TERMES DE REFERÈNCIA
Servei de comunicació i producció del projecte d’Educació per a la Justícia Global Salut, Drets, Acció. Sensibilitzem i mobilitzem la ciutadania per a models de salut globalment justos.
Busquem un/a professional per realitzar les tasques de tècnic/a de comunicació i producció, en el marc del projecte SDA finançat per l’ACCD.
Perfil que es demana
Tasques a realitzar
Condicions de l’oferta
Candidatures
L'entrada TERMES DE REFERÈNCIA Salut, Drets, Acció 2022 ha aparegut primer a Quepo.
Aquest vespre sabrem si el projecte de televisió comunitària i participativa La Veinal TV, que vam engegar fa més de cinc anys, rebrà el Premi en la categoria de Millor Mitjà Digital dels Premis de Comunicació Local 2021, vinculats al MAC (Mercat Audiovisual de Catalunya), de la Xarxa Audiovisual Local. La Xarxa Audiovisual Local va recuperar el 2020 els Premis de Comunicació Local que no se celebraven des del 2013. Els guardons tenen com a objectiu remarcar la feina que dia a dia fan els i les professionals dels mitjans locals. Al certamen s’han presentat un total de 104 projectes. A la categoria de millor mitjà es premia les emissores de televisió, ràdio i digitals d’emissió continuada, tant pel conjunt de la seva programació regular, com per activitats puntuals, o per la seva trajectòria com a mitjà de comunicació. A l’apartat de digitals els tres finalistes que opten a guanyar som: betevé, La Veïnal i Diari de Barcelona.
Quepo som un dels col·lectius que, treballant de manera col·laborativa, vam iniciar La Veinal TV, amb la idea de crear una eina de comunicació de base i alhora un nou model televisiu que garantís la llibertat d’expressió i el dret a la informació de totes les veïnes. L’objectiu de La Veïnal és construir un relat cultural i informatiu des la participació veïnal i popular que faci visible totes les realitats de la ciutat a través la creació d’un mitjà audiovisual. És per això que celebrem molt aquest reconeixement, un reconeixement a tota la comunitat que forma i fa possible el projecte. Els premis són un reconeixement a la creativitat, el talent i la trajectòria dels mitjans de proximitat. Els guanyadors de les set categories es donaran a conèixer a la cloenda del MAC, dimecres 29 de setembre, en una gala que començarà a les 19h en directe a XALA! i que es podrà veure a través de l’app i la web; i escoltar en diferit a les 23h a les televisions i ràdios locals.
L'entrada La Veïnal TV finalista als Premis de Comunicació Local 2021 ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Aquest vespre sabrem si el projecte de televisió comunitària i participativa La Veinal TV, que vam engegar fa més de cinc anys, rebrà el Premi en la categoria de Millor Mitjà Digital dels Premis de Comunicació Local 2021, vinculats al MAC (Mercat Audiovisual de Catalunya), de la Xarxa Audiovisual Local. La Xarxa Audiovisual Local va recuperar el 2020 els Premis de Comunicació Local que no se celebraven des del 2013. Els guardons tenen com a objectiu remarcar la feina que dia a dia fan els i les professionals dels mitjans locals. Al certamen s’han presentat un total de 104 projectes. A la categoria de millor mitjà es premia les emissores de televisió, ràdio i digitals d’emissió continuada, tant pel conjunt de la seva programació regular, com per activitats puntuals, o per la seva trajectòria com a mitjà de comunicació. A l’apartat de digitals els tres finalistes que opten a guanyar som: betevé, La Veïnal i Diari de Barcelona.
Quepo som un dels col·lectius que, treballant de manera col·laborativa, vam iniciar La Veinal TV, amb la idea de crear una eina de comunicació de base i alhora un nou model televisiu que garantís la llibertat d’expressió i el dret a la informació de totes les veïnes. L’objectiu de La Veïnal és construir un relat cultural i informatiu des la participació veïnal i popular que faci visible totes les realitats de la ciutat a través la creació d’un mitjà audiovisual. És per això que celebrem molt aquest reconeixement, un reconeixement a tota la comunitat que forma i fa possible el projecte. Els premis són un reconeixement a la creativitat, el talent i la trajectòria dels mitjans de proximitat. Els guanyadors de les set categories es donaran a conèixer a la cloenda del MAC, dimecres 29 de setembre, en una gala que començarà a les 19h en directe a XALA! i que es podrà veure a través de l’app i la web; i escoltar en diferit a les 23h a les televisions i ràdios locals.
L'entrada La Veïnal TV finalista als Premis de Comunicació Local 2021 ha aparegut primer a Quepo.
Tal dia farà un any que la Covid-19 va arribar a les nostres vides, per quedar-s’hi.
La pandèmia, el confinament domiciliari, i també el municipal, l’aterratge forços al teletreball (encara poc habitual, i poc regulat), han precipitat un nou paradigme comunicatiu. La crisi sanitària i social ha fet aflorar (i ha precipitat) la necessitat del sector cultural i de l’economia social d’adaptar-nos a noves formes de creació i difusió, així com a treballar en noves formes de comunicació estratègica. El pas cap a la digitalització total de la comunicació s’ha accelerat, sense deixar treva.
Entitats i comunitats necessitem desenvolupar espais web visualment potens, on vincular-hi i canalitzar-hi l’activitat de les xarxes socials, espais repositoris de tots els continguts que es generen; però és clau que, aquests espais, siguin assequibles i àgils a l’hora de desenvolpar-se tècnicament i molt fàcils de gestionar, o més ben dit: d’autogestionar per part de les entitats. L’acompanyament digital ha passat a formar part de la formació necessària per a esdevenir treballadors i ciutadans de ple dret al segle XXI. Cal afrontar de forma urgent la bretxa digital del sector, i en concret la bretxa de qualitat d’ús (entesa com el camí d’aprenentatge digital que fem al llarg de la vida).
En aquest context, les entitats que tenim per objectiu acompanyar, formar i generar continguts de comunicació, tenim el repte d’adaptar-nos a les noves necessitats de treball i de comunicació, i oferir nous serveis, eficients i útils, com el de creació de pàgines web accessibles i acompanyar en l’aprenentatge de la gestió de continguts.
Els primers resultats d’aquest nou servei d’acompanyament a la digitalització son la pàgina web de l’Associació La Nut, que treballa per a l’assoliment dels drets i llibertats de les dones, així com per la incorporació de la perspectiva de gènere de forma transversal; i la futura pàgina web de la segona edició del World Peace Congress, organitzat pel Centre Delàs. Projectes que han permès a les entitats disposar d’un espai web desenvolupat en poc temps, visualment potent i del tot autogestionable; assolint l’autosuficiència en les seves eines de comunicació digital.
Aquest nou servei de comunicació online s’ha desenvolupat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, promoció i reforç de l’economia social i solidària
L'entrada Un any de crisi: busquem les eines per reforçar la comunicació digital ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Avui s’ha presentat oficialment i en roda de premsa el Festival Tectònic, una iniciativa que ha sorgit de la unió de vuit festivals de cinema social d’arreu de Catalunya,i que tindrà lloc del 22 d’octubre a l’1 de novembre a la plataforma de cinema Filmin.
Des de Quepo hem participat en la presentació, ja que ha anat a càrrec dels festivals impulsors, entre els quals hi ha La Mostra Cinema Salut, Drets i Acció, molt ben acompanyada del Festival Protesta i de Terra Gollut film festival – i s’ha dut a terme en línia, el mateix sistema amb què es podrà veure la programació del Tectònic. Des de l’organització podem assegurar que “aquesta iniciativa ens ha fet constatar el que ja entreveiem, que és el gran potencial del teixit de festivals de cinema que hi ha a Catalunya”.
Compartim la presentació, que podeu trobar al canal de Youtube del festival.
Davant la pandèmia viscuda arrel de la Covid-19 i l’afectació que ha suposat pel sector cultural, vuit festivals van decidir unir-se i construir col·lectivament una proposta transformadora a partir de la suma d’esforços, de capacitats i de recursos, i fent una aposta clara per col·laborar i per no competir en temps difícils per a tothom. Així és com va néixer el Tectònic, un festival de cinema per sacsejar consciències. La resta dels festivals que en formen part són Clam Festival; Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona; Festival Inclús; Festival Panòptic; i Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani de Catalunya. L’objectiu comú és potenciar el cinema com a eina de transformació social. “El Tectònic és fill de la pandèmia: és on s’ha originat i conté totes les les característiques del que ens ha suposat aquesta crisi, com que sigui pràcticament tot de forma telemàtica”.
Des dels festivals impulsors també ens il·lusiona el fet que el Tectònic és una iniciativa “pionera i innovadora” ja que no es té constància de cap altre projecte semblant a tot Catalunya ni a l’estat. L’esforç que ha suposat la unió de 8 festivals diferents “ha estat un gran repte, ja que s’han hagut d’adaptar els continguts i la filosofia de cada un d’ells, però ha estat molt enriquidor”.
Entre les pel·lícules programades destaca l’estrena a l’Estat de ’16 shots’, un documental que examina el racisme estructural als Estats Units a través del tiroteig a Lequan McDonald, de 17 anys, l’any 2014, programada pel Festival Protesta. D’altra banda, des de la Mostra Cinema, Salut, Drets i Acció s’ha proposat l’estrena a Catalunya i a l’estat espanyol de ‘Burning Out’, un documental que segueix els membres d’una unitat quirúrgica en un dels hospitals més grans de París. L’estrès, la manca de personal i les importants retallades pressupostàries fan que el personal sanitari hagi de lluitar entre ell pels recursos. El Terra Gollut ha programat ‘Cholitas’, una estrena a Catalunya del documental sobre la història de cinc dones indígenes bolivianes que protagonitzen una expedició única, com a símbol de l’alliberació i l’empoderament. Es proposen escalar la muntanya més alta d’Amèrica.
El Tectònic vol donar especial importància a les activitats paral·leles, que tractaran diversos temes vinculats als films que es projectin durant el festival, amb l’objectiu d’aprofundir en la temàtica i així alimentar el debat i construir discurs crític. Entre aquests temes es farà especial èmfasi al dret a la salut, més necessari que mai en el context de pandèmia per la Covid-19 que estem patint actualment, o al del racisme policial i institucional, que recentment s’ha visualitzat més que mai amb el moviment ‘Black Lives Matter’. De tota manera, no només es tractarà des de la perspectiva internacional sinó que es posarà especial atenció en el que passa a casa nostra. La crisi migratòria a Europa serà una altra temàtica de la qual es debatrà àmpliament.
Podeu consultar tota la informació sobre el Festival Tectònic a la seva web i a les xarxes socials (oi que el seguireu?)!
#JuntesSomMésFortes #CinemaTransformador
L'entrada El Festival Tectònic sacseja el món: cinema reivindicatiu, perspectiva de gènere i denúncia ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Avui s’ha presentat oficialment i en roda de premsa el Festival Tectònic, una iniciativa que ha sorgit de la unió de vuit festivals de cinema social d’arreu de Catalunya,i que tindrà lloc del 22 d’octubre a l’1 de novembre a la plataforma de cinema Filmin.
Des de Quepo hem participat en la presentació, ja que ha anat a càrrec dels festivals impulsors, entre els quals hi ha La Mostra Cinema Salut, Drets i Acció, molt ben acompanyada del Festival Protesta i de Terra Gollut film festival – i s’ha dut a terme en línia, el mateix sistema amb què es podrà veure la programació del Tectònic. Des de l’organització podem assegurar que “aquesta iniciativa ens ha fet constatar el que ja entreveiem, que és el gran potencial del teixit de festivals de cinema que hi ha a Catalunya”.
Compartim la presentació, que podeu trobar al canal de Youtube del festival.
Davant la pandèmia viscuda arrel de la Covid-19 i l’afectació que ha suposat pel sector cultural, vuit festivals van decidir unir-se i construir col·lectivament una proposta transformadora a partir de la suma d’esforços, de capacitats i de recursos, i fent una aposta clara per col·laborar i per no competir en temps difícils per a tothom. Així és com va néixer el Tectònic, un festival de cinema per sacsejar consciències. La resta dels festivals que en formen part són Clam Festival; Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona; Festival Inclús; Festival Panòptic; i Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani de Catalunya. L’objectiu comú és potenciar el cinema com a eina de transformació social. “El Tectònic és fill de la pandèmia: és on s’ha originat i conté totes les les característiques del que ens ha suposat aquesta crisi, com que sigui pràcticament tot de forma telemàtica”.
Des dels festivals impulsors també ens il·lusiona el fet que el Tectònic és una iniciativa “pionera i innovadora” ja que no es té constància de cap altre projecte semblant a tot Catalunya ni a l’estat. L’esforç que ha suposat la unió de 8 festivals diferents “ha estat un gran repte, ja que s’han hagut d’adaptar els continguts i la filosofia de cada un d’ells, però ha estat molt enriquidor”.
Entre les pel·lícules programades destaca l’estrena a l’Estat de ’16 shots’, un documental que examina el racisme estructural als Estats Units a través del tiroteig a Lequan McDonald, de 17 anys, l’any 2014, programada pel Festival Protesta. D’altra banda, des de la Mostra Cinema, Salut, Drets i Acció s’ha proposat l’estrena a Catalunya i a l’estat espanyol de ‘Burning Out’, un documental que segueix els membres d’una unitat quirúrgica en un dels hospitals més grans de París. L’estrès, la manca de personal i les importants retallades pressupostàries fan que el personal sanitari hagi de lluitar entre ell pels recursos. El Terra Gollut ha programat ‘Cholitas’, una estrena a Catalunya del documental sobre la història de cinc dones indígenes bolivianes que protagonitzen una expedició única, com a símbol de l’alliberació i l’empoderament. Es proposen escalar la muntanya més alta d’Amèrica.
El Tectònic vol donar especial importància a les activitats paral·leles, que tractaran diversos temes vinculats als films que es projectin durant el festival, amb l’objectiu d’aprofundir en la temàtica i així alimentar el debat i construir discurs crític. Entre aquests temes es farà especial èmfasi al dret a la salut, més necessari que mai en el context de pandèmia per la Covid-19 que estem patint actualment, o al del racisme policial i institucional, que recentment s’ha visualitzat més que mai amb el moviment ‘Black Lives Matter’. De tota manera, no només es tractarà des de la perspectiva internacional sinó que es posarà especial atenció en el que passa a casa nostra. La crisi migratòria a Europa serà una altra temàtica de la qual es debatrà àmpliament.
Podeu consultar tota la informació sobre el Festival Tectònic a la seva web i a les xarxes socials (oi que el seguireu?)!
#JuntesSomMésFortes #CinemaTransformador
L'entrada El Festival Tectònic sacseja el món: cinema reivindicatiu, perspectiva de gènere i denúncia ha aparegut primer a Quepo.
Diumenge passat vam tancar la 4a edició del BAM Cultura Viva. EL BAMCV és un festival pensat i organitzat de forma col·lectiva, assembleària i oberta, que té lloc al recinte de la Fabra i Coats en el marc de les festes de La Mercè. El BAMCV és un festival que experimenta i arrisca però que, sobretot, demostra que es pot fer festa major participada, des de l’economia social i la cultura comunitària
A Quepo som les responsables de la comunicació de Cultura Viva, programa de l’ICUB i que impulsa el festival. Ja és la segona edició en la que participem i hem de dir que és un luxe poder formar part de la comissió de comunicació i ser membres actives del plenari. És un aprenentatge poder treballar i acompanyar en tot el procés els col·lectius, les entitats i les persones que conformen el plenari.
El BAM Cultura Viva és un projecte de democràcia cultural, i estem convençudes que la millor manera d’explicar-lo és donant la veu al col·lectiu que l’impulsa i comunicar de forma col·laborativa i distribuïda. En aquesta edició, hem comptat amb la col·laboració del músic i periodista Edi Pou, que ha dirigit i presentat un podcast coral on s’explica la singularitat d’aquest festival.
No deixeu d’escoltar-lo!
Durant els tres dies de festival, Ràdio Fabra va cobrir concerts i va entrevistar a les protagonistes de cada jornada. Podeu recuperar els directes a l’arxiu de la seva web.
Sobre el terreny també hem comptat amb la participació de la periodista Esperanza Escribano, que en breu publicarà un seguit de cròniques i amb la mirada de la fotògraf Sandra González, que ens ha regalat imatges que ben aviat compartirem.
L'entrada BAM Cultura Viva: la veu del col·lectiu ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
audio/mpeg ; 17.96 Mb
Diumenge passat vam tancar la 4a edició del BAM Cultura Viva. EL BAMCV és un festival pensat i organitzat de forma col·lectiva, assembleària i oberta, que té lloc al recinte de la Fabra i Coats en el marc de les festes de La Mercè. El BAMCV és un festival que experimenta i arrisca però que, sobretot, demostra que es pot fer festa major participada, des de l’economia social i la cultura comunitària
A Quepo som les responsables de la comunicació de Cultura Viva, programa de l’ICUB i que impulsa el festival. Ja és la segona edició en la que participem i hem de dir que és un luxe poder formar part de la comissió de comunicació i ser membres actives del plenari. És un aprenentatge poder treballar i acompanyar en tot el procés els col·lectius, les entitats i les persones que conformen el plenari.
El BAM Cultura Viva és un projecte de democràcia cultural, i estem convençudes que la millor manera d’explicar-lo és donant la veu al col·lectiu que l’impulsa i comunicar de forma col·laborativa i distribuïda. En aquesta edició, hem comptat amb la col·laboració del músic i periodista Edi Pou, que ha dirigit i presentat un podcast coral on s’explica la singularitat d’aquest festival.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text css=”.vc_custom_1601480451487{margin-bottom: 0px !important;}”]No deixeu d’escoltar-lo!
Durant els tres dies de festival, Ràdio Fabra va cobrir concerts i va entrevistar a les protagonistes de cada jornada. Podeu recuperar els directes a l’arxiu de la seva web.
Sobre el terreny també hem comptat amb la participació de la periodista Esperanza Escribano, que en breu publicarà un seguit de cròniques i amb la mirada de la fotògraf Sandra González, que ens ha regalat imatges que ben aviat compartirem.
L'entrada BAM Cultura Viva: la veu del col·lectiu ha aparegut primer a Quepo.
audio/mpeg
El passat 9 de setembre el Parlament de Catalunya aprovava la llei de regulació dels lloguers, una mesura que preveu regular el preu del lloguer als municipis de més de 20.000 habitats. Però, com tantes vegades passa, entre la llei i la realitat hi ha una distància difícilment superable. Ho veiem, per exemple, en les il·legalitats que cometen moltes empreses amb les condicions laborals o amb la vulneració de drets que pateix la població migrant – podeu recuperar el vídeo eina que vam realitzar per la trobada Barcelona ciutat diversa, que en l’edició del 2018 es va centrar en la vulneració de drets i la discriminació estructural que recau sobre les persones immigrades en relació l’accés a l’habitatge -.
És per això que campanyes com la impulsada per l’Ajuntament de Sant Cugat amb la creació d’un Punt d’Atenció a la Mediació al Lloguer entre propietaris i inquilins per renegociar els lloguers és un bon punt de partida per fer realitat la legislació aprovada. Som conscients que es tracta d’una mesura limitada, modesta, però pot ser un primer pas per contribuir a la lluita contra l’especulació immobiliària i en defensa del dret a l’habitatge.
Des de Quepo hem pogut aportar aquesta peça audiovisual a la campanya impulsada per la tinència d’alcaldia de Drets Social i Igualtat del municipi vallesà.
L'entrada Sembla que tot hagi acabat, però tot just comença: spot per la mediació al lloguer ha aparegut primer a Quepo.
Aquest post obre una sèrie de reflexions i propostes entorn al dret a la salut, en el context del procés Salut, Drets, Acció. Des d’enguany, el projecte es reconverteix en un procés d’acompanyament als moviments socials vinculats al dret a la salut, per a enfortir-los i impulsar accions de sensibilització i d’incidència.
La salut sempre ha estat el pilar de la vida. Però tot i així no ha estat mai el protagonista del sistema. Serà perquè el sistema no ha considerat mai la vida una prioritat.
En canvi, un huracà ha posat de sobte, inesperadament, la salut al centre del sistema. I tots els mecanismes del sistema han començat a donar voltes entorn de la salut: quedant més despullats que mai davant la mirada atònita de totes. Mostrant la seva violència, les seves imperfeccions i la seva insuficiència. I també de sobte han mostrat en primer pla la tasca imprescindible, sacrificada, generosa, de les professionals, de les persones, que construeixen la salut en el dia a dia. Les que ens salven sempre, les que ens cuiden sempre.
Avui, el capitalisme intenta salvar-se aferrant-se a la salut. Tots els seus instruments hi graviten. Les representants del poder que van tractar de destruir la sanitat pública en nom del negoci i el benefici empresarial, avui preguen als seus professionals que els sostinguin de peu. Les forces armades destinades a garantir el manteniment de l’status quo, desigual i violent amb qui menys té, pugen a l’escenari perquè quedi clar que no hi ha alternativa: que es farà el que sigui perquè la salut faci el paper que elles necessiten que es faci: salvar-los. I tots els poders econòmics que durant tant de temps han fet el possible per no alimentar el sistema públic –evadint impostos, generant xarxa per obtenir beneficis fiscals i legals-, avui tracten de mostrar-se disponibles (no diríem sacrificar-se) perquè, si no, sembla que la xarxa extractiva se’ls enfonsa.
I amb tota aquesta escenificació, brutal i patosa, ha quedat clar que el capitalisme no en té ni idea, de la vida. Ha mostrat en primer pla una comunitat perfectament organitzada i capacitada per a sostenir les necessitats de la salut, amb valors i entrega profunds, que en canvi el sistema té en permanent estat de sobresaturació i estrés, a punt de descarrilar. I quan hi ha posat tot l’interès, hem vist com encara es sobrecalenta més la resistència de la comunitat i amenaça amb cremar-los fins l’última gota.
I d’altra banda, amb la voluntat de protegir la salut, ha comès la torpesa de només posar l’ull sobre el sistema hospitalari i els seus professionals, a més de sobre el sistema econòmic.
Ha oblidat que qui cuida en el dia a dia les ciutadanes és l’atenció primària, que coneix els seus pacients, els recomforta i aconsella perquè se sentin acompanyades en allò que senten dels seus cossos. Ha oblidat que existeix la salut mental i que això no casa bé amb tancar-se a casa de forma permanent. Ha oblidat que la salut és relacionar-se amb altres persones, fer exercici, poder somriure. I ha oblidat que qui construeixen la salut i el benestar en primera instància són els veïns, les ciutadanes, en el seu dia a dia: mares i pares amb les seves filles i fills, les cuidadores amb les persones a qui cuiden, els avis i les àvies amb els seus néts; amigues, amics, companyes dels espais comunitaris.
Per salvar la salut, ha escapçat de nou les condicions que faciliten la salut.
Sí, hi ha una emergència i totes ho hem entès. Entenem que al capdavant del sistema també hi ha algunes persones amb bona voluntat, que malden per trobar solucions, que ho fan tan bé com saben i poden. Totes ens prestem amb totes les nostres forces i bones voluntats. Però el sistema és cec i no reconeix els valors i necessitats elementals. Perquè, de nou, no formen part del seu interès. Però sí que formen part del nostre.
I avui ha quedat més clar que mai que el sistema depèn de nosaltres.
El sistema ha deixat, per cert, patrullant pels carrers deserts les seves forces de coerció, i sense multituds que en tapin les seves accions, està quedant despullat com abusen de la seva capacitat de repressió, en funció dels seus desitjos o ideologies. A totes ens van ensenyar, a l’escola i els nostres pares, que quan no t’agrada algú no l’apallisses. Però els garants del sistema apallissen a qui els provoca.
En fi, el sistema tracta de salvar-se a través nostre i això el fa quedar en evidència en totes les seves costures.
I en canvi, a nosaltres, ens queden, lluïnt davant dels ulls, les persones sacrificades i sàbies que tracten d’ajudar-nos a sobreviure, que ens cuiden, que ens salven quan donen a l’abast. Ens queda el reconeixement als petits, ens queda l’amor per totes les mares i pares que fan el millor perquè aquest periode excepcional sigui una experiència bonica i de creixement amb els seus fills i filles. Ens queden totes les persones que, estant sanes i podent-ho fer, aixequen la mà i posen tot el seu enginy per poder continuar cuidant desconegudes i desconeguts: visitant, portant menjar, fabricant mascaretes, fent classes per internet, inventant cures de tota mena.
Quan sortim d’aquí ens abraçarem. Ens abraçarem bé dient-nos que ens estimem perquè aquesta és la base de la salut.
I si el sistema no ens estima o no ens permet estimar-nos, haurem de canviar de sistema.
Fotoperiodisme i coronavirus
L'entrada La salut i el sistema ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Ja en són sis les edicions de la mostra de cinema Salut, Drets, Acció en les que Quepo en porta la comunicació i l’organització, colze a colze amb Medicus Mundi Mediterrània.
En sis anys, hem après que la lluita per la salut és la lluita per un sistema sanitari públic, gratuït i universal, però també ho és la lluita per tenir una casa, unes condicions de treball dignes, un entorn saludable i un sistema que ens tingui en compte a totes.
I en un dia com avui #25N, fem balanç de tot el viscut les darreres setmanes a la 13ª edició de la Mostra de Cinema. El nostre cor ha estat #FeminismeÉsSalut, i és que no es pot parlar de salut sense parlar de feminisme, i no es pot entendre la violència masclista sense abordar la violència estructural d’un sistema hegemònic, capitalista i masclista.
Aquesta edició, l’hem compartit amb dones poderoses, que demostren que davant de cada violència, la reacció feminista és la sororitat, la creativitat, les cures, la comunitat, la cultura, la comunicació, visibilitzar-les i potenciar la incidència política transformadora, des de baix, des de les nostres mans i la nostra mirada.
Avui, #25N, volem parlar d’aquestes dones i parlar de les seves victòries, de passos endavant, de subversió del sistema. Perquè no hi haurà violència sense reacció feminista.
Josina Machel, per visibilitzar el seu propi cas de violència masclista, ajudant a trencar amb l’estigma de relacionar els casos de violència amb un estrat socieconòmic més vinculat a la pobresa.
Ivete Mafundza, advocada i cantant de hiphop, per fer servir la cultura per apropar-se a joves i construir nous relats contra la violència masclista.
Aura Roig i el seu projecte Metzineres, un espai d’activisme, cura integral i empoderament per a dones que fan servir drogues, on no se les jutja per ser consumidores, sinó que es te cura d’unes dones maltractades per una societat que les exclou per ser racialitzades, trans, víctimes de trata, patir transtorns mentals o molts altres tipus de precarietat o violència.
Antonia Raya, com a cara visible de la plataforma Cap Raval Nord Digne, i la lluita veïnal de mesos amb #CAPalaMisericòrdia. Fa pocs dies van aconseguir la reubicació del centre d’atenció primària a la Capella de la Misericòrdia.
Desiree Bela-Loebdee, com activista estética, lluita a diari contra l’hegemonia de certs patrons de bellesa com a imposició social cap a la dona, en el que es discrimina tot allò que no sigui blanc, jove i prim. I a sobre, denuncia el negoci de la cosmètica tòxica que ens emmalalteix i que la indústria ens ven per aconseguir aquest fals ideal, i que la patim doblement les dones.
Itziar de Lecuona, per la seva lluita incansable des de la bioètica contra tot tipus de violència sobre el propi cos, posant en dubte sempre la “llibertat” a decidir en un sistema injust i desigual on tot es pot comprar, des d’un òrgan al cos de la dona per fer de ventre de lloguer.
Elles són alguns exemples de totes les dones meravelloses que ens van acompanyar el passat més d’octubre. Cinema de qualitat, diàleg i teixir xarxa, una combinació màgica on cada any avancem construint noves mirades per confrontar un sistema polític que no ens representa. Però vivint en un sistema comunitari, que ens inclou i ens cuida a totes. Aquí la violència no hi té cabuda. Aquest sistema sí que ens representa.
L'entrada 25N. Davant de cada violència, reacció feminista. ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
No ens podem treure del cap la trobada dels dies 24 i 25 d’abril a Santiago de Compostela. AGARESO ens hi va convidar per compartir experiències i coneixements sobre comunicació participativa, en aquest cas, per treballar amb joves amb risc d’exclusió social.
La trobada consistia en posar en comú metodologies i experiències de creació audiovisual i participació, principalment amb gent jove, explicar quins havien estat els reptes, si existien solucions… sempre amb la idea clara de que la comunicació és una eina per la participació, l’educació i la justícia social.
Des de Quepo, molt ben representades pel Pablo, vam explicar dos dels nostres projectes: KN60lab, un equipament a peu de carrer, efímer, que busca la participació de les joves del barri del Raval (recollir els seus interessos, identificar les qüestions que fan barrera entre les joves i l’espai públic i experimentar l’autogestió de projectes – trobareu tota la informació sobre com el vam treballar aquí) i Tras el objetivo, un documental participatiu que explica els processos que es van viure en el desenvolupament del projecte europeu YouthME. Va ser un plaer poder compartir tot el que hem après durant els seus respectius processos, i del que seguim aprenent cada dia.
A les trobades, més enllà de presentar projectes i compartir metodologies, vam debatre molt sobre quins eren els possibles mètodes de finançament, tant estatal com a nivell europeu, i, sobretot, i el més important, un espai de treball per aconseguir una intercooperació real.
Podem dir, ben convençudes, que van ser dos dies molt productius, en un ambient preciós, obert i còmodes. Unes trobades molt necessaries. I, per suposat, va ser un plaer compartir aquesta experiència amb AGARESO, Igaxes, ZEMOS98, Asociación Asad!
Seguim!
L'entrada Vídeo participatiu: experència i intercooperació a Santiago ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Acabem d’estrenar un spot la mar de frikipower, que en dirien. Ens agrada, i molt!
A Quepo ens agraden els reptes, i aquest era un d’aquells que motiven. Deu fer cosa d’un mes, vam seure al voltant d’una taula la Laie, la Maria, el Xavi, el Pere, la Sònia i jo. El Xavi portava a sota el braç una d’aquestes idees bomba per a l’espot d’arrencada de la preparació del #FSMET20. Una d’aquelles idees que, o surten molt bé o poden ser un desastre monumental: crear uns superherois i superheroïnes que sorgissin de les runes del capitalisme devorador, i demostréssin el #power que tenen les economies transformadores per construïr un món.
Simplement això, per construir-lo i enlloc de destruir-lo.
Després de discutir molts pros i molts contres, ens vam tirar de cap a la piscina. Calia sumar esforços per tirar endavant el projecte, la resposta era clara: intercooperar. I així vam posar en marxa la maquinària. El primer pas, decidir i repartir els rols que assumiriem cada coope: Metromuster la direcció de la idea, Bruna la part tècnica audiovisual i Quepo la producció del lio.
Un cop alineats els astres, ja no hi havia marxa enrere. Mentre Xavi s’encarregava de la cerca i captura de les superheroïnes i la música, jo contactava a l’Adriano Galante per a que ens obrís les portes del Konvent Zero i ens acollís.
Un cop vam tenir l’ok de l’espai, tocava la part més difícil: trobar un equip de vestuari que ens dissenyés en temps límit els vestit de les superheroïnes: aquí la Mónica i la Laura s’ho van currar, i molt.
I la darrera incorporació, una bomba: el Jordi Plana Pey passaría el dia amb nosaltres i ens faria la foto fixe per la campanya gràfica del Fòrum Social Mundial. No el coneixeu? Doncs entreu, entreu i gaudiu. Una meravella la seva feina.
Els pilars fonalmentals estaven claríssims: superheroïnes, vestuari, localització i música.
A una setmana vista, l’sprint final. “A lo loco”: el Xavi amunt i avall amb proves de vestuari i coreografia a hores intempestives; la fantàstica Núria va pujar al carro a última hora va doblegar-se el cervell, les mans i les cames amb mi per fer possible que tot estigués a punt i a lloc en tot moment; la nostra estimada Mariola apadrinant-nos de nou amb la cessió de tota la il·luminació (infinites gràcies!) era el que una idea boja com aquesta necessitava; i el Marc ens va cedir els walkies per a que la nostra comunicació fos perfecte durant la gravació.
Aleshores, ja tocava començar a construir portes, finestres i posar color a les parets: la mà fina de les brunes es va dedicar a cuidar, amb molta cura, tots els acabats tècnics.
Ja ho teniem tot a punt: furgo i cotxes carregats cap a Berga. Una gravació d’aquelles boniques en que l’equip es cuida i gaudeix el que millor sap fer: cinema.
I aquí teniu el resultat, esperem que us agradi tant com nosaltres hem gaudit del procés i esperem que acompanyi i faci emergir totes les superheroines que fem possible aquest món bonic, el que enten l’economia com aquella que posa a les persones al davant, la que te cura del seu entorn des d’una mirada cooperativa i comunitària.
Cap al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores!
L'entrada El #power de la intercooperació ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
L'entrada Benvinguda a la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Comunicar per transformar és un objectiu compartit per periodistes compromesos i per professionals d’entitats socials que ens dediquem a informar sobre la realitat social, però: és possible modificar marcs mentals a través de la informació? En quina mesura incidim en els valors de les persones o modifiquem creences i actituds? Més enllà de les notícies del dia a dia que omplen les seccions de societat, juguem algun paper en la construcció del relat i l’imaginari social que pot mobilitzar o condicionar el comportament polític la ciutadania?
Aquest és el punt de partida del debat que l’Agència de Comunicació Social d’ECAS, Lafede.cat i el Col·legi de Periodistes organitzen organitzen aquest vespre, sota el títol ‘Es pot canviar el món mirant la tele? Despertar consciències i construir imaginaris més enllà de la informació ‘, i que vol reflexionar sobere al voltant de les limitacions de la informació a l’hora de modificar actituds i mobilitzar la ciutadania.
Hi intervindran Gisela Pou, guionista de TV3; Santi Rodríguez, de Producciones del Barrio, responsable de programes com Salvados i la nostra companya, Sonia Ros, respresentant a Quepo.
Des de la Fila Zero, compartir aprenentatges, hi haurà la Rosa Cadenas, presidenta de Dincat, amb l’experiència de la pel·lícula ‘Campeones’, representants de ‘Casa nostra, casa vostra’ parlant de la docusèrie Vides aturades i Beatriz Serrano d’Accem amb la campanya Save a hater.
Parlarem i debatrem sobre el compromís des de la nostra professió; sobre els formats i com adaptar el missatge a cada canal, quins són els temes que tractem i com plantegem l’enfocament, sobre línies vermelles i també de la relació i les aliances amb les companyes del sector.
Tot plegat avui dimarts, 13 de novembre a les 18h al Col·legi de Periodistes (Rambla Catalunya 10, Barcelona).
+info | Inscripció gratuïta, aforament limitat
L'entrada Es pot canviar el món mirant la tele? ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
La plaça és un lloc per ser-hi, per compartir la vida, per viure-hi amb els altres. I vist així, la plaça hauria de ser una metàfora de la ciutat.
Però sovint les nostres ciutats no són un espai on vivim plenament, on compartim amb gent desconeguda. I si la plaça és metàfora de la ciutat, la Plaça Catalunya és metàfora de Barcelona. Habitualment, la plaça Catalunya és més aviat un lloc de pas, on les persones es creuen amb indiferència, ignoren els signes de desigualtat i conflicte social que s’hi viuen, on no s’hi dialoga: un lloc amb molta fama i no prou vida en comú en cada un dels seus racons. [I tanmateix, un enclau tan bonic, amb una rosa dels vents dibuixada a la seva pell assenyalant-nos que hi passa gent d’arreu, i que cadascú ha de poder escollir cap a on va.]
Les associacions de Barcelona, però, han tingut 3 dies, del 22 al 24, a la plaça Catalunya, per explicar i compartir com volen la ciutat: un espai per a trobar-se, per a donar-se suport, per a dialogar i aprendre les unes de les altres, per a divertir-se amb amics i en família, des de qualsevol condició i capacitat, i comptant les unes amb les altres. Per a créixer personalment amb les arts, i també amb la solidaritat, i també les aficions, i també els diàlegs. Diàlegs entre persones conegudes i desconegudes, diàlegs de mil maneres imaginables.
Perquè una de les coses que ens hem esforçat en aconseguir entre totes les que hem construït aquest lloc d’acollida i diàleg, és que es convertís en un pur espai de comunicació, de compartir i relacionar-se. Prop d’unes 2000 voluntàries d’entitats han estat jugant, xerrant, ballant, construint, cantant, debatent amb més de 60.000 persones durant tres dies molt intensos. Un munt d’experiències en comú, un d’aprenentatges i records.
Com no podem transmetre i mostrar els milions de diàlegs que es van anar produint al llarg de cada dia, i a l’ample de tota la plaça, el que sí que podem compartir ara són petjades, a mode d’anecdotari i testimoni de les tantes maneres de comunicar que vam compartir durant tres dies.
Què és veritat? Vivim en un oceà ple d’incògnites (Escrit al mur dels drets)
L’espai públic, la paraula oberta, és tan poc ofert a totes les persones, que quan hi accedim sovint ens acompanya l’impuls d’expressar-hi certeses, denúncies, exhortacions contundents. I la veritat és que l’espai públic, comunitari, també pot ser un espai de reflexió, de diàleg sense certeses, de recerca comuna i d’obertura.
Parlen les refugiades. Una parella passa pel mig de la plaça, on creua mirades amb persones que des d’un limb legal a les illes gregues apel·len a una resposta. Un grup de manifestants (a la columna dreta, foto del mig) transmet un missatge: l’alegria ha mort als nostres cors quan la humanitat ha mort als vostres. Vist a l’Espai de Tallers Groc, una exposició.
Sóc un noi i ploro sovint, no passa res!!!
Joves dels plans comunitaris de La Marina, Zona Nord i Navas, van preparar un taller animant les persones a confrontar els estereotips amb els que convivim, que de vegades ens coharten, però respecte als que podem afirmar-nos. Yo decido el cuándo, el dónde y con quién, va deixar penjat una noia després de fer-se una xapa que deia Sóc de Navas.
A l’Instagram van penjar també missatges: I am not opressed, deia una noia que porta vel; Sóc baixeta i arribo a tot arreu!, diu la Bet… i ja té raó!
Al Planeta Associacions, una esfera de 4 metres convidava a parlar d’emocions i motivacions, amb la pregunta “I a tu què et mou”, i persones d’arreu conversaven i penjaven els seus missatges.
En francès, algú reivindicava “Llibertat per les persones detingudes del moviment popular del Rif”. Al seu costat, unes hores abans algú donava al clau, en breu del que pensem nosaltres, que “la comunicación con la gente hace que el mundo esté mas unido”.
I en aquest bullici de gent en moviment, xerrant, deixant missatges,… enmig de la plaça les ràdios associatives feien una marató, parlant de vivenda digna, de drets de totes les persones, de música popular, de llibertat de pensament, i anaven entrevistant entitats que actuaven i feien tallers a la plaça. Aquí una mostra:
Han fet 20 hores de ràdio de forma col·lectiva, han donat veu a persones del carrer i a associacions de la ciutat. Quina iniciativa! Són la veu viva dels barris, una veu que arriba directa de les nostres comunitats.
I finalment, també hem tingut els llibres on les veïnes i veïns que van estar a la festa ens van retornar les seves impressions de l’Associa’t a la Festa, de l’experiència de la plaça Catalunya.
No passa tan sovint que veiem la plaça preparada com un espai de trobada, per quedar-s’hi i per compartir, amb persones conegudes i amb veïns que no coneixíem. La plaça Catalunya és massa sovint només un lloc de pas, o de referència, però l’excepció que vivim amb l’Associa’t a la Festa és que es converteix en un espai veïnal, col·laboratiu, per a quedar-s’hi, per viure-hi.
Aquests dies, més que mai la comunicació no ha estat d’audiències, ni de seguidors, ni likes, ni follows. La comunicació i l’èxit han estat parlar, diàlegs reposats, han estat els mil nou-cents i escaig de voluntàries i voluntaris i les desenes de milers de participants; han estat els tallers fets per joves, grans, d’aquí, d’allàs, artístics, solidaris, donant-se suport, transmetent-se coneixements i esperances, obrint les portes a viure millor juntes.
Així són els barris que volem i la ciutat que volem construir. Aquesta és la plaça pública que volem: una plaça que és de totes, per a totes i feta per totes. De tant en tant, ho anem fent realitat.
Felicitats!
L'entrada La plaça parla. La plaça ens relaciona. ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
S’acaba el setembre i s’acosta la Mercè. Això vol dir que tenim l’Associa’t a la festa a tocar (a tocar? res… 2 dies, ja ho tenim aquí!). Aquesta ja serà la tercera edició que, des de Quepo, ens fem càrrec de l’estratègia de comunicació la trobada d’entitats a la Plaça Catalunya. Una responsabilitat i un luxe per tot l’equip.
Aquesta edició de 2018 hem consolidat l’estratègia de comunicació participativa (assajada el 2016 i arrencada el 2017). Hem treballat de forma participativa amb les entitats. Hem produït la campanya i farem la cobertura de l’esdeveniment. Les xarxes, la relació amb la premsa i la producció dels materials.
Del 22 al 24 de setembre, a la plaça, les entitats no només es “mostren”, sinó que “fan”. I fan de forma col·laborativa, amb gairebé 50 activitats en xarxa (de les 200 que conformen el programa). Les entitats són les protagonistes, i nosaltres les facilitadores. En paraules de l’Oscar Rebollo, Director del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, “ens hem de felicitar per la consolidació del nou model. Felicitem-nos per una aventura que ha funcionat”.
Un dels nous reptes per aquesta edició era el de tenir més presència als mitjans. I com a resultat del treball per assolir aquest repte tenim una novetat preciosa: un xou radiofònic que han prepart 7 ràdios comunitàries, treballant de forma conjunta. Serà una marató radiofònica, en directe des de la plaça, on s’hi explicarà què fan les associacions de Barcelona i que s’emetrà de forma simultània pels seus canals.
Per fer el repte encara més gran, fa uns dies es va emetre per betevé el documental Associa’t a la Festa: la Mercè de les entitats, produït per l’Associa’t a la Festa i Quepo, dirigit per la nostra companya Alba Forés i realitzat per Joaco Barcala.
El documental explica què hi ha darrere del projecte Associa’t a la Festa. Com es prepara, com es viu i com es materialitza una estratègia de comunicació que es posa en marxa mesos abans i que compta directament amb les associacions per dissenyar-se. Un programa elaborat entre totes les entitats que han participat en les tres sessions de comunicació participativa. L’objectiu, crear tots els elements d’una campanya: des de la finalitat i les comunitats a qui va dirigida, fins al cartell, lemes, relat, imatge gràfica i peces audiovisuals. Aquest procés té la intenció de fidelitzar els vincles amb la ciutadania i crear sinergies entre les diverses entitats que hi participen. De tot plegat us en vam parlar una mica en alguns dels articles publicats al bloc 
Si voleu, podeu recuperar el documental, que es va emetre dissabte dia 15 de setembre al vespre al programa Doc’s, i ara ja està disponible al seu web.
Aquests dies, betevé també ha apostat per visibilitzar l’associacionisme en un altre dels seus programes més emblemàtics i amb veu directa de la ciutadania: Codi de barris. Presentat per la Laura Sangrà i la Brigitta Lamoure, entre molts i reconeguts col·laboradors, dedicarà el segon programa de la temporada a parlar d’associacions de Barcelona. Serà aquest vespre, a les 22:15h!
Ja ho veieu, la festa de les entitats es consolida, i nosaltres estem molt contentes de formar part d’aquest projecte i d’aquest gran equip. La feina ja està feta, ara només queda compartir-ho amb totes vosaltres.
Ens veiem a la plaça!
L'entrada Sabeu què hi fan una astrònoma, un acròbata i una puntaire a la Plaça de Catalunya? ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Hola!
Després de la festa major del Raval, tot just fa deu dies, ha arribat el moment de de fer una aturada: l’equipament de KN60lab tanca les portes. La bona notícia és que, només serà això, una “aturada” i que el projecte tornarà a peu de carrer, a la Rambla del Raval, el mes de setembre.
Marxem de vacances amb un bon regust de boca, repassant la bona experiència que ha suposat tot plegat: compartir aquesta aventura amb les companyes i amigues de L’Esberla, les experiències viscudes i tot l’aprenentatge guanyat a dins i fora dels dos mòduls, i, sobretot, saber que ens hem guanyat un raconet al cor del Raval, un barri que ens ha rebut i ens ha acollit d’una manera brutal. Marxem convençudes que el projecte de KN60lab encara ha d’aportar molt i que ens aportarà encara més experiències tan professionals com personals.
Segur que valdrà la pena seguir ben atentes com evoluciona durant la nova etapa que viurà a la tardor. Mentrestant, podeu visitar la web www.kn60lab.wordpress.com. Un espai en forma de repositori, on s’hi poden consultar les metodologies de treball, mapes d’interessos i altres materials que l’equip ha desenvolupat i que s’han volgut oferir en obert i compartir amb les entitats i tècnics que han acompanyat el projecte al llarg d’aquest temps.
Ara que s’acosta l’agost, que els dos mòduls ja estan recollits, el mobiliari del taller amb Makea endreçat, i la calor a la Rambla és més intensa que mai… ens ve de gust posar la mirada al retrovisor i compartir amb vosaltres unes quantes imatges d’aquests mesos, de març a juliol.
Ens veiem a la tornada… al setembre, a la Rambla del Raval!
L'entrada KN60lab: ens retrobem al setembre, a la Rambla del Raval ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Arribem a l’última sessió participativa de l’Associa’t a la Festa, la tercera dedicada a la cocreació de la campanya comunicativa d’aquesta edició, que ens ha de portar fins al 22 de setembre a la plaça Catalunya de Barcelona, dins del marc de La Mercè.
Tal i com acostumen a fer els grans festivals quan desvetllen el cartell, a mesura que s’acosta el dia clau, ahir vam voler convidar a participar a la sessió totes les parts implicades en l’organització de l’Associa’t a la Festa: Pau Casanovas, en representació d’Airun, empresa encarregada de la logística, la regidoria i la senyalització de la plaça; Rafa Besoli, tècnic de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, que ens va parlar del paper de les xarxes socials institucionals com a altaveu de l’Associa’t; i Miriam Alarcón de Rebobinart, que coordina l’àrea d’art urbà de l’Associa’t.
Després de les presentacions i de l’explicació de la dinàmica (ja immerses en la fase de treball de cocreació de la campanya), la Míriam i ens va llançar la pregunta que encara ens ressona:
“Ens estem fent la pregunta adequada?”, ens deia. “Si volem que la gent participi, que el públic en general conegui l’Associa’t a la Festa i vingui a la plaça Catalunya durant els dies de la Mercè, hem de fer més atractiva la pregunta”. “Què és per a tu l’associacionisme? -aquesta era la pregunta- potser no és prou descriptiva, potser no és prou estimulant per convidar a l’acció”.
La va seguir Rafa, tècnic de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona, que va insistir en la importància de fer-se entendre, d’obrir-nos cap enfora. D’orientar-nos cap a la ciutadania per incentivar-ne la participació, sense perdre l’essència: “fem de pont entre les associacions i el públic; busquem l’equilibri entre la institucionalitat i la identitat del teixit associatiu per guanyar presència en l’agenda cultural de la ciutat durant els dies de La Mercè”.
“El nostre pas és efímer, però ens hem de fer perdurables”, deia Rafa. Per això ahir es tractava de prendre el pols a les entitats, com a missatgeres potencials de l’Associa’t a la Festa, per, entre totes, guanyar múscul comunicatiu. Així, després de la ronda explicativa de cada part implicada, l’equip creatiu de comunicació de Quepo vam tancar la intervenció amb una clara crida a l’acció cap a les entitats: “Aquest és el múscul que hi posem nosaltres. Ara us toca a vosaltres!”
Ja ha arribat l’hora de la veritat; comença el compte enrere per l’Associa’t a la Festa 2018!
Alba Forés
@albafores
L'entrada “I si canviem la pregunta?” Relat de la tercera sessió participativa d’Associa’t a la Festa 2018 ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Dijous passat, 21 de juny, vam celebrar la segona sessió participativa per construir plegades amb les associacions de Barcelona la comunicació de l’Associa’t a la Festa 2018. En aquesta ocasió, vam treballar els lemes de la campanya i les possibilitats a explorar pel que fa a la imatge gràfica del cartell d’enguany.
També vam dedicar un temps a pensar, en diversos grups, com aconseguir els objectius, to i valors que ens havíem marcat en la primera sessió participativa. Què podem transmetre a xarxes socials, com ens agradaria que fos la ràdio comunitària en directe que emetrà durant els dies de l’Associa’t a la Festa o quins temes ens agradaria tractar als murals col·laboratius que hi haurà repartits a la plaça.
Us deixem el vídeo realitzat per Joaco Barcala en què demanàvem a diferents representants de les entitats implicades “què és per a tu l’Associa’t?”. Les respostes són tan diverses com l’ADN de l’Associa’t.
Alba Forés
@albafores
L'entrada “QUÈ ÉS PER A TU L’ASSOCIA’T?” RELAT DE LA SEGONA SESSIÓ PARTICIPATIVA D’ASSOCIA’T A LA FESTA 2018 ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Hola!
Dimarts passat, 5 de juny, més de trenta persones (representants d’unes vint-i-cinc associacions de la ciutat de Barcelona) ens vam reunir a Torre Jussana amb la idea, i amb l’objectiu, de construir plegades la comunicació per l’Associa’t a la Festa d’aquest 2018. Va ser la primera sessió de tres; per tant, aquest també serà el primer de tres posts, amb els que intentarem explicar-vos el funcionament d’aquest procés participatiu.
Tot plegat ho portarem a terme durant els mesos de juny i juliol; l’objectiu de les sessions serà treballar i crear tots els elements d’una campanya: des de la finalitat i les comunitats amb qui ens comunicarem, fins als cartells, lemes, peces audiovisuals, el relat i tots aquells elements que creiem necessaris (i possibles) per a aquesta edició.
Una novetat del procés participatiu d’aquest 2018 és que el nostre company Joaco Barcala en farà un seguiment audiovisual. Serà present amb nosaltres totes les sessions i les documentarà amb la càmera. Tot aquest material ens servirà per explicar encara millor tot el procés participatiu, tot el que no es veu a simple vista, la feina i sobretot les entitats (i les persones que les formen) que hi ha darrera la campanya de comunicació d’Associa’t a la festa. Una eina més de comunicació externa que esperem que reforci el projecte.
No ens allarguem més… en aquest post podeu veure el vídeo resum de la primera sessió, on hem fet entendre el procés a les participants, ens hem inspirat, hem construit els fonaments i hem definit els objectius de la campanya.
Estigueu atentes al bloc, ben aviat publicarem els següents capítols!
L'entrada “Què passa a la plaça?” Relat de la primera sessió participativa d’Associat’ a la festa 2018 ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Avui us volem parlar del projecte #kn60lab. Ja fa mesos, de fet, des del passat mes de març, que les joves i els joves del Raval tenen un espai pròpi a la rambla. Els mòduls de #kn60lab són un “laboratori del futur equipament de joves de Can 60”, un espai per relacionar-se, un espai de trobada on les joves gestionen els seus projectes, un espai on comparteixen experiències, inquietuds i un espai que, mica en mica, s’han fet seu.
Pel que fa a la comunicació externa del projecte, des de Quepo i l’Esberla, ens vam proposar el repte d’explicar la vida als mòduls, de generar un petit relat per descriure’n el dia a dia. Un cop al mes, aquesta crònica escrita des de dins, per les educadores, es comparteix amb les entitats del barri implicades amb les que hem fet xarxa, amb amb les tècnics del Districte de Ciutat Vella i el Pla de Barris i amb tots els equips relacionats amb el projecte.
Avui, obrim per a totes aquesta eina de comunicació de xarxa, i que a Quepo anomenem comunicació externa. Ens fa il·lusió compartir les vivències del mes de maig amb totes vosaltres. Ens fa il·lusió que tingueu una mica de #kn60lab a les vostres pantalles. I si us agrada, si us emociona només una mica (o tant com a nosaltres), passeu per la Rambla del Raval a visitar-los. I mentre us decidiu, podeu fer el xafarder per les xarxes i seguir @KN60lab a Instagram i a Twitter!
Aquí teniu, doncs, les històries que hem viscut a #kn60lab el passat mes de maig:
Moltes coses estan succeint a KN60lab. Des de Sant Jordi fins avui, aquest espai s’ha conformat com un lloc al barri on, simplement, poder estar. I és que aquests rígids mòduls s’han convertit en un lloc d’acolliment per a tota persona que aquí s’acosta. El que més crida l’atenció és la diversitat d’usos que els joves li donen a l’espai i com tots ells hi conviuen.
A través de l’acompanyament de tots aquests usos, i de detectar les causes per les quals altres joves encara no s’han acostat a l’espai, l’equip de KN60lab ha anat aportant informació als arquitectes a càrrec del projecte de rehabilitació de Can60.
La llar de tothom
Hi ha jovent que ha fet de passar cada tarda per KN60lab un hàbit, com en Costi i l’Antonio, dos nois d’origen romanès que vam conèixer a l’inici del projecte jugant a basquet a la Pista Negra. Des de fa més d’un mes, vénen cada tarda, a passar l’estona, ja sigui amb el ping-pong, connectant-se al wifi o posant música en la llista col·laborativa de KN60lab.
Coincideixen amb en Damián, l’Asfar, en Sufian i l’Amir, que venen a jugar al Fortnite. Desprès del torneig que van organitzar, l’interior del mòdul s’ha anat convertint en una sala de jocs, amb un sofà fet de palets, una catifa i uns coixins, per estar com a casa. I a més, amb projector! Perfecte per venir cada tarda!
Tant aquest saló, com l’àgora de KN60lab, ofereixen un espai íntim i tranquil per reunir-se i fer assemblees, com ho fan la Taula Jove i la gent de Ravalució. I en dies tensos, en què cal parar i reflexionar sobre el món que habitem, KN60lab ha servit com a espai per debatre sobre el que ens preocupa. El dia en què es va conèixer la sentència de La Manada, un #yosítecreo a l’entrada de KN60lab convidava els joves de Colectic i Franja a compartir opinions i entendre millor el que estava passant.
D’altra banda, la taula de ping-pong treu fum. Uns nois de Ghana es van acostar un dia, tímids, a fer una partida i han acabat organitzant un torneig! L’Isaac busca gent que jugui de debò però troba certes barreres per acostar-se directament a les persones. A través d’aquest equipament, s’ha animat a organitzar aquest torneig i ha aconseguit que participés gent que mai havia passat abans per KN60lab!
Click, click! Disparador d’idees
En Bonjo també ve gairebé cada dia. Una estona al final de la tarda perquè els horaris de les seves dues feines no li deixen gaire temps lliure. A partir de la idea de fer de KN60lab un espai d’exposició, s’ha proposat fotografiar els aspectes positius del barri. “Sempre es manifesta tot allò negatiu de la humanitat, però hi ha més coses bones que dolentes!”, diu.
També la Sara, la Nam i la Lis han agafat el gust a la fotografia després de visitar el World Press Photo. Ara el repte és fer retrats de les veïnes i veïns del Raval.
I per a aquells joves que no acostumen a venir a la Rambla, KN60lab ha dissenyat un parell de tallers per portar-los als instituts. A Cintra i al Milà i Fontanals, explorem el graffiti i l’animació en stop motion per parlar d’allò que ens preocupa i ens interessa.
A peu de carrer
KN60lab segueix despertant la curiositat dels transeünts. El grau d’accessibilitat de l’equipament permet que moltes persones s’apropin amb consultes sobre formació, habitatge, idiomes, estrangeria… Ens fa apreciar el valor d’un recurs així quan no coneixes l’entorn.
D’una manera o altra, veiem que, tot i que aquests mòduls encara són una novetat i tenen un caràcter temporal, en aquest temps KN60lab s’ha integrat en el paisatge urbà.
Podem dir que avui ja és un lloc de referència per a les veïnes i usuaris del barri.
L’equip de KN60lab
L'entrada La bellesa d’allò subtil. Crònica del mes de maig a #Kn60lab ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
La setmana del 28 de Maig a l’1 de Juny, els barris de la Verneda i La Pau van acollir l’Energies Comunitàries, un projecte “impulsat per Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona que pretén donar a conèixer, reconèixer i enfortir a la gran diversitat de projectes i agents comunitaris que volen fer de Barcelona una ciutat més justa i democràtica.”
Des de Quepo gestionem el Viver de Comunicació de l’Associa’t, també part del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament, i des de la nostra visió comunitària de la comunicació considerem que l’Energies Comunitàries és un espai important per aquelles organitzacions que fan acció comunitària, una gran oportunitat per inter-relacionar-se i comunicar-se entre organitzacions. Així doncs, estàvem molt interessades en escoltar i aprendre d’experiències col·lectives d’acció comunitària a la nostra ciutat i en aquests barris que algunes de nosaltres descobríem, participar dels debats, buscar sinergies amb les companyes d’Energies Comunitàries i amb les entitats que fan acció comunitària.
Amb aquestes ganes, l’Oriol Josa i la Clara Giberga, vam poder participar a les següents sessions:
El paper de les dones als mitjans de comunicació, al cinema i a la ciència; on ens vam emocionar amb les dones de l’Associació Heura i l’activitat que van liderar, sorgida de les seves assemblees mensuals en què es troben diverses dones del barri per debatre i compartir les seves inquietuds sobre el fet de ser dona.
Presentació dels projectes que fan salut, educació i serveis socials al barri, on diferents projectes a la Verneda i La Pau ens permetien entendre com els projectes es teixeixen als barris i com són recursos que donen vida i autonomia a persones i col·lectius.
Com construïm la política d’acció comunitària des de les associacions del territori? on vam poder escoltar veus de diferents experiències associatives d’acció comunitària, des dels moviments veïnals, les entitats de diversitat funcional o l’associacionisme juvenil. Durant les sessions va sorgir també el debat de quin paper tenen les institucions i les entitats en l’acció comunitària i com es relacionen ambdues parts.
No volem violència al barri. Com abordem les violències contra les dones i com podem donar una resposta des de la comunitat? va ser una sessió intensa, amb un esperit de solidaritat mútua molt gran, on apreníem entre totes com s’aborden les situacions de violència des dels espais i serveis comunitaris, com la visibilització i la comprensió de què és violència és tan important per a canviar situacions concretes i les estructures que les sostenen, i com el compromís i la sinergia entre espais, també d’homes i de dones són centrals per a assolir el rebuig i eradicació total de les violències.
Com són les organitzacions que apoderen? Debat metodològic, un espai des d’on re-entendre l’empoderament com a resultat del suport mutu i del col·lectiu, on les persones prenen consciència de les seves capacitats i s’impliquen per canviar no només la situació personal sinó també les estructures discriminadores que generen les seves situacions d’exclusió; un espai on vam recordar que no “s’empodera a”, sinó que “ens empoderem” i que aquest empoderament té una fort accent de transformació social i polític.
Totes dues estem molt agraïdes a les companyes d’Energies Comunitàries, per l’oportunitat que això ens ha aportat de descobrir entitats que fan acció comunitària, a les que també estem molt agraïdes per la inspiració que ens van oferir. Ens emportem coneixença d’entitats i col·lectius que treballen des de diferents espais (a peu de carrer, en la gestió, en la visió, en el suport) de l’acció comunitària. Ens emportem reflexions sobre els reptes i també bones pràctiques de les quals aprendre.
I també ens venia de gust compartir una reflexió que ens vam fer:
On són els homes quan es parla de dones, gènere, feminismes?
D’una banda, a les dues companyes que hi hem participat, ens ha agradat veure un Energies Comunitàries molt tenyit de perspectiva de gènere, amb diverses sessions dedicades explícitament al paper de les dones en la nostra societat i en la nostra comunitat, amb exposicions que ens fan pensar o recordar el paper de les dones, amb reflexions dins les sessions sobre la influència dels feminismes en l’acció comunitària i com incorporar una perspectiva de cures en la nostra feina. D’altra banda, cap de les dues no podem evitar preguntar-nos “On són els homes quan es parla de dones, gènere i feminismes?”. En les dues sessions on vam participar nosaltres sobre el tema, el públic era molt majoritàriament femení, mentre que el públic de les altres activitats on vam participar (una d’elles en paral·lel) era o bé més mixt o més masculí. I no només el públic: mentre les ponents i moderadores d’“On són les dones als mitjans de comunicació, al cinema i a la ciència?” eren totes dones, els ponents i moderadors de, per exemple, “Com construïm la política d’acció comunitària des de les associacions del territori?” eren 4 homes envers 1 dona, fet que va potenciar que les intervencions durant el debat fossin fetes sobretot per part d’homes i les dones no se sentissin tant còmodes per intervenir. (Mentre des dels ponents es deia “com és que no sortiu les dones?” una participant al meu costat va murmurar “uy, yo allí no me atrevo a salir!”). Amb això constatem que ens queda molta feina per fer abans de poder-nos saber equitatives en termes de gènere. I, en aquest sentit, com algunes ponents van comentar en algunes de les sessions, a l’acció comunitària ens queda molt per aprendre de les aportacions del feminisme.
Totes les sessions i aquesta reflexió ens van fer connectar molt amb allò que nosaltres entenem que també és el Viver de Comunicació: un generador d’espais de trobada i un espai en el què aprendre juntes com la comunicació pot afavorir trobar llocs comuns des de la diversitat. Volem, doncs, generar espais per debatre aquests temes que a nosaltres ens han remogut més i tots els que sorgeixin.
I ja per acabar, només reiterar les ganes de repetir la participació a una nova edició d’Energies Comunitàries i agrair-vos la feina feta a les companyes organitzadores i a totes les entitats que van oferir activitats, per l’aprenentatge que ens heu aportat durant aquesta setmana.
Clara Giberga
@clagurdulu
L'entrada Energies Comunitàries que nodreixen Associa’t i el #ViverComu ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
Yo-Yo. Check the MIC. #AtuQuèEtVa ??
Des de Quepo i un munt d’entitats de Barcelona hem llançat la campanya #AtuQuèEtVa per a promoure el compromís social, l’associacionisme entre la gent jove, amb la idea que “siguis com siguis, hi ha una entitat que respon al que t’interessa”.
La campanya és una iniciativa col·lectiva: la vam crear entre diverses entitats en una #HackaCOM el 14 d’abril en el sí del Viver de Comunicació de l’Associa’t (una co-producció amb l’Ajuntament de Barcelona, que per cert ens dóna un munt de confiança perquè aixequem projectes col·lectius entre les entitats, per a enfortir els projectes comunitaris des de la comunicació); i la llancem conjuntament el 9 de maig, amb la col·laboració d’un munt d’associacions i d’activistes -no ciberactivistes, sinó voluntàries d’associacions i col·lectius que ens estem posant en el tema de la comunicació com una eina d’empoderament col·lectiva. Des del CJB ens han donat una empenta connectant-nos amb el món dels joves, passant-nos videos i fent campanya; des del CAB i Torre Jussana s’ha mogut entre les federacions, i un munt de col·lectius van empenyent, empenyent.
I Què és una HackaCOM, per cert?
Com diu el Joan Vilaplana, del CAB i tècnic de comunicació de Torre Jussana: “La HackaCOM és, realment, una gran experiència de comunicació associativa i participada”. Ens ajuntem durant tot un dia activistes i professionals del món associatiu i, començant de zero, muntem una campanya de comunicació que respongui a les prioritats de totes les que som allà presents. “Ha passat una altre cop, de sobte apareix la màgia! Sembla que no serà possible, que cada grup va per lliure i que és impossible que confluïm,… però quan comencem a unir les peces, de forma sorprenent, agafa forma, tot te sentit!(…) I no depèn tant del talent individual dels participants, si no de la potència que te un col·lectiu treballant coordinats per un objectiu comú”. Això és el que diu l’Ignasi de Vides Sense Plàstic, que també forma part del Grup Motor del Viver.
I per si no quedeu convençudes de passar un dissabte construint una campanya, aquí el que diu la Sonia Flotats, que és professional de la comunicació: Quan em va sonar el despertador dissabte al matí, vaig estar apunt de rajar-me i no venir… quina mandra… Ara veig que hagués estat un gran error! I és que participar a la HackaCom ha estat una experiència que crec no oblidaré mai. A nivell professional m’ha permès veure que treballar col·laborativament és possible i, a més, molt més efectiu que fer-ho de manera individual; experimentar una nova manera de construir una campanya de comunicació; conèixer a professionals molt potents; i descobrir noves maneres de fer. A nivell personal ha suposat una injecció de positivisme i energia tremenda.
Doncs de la #HackaCOM és d’on surt aquest #AtuQuèEtVa, que podeu seguir a les xarxes amb el hashtag, i també als comptes @atuqueetva de Twitter i Instagram.
Les diferents piulades, fotos, videos de la campanya dirigeixen a una web: atuqueetva.associat.barcelona , pensada com un joc per a gent jove amb un qüestionari conyero que en funció de les respostes et classifica en 4 perfils i et convida a descobrir les associacions més adients d’acord amb el teu test de personalitat. Vaya que ara voleu fer el qüestionari pero-yá, no? En funció del vostre perfil, trobareu una selecció de les entitats d’acord amb els vostres gustos personals, enllaçant-les al mapa del Fitxer d’Entitats de l’Ajuntament. Not bad? Allà estem totes les entitats de la ciutat. Aviam si creem una avalanxa de gent jove acudint al moviment associatiu. O almenys, un esforç gota a gota. Som el futur, només que cal que posem #MásMadera!
L'entrada #ATuQuèEtVa? Compte que ara comuniquem juntes! ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
L'entrada Prueba tweet post ha aparegut primer a Quepo | Comunicació per a la transformació social.
