La primera conclusió de l'estudi és que la situació de l'educació a Catalunya no ha evolucionat significativament respecte el que reflectia l'anterior anuari del 2006.
 
En el que sí s'ha avançat és en el paper que té l'educació en la societat, ja que últimament forma part de la centralitat de l'agenda política i pública i té més presència en els mitjans de comunicació.
 
L'estudi destaca que a la dècada del 2000 hi ha hagut un avançament en el disseny d'un model educatiu propi de Catalunya. Segons Ferran Ferrer hi ha un problema d'incompetència i poca transparència en l'administració ja que “no gestiona bé les dades per poder diagnosticar l'estat de l'educació”.
 
Els resultats de l'estudi indiquen, segons Ferrer que a primària hi ha un fracàs encobert i que un de cada quatre alumnes d'ESO no obté les competències mínimes que marquen els plans d'estudi. En l'ensenyament post obligatori, dels 16 als 18 anys, hi ha un 30 per cent d'alumnes que finalitzen prematurament els estudis.
 
L'estudi també reflecteix que el descontentament del professorat va augmentant. Ferrer assegura que en enquestes interenes fetes pel departament d'Educació, 3 de cada 4 professors de primàris i secundària estan en contra de la política del despartament. El cos docent se sent poc reconegut i valorat, i sovint manifesta incomprensió dels familiars dels alumnes.