“Benvolguts germans de La nostra Amèrica: a l’Havana, capital de Cuba, iniciem avui, 3 de desembre de l’any 1979, el primer Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà”. Amb aquestes paraules d’inauguració pronunciades por Alfredo Guevara, gestor i president del Festival, començava a fer-se realitat un somni del cinema llatinoamericà. Acompanyat de Gabriel García Marquez i de Fidel Castro van ser els encarregats de posar en pràctica la idea de crear un Festival de Cinema que premiés el millor d’aquest art a Llatinoamèrica i van ser ells els qui van propiciar que l’Havana acollís des d’aquest desembre de 1979 al Primer Festival del Nou Cinema Llatinoamericà, convertit en plataforma de llançament dels cineastes de la regió.
46 anys després, el Festival homenatja a Alfredo Guevara i durant tots aquests anys el Festival s’ha proposat reconèixer i difondre les obres cinematogràfiques que contribueixin, a partir de la seva significació i de les seves valores artístics, a l’enriquiment i reafirmació de la identitat cultural llatinoamericana i Del Carib. A menys de dues setmanes vista de la 46 edició del Festival, que per cert, és un dels més antics fundats en Llatinoamerica, em van comunicar que havia estat seleccionat com a membre del Jurat “El Quixot” que atorga la Federació Internacional de Cineclubs. No puc explicar con paraules l’alegria i l’emoció que em va causar aquesta crida on es confirmava mi participació. Cuba és un país particular on n’hi hagi. Des de mi adolescència ha estat un referent cultural, deixant per a la història de la humanitat personalitats de valor incalculable en l’àmbit del cinema, la música, la dansa i la política.
Enguany, competien 12 en la secció de llargmetratges de Ficció de països com el Brasil, l’Argentina, República Dominicana, Bolívia Xile, Colòmbia, Cuba. Xile, Colòmbia o l’Equador i hem pogut gaudir i confirmar la qualitat i l’enorme talent que existeix a Amèrica Latina. La sessió inaugural, con el cinema Chaplin ple a vessar, va ser “Belen”, de Dolores Fonzi. La presentació va ser a càrrec de Camila Plaate, que nos va enamorar con la seva interpretació d’una noia acusada d’haver-se provocat un avortament i sentenciada a 8 anys de presó. “Belén” s’uneixi pel·lícula molt necessària i posa el focus en el difícil que se sortir del patriarcat que domina els jutjats de bona part del món.
Els visionats es van succeir durant 7 intensos dies, con una mitjana de dues sessions por dia, i on vol destacar produccions com a “Hiedra” d’Ana Cristina Barragán, directora i guionista del film que nació fruit de l’obstinació i el duro treballo por parteix del seu equip, en un país com l’Equador que produeix 4 pel·lícules any de mitjana, com a nos va comptar la seva directora artística. Actores no professionals, i un arriscat muntatge a base de primers plans extrems dels quals es fa ús en la majoria de les escenes, només cap al final, els personatges apareixen en plans oberts per a mostrar-nos el seu alliberament emocional.
“Neuròtica Anònima” de Jorge Perugorría, tot una eminència a Cuba, després de fer-se famós a nivell internacional con “Fresa i Xocolata” ens va regalar una pel·lícula tan graciosa com necessària. Un acte d’amor al cinema i de compromís con la realitat cubana. Mirtha Ibarra, l’actriu protagonista, també la hi guionista de la cinta. Els membres del Jurat El Quixot, vam ser al segon passi, el cinema estava a vessar, Mirtha Ibarra i Jorge Perugorría van assistir a la sessió. Impressiona veure, sentir com el públic riu de les desgràcies por les que està travessant el seu país i com van aplaudir d’allò més fins a 5 garrofes al llarg de la projecció.
Álvaro Olmos, director de ¨La filla del Còndor” nos endinsa la història d’una d’adolescent aprenenta de partera que utilitza ho canto per a alleujar el dolor de les dones durant el part. La protagonista ha de triar entre seguir amb la tradició del seu poble o viure la nova vida a la ciutat i convertir-se en una estrella de la música folk. En aquest univers dicotòmic, l’art i la direcció de fotografia reforcen les tensions entre mons. Cada element de l’espai sembla estar dividit: el domèstic enfront de l’agrest, l’urbà enfront del silvestre, la tradició enfront de la modernitat. Convé destacar el paisatge que es converteix en un dels grans protagonistes.
Que dir de “O Agent Secret”, de Kleber Mendoça, que està arrasant en tots els festivals per els que passa. L’autor de “Electrodomèstica”, un curtmetratge digne de revisar, i de “Recife Fred” nos regala un thriller polític mutant que barreja sàtira, mitologia popular i crítica social amb un rigor formal desbordant, una banda sonora bella i un gran nombre de memorables personatges secundaris. Un imperdible del festival.
Cal destacar també la pel·lícula xilena “Cos Celeste” Dirigida de manera poètica por Nayra Ilic García a partir del seu propi guió original, el film està comptat a través dels ulls de Celeste, una adolescent a la qual veiem com sofreix quan els adults s’adonen que li ho bastant major per a escoltar la veritat dels quals esdevé al seu país.
“Sota el mateix sol” d’Ulisses Porra l´únic director Català a concurs. El seu títol al·ludeix a la idea que tots som iguals als ulls d’aquest astre, sense tenir en compte estatus socials ni època històrica. Porra, guionista i muntador del film, nos mostra una particular “família” on un sensible i anodí hereu d’una empresa espanyola en República dominicana, una teixidora xinesa con un fort caràcter i un miop desertor Haitià lluiten por sobreviure i trobar-se a si mateixos en l’hostil món de la selva tropical i nos convida a reflexionar sobre l’explotació, l’herència de la conquesta i l’entesa entre diferents cultures en un períod convuls de la història Dominicana.
Esment especial per al film “En el Camino” de David Pablos de Mèxic. Ens conta la història de Veneno, un misteriós jove que vagabundeja per els restaurants de ruta dels camions del Nord de Mèxic, i Ninot, un conductor rude i reservat que li dona l’oportunitat d’acostar-li al seu destí. El film posa el focus en el món dels camioners i barreja sexualitat, narcotràfic i una amistat que va a més. Hipnòtic, inquietant i sensible. Un film intens i sensual que nos entendreix con la història d’aquests dos personatges que s’enamoren dins del híper masculí món dels camioners, barrejant drama i tendresa. El festival va comptar amb la presència d’un dels seus protagonistes Osvaldo Sánchez que nos regala una de les seves millors interpretacions fins a la data.
Ho premio El Quixot va ser per a la pel·lícula Colombiana “Un poeta”, de Simon Mesa Soto. I és que el Jurat, composta per el president de la Federació Internacional de Cineclubs, Joao Paolo Macedo de Portugal, El vicepresident de la Federació Internacional de Cineclubs Lázaro Lázaro Alderete de Cuba i el que aquí escriu, President del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar, hem vist clarament reflectits els valors d’aquest premi, cinema per a dialogar i construir coneixement, cinema que transforma l’experiència estètica en un espai de reflexió social i personal, explorant temes complexos i fomentant el pensament crític, cinema com una eina per a entendre la condició humana i generar vas saber compartits més enllà del llenguatge conceptual tradicional. I es que Simón Mesa, ens dona tota una lliçó de cinema de la ma d’un antiheroi, el quixotesc Ubeimar Rios, que borda la seva actuació donant vida a un poeta fracassat, tràgic i hilarant. Una rondalla absurda i divertida que aborda con humor i reflexió temes socials, el mercantilisme de les arts, els problemes de criar a un adolescent i l’educació a les aules.
En aquesta edició, la cita va comptar con una selecció de 222 obres en exhibició de 42 països dins de diferents secciones, curtmetratge, documental, animació, a més del concurs de Cartells i de Operas primes. Secciones paral·leles com Llatinoamèrica en Perspectiva i una altra de Panorama Contemporani Internacional. Activitats d’indústria, tallers i classes magistrals. Por altra costat, Mèxic va ser el país destacat. En aquest context, el Festival va atorgar el premio Coral d’Honor als Estudis Churubusco de Mèxic por el seu aniversari 80 i a l’aclamat actor Gael García Berna. Cal ressaltar una vintena de cartells de pel·lícules realitzades por el cineasta hispà-mexicà Luis Buñuel van ser exposades en la capital cubana i algunes de les seves cintes més famoses van ser projectades durant l’esdeveniment.
Contra vent i marea, el Festival va aconseguir brillar pes a les grans dificultades que passa el país. Una experiència inoblidable, una edició que passarà a la història com una de les més difícils de realitzar però que, com ja nos té habituats, salo endavant gràcies a l’esforç de molts, d’un enorme col·lectiu que va a donar el tot perquè llegués a bon port Gràcies l’Havana, sou tot un exemple de perseverança i d’amor al setè art.”
Sandro Martín.
Presidente del Cinema Club Akira.
Sant Pol de Mar. Barcelona
Quina maravella d’experiencia!
Mil gràcies
L'entrada Crònica del Sandro Martín del Cineclub Akira del seu pas com a jurat a La Havana ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
