Coincidint amb les tragèdies a les costes d'Itàlia, es planteja que el fet migratori sigui inclòs en l'agenda de desenvolupament post-2015. Es fa, en bona part, amb un marcat accent economicista.
El planeta viu un moment especialment àlgid -i mediàtic- d'accions-reaccions al voltant de les migracions: les tragèdies de Lampedusa, les accions governamentals -i ciutadanes- de caràcter xenòfob a Rússia i a molts altres països de l'òrbita europea i mundial, o el tema, no per puntual menys significatiu, de la jove kosovar-francesa i les protestes que ha provocat a França i els tristos fets a Kosovo. Les migracions, i el seu caràcter no només econòmic, sinó també polític, social, religiós, ètnic i cultural, estan en un moment clau de debat global.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb eixos com pobresa, sostenibilitat mediambient, salut i educació, no inclouen les migracions. Algunes veus a Nacions Unides (NU) consideren que “els moviments migratoris han contribuït a la reducció de la pobresa, i al desenvolupament (...) des de que l'any 2000 es van establir els Objectius”. Aquestes consideracions no inclouen perspectives històriques del fet migratori, només es refereixen a coordinades estrictament presents.
Els plantejaments economicistes són centrals en aquestes veus: s'afirma que “els 215 milions de migrants internacionals han aportat, el 2012, 400.000 milions de dòlars als seus països d'origen, més que l'ajuda que ha lliurat l'OCDE, Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic”.
També inclouen, les veus mencionades, fets com que “no hi ha un sistema regulador internacional per conduir la mobilitat global, i que molts migrants són desposseïts de drets polítics i laborals als seus països de destí”. I: “Tradicionalment, les migracions s'han considerat més com un problema que com una oportunitat”, afirma Sarah Rosengaertner, del PNUD (Programa de Desenvolupament de NU).
Algunes d'aquestes consideracions les recull Denis Fitzgerald en una crònica a l'Interdependent, de l'Associació per les Nacions Unides d'EUA. I, d'altra banda, són moltes altres, les veus, que qüestionen el paper actual de NU i la vinculació de les convencions i els tractats internacionals.
