Durant un dia substituïm les tasques habituals dels equips per un seguit d’activitats de formació, sensibilització i aplicació de l’accessibilitat universal.
El Dia de l'Accessibilitat és un servei dissenyat per la Fundació Salas destinat a ajudar a empreses i entitats a incorporar l’accessibilitat en la seva proposta de valor. Es tracta d’una proposta, feta a mida, que ajuda a les entitats a generar valor empresarial i social.
Durant el Dia de l’Accessibilitat, es fan activitats que sensibilitzen sobre la importància de l'accessibilitat universal, ensenyen a aplicar-la i potencien el treball en equip.
Amb la celebració del Dia de l'Accessibilitat , Salas Serveis Immobiliaris ha combinat en una única jornada activitats de sensibilització , formació i aplicació per renovar i ampliar el seu compromís amb l'accessibilitat. Un compromís que prové de l'any 2004 quan la companyia va decidir adaptar sense cost els habitatges dels clients amb necessitats especials i impulsar la creació de la Fundació Salas per a l'accessibilitat .
Durant la primera part del dia, i amb la col·laboració d'ECOM, el personal de Salas Serveis Immobiliaris ha realitzat diferents recorreguts en cadira de rodes i amb antifaços per comprendre la realitat de les persones amb deficiències visuals o motrius, tant en l'entorn urbà com en els habitatges que l'empresa gestiona .
Seguidament, l'arquitecte Xavier Garcia -Milà, patró de la Fundació Salas i especialista en accessibilitat, ha realitzat una formació específica sobre adaptació funcional de l'habitatge i atenció a les persones amb diferents discapacitats .
Finalment, en una sessió de treball dinamitzada per la Fundació Salas , s'ha elaborat el compromís de Salas Serveis Immobiliaris amb l'accessibilitat . Per a això , el personal de la companyia ha aportat idees de com millorar l'accessibilitat en cadascuna de les àrees i processos i ha consensuat les propostes per recollir-les en un document que l'empresa publicarà en breu .
Durant el debat s'ha posat de manifest la facilitat amb què poden millorar productes i serveis simplement " sent conscients de la realitat i les necessitats dels diferents col · lectius" .
Entre els compromisos adquirits destaquen , entre d'altres , adequar els nous locals comercials per assegurar la seva total accessibilitat , certificar l'accessibilitat de les promocions mitjançant auditories , tenir en compte la diversitat funcional en el moment de desenvolupar qualsevol projecte i en els diferents canals de comunicació .
Amb aquesta activitat Salas Serveis Immobiliaris fa un pas més enllà en la seva implicació social. Des de la Fundació Salas esperem que altres entitats i organitzacions segueixin el seu exemple.
Ser centres accessibles i adaptables a necessites especials és al llistat de fites de les principals universitats de Catalunya. Com duen l'objectiu a la pràctica perquè arribi a l'estudiantat?
Si el primer pas per comptar amb un sistema universitari accessible és disposar d'una àrea que se n'ocupi, les universitats públiques catalanes poden estar tranquil·les. Les 7 principals compten amb un departament, un programa o un servei al que un estudiant amb alguna discapacitat es pot adreçar per rebre assessorament i recursos. Superat el primer graó, però, com fan la universitat igualitària i accessible per a persones amb discapacitat?
El punt de partida corre a càrrec de les l'accessibilitat arquitectònica dels Campus, definida al Codi d'accessibilitat de Catalunya. Sempre ha d'existir com a mínim un itinerari a través del qual una persona en cadira de rodes pugui accedir a tot arreu sense topar-se amb barreres (escales, rampes massa inclinades o passos massa estrets). Tenir en compte també les senyalitzacions visuals i auditives, comprensibles per a tothom, o les diferències de relleu al terra per a les persones invidents.
La fita per a les oficines d'inclusió és que la discapacitat no sigui una barrera per a l'estudiant. De manera que s'ofereixen serveis i instruments com adaptacions d'exàmens, transcripcions de llibres, softwares per als ordinadors, instruments per seguir les classes o responsables de facultat que tutoritzaran els estudiants amb discapacitat que requereixin més atenció.
El PIUNE de la UAB atén 157 estudiants i ofereix, a mode d'exemple, l'ús de les Pissarres Mimio, un sistema de captura de tinta que permet que els estudiants amb baixa visió puguin seguir les classes. Gravadores, teclats adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, impressions en braille o un servei de transport intern pel Campus.
Aida Hernández: "Gràcies a la companya de suport pots conèixer gent nova, trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat i ajuda a obrir-te a persones noves; cosa que al principi és molt i molt difícil".
L’Elsa Martínez és una estudiant de Criminologia de 22 anys amb mobilitat reduïda. Explica que procura no dependre del PIUNE i ser una persona independent, però que "el que t'ofereixen des del PIUNE fa la vida molt més fàcil".
Un altre recurs possible a la UAB és la possibilitat de crear una parella entre un estudiant amb discapacitat i un o una estudiant de suport. L’Aida Hernández i la Núria Díaz són una d'aquests parelles. L'Aida té una discapacitat auditiva i des del curs passat rep un cop de mà de la Núria. Aquest any han decidit formalitzar-ho i la Núria podrà rebre crèdits i un certificat.
L'Aida i la Núria expliquen que la seva relació, com la de qualsevol parella d'amigues, va més enllà de l’àmbit exclusivament acadèmic. Segons l'Aida, "gràcies a la companya de suport pots conèixer gent nova i trobar amics amb qui fer activitats més enllà de la universitat". Ajuda, diu, "a obrir-te a persones noves, cosa que al principi és molt i molt difícil".
Les oficines d'inclusió assessoren i acompanyen també l'estudiantat amb discapacitat que vol marxar d'intercanvi internacional. El testimoni de la Birggit Niggeman, una noia invident alemanya que va venir a viure a Barcelona el curs passat, posa de manifest la utilitat de les oficines. Segons ella, "El PIUNE t'ajuda amb tot el procés de coneixement del Campus, t'ofereix classes d'entrenament de mobilitat amb tècnics de la ONCE i els voluntaris també t'ajuden".
L'Elsa, per la seva banda, es mou en cadira de rodes i és una de les noies que va marxar a Suïssa a estudiar-hi i viure-hi. Explica que a la universitat de Lausan no hi havia un servei homòleg al PIUNE. Sí es va adonar, però, que "no és una universitat acostumada a rebre persones amb discapacitat". Ella era, continua, "la primera estudiant internacional que s'unia al grup d'internacionals".
Les experiències de l'Elsa, la Birggit i dos estudiants més, l'Oriol Gómez i la Melani Asolas sobre què significa un intercanvi internacional per a una persona amb alguna discapacitat es poden consultar al web del PIUNE.
La igualtat als campus universitaris, tant en termes de discapacitat com en molts d'altres, no és encara un objectiu assolit plenament, queda encara camí a recórrer. Segons les experiències dels estudiants entrevistats, però, si a la voluntat de l'estudiant s'hi afegeix l'empenta de la universitat; la igualtat és una mica més a prop.
Programa d'Atenció a la Discapacitat de la UPC
Servei d'Assessorament per a Estudiants amb discapacitat
Programa de Suport a Persones amb discapacitat
L'Associació Estatal de Representants d’Estudiants (AERE) conclou que disposen de suficient base legal per pressionar la Unió Europea perquè asseguri una universitat pública accessible per a tothom.
Un dels primers objectius de les I Jornades Estatals d'Estudiants, celebrades a la UAB del 18 al 20 d'octubre, era determinar el camí i les eines per lluitar a favor d’una veritable accessibilitat a l’educació superior. Segons el president del Consell d'Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEUAB), Carlos Pérez, a dia d'avui "l'Estat espanyol és el tercer més car de la Unió Europea, realitat que transgredeix la carta de drets fonamentals de la UE".
El president del CEUAB explica que a més d'existir una "discriminació indirecte entre ciutadans i ciutadanes de la UE pel que fa a la facilitat per accedir a la universitat", la Unió Europea té competències, no per harmonitzar sistemes universitats, però sí per posar límits als estats membres per assegurar que es garanteix i se n’equipara l'accés. Argument que va ser també secundat per l'eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya – Verds, Raül Romeva.
D'altra banda, també s'hi va debatre si la universitat és avui una excessiva "fàbrica de professionals que oblida la maduració personal i l'aprenentatge com a finalitat", explica Gerad Torrent, estudiant d'Economia i Empresa i vocal del CEUAB.
Més de 25 universitats de tot l'Estat espanyol van assistir a les jornades, resposta que és qualificada pel president del CEUAB de "molt positiva, ja que va permetre l'intercanvi d'opinions i la posada en comú de diferents formes de funcionar". En paraules de Pérez, "s'hi va generar discurs i arguments ferms a favor d'una regulació europea que garanteixi que els recursos econòmics no siguin una trava alhora d'accedir a la universitat" i creuen, diu, que "les propostes que poden fer a nivell europeu poden quallar en la legislació".
A l’estiu, les activitats d’esbarjo ens porten fora dels nostres àmbits quotidians i convé anar preparats. Per a les persones que viuen amb alguna discapacitat, existeixen una sèrie de recursos per assegurar-los un estiu accessible.
L’Agència Catalana de Turisme (ACT) és l’organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de les polítiques de promoció turística. Una de les seves línies estratègiques prioritàries és el turisme accessible per a la promoció del qual han ha creat un portal específic.
L’objectiu del portal Turisme accessible és el de promocionar tota l’oferta integral adaptada de Catalunya incloent-hi espais amb facilitats per a persones amb mobilitat reduïda i/o discapacitats sensorials.
La Corporació empresarial ONCE té una agència de viatges, Viajes AcceSIbles, que ofereix informació sobre allotjaments, productes i programes accessibles individuals i per a grups. Inclou la possibilitat de reservar hotels i vols indicant el tipus de discapacitat o necessitat especial.
Igualment, Barrera-cero.com ha editat un document sobre llocs d'interès a l'estat espanyol que es poden visitar amb cadira de rodes on s'inclou informació pràctica d'hotels, serveis, museus, i altres propostes per a l'oci més accessible.
Si optem per activitats de tipus cultural, ens pot ser útil conèixer el nivell d’accessibilitat dels museus i saber, per exemple, si disposen de signoguies per a persones amb discapacitat auditiva.
La Fundació Orange impulsa serveis de signoguies i instal·lacions de bucles magnètics i amplificadors als principals museus i monuments de l’Estat.
Podeu consultar el llistat de museus i monuments amb signoguies, que inclou el MNAC on s’ofereixen guies amb llengua de signes catalana, castellana i internacional.
Discapnet disposa d’una guia de platges accessibles de tot l’Estat i dels serveis que s’hi ofereixen. La guía, que Discapnet va actualitzant, analitza aspectes com ara les rampes, passarel·les, lavabos, dutxes accessibles, etc.
Igualment, per conèixer l’estat de les platges, pot consultar-se el directori de Creu Roja, on es pot trobar informació sobre la bandera que indica l’estat del mar i condicions de bany, els riscos de meduses i la disponibilitat d’ajudes per a discapacitats.
Barcelona disposa d’onze àrees de jocs infantils accessibles perquè tots els infants, amb discapacitat o sense, puguin jugar plegats. Podeu consultar el llistat al web de Barcelona accessible.
Per trobar activitats culturals i de lleure accessibles arreu de l’estat, podeu consultar també les guies editades per la Plataforma representativa de persones amb discapacitat física (PREDIF):
Els Premios Romper Barreras d'enguany han estat tot un èxit de participació. S'hi han presentat 85 candidatures, 71 d'elles en la modalitat col·lectiva i 14 en la modalitat individual. Ara toca triar els finalistes a través d'una votació popular.
Els internautes poden incidir en els premis Romper Barreras tot mirant els vídeos presentats al certamen per persones individuals i entitats sense afany de lucre i votant les iniciatives que més els agradin.
L'objectiu d'aquests premis, convocats per Toshiba, Microsoft i BJ Adaptaciones, és reconèixer les persones i entitats que hagin realitzat una aposta original i decidida per l'ús de la tecnologia per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Tots els vídeos que aconsegueixin més de 500 vots passaran a la fase final dels premis. En aquesta fase, el jurat triarà els guanyadors/ores i els donarà a conèixer el 30 de juliol. Per finalitzar, el mes d'octubre tindrà lloc l'acte de lliurament de premis, a Barcelona. Hi haurà dos premis per cada modalitat, que consistiran en una dotació econòmica, material informàtic i el viatge i allotjament per participar a la gala d'entrega de premis.
En aquest enllaç podràs veure tots els vídeos presentats i votar-los fins al 21 de juliol.
Aquí et deixem el vídeo de la Fundació Desenvolupament Comunitari (FDC), que fa la cultura més accessible:
Aquesta aplicació desenvolupada per la Fundación Equiparla té com a objectiu principal ajudar a les persones amb problemes visuals, auditius, de mobilitat o alimentaris, a poder cercar locals totalment accessibles a ells. De moment l'aplicació només està disponible per a iOS.
Crear un mapa amb tots els detalls d'accessibilitat per a les persones que pateixin algun tipus de discapacitat o problema alimentari. Aquesta és l'objectiu de l'aplicació Map4all, una eina que pot ajudar molt a aquest col·lectiu què a vegades pateix les barreres arquitectòniques o el menjar no apte per a celíacs.
L'aplicació, que es va presentar el passat 22 de gener, és simple d'utilitzar. Primer s'ha de realitzar un típic procés de registre. Un cop registrats ja es pot visualitzar el mapa on podreu registrar llocs o locals amb les descripcions que voleu anotar. Aquestes descripcions són anotacions que detallen problemes de barreres arquitectòniques, poca atenció auditiva o falta de indicadors. Amb l'aplicació també es pot cercar locals que disposin de menjar apte per a celíacs o llocs que tinguin els serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
L'aplicació ha estat desenvolupada per la Fundación Equiparla, una fundació que treballa per l'impuls de la plena normalització del treball per a les persones amb diferents discapacitats. Map4all, ha sigut l'últim projecte d'aquesta fundació, de la qual a la seva web demana ajuda per difondre l'aplicació.
L'aplicació de moment només està disponible per a dispositius mòbils iOS.
Font d'informació: Fundación Equiparla.
El locutor de radio Tommy Edison ens mostra com utilitza l'Iphone amb les opcions d'accessibilitat activades. Aquestes opcions ja van incorporades en el sistema operatiu d'aquest telèfon mòbil.
Tommy Edison és cec de naixement i utilitza l'Iphone amb una facilitat impressionant. Aquest fet no és que sigui puntual, segurament hi ha molta gent amb dificultats visuals com el Tommy que també utilitzen l'Iphone amb molta fluïdesa. La novetat és que en Tommy, que és crític de cinema des d'una altra perspectiva diferent a la nostra, ha realitzat un vídeo explicant com utilitza aquest telèfon creat per Steve Jobs.
En el vídeo es pot veure com Tommy activa, a la configuració general del telèfon, la opció de accessibilitat. Amb aquesta opció se li activen moltes possibilitats interessants. Tommy pot fer passar els dits per sobre les icones i una veu li va explicant quin programa pot executar. En el cas que Tommy vol obrir una aplicació, la mateixa veu li recomana que toqui la icona dos vegades seguides.
Sorprèn com Tommy fa servir Twitter. Si Tommy posa el dit sobre una piulada, la veu li llegeix el nom d'usuari i la piulada que ha fet. Mitjançant una opció de dictat, Tommy pot contestar les piulades de la gent que segueix. En el cas que algun usuari de Twitter li respongui, un avís sonor l'avisa i ell pot escoltar la resposta.
Apple té molta cura que les persones amb dificultats visuals puguin gaudir dels seus productes. En aquesta pàgina es pot conèixer tota la tecnologia d'accessibilitat que porta l'iPhone.
Font d'informació: http://www.disse.cat/disseny/2012/10/15/accessibilitat-com-utilitzen-les-persones-cegues-un-iphone/
Conjuntament s'ha presentat el “I Informe Discapacidad y tecnologia” de la Fundación Adecco on es presenten uns resultats molt interessants sobre com li pot canviar la vida, gràcies a la tecnologia apropiada, a una persona amb discapacitat.
Avui 15 de juliol es celebra el Dia Internacional de les Tecnologies Apropiades, un dia per recordar com es pot enfocar les tecnologies per a una causa molt concreta, com per exemple ajudar a les persones discapacitades a tenir una vida més senzilla. Aquest conjunt de tecnologies són molt diverses i van des de les taules regulables en altura fins a les pantalles de gran format.
Coincidint amb aquesta celebració, el passat 9 de juliol la Fundació Adecco va presentar el “I Informe Discapacidad y Tecnologia”. Aquest informe presenta uns resultats molt positius sobre l'aplicació de les tecnologies apropiades. Per a donar un petit exemple, un 90% dels enquestats comenta que les tecnologies apropiades els hi ha permès millorar la vida. Com a única nota negativa, referent als resultats de l'informe, només cal destacar que el principal obstacle que troben les persones discapacitades per accedir a aquest tipus de tecnologies és l'aspecte econòmic.
A la Xarxa Punt TIC ja fa temps que treballen aquests aspectes. Alguns punts d'aquesta xarxa han ofert a grups d'usuaris la possibilitat de provar aquestes tecnologies. Tanmateix, a la Granja de Wikis de la Xarxa Punt TIC es pot trobar tot un seguit d'articles on s'expliquen les diferents tecnologies per afavorir l'accessibilitat.
Les fundacions ONCE, Aguirre Newman i Seres han col·laborat per a l’edició de la guia Hacia una oficina sostenible, un document de referència per a usuaris i propietaris que tracta de qüestions d’accessibilitat universal dins l’àmbit de les oficines i que pot servir per orientar l’usuari en termes de seguretat, habitabilitat i funcionalitat.
El marc legal que acompanya aquesta guia és el de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, amb el seu corresponent Codi Tècnic que estableix les exigències que han d’acomplir els edificis per tal d’estar adaptats a la llei. En relació a aquesta normativa, la guia explica qüestions d’accessibilitat relatives als aparcaments, als banys, a la comunicació horitzontal i vertical, als amples de pas, les pendents d’escales i rampes, i a la senyalització informativa i d’emergència, entre d’altres aspectes.
L’acte va comptar amb la presència de Miguel Ángel García, responsable de l’àrea de Responsabilitat Social Empresarial del Ministeri de Treball i Seguretat Social, que va declarar que “tandebò el fet de posar en funcionament una oficina responsable deixi de ser notícia”, i que “la no discriminació ha de començar per l’adaptació dels espais i per garantir que totes les persones puguin desenvolupar-se amb total normalitat en qualsevol aspecte de la seva vida”.
També va ser present a l’acte, per part de la Fundació ONCE, el seu vicepresident executiu, Alberto Duran, que va afegir que “un espai sense barreres garanteix la igualtat d’oportunitats. Això és bo per a les empreses que podran integrar la diversitat a la seva companyia i serà també bo de cara als clients”.
L’accessibiltat dins els edificis també versa sobre la facilitat de moviments pel seu interior, i sobre la lògica ergonòmica d’ús, per tant, a més accessible, més amigable per a l’usuari final, amb o sense discapacitat, sigui treballador, client, usuari ocasional o propietari de l’edifici. Tothom en surt beneficiat de l'accessibiilitat en els espais, de la manca de barreres arquitectòniques i de la integració dels companys que tenen algun tipus de discapacitat.
La guia està dividida segons les zones de la península on vulguem viatjar (nord, sud, est, oest, centre i les illes). A cada regió trobarem, dins les diferents localitats, l'apartat dels indrets per visitar i algunes propostes d'allotjament adaptades a diferents pressupostos.
Al llarg del text trobarem destacats i consells per organitzar el nostre viatge. La informació de la guia es pot ampliar al web de Barrera-cero.com. També podem participar en la millora dels continguts enviant les nostres valoracions i comentaris a través del seu portal i al seu grup de Facebook.
La guia analitza aspectes com ara les rampes, que són un dels elements clau que han d’estar habilitats per considerar accessible una platja. Un altre factor que es considera són els lavabos i les dutxes accessibles, que han de comptar amb terra antilliscant.
Segons la guia, Catalunya disposa actualment de 12 platges accessibles. No obstant això, només quatre platges compten amb el certificat d’accessibilitat universal UNE 170001: la platja de Santa Marina (Astúries) i les valencianes Racó de Mar, Port de Sagunt i Corint-Almardà.
Són moltes, això sí, les platges que han obtingut enguany el certificat de Gestió Ambiental regulat per la norma ISO 14001: concretament 225 platges de tot l’estat.
Finalment, 97 platges han aconseguit el reconeixement de la Gestió amb Qualitat ISO 9001.
La Fundación ONCE ha presentat l’estudi Accessibilitat de plataformes de Xarxes Socials, on s’analitzen les dificultats que les persones amb discapacitats poden trobar-se a l’hora d’accedir a les xarxes socials actualment més populars.
L’elaboració de l’estudi ha anat a càrrec de l’Observatori de l’Accessibilitat TIC de Discapnet i conclou que el nivell d’accessibilitat que assoleixen les xarxes socials és molt baix.
Les xarxes analitzades són:
Quant a la metodologia, l’estudi combina dos criteris:
Els resultats obtinguts mostren que el nivell d’accessibilitat assolit és, en la majoria de casos, molt deficient. En aquest sentit, pel director general de la Fundación ONCE, Luis Crespo, l’informe demostra que les xarxes socials “tenen reservat el dret d’admissió” atès que n’impedeixen un accés amb normalitat a 16 milions de persones amb discapacitats o usuaris amb dificultats. Per a Crespo, l’accessibilitat web no és només un criteri de qualitat sinó un dret que cal protegir i un avantatge competitiu.
la plataforma que surt més ben parada és LinkedIn, que mostra un resultat de tres estrelles sobre cinc, puntuació equivalent a un nivell d'“Accessibilitat moderada”. No obstant, els usuaris valoren més positivament Flickr, a qui atorguen tres estrelles i només dues per a LinkedIn.
En l’anàlisi tècnica, la plataforma que surt més ben parada és LinkedIn, que mostra un resultat de tres estrelles sobre cinc, puntuació equivalent a un nivell d'“Accessibilitat moderada”.
Flickr i Xing ocupen la segona posició, amb dues estrelles cadascuna, equivalents a un nivell d’accessibilitat deficient. Finalment, les que presenten barreres d’accessibilitat més importants des del punt de vista tècnic són Tuenti i MySpace (0 estrelles).
Des del punt de vista de l’experiència dels usuaris, la plataforma més usable és Flickr amb 3 estrelles mentre que les que obtenen pitjor valoració són Tuenti, Windows Live Spaces i MySpace amb una única estrella.
Des del dia 3 de març, les persones sordes o amb discapacitat auditiva que visitin el MNAC ja tenen al seu abast el nou servei de signoguies que el museu i la Fundació Orange han posat en marxa amb l'objectiu d'incrementar l'accessibilitat del centre.
La signoguia és un dispositiu PDA amb pantalla tàctil que reprodueix vídeos signats en llengua de signes catalana, castellana i internacional i amb subtítols en català, castellà i anglès. Amb aquesta experiència, el MNAC esdevé el primer museu català i de l'Estat que ofereix el servei de signoguia en tres llengües.
El dispositiu conté explicacions sobre les 35 obres més importants del MNAC, un comentari general del museu, una introducció a cadascuna de les seves col·leccions i un glossari dels termes artístics més rellevants. Es pot accedir als continguts mitjançant un menú inicial o bé prement el número assignat a cada obra.
Per a la implantació de les signoguies, el MNAC ha comptat amb el suport de la Fundació Orange i l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). Durant l'acte de presentació del projecte, Antonio Martínez, president de la FESOCA, va recordar que la inclusió social i l'accés a l'art és possible sempre que existeixin eines que permetin fer-ho i que la llengua de signes catalana forma part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya.
Aquest nou servei respon al compromís de fer els museus més accessibles que van adquirir els centres integrants del grup ArticketBCN (Museu Picasso, La Pedrera, Fundació Antoni Tàpies, MACBA, CCCB, MNAC i Fundació Miró) en el marc de la jornada Art Accessible. Jornada sobre accessibilitat als museus, celebrada a finals de l'any 2009.
Discapnet és un portal web creat l'any 2000 per la Fundació ONCE amb l'objectiu d'oferir-hi informacions rellevants per a les persones amb discapacitat i el seu entorn. Aquesta plana web continua activa i ha esdevingut un lloc web de referència per a aquest sector. Ara, dóna un pas més i crea els Premis Discapnet adreçats a persones, entitats sense afany de lucre, organitzacions i empreses.
Es pot participar en dues categories diferents:
Les candidatures s'hauran de presentar abans del 10 de febrer enviant un correu electrònic a l'adreça premios [arrova] discapnet.es o a través de la plana web dels premis: premios.discapnet.es. Caldrà adjuntar un escrit raonat justificatiu de la candidatura. L'acte de lliurament de premis tindrà lloc al març, a Madrid.
Pots consutar les bases en aquest enllaç o al document que trobaràs a sota.
Les entitats que treballen amb i per les persones amb discapacitat visual denuncien que complerts els 50 dies des de l'apagada analògica definitiva a tot l'Estat, les persones cegues segueixen sense poder gaudir de la televisió digital terrestre de forma autònoma i accessible. I el que és pitjor: no sembla que la solució estigui a prop.
Es dóna la paradoxa que, tot i que la TDT ofereix avantatges per a persones amb discapacitat visual com ara l’audiodescripció, resulta impossible per a una persona cega triar les opcions necessàries en els menús propis dels aparells de televisió –la multitud de canals, opcions de configuració i menús encara ho dificulten més-.
El motiu d’aquesta paradoxa és que la normativa europea no obliga als fabricants de descodificadors de TDT a incloure opcions d’accessibilitat en el disseny dels aparells. Ara per ara no hi ha possibilitat de disposar en el mercat d'un decodificador accessible, ni hi ha dates previstes per a poder-ho fer.
Tot i això, alguns fabricants estan treballant amb l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO), del Ministeri d'Indústria, per aplicar un programari lliure i gratuït que ha desenvolupat el Ministeri d’Indústria. Aquest programa garanteix l'accessibilitat als menús a través d’una síntesi de veu que guia a l'usuari en la navegació per les diverses opcions. A més, permet contrastar i ampliar la lletra dels menús en funció de les necessitats de l'usuari. El desenvolupament és molt bo i operatiu, i ha estat provat durant aquests mesos en prototips amb excel·lents resultats.
L’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) reclama que s’apliqui una normativa europea que obligui als fabricants a un disseny universal dels descodificadors, i denuncia la manca de previsió i d’implicació del sector públic i privat en aquesta qüestió: “No entenem per quina raó les empreses fabricants no han tingut en compte el disseny universal i accessible dels decodificadors de TDT, per a garantir el seu ús a tots els ciutadans. Tampoc entenem l'escàs interès mostrat en la incorporació del programari dissenyat per l’INTECO. No comprenem l'aparent improvisació en la recerca de solucions, quan fa anys que estava prevista la data definitiva de transició al nou sistema”. Les entitats confien que quan arribin les solucions finals no comportin un cost excessiu per als usuaris, per això valoren positibament l’esforç per desenvolupar el programani lliure de l’INTECO.
Passos endavant
Paral·lelament, el Govern, que mitjançant el Pla Avança ha distribuït 133.000 decodificadors sense opcions d'accessibilitat entre persones grans i persones amb discapacitat, ha convocat recentment un nou concurs públic per a adquirir decodificadors que incorporin opcions d'accessibilitat, amb un pressupost de 433.000 euros.
“Aquest fet el valorem com a positiu, tot i que els terminis encara seran llargs, i tampoc és garantia que finalment hi hagi decodificadors accessibles, ja que el concurs pot quedar desert”, han explicat des d’ACIC.
D’altra banda, l'eurodiputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha presentat una pregunta a la Comissió Europea plantejant la necessitat de regular l'obligació d'un disseny universal i accessible dels decodificadors de TDT en tota la Unió Europea.
Youtube, el portal per compartir vídeos més utilitzat de tot el món, dona un pas més per apropar-se a nous usuaris, i acaba d'incorporar una nova funció: la transcripció i subtitulació automàtica dels vídeos. Aquesta opció ajudarà a totes les persones amb problemes auditius, i de pas, aproparà molts vídeos a tothom que tingui problemes per entendre l'anglès.
Aquesta nova funció s'ha creat amb l'aplicació de programes de reconeixement de veu. Per poder fer una bona transcripció, el so del vídeo ha de ser nítid, de manera que el programa pugui interpretar correctament el que es diu. Com veiem en aquest vídeo, aquesta nova funció apropa tota una sèrie de continguts a les persones amb problemes auditius, que només podien entendre els audiovisuals que haguessin estat subtitulats.
De retruc, aquesta funció ens pot ajudar a la gran part de les persones de parla no anglesa, ja que permet combinar el servei de subtitulació amb el de traducció que ja ofereix google. Des del mateix vídeo podrem escollir en quin idioma volem la traducció. Cal anar en compte ja que aquestes traduccions automàtiques sovint tenen molts errors!
Ara com ara, youtube ofereix el servei de transcripció només a partir del anglès... tot i que ja ha anunciat que està treballant en poder-ho aplicar a altres idiomes. Per poder penjar vídeos que incorporin aquesta funcionalitat, haurem de configurar el nostre compte de youtube per que apliqui aquesta funció. I recorda que només està actiu per als vídeos creats recentment!
Auto-Caps, el nou sistema de subtítols automàtics, es basarà en Google Voice, eina de reconeixement de la veu de Google, per a crear automàticament subtítols en els vídeos que no en disposin.
Aquesta opció és especialment interessant per a les persones amb discapacitat auditiva però també ens permetrà, mitjançant el servei de traducció automàtica, entendre millor els continguts quan el vídeo original estigui en una llengua que desconeixem.
