Pere Joan Ventura, soci d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs per una vida dedicada al cineclubisme i al cinema compromès
Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 1946) ha estat una figura clau del cineclubisme català des de Castellar del Vallès. Des de jove ha viscut el cinema amb una doble passió: la de professional compromès i la d’espectador actiu, crític i organitzat. Ara, la Federació Catalana de Cineclubs el reconeix com a soci d’honor per una trajectòria llarga, constant i profundament coherent amb els valors del moviment cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 7 a Granollers a la XX Trobada de Cineclubs.
L’any 1969 va ser un dels impulsors del Cine Club Castellar, una entitat que va néixer amb voluntat transformadora, en plena dictadura franquista, quan el cinema esdevenia una finestra de llibertat. Amb una programació atrevida i crítica, i amb cinefòrums conduïts per figures com Miquel Porter i Moix, Francesc Candel o Pere Portabella, el cineclub va esdevenir espai de resistència cultural i política. Algunes sessions, fins i tot, es van fer de manera clandestina. L’associació, que va arribar a tenir més de 100 persones associades, va tenir una intensa activitat fins a l’arribada de la democràcia.
Tres dècades més tard, Ventura tornaria a ser el motor de dues iniciatives que han revitalitzat la vida cultural del seu poble i que han deixat empremta. El 2009 va promoure la creació de la Mostra de Cinema BRAM! de Castellar del Vallès, que amb el pas dels anys s’ha consolidat com una cita cinematogràfica amb més de 3.000 espectadors anuals. La mostra combina cinema compromès, divulgació del patrimoni fílmic català, promoció de nous talents i educació en valors.
El BRAM! va ser també el germen del que l’any 2011 esdevindria la recuperació formal del cineclub local, el Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), del qual Ventura ha estat president des de la seva fundació. El cineclub programa cinema en versió original de manera regular, manté viu l’esperit crític i participatiu del moviment.
Més enllà del cineclubisme, Pere Joan Ventura ha desenvolupat una destacada trajectòria professional com a cineasta i documentalista. Format a l’Escola Aixelà, ha estat operador de cinema, fotògraf, ajudant de direcció, realitzador i director.
A mitjans dels anys 70 va ser un dels membres del Grup de Producció, un col·lectiu integrat per cineastes i tècnics que rodaven materials informatius i curtmetratges destinats a televisions estrangeres. L’objectiu era mostrar la realitat d’una societat en transformació —amb la força emergent dels moviments obrers, veïnals i estudiantils— que el règim franquista reprimia i negava sistemàticament. El grup funcionava de manera assembleària i col·laborativa, i va tenir un paper fonamental en la construcció d’un relat alternatiu des de l’audiovisual, posant la càmera al servei del compromís polític i social.
L’any 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic. Posteriorment es va incorporar a TVE, als Serveis Informatius, i va exercir funcions de realitzador i editor en diversos programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos, guardonat amb un Premi Ondas l’any 1992.
D’entre la trentena de produccions que ha realitzat destaca, entre els anys 70 i 90, la seva participació en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella i també la seva tasca d’ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb els anys, Ventura es va especialitzar en el documental com a gènere. El seu treball més reconegut és El efecto Iguazú (2002), una mirada punyent sobre la precarització laboral que li va valer el Premi Goya al millor documental. Altres títols destacats de la seva filmografia són: la pel·lícula col·lectiva Hay motivo (2003), amb un curtmetratge titulat Cena de capitanes, sobre la catàstrofe ecològica del Prestige; el projecte Un mundo a cada rato (2004), per contribuir a la protecció dels drets de la infància, amb el curt La vida efímera rodat a Guinea Equatorial; el documental En la calle (2006), codirigit amb el Gran Wyoming, que s’endinsava en els barris de Madrid més afectats pel consum de drogues i la SIDA; o Plou i fa sol (2012), documental que reivindicava la necessitat de preservar l’agricultura periurbana i de proximitat al Parc Agrari del Baix Llobregat.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949, i és una mostra més de la seva fidelitat a les històries silenciades de la nostra història recent.
A través de tots aquests treballs, Ventura ha construït una filmografia coherent, sempre fidel als valors de justícia social, memòria i compromís cívic.
Amb aquest reconeixement com a soci d’honor, la Federació Catalana de Cineclubs posa en valor una vida sencera dedicada al cinema com a eina de transformació i militància.
L'entrada Pere Joan Ventura, nou Soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
