
Laia Grabulosa, directora de La Confederació, ens parla del Programa de millora de competències en contractació pública adreçat al Tercer Sector que aquesta organització posa en marxa el mesos de novembre i desembre a Barcelona.
Enguany, organitzeu la segona edició del Programa de millora de les competències en matèria de contractació pública per a entitats del Tercer Sector. Quin és l’objectiu d’aquesta formació?
El Programa entronca directament amb tres dels eixos de treball estratègics de La Confederació: el foment de la competitivitat empresarial del Tercer Sector Social; la millora de la contractació pública, garantint la qualitat dels serveis i el màxim retorn social; i finalment, la formació contínua dels i de les professionals del sector. En aquest sentit, aquest programa pretén donar eines a les organitzacions del Tercer Sector Social per tal presentar-se a les licitacions públiques en millors condicions i, alhora, promoure el coneixement del marc legislatiu vinculat a aquesta qüestió.
En la primera edició del curs, ja es va constatar una elevada demanda i interès entre les organitzacions per participar-hi. Quins punts penseu que han de reforçar les entitats catalanes a l’hora de presentar-se a les licitacions públiques?
Ara per ara, bona part dels serveis d’atenció a les persones que gestionen les entitats del Tercer Sector que representem passen pel marc de la contractació pública. Si bé aquest règim de col·laboració no és el que millor s’ajusta a la tipologia de serveis que prestem ni a les necessitats de les persones destinatàries, és important que les entitats puguin conèixer el marc de contractació, millorar les seves competències i ser capaces de traslladar el valor d’aportació del Tercer Sector a les propostes presentades.
El Tercer Sector ha estat sempre un agent clau en la provisió de serveis d’atenció a les persones al nostre país, però el marc de contractació pública és complex. Requereix conèixer el marc jurídic regulador de la contractació, saber interpretar els processos que implica una licitació (anàlisi dels plecs de condicions, valoració de les fórmules matemàtiques d’assignació de puntuació a les ofertes econòmiques, ...) i, entre d’altres qüestions, conèixer també quins són els nostres drets i deures a l’hora de fer front a un concurs públic. És important reforçar aquests aspectes per tal de ser el màxim de competitius i competitives possible, sobretot en un sector d’activitat on cada cop hi ha més operadors mercantils que, sense ser tant experts en la matèria, coneixen a la perfecció aquests processos de contractació pública.
El programa dedica una sessió a aprofundir en el marc legislatiu i fer una ullada a la contractació pública tant a Europa com a casa nostra. Sobre aquesta qüestió, ens podries explicar en quin punts ens trobem?
L’àmbit de la contractació pública està en un moment especialment interessant, doncs conviuen diferents propostes legislatives, totes derivades de les Directives Europees de Contractació Pública aprovades l’any 2014 i que tots els estats membres han hagut de transposar a la legislació nacional. Aquestes Directives han obert un món d’oportunitats per al nostre sector ja que constaten la importància i l’especificitat dels serveis dedicats a l’atenció a les persones i destaquen la necessitat de prioritzar en la selecció dels proveïdors/es les qüestions de qualitat, de continuïtat, d’accessibilitat, de consideració de les necessitats específiques de les persones usuàries, sobretot les més desvalgudes, per sobre de consideracions merament econòmiques. Alhora, també atorguen als estats membres un ampli marge de maniobra per organitzar l'elecció dels proveïdors/es dels serveis de la manera que considerin més oportuna, incloent la possibilitat de regular-ne la provisió mitjançant fórmules no contractuals.
A Catalunya, i en aquest àmbit dels serveis a les persones, tot això ha donat lloc a dues iniciatives: el Decret 3/2016 de mesures urgents de contractació pública que inclou en la seva disposició addicional tercera de la regulació dels serveis socials la fórmula no contractual de concert social; i el Projecte de Llei de contractes de serveis a les persones, que estableix un nou règim de contractació pública per als serveis sanitaris, socials i comunitaris. Aquest projecte de llei es troba en aquests moment en tramitació parlamentària. Posteriorment, a Espanya, fa escasses setmanes que el Congrés del Diputats ha aprovat la nova Llei estatal de Contractes del Sector Públic, producte de la transposició també de les Directives Europees. Caldrà veure com avança tot plegat.
Tot i així, no es tracta només d’una formació teòrica sinó que té un important vessant participatiu. Com enfoqueu aquesta part pràctica?
Efectivament, volem que el Programa inclogui aquesta component pràctica i, des d’aquest punt de vista, hem contemplat una sessió de diàleg amb els òrgans de contractació, amb la voluntat de poder conèixer la visió de les administracions públiques a l’hora de fer les licitacions. En aquesta segona edició, podem dialogar amb persones de la Diputació de Barcelona i de l’Àrea de serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Igualment, també es plantegen sessions que combinen la part més teòrica amb anàlisi de casos a partir de licitacions reals i, evidentment, es preveu que totes les sessions incloguin una part de debat i reflexió entre totes les persones participants.
Respecte al Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les persones que esmentaves i que actualment està en procés de tramitació parlamentària. Quina valoració en feu?
Des de La Confederació valorem molt positivament el fet que, després de molts anys de defensa d’una regulació específica en matèria de contractació pública per als serveis d’atenció a les persones, el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi posat sobre la taula noves iniciatives legislatives que, en base al que estableixen les Directives Europees, permeten establir fórmules de col·laboració encaminades a garantir la qualitat d’aquesta tipologia de serveis especialment sensibles, per sobre de consideracions merament econòmiques. Igualment, és important posar en relleu el precedent del Codi de Bones Pràctiques en la prestació dels serveis d’atenció a les persones impulsat per La Confederació l’any 2013 i signat el mes de desembre de 2015 per la Generalitat de Catalunya, els sindicats, les patronals, els col·legis professionals i el Tercer Sector Social de Catalunya. És una satisfacció veure com aquella iniciativa ha estat una referència clau per a l’impuls d’aquest Projecte de llei.
Informació relacionada:
El Govern català dona llum verda al projecte de Llei de Contractes de Serveis a les persones
El Govern català aprova un codi per promoure la contractació pública socialment responsable


