8 de febrer i el 15 de març, Arquitectes sense Fronteres, Centre Delàs d'Estudis per la Pau - Justícia i Pau, Enginyeria sense Fronteres - Catalunya, Fundació Proide, Institut de Drets Humans de Catalunya i InteRed Catalunya, amb la coordinació de la Federació Catalana d’ONG (FCONG) imparteixen la 4a edició del curs “Fonaments per a la Transformació Social”.
La formació compta amb la participació de diferents ponents, com Arcadi Oliveras, Jose Luis Gordillo o Pepa Martínez, té com a objectius:
L’Observatori DESC desenvolupa a partir del 10 de febrer un curs on es mostraran experiències relacionades amb el dret a l’habitatge.
Aquesta formació on line té com a finalitat desmuntar la percepció dels drets socials com a drets subalterns i promoure una vida digna de les persones.
A través dels quatre models que estructuren el curs, els participants treballaran els següents continguts:
Amb l'organització Human Rights Watch (HRW) es pot fer un repàs de la situació dels drets humans, el 2013, i de les perspectives pel 2014.
Milions de persones han visitat HRW.org el 2013. Per cercar investigacions sobre el terreny en el camp dels drets humans arreu del món. Informant sobre vulneració de drets humans, l'ONG espera el suport de persones, col·lectius i organitzacions per seguir realitzant la seva tasca.
HRW també s'apunta a la revisió del que ha sigut el 2013. Des de la guerra civil a Síria, als problemes de governabilitat a Egipte o Turquia, passant per la situació de minories a l'Àsia, o els drets dels immigrants als EUA. Uns complicats camps per abordar, tot i que una aproximació és possible. Índia, Birmània i Aràbia Saudita són altres dels escenaris que HRW ha visitat.
I l'article més visitat és... Aquest.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya porta a terme a partir de febrer una formació on line on s’aprofundirà en els drets civils i polítics i en els sistemes de protecció.
El curs, centrat en la seguretat dels drets humans, permet endinsar-se en els fonaments dels drets humans i en els diferents sistemes internacionals de protecció. A més, un dels blocs de la formació abordarà com la crisi econòmica i financera que afecta als països occidentals està incidint en aquests.
Temari
Encara que ser solidari és una cosa que no hauria de cenyir-se exclusivament al Nadal, et volem presentar una sèrie d'opcions per passar un Nadal solidari amb els que més ho necessiten.
A continuació et mostrem 5 opcions per gaudir d'un Nadal solidari i més humà.
Felicita el Nadal amb Mans Unides
És el moment d'il·luminar el món amb els teus bons desitjos. Felicita el Nadal amb una postal animada gratuïta des de la pàgina web de Mans Unides. És una bona manera de començar un Nadal solidari i segur que agradarà als teus amics i familiars.
Donar Punts Estrella de La Caixa
A Angola, un hospital necessita un nou pavelló de pediatria per acollir els nens malalts i desnodrits. Amb una donació de 225 Punts Estrella, aconseguiràs ajudar a que aquest pavelló sigui una realitat.
El Tifó Haiyan va destrossar Filipines i va deixar un rastre de més de 5.000 morts. Enviant un SMS al MANS UNIDES Filipines al 28014, contribuiràs als projectes de reconstrucció que Mans Unides està duent a terme a la zona. El cost del SMS (1'2 €) es destina íntegre als damnificats del Haiyan. És un servei vàlid per Movistar, Orange i Vodafone.
El treball de l'ONG Mans Unides és possible gràcies als donatius de persones solidàries i compromeses com tu.
Fer-se soci de Mans Unides ONG és la millor manera de donar suport i fer possibles els projectes educatius, sanitaris, socials, agropecuaris i de promoció de la dona que impulsem als països més desfavorits.
L'objectiu del Dia, proclamat el 1950, va ser, i és encara, posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, establerta dos anys abans.
L'objectiu del Dia, proclamat el 10 de desembre de 1950, va ser posar el centre d'atenció dels pobles del món en la Declaració Universal dels Drets Humans, definida el 1948. I el 2013 es compleixen 20 anys de l'establiment de l'Oficina del Alt Comissionat de NU pels DH, creada pel recomanació dels delegats de la Conferència Mundial sobre DH (Viena, 1993).
2013: 65 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, i 20 anys de la creació del mandat de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans
Fins aquí les dades “fredes” al voltant del Dia. En aquests anys han canviat coses, moltes, en la matèria, però encara les vulneracions de DH, la pobresa, la desigualtat de gènere, la falta de llibertat de religió o d'expressió, i tantes altres violacions de DH són una constant en el segle XXI.
Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, per posar dos exemples significatius dels quals coneixem força el recorregut, però també tantes altres entitats de nivell internacional a local, que també coneixem, treballen encara per denunciar les violacions de drets bàsics, i especialment per facilitar la capacitació, d'individus, de pobles i de comunitats, en la construcció de les eines per a la promoció de la dignitat.
La Llum de la Pau de Betlem, un projecte internacional amb una llarga tradició, arriba de nou a casa nostra i ens convida a posar-nos “Drets per la pau”.
Cada any quan s’acosta Nadal, els Escoltes i Guies d’Àustria porten des de Betlem una flama encesa, que després els escoltes i guies d’arreu escampen a tot el món. És la Llum de la Pau de Betlem, una flama que simbolitza la pau que es vol que sigui present arreu.
Aquest any, a casa nostra aquest projecte duu com a lema “Drets per la pau”, per convidar-nos a combatre les injustícies del món i a reivindicar els drets fonamentals de les persones.
Amb aquest eix central, des de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya s’han elaborat uns materials pedagògics que inclouen dinàmiques, lectures i recursos visuals. N’hi ha per a diferents franges d’edats, des d’infants a partir de 6 anys fins a adults. Estan pensats per a agrupaments escoltes i entitats de lleure, però també són útils per a altres contextos educatius. Al web de la Llum de la Pau podreu trobar-hi aquests materials i tota la informació sobre el projecte.
L’acte central de rebuda de la flama a Catalunya, organitzat per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya juntament amb altres entitats, tindrà lloc a la plaça de Bonet i Muixí de Barcelona el 15 de desembre. Els dies següents s’organitzaran altres actes de rebuda per anar escampant la flama a diferents poblacions catalanes.
Des del 1990, Lampedusa ha recollit més de vuit mil cadàvers.
El 3 d’octubre un vaixell amb unes cinc-centes persones, entre les quals moltes dones embarassades i molts infants, naufraga davant l’illa italiana de Lampedusa, no gaire lluny de la nostra costa. El vaixell s’avaria i comença a enfonsar-se. Un dels supervivents va explicar: «Com que estàvem a prop de la costa vam decidir d’encendre un foc per cridar l’atenció, però el pont estava brut de benzina i en pocs segons el vaixell va quedar envoltat de flames; molts ens vam llançar al mar cridant mentre el vaixell bolcava». Entre morts i desapareguts, unes tres-cents cinquanta persones. Algunes barques de pesca van sentir els crits d’auxili però els van ignorar. Altres – també la Guàrdia Costanera– van rescatar unes cent cinquanta persones. Tots provenien d’Eritrea i Somàlia. Des del 1990, Lampedusa ha recollit més de vuit mil cadàvers.
Malauradament, no serà l’última catàstrofe
Itàlia, país solidari però alhora intransigent amb la immigració clandestina, va decretar un dia de dol nacional i ha fet una crida perquè Europa els ajudi. Malta, Xipre, Grècia, Espanya pateixen el mateix problema. Milers d’africans però també d’asiàtics utilitzen el Magreb com a pont de trànsit cap a Europa. Encara que molts es neguin a veure-ho, en aquest trànsit hi ha el futur demogràfic d’Europa per a les properes dècades. La pressió demogràfica que hi ha en determinades zones del món fa pensar que, malauradament, la tragèdia del 3 d’octubre no serà pas la darrera. N’hi haurà moltes més. Els immigrants cerquen una vida millor i assumeixen el risc del «viatge migratori», encara que les expectatives de fracàs (és a dir, de no poder arribar, morir pel camí o ser expulsats) siguin molt elevades. L’any 2012 travessaren irregularment la frontera sud espanyola 6.992 persones, mentre que 14.944 van ser interceptades, i 225 van morir en l’intent (cf. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía). La desesperació porta algunes dones a projectar embarassos abans del viatge, perquè són conscients que en aquest estat la legislació de molts països europeus les protegirà.
Un problema d’una gran complexitat
Culpar Europa o les seves institucions, com si aquestes institucions no tinguessin res a veure amb nosaltres, no deixa de ser una sortida fàcil. Europa té un fort teixit civil solidari. Tots, institucions i societat civil, hem de reaccionar per a poder millorar la nostra capacitat d’actuació, els nostres serveis d’acollida i la nostra capacitat de denúncia, i ho hem de fer amb urgència. Hem de ser conscients, però, de la complexitat del problema, en què intervenen actors molt diversos: persones que només volen una vida millor i delinqüents que trafiquen amb els desigs i els somnis dels altres, sotmetent-los a uns transports que comporten un risc enorme. Alhora que lluitem contra les tragèdies, ens cal lluitar contra aquest tràfic inhumà que prolifera a tot el nord d’Àfrica.
També ens cal obrir un debat rigorós en el si de la ciutadania europea. Quina funció tenen les fronteres? Com podem ordenar amb humanitat un fenomen que ara com ara és inevitable i que creixerà en un futur proper? Quins efectes tenen determinades lleis aprovades als nostres parlaments? Alguns vaixells pesquers van fugir i no van ajudar a salvar vides a Lampedusa. L’alcaldessa, Giusi Nicolini, va atribuir la suposada actitud insolidària d’alguns pescadors a l’actual legislació italiana, aprovada el 2008 pel govern de Silvio Berlusconi i inspirada pel llavors ministre Roberto Maroni, de la xenòfoba Lliga Nord. «Si van marxar i no han ajudat és perquè el nostre país ha processat pescadors i armadors que havien salvat vides».
I com a cristians…
El passat juliol, el papa Francesc havia visitat Lampedusa per fer un acte de solidaritat i profetisme. El mossèn de Lampedusa, Stefano Nastasi, el va convidar a l’illa perquè conegués aquella realitat. El Papa va celebrar una missa en un altar que era el casc d’una pastera i va dir: «Qui de nosaltres ha plorat per la mort d’aquests germans i germanes, de tots aquells que viatjaven sobre aquestes barques, per les joves mares que portaven els seus fills, per aquests homes que cercaven qualsevol cosa per a mantenir la seva família? Som una societat que ha oblidat l’experiència del plor… La il·lusió per allò insignificant ens mena cap a la indiferència vers els altres, cap a la globalització de la indiferència».
Com a cristians hem de posar-nos en moviment i actuar. Tots en som responsables. Cal mantenir i millorar les activitats d’acollida i de reacció d’emergència davants les crisis. Los poblacions més allunyades de les costes tenen la mateixa responsabilitat. Cal també continuant promovent la integració i plena ciutadania dels ja arribats, reclamant la recuperació del dret a l’assistència sanitària a totes les persones, amb independència de la seva situació administrativa. Hem de fer sentir la nostra veu de denúncia, sumant-la a la de les institucions polítiques i representatives. Les organitzacions amb responsabilitats de control de fronteres –policies, armades, Frontex– han d’exercir les seves funcions amb plena garantia dels drets humans, entre els quals, el dret a demanar asil –un dret sovint menystingut. Com que la causa de la immigració és sobretot la manca d’oportunitats de vida digna al país d’origen, hem d’aspirar a aconseguir que el nostre país i la Unió Europea no afluixin la seva política de cooperació al desenvolupament ni la seva política integral cap a l’Àfrica. La crisi econòmica no justifica el baix pressupost que Espanya hi dedica o l’abandó d’estratègies integrals com ara els plans Àfrica 2006 i 2009. La política immigratòria s’ha de concertar amb els països d’origen, però no podem exigir que ells siguin els nostres guàrdies de fronteres.
Tots som «nosaltres»
El corrent migratori i l’aportació de noves llengües i religions és viscut per moltes persones com una amenaça a la cohesió social i les nostres tradicions. Aquesta reacció de temor, que fins a un cert punt és explicable, no ens pot paralitzar, ni encara menys fer-nos derivar cap a reaccions defensives o xenòfobes. Recordem l’exhortació de Joan Pau II a l’inici del seu pontificat: «no tingueu por». L’estranger és imatge del germà i de nosaltres mateixos. Tots som «nosaltres». Com deia la religiosa Teresa Losada, que va dedicar la vida a la relació amb els immigrants, «en l’encontre no hi ha itineraris previs. Tan important com la meta és el punt de partida. És una exigència evangèlica i, per tant, no hi podem posar fronteres ni límits. És un procés obert perquè participem d’un misteri insondable i la nostra fe ens repta a anar més enllà de les fronteres. Potser començarem a ser veritablement cristians quan fem deu passes, tot i que l’altre només en faci una. Dialogar, conviure, donar sense la certesa d’esperar reciprocitat manifesta la gratuïtat més gran a què ens convida la nostra fe. Una de les resistències més tenaces de l’opció cristiana és la suposició que no hi ha reciprocitat. Cal arriscar-se».
Barcelona, 9 d’octubre de 2013
Les protestes ciutadanes són, de nou, un signe dels últims temps, a les societats mundials. Les motivacions són complexes; econòmiques, polítiques, socials, culturals i religioses. L'escenari a Turquia “s'apunta” a aquesta realitat, amb alertes de les ONG de drets humans per la vulneració de drets.
Turquia, a cavall geogràficament, i històricament, entre Àsia i Europa, des del punt de vista polític, social i econòmic, ha viscut les últimes dècades un estat laic i democràtic (tret de diverses etapes de cops d'estat), amb un fort pes militar.
La deriva autoritària i islamista del govern actual és, segons les ONG de defensa dels drets humans, la causa de l'esclat de les protestes al país
La deriva autoritària i islamista del govern actual és, segons les ONG de defensa dels drets humans, la causa de l'esclat de les protestes al país. Les protestes són difícils de situar, donada la complexitat de la situació, però és pot ubicar l'origen en l'acció de col·lectius laics antiautoritaris.
Hi ha informacions contradictòries sobre els “resultats”, en víctimes, segons la font d'informació. Amnistia Internacional (AI) quantifica en dos morts i un miler de ferits (79 ferits segons les fonts oficials) les víctimes de les protestes, fortament contestades per la policia.
AI ha demanat al govern turc garanties al dret d'expressió dels manifestants, i detenir les càrregues policials repressives. En l'origen de les protestes, que s'han estès per tot el país, estan les queixes ciutadanes en relació a la prevista desaparició d'un gran parc a Istanbul, la ciutat més poblada de Turquia. Les protestes es van estendre a Ankara, la capital, i altres ciutats del país.
Podeu consultar en aquest enllaç d'AI les alertes de l'organització sobre els fets de Turquia d'aquests dies.
Aquest és el títol d'una taula rodona organitzada per Justícia i Pau a Barcelona, dins del cicle “Els dilluns dels drets humans”.
El govern espanyol va excloure l’any passat els immigrants sense papers del dret a l’assistència sanitària, tret d’urgència vital o embaràs.
Aquesta mesura fa encara més precària la situació d’aquest col·lectiu, “part del qual és objecte d’explotació laboral o sexual, o viu en la misèria i sense prestacions socials, sovint en condicions de barraquisme, sense dret a treballar o a guanyar-se legalment la vida i amb possibilitats molt escasses per obtenir la regularització”, explica Justícia i Pau.
Alguns són objecte d’expulsió, passant per centres especials de detenció (CIE). Però una bona part no poden ser expulsats legalment i tampoc no tenen capacitat per retornar al seu país o bé el seu retorn els posaria en un greu perill. “Aquesta situació no és compatible amb el respecte a la dignitat de la persona i els drets humans. Quin hauria de ser el tractament legal i administratiu més adequat i just per a aquest col·lectiu?”, es planteja Justícia i Pau.
Amb:
6 de maig de 2013, 19h; seu de Cristianisme i Justícia, c/ Roger de Llúria, 13, Barcelona.
L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) organitza el 31è Curs de drets humans, que tindrà lloc a Barcelona del 4 al 21 de març del 2013.
Durant el curs es pretén donar una lectura positiva als drets humans: s'analitzarà la situació de certs drets des d'un pla descriptiu però, sobretot,oferint una lectura constructiva i propositiva. Tot dins d'un marc més general com és el de la democràcia i els drets humans i la seva història.
Els drets humans sempre han estat fruit de lluites i reivindicacions. En el moment actual de crisi del nostre model democràtic, seguir avançant en la construcció dels drets humans és més important que mai.
Es pot consultar el programa en aquest enllaç, però us fem cinc cèntims de les dades bàsiques
INFORMACIÓ PRÀCTICA
La promoció i la protecció dels drets humans ha estat una de les més grans preocupacions des de 1945, data en la qual els països fundadors de l'ONU van acordar que els horrors de la Segona Guerra Mundial no es repeteixin. El 2012, el tema triat per Nacions Unides és enfortir la participació pública de la ciutadania.
Tres anys desprès, en la Declaració Universal dels Drets Humans, l'Assemblea General de Nacions Unides va resoldre que el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones “son el fonament per la llibertat, la justícia i la pau al món”
En 1950 l'Assemblea va convidar a tots els estats membres y a les organitzacions de drets humans a commemorar el 10 de desembre de cada any com Dia dels Drets Humans.
Amb el Dia es commemora l'aniversari de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, el 1948. Amb el pas del temps s'han creat un conjunt d'instruments i mecanismes desenvolupats per garantir la primacia dels drets humans i per fer front a les violacions dels drets humans on sigui que tinguin lloc.
El proper 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, es tancarà la convocatòria del Premi Solidaritat 2012. Aquest guardó està destinat a reconèixer a persones i col·lectius que hagin destacat per la seva lluita en la defensa i promoció dels drets humans.
Qualsevol persona, física o jurídica, pot fer arribar la seva proposta degudament complimentada de la persona o institució que consideri mereixedora d'aquest reconeixement de la seva lluita en favor dels drets humans.
Convoca l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)
Encara esteu a temps d'enviar la vostra proposta a la seu de l'IDHC a Pau Claris, 92, entl. 1a. 08010 Barcelona, adjuntant la documentació que considereu per acreditar la trajectòria de la candidatura presentada en favor dels drets humans. Podeu consultar les bases en aquest enllaç.
El jurat, format per membres de la junta directiva de l'IDHC i altres personalitats reconegudes en la defensa dels drets humans a Catalunya, escollirà al guardonat o guardonada entre totes les propostes que arribin a l'IDHC degudament documentades i dins del termini de la convocatòria.
SETEM Catalunya, en el marc del projecte europeu Networkwear, publica diverses sèries de vídeos curts per visibilitzar les condicions amb què milions de dones confeccionen la nostra roba. La primera sèrie publicada és Made in Morocco, que mostra quatre testimonis de treballadores del Marroc.
A través de vídeos d’aproximadament dos minuts de durada, prenen paraula testimonis de treballadores de la confecció, per explicar en primera persona les dures condicions laborals que pateixen milions de dones treballadores per produir la roba per a grans marques internacionals i, en alguns casos, per a administracions públiques europees.
La sèrie Made in Morocco mostra els testimonis de la Salma, la Fatna, l’Aziza i la Najat. Quatre peces que conformen el trencaclosques de milions de treballadores que cusen la nostra roba. Entre totes expliquen quin és el pa de cada dia per una treballadora de la confección a Marroc. La Salma parla del sou insuficient, les hores extres obligatòries i el malestar mentre es treballa, tant físic com psicològic. En la mateixa línia, la Fatna trasmet la sensació d’una treballadora que cus durant nou hores seguides amb poca llum i condicions precàries. Les altres dues testimonis, l’“Aziza”:http://www.youtube.com/watch?v=KKFWXaMG2ck&feature=relmfu i la Najat, ens expliquen com reacciona l’empresa després que una treballadores es negui a fer hores extres i quina és la reació dels empresaris davant de les treballadores que volen defensar els seus dreta: “si el patró s’assebenta que vols formar un sindicat, t’acomiada”. Si vols veure totes les càpsules, pots mirar els vídeos al canal youtube de SETEM Catalunya.
Aquests vídeos són càpsules resum del documental ‘Perdre el fil’ sobre la producció de roba de treball al Marroc. El reportatge explica les dificultats de traçar l’orígen de la roba dels policies, bombers, jardiners, etc. de les administracions públiques europees i les condicions laborals de les persones que la confeccionen. Aquesta informació es complementa amb l’informe ‘Made in Morocco: Producció de roba per a les administracions públiques. Traçabilitat i garanties’ que analitza l’origen de la roba comprada per un grup d’administracions públiques a la zona de Tànger.
Setem te previst publicar proximament les sèries Made in Europe, i Made in Sri Lanka. Estigueu atents i atentes a les xarxes socials i al web per seguir coneixent de primera mà la realitat de les dones que cusen la nostra roba.
Un any més, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) convoca els Premis Solidaritat, destinats a guardonar persones i institucions que hagin destacat per la seva lluita en la defensa i promoció dels drets humans arreu.
Fins el proper 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, podeu fer arribar les vostres propostes a la seu de l'IDHC, a Pau Claris 92, entl. 1A, 08010 Barcelona, juntament amb la documentació que acrediti les activitats desenvolupades pels candidats en favor dels drets humans.
El jurat, format per membres de la junta directiva de l'IDHC i altres personalitats reconegudes en la defensa dels drets humans a Catalunya, escollirà el guardonat o guardonada entre totes les propostes que arribin a l'IDHC degudament documentades i dins del termini de la convocatòria.
Podeu consultar aquí les bases de la convocatòria.
L'entitat Imatges per a la Solidaritat organitza el 22, 28 i 29 de setembre el Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Girona pels Drets Humans i la Pau, FESTI.DOK, que pretén impulsar la consciència crítica davant les vulneracions dels drets humans, així com potenciar els valors de la justícia, la tolerància, la solidaritat i la llibertat.
En la seva tercera edició FESTI.DOK creix i amplia la seva programació amb activitats paral·leles molt vinculades a l'activisme i el periodisme. Així, a la mostra es projectaran els curtmetratges seleccionats i s'anunciarà el guanyador, però també s'aprofundirà en la situació dels drets humans al món a través del periodisme.
Olga Rodríguez, reportera de guerra, serà a Girona el divendres 28 de setembre, per abordar la situació dels drets humans en el món àrab i en els conflictes bèl·lics. L'endemà serà el torn de Javier Couso, periodista freelance, activista antiguerra i germà del càmera de Telecinco José Couso, que va ser assassinat a Bagdad per l’exèrcit nord-americà. Couso s’endinsarà en la manipulació informativa dels conflictes bèl·lics.
Dissabte 29 de setembre també tindrà lloc la mostra dels treballs finalistes i l'entrega de premis, al Cinema Truffaut (Portal Nou, 7. Girona). El festival, però, començarà una setmana abans amb la projecció el dissabte 22 de setembre del documental "La revolución de Paco", un treball d'Imatges per a la Solidaritat sobre un activista i pintor amb capacitat diferent, que també assistirà a la presentació.
Imatges per la Solidaritat organitza aquest festival amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, el diari El Punt Avui i la Coordinadora d’ONG Solidàries.
L‘ONG israeliana Breaking The Silence ha fet públic en un informe la greu situació que pateixen els nens palestins víctimes de contínues vulneracions dels seus drets per part de l’exercit d’Israel.
L’ONG Breaking The Silence és una entitat formada per exmilitars de l’exercit d’Israel que treballen per denunciar la vulneració de drets de nens i adults que es pateixen als territoris ocupats de Cisjordània.
L’informe recull el testimoni de 47 militars que han estat al territori de Cisjordània durant els anys del 2005 al 2011.
L’objectiu principal és ser una veu de denúncia front les actuacions dels militars i, a la vegada, donar a conèixer a la societat en general i especialment a Israel, les contínues violacions dels drets humans que des de fa anys es donen als territoris veïns.
L’informe incideix especialment en el fet que les actuacions militars no tenen res a veure amb la seguretat de la població civil, i que no es distingeix entre adults i infants.
Queda doncs visible l’incompliment continuat de les més fonamentals lleis internacionals com són la Declaració Universal dels Drets Humans, així com la Convenció dels Drets dels Infants.
Són moltes les entitats que treballen per a la defensa dels Drets Humans i en concrets dels Drets dels Infants que han recolzat aquest informe -com ara UNICEF- i que han demanat la creació d’un comitè internacional per investigar aquestes violacions dels drets dels infants palestins.
