Amb motiu de les festes nadalenques, la capital de Catalunya ha incorporat un nou capgròs al seu imaginari festiu. ‘L’esperit de Nadal’, propietat de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, es va presentar públicament el passat 30 de novembre per donar el tret de sortida oficial a les celebracions nadalenques de Barcelona.
La seva dansa i el seu cap són les dues singularitats d’aquest capgròs. Al damunt de la calba duu un petit pessebre cobert per un barret que només es treu quan acaba la música que l’acompanya i quan inaugura algun dels pessebres de la ciutat. Aquest nou personatge també porta el «bastó de Nadal» de Barcelona amb quatre colors que representen les estacions de l’any.
L’Esperit del Nadal va acompanyat del seu seguici, format per un grup de músics amb instruments tradicionals catalans, que interpreten peces nadalenques i dotze balladors de l’Esbart Català de Dansaires.
Les properes aparicions d’aquest capgròs estan previstes pel dijous 13 de desembre a les 19:15h a la plaça Orfila per participar en una cercavila fins al centre de Cultura Popular de Sant Andreu, on inaugurarà l’exposició "Pessebres de Catalunya" i el "Pessebre de Can Galta". I, finalment, el 5 de gener a la cavalcada de reis de Barcelona.
Presentació oficial de l'Esperit de Nadal
El president dels pessebristes catalans, Josep Porta, ha assenyalat que els pessebres són "efímeres obres d’art repartides arreu del país. Els artesans treballen tot l’any per exposar durant uns dies i segur que tothom en té un a prop", ha dit.
Així mateix, la Federació Catalana de Pessebristes dóna a conèixer dues destacades activitats que enguany, durant el cicle de Nadal, els aficionats a l'Art de fer Pessebres, poden visionar a la ciutat comtal.
D'una part, i després de set anys, l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha tornat a fer un pessebre a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, fet que celebren els organitzadors pel reconeixement al Pessebrisme, i el que representa de bona disposició de l'actual govern envers la Cultura Popular i les Tradicions del país.
D'altra, es presenta una magnífica exposició de figures d'àngels, pastors i reis al pati de l'Ajuntament de Barcelona, que sens dubte, són un bon complement del pessebre monumental a l'aire lliure instal·lat a la plaça de Sant Jaume.
Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre, entre els noms més reconeguts destaquen: Roman Amadeu, Domènech Talarn, Martí Castells i Daniel José Pons.
El pessebrisme a Catalunya, introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.
Des de començaments del segle XX, el pessebrisme català comença a ser conegut a Europa, especialment a partir de la incorporació del guix en la seva construcció, tècnica que es va iniciar de forma més aviat atzarosa a l'Associació de Barcelona i que s'ha difós per tot el món pessebrístic.
