El president dels pessebristes catalans, Josep Porta, ha assenyalat que els pessebres són "efímeres obres d’art repartides arreu del país. Els artesans treballen tot l’any per exposar durant uns dies i segur que tothom en té un a prop", ha dit.
Així mateix, la Federació Catalana de Pessebristes dóna a conèixer dues destacades activitats que enguany, durant el cicle de Nadal, els aficionats a l'Art de fer Pessebres, poden visionar a la ciutat comtal.
D'una part, i després de set anys, l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha tornat a fer un pessebre a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, fet que celebren els organitzadors pel reconeixement al Pessebrisme, i el que representa de bona disposició de l'actual govern envers la Cultura Popular i les Tradicions del país.
D'altra, es presenta una magnífica exposició de figures d'àngels, pastors i reis al pati de l'Ajuntament de Barcelona, que sens dubte, són un bon complement del pessebre monumental a l'aire lliure instal·lat a la plaça de Sant Jaume.
Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre, entre els noms més reconeguts destaquen: Roman Amadeu, Domènech Talarn, Martí Castells i Daniel José Pons.
El pessebrisme a Catalunya, introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.
Des de començaments del segle XX, el pessebrisme català comença a ser conegut a Europa, especialment a partir de la incorporació del guix en la seva construcció, tècnica que es va iniciar de forma més aviat atzarosa a l'Associació de Barcelona i que s'ha difós per tot el món pessebrístic.
