Lamentem la mort de Pere Joan Ventura, guionista i realitzador de cinema, figura clau del cineclubisme català i Soci Honorífic de la nostra entitat. Desde la Federació Catalana de Cineclubs expressem el nostre més sentit condol a familiars, amics i companys del Club Cinema Castellar del Vallès .
Discurs del nostre president, Àlex Portolés, en el nomenament de Pere Joan Ventura com a Soci d’Honor de la FCC.
“Em sento molt privilegiat de poder-vos adreçar unes paraules amb motiu del nomenament com a soci d’honor de la Federació del Pere Joan Ventura, que és —entre moltes altres coses— el president del cineclub de Castellar del Vallès.
Pere Joan, sabem que no ets gaire amic dels homenatges. Ja ho vas demostrar quan, fa dos anys, el teu poble et va atorgar la Medalla de la Vila. Però crèiem que et mereixies un reconeixement que vingués del món del cineclubisme. Ens emociona fer-ho des del cor d’aquest moviment, amb tants cineclubistes presents.
Se’ns fa difícil pensar en la paraula “cinema” a Castellar del Vallès sense que ens vingui al cap el teu nom. I no només per la teva llarga trajectòria professional, sempre vinculada al cinema compromès, activista i valent, sinó perquè també has estat el gran impulsor del cineclubisme a casa nostra.
La teva trajectòria cineclubista a Castellar és el pont entre dos moments històrics. Un primer, a finals dels anys seixanta, quan vas contribuir a crear un cineclub de fort component antifranquista. Aleshores, les projeccions sovint eren assemblees polítiques clandestines. El cinema, com ens has dit tantes vegades, era una finestra a la llibertat.
Aquell primer projecte va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Però, malgrat els teus anys a Madrid, per motius professionals, mai vas oblidar Castellar.
Ara fa disset anys, vas fer notar que el poble ja no tenia una sala de cinema. I vas voler posar-hi remei. El mític Califòrnia s’havia enderrocat feia temps. Allà, de petit, hi vas conrear la teva passió pel cinema. Hi vas viure projeccions memorables, com la del mític Trapecio, quan el vicari i la Guàrdia Civil van aturar la sessió per fer sortir els menors d’edat. I tu, amb només 11 o 12 anys, et vas amagar sota una butaca i vas acabar de veure la pel·lícula. D’aquell dia, a mossèn Trapecio li va quedar com a malnom per a tota la vida.
Va ser l’any 2008 quan vas convèncer l’Ajuntament d’impulsar una Mostra de Cinema: el BRAM!. El BRAM era el nom que a Castellar rebia la sirena de l’empresa tèxtil Tolrà, que marcava l’entrada a la feina dels treballadors i se sentia per tot el poble.
Aviat vam entendre que aquell BRAM! també era un crit. Un clam per la denúncia, per la justícia social, per la reivindicació de drets i causes. I, és clar, vam projectar Ken Loach. I vas convertir les mongetes del ganxet en un producte de prestigi internacional, quan en vas regalar un saquet a ell, als germans Trueba i a molts altres cineastes que han passat per Castellar.
Però amb la Mostra no em vam tenir prou. I ens vas engrescar a recuperar el cineclub. Avui, 14 anys després, el Club Cinema Castellar és una entitat consolidada, amb sessions cada divendres i més de 8.000 espectadors anuals.
A mesura que et coneixíem, descobríem que aquell home que havia tornat el cinema a Castellar era molt més que un cineasta que havia guanyat un Goya a millor documental.
Vam saber del teu pas pel Grup de Producció als anys 70, filmant clandestinament mobilitzacions per a televisions estrangeres. I vam escoltar, fascinats, les teves anècdotes a les trinxeres dels rodatges, al costat de Pere Portabella, Vicente Aranda, o a Televisió Espanyola.
Has fet del cinema i la televisió una eina d’activisme social i polític: la situació dels treballadors de Sintel a El efecto Iguazú; el Prestige al curt Cena de capitanes, del projecte Hay motivo; els drets dels infants amb Unicef; la defensa del parc agrari del Baix Llobregat a Plou i fa sol; o el retrat dels moviments socials del 15M a No estamos solos, produït per Portabella i el teu amic Wyoming.
I, finalment, Un vas d’aigua per a l’Elio, un exercici de memòria històrica sobre l’assassinat d’un maqui italià a Castellar, que per cert els cineclubs podeu projectar gratuïtament a través del catàleg de la Filmoxarxa
Pere Joan, amb la teva experiència ens has inoculat la passió pel cinema a Castellar. Has estat un mestre. Ens has ajudat a educar la mirada. Com a mínim, gràcies a tu ja reconeixem quan una pel·lícula és “buenista”, “es deixa veure” o és “petita”. Fora bromes, has deixat al cineclub l’empremta del cinema compromès, combatiu i humà. Moltes gràcies per fer-ho possible. T’estimem.”
L'entrada Ens ha deixat Pere Joan Ventura, cineasta i Soci d’Honor de la nostre entitat. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquest dissabte 12 de juliol ens ha deixat el Celestino Sánchez, el Celes, històric dirigent comunista, iaioflauta, i membre del Consell Rector de la UPEC, després de 74 anys de militància i compromís. Ens ha acompanyat des de les primeres jornades de la UPEC l’any 2005, on ja va participar com a ponent.
Compartim la nota preparada pel seu entorn, el Comitè de Comiat del Celes. El comiat tindrà lloc el dilluns 14 de juliol a les 9h al Tanatori de Sabadell.
Que la terra et sigui lleu!
L’històric i destacat dirigent del PSUC i del PCC Celestino Andrés Sánchez Ramos, conegut com a Celes, ha mort avui 12 de juliol de 2025 als 74 anys. Va ser diputat electe al Parlament de Catalunya en la primera legislatura pel PSUC (1980), passant després al PCC, i posteriorment per la coalició Iniciativa per Catalunya (PSUC, PCC, ENS) el 1988. Va ser escollit regidor per Esquerra Unida i Alternativa a Barberà del Vallès (1999), on va participar en tasques de govern com a tinent d’alcalde de participació ciutadana (2003-2009). En la seva tasca com a representant de la ciutadania a les institucions va destacar per la seva combativitat i el seu compromís amb les lluites de la classe treballadora, que acompanyava i de les quals es feia ressò. Va estar profundament lligat al moviment municipalista a través de la seva vinculació amb la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes del Vallès. Sempre es va caracteritzar pel seu tarannà alegre, obert, accessible i proper.
Celes va jugar un paper clau en el moviment obrer i en la darrera etapa de la lluita antifranquista al Vallès. Sempre rebel, molt crític amb la resolució de la Transició sense ruptura democràtica, els Pactes de la Moncloa i la desmobilització sistemàtica i buidatge dels moviments populars en el procés de traspàs de quadres a les noves institucions democràtiques, va intervenir de manera destacada en els debats del V Congrés del PSUC (1980). Després que el PSUC expulsés la trentena de membres de la direcció compromesos amb els acords del Congrés, va participar en la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya (1982), del qual en va esdevenir un dirigent important.
Anys després, es va involucrar activament en la gestació del moviment 15M, la mobilització ciutadana en resposta a la gestió de la crisi del capitalisme financiaritzat de 2008 i per una “democràcia real”. Aquest moviment es va oposar frontalment a les polítiques del govern i la UE en favor dels bancs, fent recaure tot el pes dels estralls sobre la majoria social, amb desnonaments, privatitzacions i retallades dels serveis públics. La seva contribució més coneguda va ser amb els iaioflautas, col·lectiu de veterans lluitadors per la ruptura democràtica amb la dictadura, que lluitaven pel futur de les seves filles i nets amb accions i ocupacions que anomenaven “travesuras“. Connectava així la lluita de dues generacions contra els límits democràtics del règim de 1978.
Les llibertats nacionals de Catalunya sempre van estar en el centre de la seva concepció política i va veure en el moviment per l’autodeterminació de Catalunya una avançada d’aquest moviment democratitzador i un revulsiu que pogués esdevenir la baula dèbil del règim.
Una vida de militància i lluita per la conquesta de la democràcia i la millora de les condicions de vida de la classe treballadora
Nascut a Màlaga el 24 de juliol de 1950 en una família treballadora. El seu pare, conegut com “Marín”, ferroviari i militant comunista, va ser represaliat per les seves activitats antifranquistes, patint presó i acomiadament de RENFE. Aquesta situació va portar la família a buscar un futur a Sabadell.
Celes es va formar en la branca d’electricitat tant a l’Escola Industrial de Sabadell com a l’Escola Industrial de Barcelona i va treballar com a lampista i electricista. Des de molt jove va destacar per la seva militància sindical a través de les Comissions Obreres Juvenils.
Va ingressar al PSUC i a les JCC el 1967. La seva activitat el va portar a ser detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica. Va ser condemnat a vint-i-un mesos de presó, dels quals en va complir quatre a la presó Model de Barcelona. Durant la detenció que va patir arran de la celebració del 1r de maig de 1967, va ser detingut junt amb el seu pare i apallissat brutalment.
En ser legalitzat el PSUC, Celes va ser responsable polític del comitè comarcal del Vallès Occidental. Va ser escollit com a membre del Comitè Central del PSUC en el IV Congrés (1978) i el V Congrés (1978). En aquest darrer les bases del partit van posar en qüestió el projecte de la direcció. A finals de 1981 va ser expulsat amb una trentena de membres del Comitè Central i va impulsar la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya, del qual va ser dirigent destacat.
Durant aquesta etapa va fer gairebé de tot. Va acompanyar el procés de formació dels Col·lectius de Joves Comunistes de Catalunya, que van esdevenir un moviment juvenil d’una gran potència als barris i els centres d’estudi en aquells anys del postfranquisme. Va participar en impulsar el PCPE (1984) a l’Estat espanyol, així com diverses experiències polítiques a Catalunya: la federació Iniciativa per Catalunya (PSUC, ICV, EUiA) el 1987, Esquerra Unida i Alternativa el 1998, i la coalició ICV-EUiA (2003-2015).
Entre el 26 de gener de 1987 i l’any 2014, va ser president de la Fundació Pere Ardiaca, desenvolupant una gran quantitat d’iniciatives de caire cultural, intel·lectual i polític d’un esperit profundament unitari en àmbits com la memòria històrica i democràtica, la construcció de perspectives compartides de les esquerres polítiques i socials o la lectura del projecte del socialisme com a actualització en el món contemporani de la tradició republicana democràtica.
En els darrers anys, convençut que les esquerres existents no estaven a l’altura de la potència de les demandes i la mobilització popular, es va desvincular de l’activitat de partit. Malgrat tot, va continuar fins al darrer moment involucrat políticament, participant en les mobilitzacions i les lluites, reflexionant i aportant anàlisis i idees. L’Ateneu Tangram de Barberà del Vallès, que veia com un espai on construir relacions de sociabilitat al marge del capitalisme, li va donar grans alegries.
Comitè de Comiat de Celes
L'entrada Adéu a Celestino Sánchez, iaioflauta, històric dirigent comunista i membre del consell rector de la UPEC ha aparegut primer a UPEC - Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.
Martí Ferrer i Bosch, expresident del Moviment Coral Català i actual director de la Capella Polifònica de Girona i de les corals GiroNins i La Jove, ha estat escollit nou membre de la junta de l’European Music Council. L’elecció s’ha fet aquest matí en el marc de la reunió anual del consell europeu de la música.
Amb una àmplia trajectòria en el lideratge d’organitzacions musicals, Ferrer ha estat president del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i del mateix MCC, etapa en què va impulsar projectes com el Cor Jove Nacional de Catalunya. També ha format part de les juntes de l’European Choral Association, l’Euro-Arab Youth Music Center, la World Youth Choir Foundation i l’International Music Council. En l’àmbit empresarial, el 2015 va cofundar l’editorial FICTA.
L’European Music Council és el grup regional europeu de l’International Music Council i representa el conjunt del sector musical europeu.
The post Martí Ferrer, nou membre de la junta de l’European Music Council appeared first on Moviment Coral Català.
L’espectacle Biterna, nascut de la col·laboració entre la companyia IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya i el músic Arnau Obiols, va rebre ahir al vespre el Premi Alícia 2025 a la Inter-disciplina, atorgat per l’Acadèmia Catalana de la Música.
Biterna va néixer de la voluntat de Mireia Barrera, actual directora titular del Cor Jove Nacional de Catalunya, d’explorar col·laboracions amb altres disciplines artístiques. Una voluntat que va comptar de seguida amb la complicitat de Catherine Allard, directora d’IT Dansa. L’espectacle és el resultat d’un llarg procés de treball en el qual han tingut un paper molt rellevant la incorporació al projecte d’Aleix Martínez, com a coreògraf, i del festival Dansàneu, que va acollir la proposta i la va convertir en l’espectacle inaugural de la seva 33a edició.
Després de l’estrena a Esterri d’Àneu l’estiu de 2024, Biterna també es va poder veure a la passada edició de la Fira Mediterrània de Manresa. Una proposta singular i d’alta qualitat artística que ja va rebre, fa unes setmanes, el Premi Clavé 2024 en la categoria de “Millor espectacle de cultura popular”.
The post Biterna rep el Premi Alícia 2025 a la Inter-disciplina appeared first on Moviment Coral Català.
El diumenge 8 de juny, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural de Catalunya (4 de juny), la nostra Coral es va sumar als actes que moltes entitats fan durant la setmana, per celebrar aquesta efemèride. Es fan mostres de teatre, música, poesia, dansa, etc.
La Coral, va oferir un concert al nostre Casal, amb motivació afegida, atès que allò que se celebra té el seu origen en un concurs de cant coral, que el 4 de juny de 1864 va organitzar la Societat Coral Euterpe sota la direcció de Josep Anselm Clavé. El festival va durar 3 dies i va ser un moment històric dins del moviment coral i, per tan, de l´associacionisme a Catalunya.
L’Espiga doncs, que té i manté els seus orígens en el cant coral i és, així mateix, membre destacat de la Federació de Cors de Clavé, no podia faltar.
El concert, va tenir una molt bona acollida per part del públic i va ser, quant a aquesta celebració, amb diferència, l’assistència més reeixida dels darrers anys.
El nostre moviment continua brillant amb llum pròpia i així ho testimonia l’ampla activitat dels nostres cineclubs arreu del país. Podríem dir que el 2024 ha mantingut la lògica del 2023 amb un afiançament de les accions i els actes de la majoria de les nostres entitats així com de les propostes de la FCC, amb una excepció, L’Escola d’Estiu, de la que us parlaré més endavant.
Aquest any tornem a presentar l’Estudi del Cineclubisme i us puc avançar que els números del 2024 són espectaculars, si bé enguany han participat menys cineclubs en l’enquesta de l’ Estudi cineclubisme 2024. Hem arribat als gairebé 150000 espectadors i les dades en tots els apartats de l’estudi són força positives en el còmput global. Seguim al capdavant de la difusió cinematogràfica en el nostre país i és molt gratificant veure com la feina ben feta treu els seus fruits.
Continuem rebent consultes a la Finestra Cineclub interessant-se en la creació de nous cineclubs i malgrat que moltes d’aquestes consultes no es materialitzen en una adhesió a la FCC o en el naixement d’un nou cineclub, sabem del cert que sovint és més un problema de finançament o de recolzament institucional que de la voluntat de crear-ne. Som coneixedors de primera mà, tant nosaltres, com cada un de vosaltres, de les dificultats que suposa posar en marxa un projecte cultural en aquest país. Som formadors de públics, portem el cinema i la cultura a gran part del territori i hem d’estar molt i molt orgullosos del paper del cineclubs en la difusió de cinema de qualitat en un món cada vegada més complicat on, com veiem cada dia en les notícies, és més difícil trobar espais de reflexió i respecte.
A la Memòria 2024 d’activitats de la FCC trobareu ben detallada tota l’activitat de la FCC en el darrer any, que ha estat molta i molt variada, i que podeu revisar tranquil·lament. Per la meva part, voldria fer esment d’aquelles que han destacat per una raó o una altra. Per una banda, celebrar i donar les gràcies als organitzadors de les darreres Jornades Cineclubistes a Vilafranca del Penedès que van ser tot un èxit, amb una alta participació de cineclubs a l’Assemblea, tant presencials com online, i amb una programació molt acurada que en va permetre fins i tot tornar a veure Matrix en pantalla gran.
Per una altra banda , en aquells moments, a principis de juny, teníem tot previst per a la 3ª Escola d’Estiu i per una sèrie de circumstàncies i malgrat tots el nostres esforços la vam haver d’anul·lar a gairebé una setmana del seu inici. La baixa dels ponents d’un dels cursos, que no vam tenir temps de reemplaçar, la notícia de que Cultura Popular ens
donava menys diners dels previstos i el fet que teníem un número mínim de participants ens va obligar a cancel·lar. Si explico tot això és per a recolzar absolutament la feina de l’equip que integra la FCC. Com van treballar de valent per treure l’Escola d’estiu endavant i com n’han sortit de reforçats de cara a l’organització de l’edició del 2025. Que farem sens dubte i on us esperem a tots! Com n’és de difícil i estressant gestionar activitats per endavant sense tenir la certesa que arribaran els calers que hem demanat a les administracions. Què us he de dir que no sapigueu.
I a la tardor, va arribar la XI Setmana del Cineclubisme i amb ella va tornar l’optimisme i la seguretat que estàvem fent les coses bé. A part de tots els premiats i els programadors de les pel·lícules, als que envio la meva enhorabona des d’aquí, la creació del Premi Nunes Internacional va ser un gran encert. Vam comptar amb la Rita Azevedo que va
desplegar tota la seva generositat en cada una de les activitats proposades per la FCC a la Filmoteca a l’ECIB o a l’Acadèmia del Cinma Català en què va participar i que demostren que col·laborant entre nosaltres ens fem més grans.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuat donant-nos suport però d’una manera més irregular. Cultura Popular va rebaixar la dotació de diners de manera considerable i ens va fer trontollar una mica a final d’any i l’ICEC, per la seva part, no va poder incrementar els 20000€ promesos degut a la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat. Les entrevistes que vam mantenir amb els dos interlocutors van ser realment positives, però al final no es va veure reflectit en les subvencions del 2024. Nosaltres estem tranquils perquè sabem que hem fet els deures, i que hi ha coses que s’escapen de les nostres mans. Això no vol dir que no haguem de perseverar i insistir en les nostres relacions institucionals.
Un dels àmbits que en que vam posar l’accent, arran dels suggeriments de l’ICEC; és el nou Pla de Comunicació de la FCC elaborat per en Tariq Porter, què s’ha treballat de valent i que reestructura la comunicació de l’entitat amb un nou plantejament del calendari d’activitats, les eines comunicatives, tant pròpies com alienes i un nou pla de premsa que no es centrarà en una única remesa durant la Setmana del Cineclubisme. És un pla transversal molt complex que esperem sigui completament executiu al 2025.
Durant el 2024 no hem perdut de vista la perspectiva de gènere i la paritat en les nostres activitats i, entre
altres coses, en l’Estudi del Cineclubisme 2024 hem incorporat una nova pregunta a l’enquesta: “Sessions
amb pel·lícules dirigides per dones”. Poc a poc anem obrint camí a fer-ho visible.
Escrivint ara la paraula cineclubisme i que el corrector me l’assenyali com a errònia m’ha fet pensar que ens hem de fer forts en la campanya per a incloure la paraula cineclubisme al Diccionari de la llengua catalana i demostrar tothom la fortalesa i vitalitat del nostre moviment.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors i membres de la Junta per
la feina feta durant l’any 2024. Nosaltres som el públic!
Emma Fernández – Presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs
L'entrada Missatge de la presidenta de la FCC, Emma Fernández, amb motiu de la XX Trobada de cineclubs a Granollers ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Le Capriccio Français, el reconegut conjunt de música antiga que dirigeix Philippe Le Fèvre, torna a Barcelona per celebrar una nova edició de la seva acadèmia d’estiu. Seran set dies de formació intensiva dedicats a la música barroca, amb un ampli ventall de propostes. L’activitat compta amb el suport de l’Institut Français i del Moviment Coral Català.
La Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri acollirà novament aquesta acadèmia, que tindrà lloc del 20 al 26 d’agost. S’oferirà formació en cant solista, cant coral i direcció de cors, de la mà d’un equip docent de primer nivell format pel mateix Philippe Le Fèvre, Hélène Dufour, Muriel Ferraro, Maarten Koningsberger i Stefano Intrieri.
El repertori d’aquesta nova edició de l’acadèmia d’estiu girarà entorn d’algunes de les grans pàgines barroques per a solistes i cor, amb obres de Händel, Telemann i Bach.
Les inscripcions ja estan obertes. Tots els detalls de l’edició d’enguany es poden trobar a la seva pàgina web: https://capricciofrancais.com/academie-stage_ete
The post “Les veus de la passió” a l’Académie d’été du Capriccio Français 2025 appeared first on Moviment Coral Català.
Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 1946) ha estat una figura clau del cineclubisme català des de Castellar del Vallès. Des de jove ha viscut el cinema amb una doble passió: la de professional compromès i la d’espectador actiu, crític i organitzat. Ara, la Federació Catalana de Cineclubs el reconeix com a soci d’honor per una trajectòria llarga, constant i profundament coherent amb els valors del moviment cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 7 a Granollers a la XX Trobada de Cineclubs.
L’any 1969 va ser un dels impulsors del Cine Club Castellar, una entitat que va néixer amb voluntat transformadora, en plena dictadura franquista, quan el cinema esdevenia una finestra de llibertat. Amb una programació atrevida i crítica, i amb cinefòrums conduïts per figures com Miquel Porter i Moix, Francesc Candel o Pere Portabella, el cineclub va esdevenir espai de resistència cultural i política. Algunes sessions, fins i tot, es van fer de manera clandestina. L’associació, que va arribar a tenir més de 100 persones associades, va tenir una intensa activitat fins a l’arribada de la democràcia.
Tres dècades més tard, Ventura tornaria a ser el motor de dues iniciatives que han revitalitzat la vida cultural del seu poble i que han deixat empremta. El 2009 va promoure la creació de la Mostra de Cinema BRAM! de Castellar del Vallès, que amb el pas dels anys s’ha consolidat com una cita cinematogràfica amb més de 3.000 espectadors anuals. La mostra combina cinema compromès, divulgació del patrimoni fílmic català, promoció de nous talents i educació en valors.
El BRAM! va ser també el germen del que l’any 2011 esdevindria la recuperació formal del cineclub local, el Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), del qual Ventura ha estat president des de la seva fundació. El cineclub programa cinema en versió original de manera regular, manté viu l’esperit crític i participatiu del moviment.
Més enllà del cineclubisme, Pere Joan Ventura ha desenvolupat una destacada trajectòria professional com a cineasta i documentalista. Format a l’Escola Aixelà, ha estat operador de cinema, fotògraf, ajudant de direcció, realitzador i director.
A mitjans dels anys 70 va ser un dels membres del Grup de Producció, un col·lectiu integrat per cineastes i tècnics que rodaven materials informatius i curtmetratges destinats a televisions estrangeres. L’objectiu era mostrar la realitat d’una societat en transformació —amb la força emergent dels moviments obrers, veïnals i estudiantils— que el règim franquista reprimia i negava sistemàticament. El grup funcionava de manera assembleària i col·laborativa, i va tenir un paper fonamental en la construcció d’un relat alternatiu des de l’audiovisual, posant la càmera al servei del compromís polític i social.
L’any 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic. Posteriorment es va incorporar a TVE, als Serveis Informatius, i va exercir funcions de realitzador i editor en diversos programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos, guardonat amb un Premi Ondas l’any 1992.
D’entre la trentena de produccions que ha realitzat destaca, entre els anys 70 i 90, la seva participació en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella i també la seva tasca d’ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb els anys, Ventura es va especialitzar en el documental com a gènere. El seu treball més reconegut és El efecto Iguazú (2002), una mirada punyent sobre la precarització laboral que li va valer el Premi Goya al millor documental. Altres títols destacats de la seva filmografia són: la pel·lícula col·lectiva Hay motivo (2003), amb un curtmetratge titulat Cena de capitanes, sobre la catàstrofe ecològica del Prestige; el projecte Un mundo a cada rato (2004), per contribuir a la protecció dels drets de la infància, amb el curt La vida efímera rodat a Guinea Equatorial; el documental En la calle (2006), codirigit amb el Gran Wyoming, que s’endinsava en els barris de Madrid més afectats pel consum de drogues i la SIDA; o Plou i fa sol (2012), documental que reivindicava la necessitat de preservar l’agricultura periurbana i de proximitat al Parc Agrari del Baix Llobregat.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949, i és una mostra més de la seva fidelitat a les històries silenciades de la nostra història recent.
A través de tots aquests treballs, Ventura ha construït una filmografia coherent, sempre fidel als valors de justícia social, memòria i compromís cívic.
Amb aquest reconeixement com a soci d’honor, la Federació Catalana de Cineclubs posa en valor una vida sencera dedicada al cinema com a eina de transformació i militància.
L'entrada Pere Joan Ventura, nou Soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Formarà part del Jurat internacional de la Federació Internacional de Cineclubs atorgant el Premi Quijote representant al Cineclub Montbui i al moviment cineclubista català. Li acompanyaran per Portugal, Mário Jorge Silva Branquinho i per Alemanya , Jens Schneiderheinze.
_____
Joan Marc Tomàs Ribé, graduat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment propietari d’una petita llibreria a la seva ciutat natal, Igualada.
Des de petit, el cinema ha estat una part fonamental de la seva vida, creixent amb pel·lícules de finals dels 90 i principis dels 2000 com Matrix, The Lord of the Rings o Gladiator. Sempre ha valorat especialment l’intercanvi d’opinions després de cada visionat, una passió que amb el temps s’ha anat transformant en una vocació.
Fruit d’aquest interès, ha creat un cineclub a la seva ciutat, escriu crítiques cinematogràfiques per a un diari local i col·labora en programes culturals a la ràdio, parlant de cinema, sèries i literatura.
Recentment, també ha tingut l’oportunitat de formar part del jurat de festivals de cinema d’àmbit local, com el Trets Film Festival 2025 a La Ràpita.
Aquestes experiències l’han animat a presentar la seva candidatura al MDOC, amb la voluntat de seguir creixent i aportant la seva passió pel setè art.
L'entrada Joan Marc Tomàs, jurat FICC al Festival MDOC a Portugal ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Havia de ser un dia gris, plujós i amb fred. Anàvem preparats. Però sortosament va ser tot el contrari.
Amb motiu del mil·lenari de la fundació del Monestir, el diumenge 11 de maig es va celebrar a Montserrat una Trobada de Corals, organitzada per la F.C.E.C.
62 corals de tot Catalunya, més de 2.500 cantaires, ens vam trobar a la Muntanya.
Al matí vam cantar, cada cor pel seu costat, a diferents indrets dels voltants del Santuari. L’Espiga va interpretar quatre cançons del nostre repertori i, a la tarda, ho vam fer a l’interior de la Basílica, al peu de l’altar major i davant de la Mare de Déu . Aquesta vegada una cançó per coral.
Per la nostra part, vam interpretar la canço «Una espiga a Montserrat» que va compondre, per a l’ocasió, el nostre director Gonçal Perales.
Resumint. Va ser un gran i lluminós dia, tot va sortir bé. Destacar, la perfecta organització de l’acte per part de la F.C.E.C. i el gran esforç de gestió i comunicació de la nostra vocal Susana De Leyva i del nostre director Gonçal.
La Federació de Cors de Clavé ja ho té tot a punt per a un dels actes més destacats del seu calendari anual: el lliurament dels Premis Clavé del Cant Coral a Catalunya. La gala d’enguany tindrà lloc el divendres 9 de maig al Teatre Molí de l’Esperança de Gurb, a Osona, i tornarà a comptar amb l’actriu i comunicadora Brigitta Lamoure com a mestra de cerimònies.
En aquesta edició, s’atorgaran disset guardons en reconeixement a produccions, projectes, personalitats i entitats que han sobresortit en l’àmbit de la música i el cant coral durant el 2024. Com és habitual, la música en directe tindrà un paper destacat durant l’acte, amb les actuacions de les corals Cantanna, Vall de Ribes i Coral de Gurb. En finalitzar la gala, els assistents podran compartir una copa de cava als jardins de l’Ajuntament.
El jurat dels Premis Clavé —format per Martí Carreras, Pep Fornés, Anna Costal, Marc Parrot, Maria Àngels Blasco i Ester Bonal— ha escollit el muntatge Anselm, de la Coral Sant Jordi, com a millor espectacle de cant coral de l’any. També ha reconegut els enregistraments Ave Maris Stella, de l’Ensemble Cristóbal de Morales, i Cants d’un ocell, de Johan Duijck, com a millors discos. El premi al millor espectacle de cultura popular ha estat per Biterna, una producció conjunta del Cor Jove Nacional de Catalunya i IT Dansa, per la seva interdisciplinarietat i significat. En l’àmbit de la comunicació, s’ha reconegut la trajectòria de Quim Rutllant.
Altres guardons destacats inclouen el reconeixement a la trajectòria per a la coral Joia de Maig d’Anglesola i l’Orfeó Atlàntida, i el premi a la tasca de transformació social per al Barcelona Gay Men’s Chorus. La cantata El Jove Josep Anselm Clavé, impulsada pel Departament d’Educació, rebrà el premi en la categoria d’educació.
A més, aquest divendres també s’entregaran els premis del públic a millor espectacle coral i millor espectacle de cultura popular, que recolliran el Barcelona Gay Men’s Chorus i la Federació Sabadell Cultura, respectivament. Finalment, el mestre Antoni Ros-Marbà i l’Orfeó La Lira seran distingits amb el premi d’honor a la trajectòria i el premi a l’entitat claveriana de l’any.
La gala és oberta a tothom. Les persones interessades a assistir-hi poden sol·licitar invitació escrivint a: secretaria@josepanselmclave.cat.
The post Tot a punt per a l’entrega dels Premis Clavé 2024 appeared first on Moviment Coral Català.
Socis de cineclubs federats. 150€. Inclou la pernoctació, l’alimentació i participar a totes les activitats.
Per a les persones que no pertanyen als cineclubs federats 200€. Inclou la pernoctació, l’alimentació i participar a totes les activitats.
1.- Fes la transferència a:
La Caixa
IBAN ES72 2100 3197 21 2200147117
Indiqueu en el concepte “Escola d’Estiu 2025”
2.- Omple aquest Formulari d’inscripcio
3.- Una vegada feta la transferència envian’s el comprovant a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat. Fins no enviar el comprovant no donarem per finalitzar el procés d’inscripció.
Cal portar llençols o sacs de dormir, coixinera i tovalloles. També hi ha possibilitat de llogar els llençols a 6,50 euros el joc.
A tenir en compte:
L’aforament és limitat.
S’admetran cancel·lacions amb data màxima 4 de juliol, amb retorn del 50% del pagament d’inscripció.
Us demanem que feu extensiva aquesta convocatòria als vostres associats. Respectarem l’ordre d’arribada de les inscripcions.
Programa Escola Estiu 2023 pdf
Aquesta activitat compte amb l’ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
L'entrada Apunta’t a la nostra Escola d’estiu cineclubista!! 18 a 20 de juliol. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El primer estendard de la Coral Espiga, de data 1926, ja està restaurat. Una magnífica recomposició que han fet les tècniques, que ens van recomanar al seu dia, i que han treballat per a la Generalitat, el Museu del Disseny de Barcelona i moltes altres corporacions i entitats, Carme Masdeu i Luz Morata.
De moment, mentre la junta troba una vitrina i el lloc per exposar-lo en condicions que llueixi, el tutelarà en lloc segur l’actual president Joan Hugué. No és, per tant, a l’Espiga.
Segons escriu al seu llibre Joan Hugué pare, aquest estendard va ser beneït, com abans solia fer-se, a la Parròquia de la Mare de Déu del Remei del nostre barri de les Corts el 10 d’octubre de 2026. Ha plogut.
Esperem poder tenir-lo exposat a la nostra entitat com més aviat millor, perquè totes les persones en pugueu gaudir.
Gràcies a la subvenció rebuda per part del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Subvenció per la restauració, conservació i millora d’equipaments culturals d’associacions i fundacions de l’àmbit de la cultura popular i tradicional (CLT062)”, l’Orfeó Martinenc ha pogut fer les actuacions següents:
T'ha agradat la noticia?
L'entrada Millores a l’edifici ha aparegut primer a Orfeo Martinenc.
En Joan Marc representarà al cineclubisme català al Nepal Film festival i atorgarà el Premi Quijote de la International Federation of film societies
Ha estudiat guió i participat en diferents rodatges fent diferents tasques. Des de juliol de 2024 és el president del Cineclub Montbuí a Santa Margarida de Montbui. Escriu crítiques d’estrenes de cinema al diari “La Veu de l’Anoia”, i és col·laborador del programa de cinema “Espai 8” de Ràdio Igualada. El passat 2 de febrer va ser jurat Miquel Porter al festival Correcurts del Cineclub Vuit i mig de Cassà de la Selva.
L'entrada Joan Marc Montiel, del Cineclub Montbuí, jurat FICC al Nepal Film Festival ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
