Del 23 al 27 d’agost es van reunir a Viena quaranta artistes i gestors culturals internacionals dels set països que formen part de el projecte ClowNexus per al seu llançament oficial, i que incloïa la presència de Pallapupas. Després de diversos ajornaments deguts al Covid-19, per fi es va trobar un lloc on fer la reunió amb seguretat, tenint en compte totes les estrictes mesures contra la Covid.
Aquesta era la primera ocasió en què es veien presencialment tots els membres internacionals del projecte conformat per vuit organitzacions de pallassos d’hospital, un pas notable per al projecte, especialment per als artistes.
Les reunions presencials són una part essencial de ClowNexus, on formar l’equip i començar a treballar junts. La sensibilitat, l’autenticitat, l’empatia i els processos de cocreació són, en qualsevol cas, pràctiques quotidianes dels pallassos d’hospital i habilitats essencials per a aquest projecte.
El treball realitzat durant aquesta setmana es va centrar en aprofundir en la intuïció i les emocions, potenciant l’empatia. Els exercicis, les reflexions i l’intercanvi d’idees van ser els mètodes que van guiar aquest procés.
Segons Lisa Baxter, facilitadora de la reunió inicial i fundadora de The Experience Business, “els pallassos viuen el moment. La seva mentalitat és la de la curiositat, l’obertura, la reciprocitat, l’empatia i l’autenticitat total. Aquestes increïbles qualitats han impregnat tota aquesta setmana d’inici, en la qual un grup d’artistes i gestors de projectes compromesos s’han reunit per connectar-se, establir un propòsit comú i posar les seves mires en el viatge que tenen per davant. Estic molt emocionada per veure el que sorgeix”.
Una part molt inspiradora de l’esdeveniment de llançament van ser les converses amb treballadors socials i culturals d’Àustria, Suècia i Lituània, que van compartir la seva experiència de treball amb nens amb TEA i ancians amb demència, els dos grups objectiu del projecte ClowNexus. L’experiència compartida va ser un valuós complement dels coneixements dels participants.
En un futur proper, els nostres artistes, inclòs l’equip de Pallapupas, tornaran a reunir-se en equips internacionals més petits en els Laboratoris Artístics programats, que tindran lloc en tots els països participants dins el període de tres anys de durada del projecte.
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i Pallapupas han signat avui un acord pel qual la Barcelona New Economy Week (BNEW) durà a terme una donació de 5.500 euros a l’ONG, amb l’objectiu de contribuir a la millora de un 43% de la sensació de felicitat dels nens hospitalitzats. BNEW, que tindrà lloc de l’5 a el 8 d’octubre a Barcelona, mostra així el seu caràcter solidari, un dels valors que serà un factor afegit a la nova economia. Per la seva banda, Pallapupas ha volgut estar present en BNEW mitjançant la donació de 500 nassos vermells que es repartiran entre els assistents presencials a l’esdeveniment.
En l’acte de la signatura, que ha tingut lloc a l’Hospital Sant Joan de Déu, han estat presents Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona i president de BNEW, Alosa Banderes, responsable de la relació amb empreses de Pallapupas, i Blanca Sorigué, directora general d’CZFB i de BNEW.
Pere Navarro ha destacat que “la nova economia també se sosté en valors com la solidaritat i és per això que BNEW, com a esdeveniment de referència per al desenvolupament de l’economia 4.0, ha volgut contribuir a millorar la situació d’un dels col·lectius més vulnerables , els nens hospitalitzats. Per això, des del CZFB i BNEW hem confiat en l’ONG Pallapupas, perquè sabem que fan una feina incansable per treure’ls somriures als petits “.
Per la seva banda, Alosa Banderas ha assenyalat que “la nostra prioritat serà sempre la cura emocional dels pacients i facilitar la feina dels companys sanitaris, entenent sempre que la nostra tasca té com a objectiu alleujar l’ansietat hospitalària. Per aconseguir aquest objectiu és fonamental crear aliances amb empreses com Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que ens ajuden a portar somriures als hospitals i al seu torn donen presència a Pallapupas en esdeveniments com BNEW “.
Vuit entitats europees de pallassos d’hospital, entre les quals es troba Pallapupas, han posat en marxa ‘ClowNexus’. Aquest projecte innovador pretén facilitar l’accés de persones grans amb demència i de nens i nenes amb trastorn de l’espectre autista a diferents disciplines artístiques, fomentant-ne, a més, la participació i la implicació.
El projecte, que està liderat per Red Noses International (Àustria) i es desenvoluparà entre el 2021 i el 2023, abordarà la manca d’actuacions artístiques pensades per i per a les persones pertanyents a aquests grups vulnerables. Pallassos i pallasses desenvoluparan nous formats i enfocaments artístics incloent les persones destinatàries i els seus familiars i cuidadors en els tallers i processos de creació. Així mateix, es pretén posar en valor la figura del pallasso/a d’hospital, la professionalització del sector i els beneficis de l’art en el benestar emocional.
«A Pallapupas estem convençuts que l’activitat dels pallassos d’hospital té un impacte molt positiu en la salut emocional de les persones. Per això no hem dubtat a sumar-nos a aquesta iniciativa, igual que qualsevol altra que pretengui posar en valor el treball que fem i que ajudi a visibilitzar la importància de l’humor i del riure com una part més dels sistemes sanitaris», explica Angie Rosales, fundadora i directora de Pallapupas.
Els tallers i laboratoris artístics en què participaran els pallassos i pallasses comptaran, a més, amb la presència d’experts de reconegut prestigi internacional en altres disciplines de les arts escèniques. D’aquesta manera es constituiran en espais d’intercanvi d’experiències, cocreació i generació de coneixement i noves metodologies.
D’altra banda, el projecte servirà per recollir informació i dades que, un cop analitzades, permetran desenvolupar una eina per avaluar l’impacte de la intervenció dels pallassos i pallasses d’hospital en els grups vulnerables objecte del programa: grans amb demència i nens i nenes amb trastorn de l’espectre autista. «Esperem que tot això ajudi tant a crear xarxes més fortes entre els artistes i pallassos d’hospital dels diferents països europeus com a generar més consciència sobre el valor de les arts per a la salut i el benestar», explica per acabar Angie Rosales.
El riure i l’humor tenen un poder enorme, i són fonamentals per a la cura emocional de les persones, quelcom d’una gran transcendència per a una salut adequada i completa. Els Pallapupas tenen molt clar que cal riure per curar i no es cansen de repetir aquest missatge allà on els deixin un espai, conscients de la importància que té la tasca de conscienciació social. En aquesta tasca els aliats són crucials i recentment Pallapupas ha comptat amb un d’excepcional: Caixabank.
Caixabank Talks són esdeveniments de divulgació a través dels quals aquesta entitat bancària posa de relleu diferents iniciatives d’impacte per a la societat. El passat dimarts 15 de juny, Pallapupas va ser el protagonista d’un d’aquests esdeveniments. Margarida Mas, vocal de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), va ser l’encarregada de dirigir una sessió en la qual es va explicar el treball que realitza l’associació i per a això va comptar amb la col·laboració tant de professionals sanitaris com de pacients i familiars que van donar el seu testimoni per explicar en primera persona l’impacte que tenen els pallassos d’hospital.
«Amb Pallapupas col·laborem des de fa molts anys i en podem destacar tant la innovació de la seva feina com l’impacte positiu de les seves accions. En un moment tan difícil com és estar en un hospital, riure ajuda a curar. És un tema molt seriós, encara que pugui semblar una paradoxa, i amb aquesta Caixabank Talks hem volgut que es conegués més en profunditat la feina que fan», va explicar Inés Jiménez, responsable d’Acció Social de la xarxa territorial de Barcelona de Caixabank.
Els pallassos d’hospital, un membre més del personal sanitari
Angie Rosales, fundadora de Pallapupas, va destacar en la seva intervenció la importància de la feina conjunta dels pallassos d’hospital amb els altres professionals sanitaris dels centres hospitalaris. «La col·laboració amb tots ells és el que ens ha permès atrevir-nos a estar en llocs que semblaven impossibles, com són els quiròfans, trencant així l’statu quo. Però aquest treball no es pot entendre sinó com una col·laboració, amb els pallassos formant part del personal sanitari», va explicar Angie Rosales, recalcant l’experiència acumulada de Pallapupas després de més de vint anys treballant en catorze hospitals.
I, encara que la seva experiència els deia que la seva tasca era important, recentment a Pallapupas es van posar mans a l’obra per poder demostrar-ho d’una manera precisa i objectiva a través dels estudis VIDA. «Per treballar en un hospital cal parlar el seu mateix idioma, per això fa dos anys vam posar en marxa aquests estudis que ens han revelat dades sorprenents», va afegir Rosales, que va explicar que, per exemple, fins al 80% de personal sanitari considera que la feina dels pallassos d’hospital ajuda a millorar la relació amb els pacients, que es redueix la por en els adults fins a un 38% i en els pacients pediàtrics un 52%, i que ajuda a disminuir l’ansietat dels acompanyants fins a un 32%. «Això ha servit per demostrar amb dades científiques que la nostra feina té un impacte».
A Espanya altres comunitats a part de Catalunya també disposen de programes de pallassos d’hospital, com les Balears, el País Valencià, Múrcia o Madrid. No obstant això, en general al nostre país aquest tipus d’iniciatives no està tan desenvolupat com en altres llocs. «A Àustria, per exemple, coordinen una xarxa per assistir a tot Europa de l’Est i en països com Israel els pallassos formen part del sistema de salut, depenent del cap d’infermeria, sent un membre més de l’equip de professionals sanitaris. A Espanya encara falta fer un pas, ja que a Europa van molt més avançats de nosaltres», va afegir Rosales.
Experiència positiva amb metges, pacients i acompanyants
En aquest Caixabank Talks també es va voler conèixer les impressions que genera el programa de Pallapupas tant en els professionals sanitaris com en els pacients i els seus acompanyants. Per això es va voler comptar primer amb el testimoni de dos metges, el Dr. Ferran Guedea, director d’Oncologia Radioteràpica de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i el Dr. Andrés Morgenstern, cap de la Unitat d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.
Tant l’un com l’altre van recalcar la importància que té la la feina dels pallassos d’hospital, aconseguint en alguns casos trencar un cert escepticisme inicial, com en el cas del Dr. Guedea. «Jo hi era escèptic al principi, però he vist com han aconseguit que la gent somrigui i parli més en un entorn tan complicat com és la sala d’espera per a un tractament de quimioteràpia o radioteràpia. I això és una cosa que no té preu. Que el pacient entri amb un somriure per a la seva visita és per a nosaltres els metges una experiència fantàstica».
El Dr. Ferran Guedea ha assenyalat que, si bé és cert que els adults en general controlen més els seus sentiments que els infants, que són més espontanis, la tasca realitzada pels pallassos els ajuda a relaxar-se i socialitzar més, destensant els ànims i oferint felicitat en moments molt durs. «L’humor i el riure són imprescindibles. Hem passat un any i mig terrible per culpa de la pandèmia de la Covid-19, i els professionals sanitaris també estem passant una època terrible. El riure també és imprescindible per a nosaltres i els pallassos ens ajuden en això, generant dinàmiques positives».
Per la seva banda el Dr. Andrés Morgenstern va incidir en la necessitat de continuar humanitzant l’atenció sanitària: «I això no només consisteix a fer espais més bonics i agradables. Cal anar més enllà i posar realment el pacient en el centre i saber el que és important per a ells», va afirmar, destacant com en el cas dels pacients pediàtrics l’hospital resulta un espai que no els agrada i que té un ambient tens. «Humanitzar és també crear moments més amables i fer que els temps d’espera no siguin un destorb sinó quelcom entretingut, i aquí sens dubte els pallassos juguen un paper fonamental».
En la seva explicació el Dr. Morgenstern va recalcar com el cervell disposa de moltes eines per controlar el dolor, i que una de les millors són l’humor i el riure. «Un atac de riure pot fer que ens oblidem del dolor, ens ajuda a posar-li comportes, i estalviar una experiència dolorosa pot tenir un gran impacte després perquè es generin menys fòbies en els nens pel que fa als hospitals». Aquí els pallassos són molt importants, però el Dr. Morgenstern també va voler recalcar la importància que aquest treball el realitzen veritables professionals. «Fer riure, entendre els ambients, saber a qui acostar-se, en quin moment i com… tot això no es pot improvisar».
L’acte també va comptar amb un petit vídeo en el qual pacients i acompanyants van explicar la seva relació amb els Pallapupas, i com gràcies a ells van aconseguir, per exemple, desdramatitzar situacions i fer que el quiròfan deixés de fer por, i com l’humor i el dolor no hi entenen d’edats. Ajudar a canalitzar sentiments i enfocar situacions crítiques de la millor manera possible és una altra de les virtuts dels Pallapupas. En resum, l’humor és fonamental per a l’atenció emocional i és necessari per a una millor cura.
Estàs preparat per viure l’experiència Pallapupas? El cap de setmana del 29 i 30 maig més de cinquanta teatres i espais culturals de tota Catalunya s’han sumat a una nova i singular edició d’Un Dia de Nassos on podràs conèixer de primera mà com l’humor, el riure i el teatre poden transformar la teva vivència en un hospital.
Avui la funció portarà somriures als hospitals
Els espais que s’han sumat a aquesta iniciativa faran d’altaveu de la campanya de sensibilització i captació de fons “Riure per curar” des dels seus canals digitals o in situ, on els espectadors viuran una experiència sonora creada expressament per l’ocasió. Amb aquesta peça d’àudio traslladarem al públic les sensacions que es tenen dins d’un hospital i com l’humor en rebaixa els nivells de por i ansietat. A més a més, tot aquell que ho desitgi podrà fer una aportació solidària amb la que ajudar-nos a continuar portant somriures als hospitals.
On ens trobaràs?
El espais que s’han adherit a la campanya “Riure per curar” són:
Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Lliure
Teatre Poliorama
Teatre Coliseum
Teatre Tívoli
Teatre Borràs
Teatre Auditori de Granollers
Terrassa Arts Escèniques
Sala Fénix
Kursaal Espai d’Arts Escèniques
Teatre Akadèmia
Sala Atrium
El Maldà
Teatre Tantarantana
Sala Versus Glòries
Teatre Eòlia
Teatre El Raval
Teatre de Sarrià
Escena Vilanova i la Geltrú
Auditori Eduard Toldrà, de Vilanova i la Geltrú
Teatre La Gorga (Palamós)
Festus Torelló
Teatre Bartrina Reus
La Cate Figueres
Teatre Fortuny
Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya
Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona
Equipaments culturals de les següents localitats:
Ajuntament Abrera
Ajuntament d’Òrrius
Ajuntament de Banyeres del Penedés
Ajuntament de Campdevànol
Ajuntament de Cassà de la Selva
Ajuntament de Cercs
Ajuntament de Figueres
Ajuntament de Girona
Ajuntament de Llinars del Vallès
Ajuntament de Montmeló
Ajuntament de Montornés del Vallès
Ajuntament de Pons
Ajuntament de Roses
Ajuntament de Sallent
Ajuntament de Sant Fruitós de Bages
Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola
Ajuntament de Vilafranca del Penedés
Companyies de teatre i grups musicals:
Pallapupas reclama la importància de la salut emocional, moltes vegades desatesa en el nostre sistema sanitari tot i les evidències que demostren el seu impacte en els resultats dels pacients.
En el marc del Dia Mundial de la Salut es llança una campanya de recollida de signatures que advoca per un canvi de cultura en el qual s’entengui que el riure i l’humor siguin un estàndard dins de el sistema de salut i així poder arribar a el màxim nombre possible de pacients, familiars i personal sanitari.
Barcelona, 7 d’abril de 2021.- Avui es celebra el Dia Mundial de la Salut, una iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En aquesta ocasió, la campanya es centra en intentar crear un món més just i saludable, posant el focus en les desigualtats sanitàries. En el marc d’aquesta celebració, Pallapupas vol destacar les desigualtats que genera la manca d’equitat en l’accés a recursos sanitaris com són els pallassos professionals d’hospital, que han demostrat a través de diferents estudis seu impacte en la salut emocional i mental dels pacients, familiars i acompanyants, així com dels propis professionals sanitaris.
Per aquest motiu, Pallapupas llança una campanya de recollida de signatures a través de Change.org per reclamar que la cura emocional a través del riure i de l’humor siguin un estàndard dins del sistema de salut, per així poder arribar al màxim nombre possible de pacients, familiars i personal sanitari. “Les evidències demostren que els pallassos professionals d’hospital tenen un important impacte en la salut. No obstant això, en l’actualitat no tots els centres disposen d’ells. Això suposa una manca d’equitat i que hi hagi persones que no estiguin rebent la millor atenció possible “, explica Angie Rosales, fundadora i directora de Pallapupas.
En l’actualitat, Pallapupas és present a 14 centres hospitalaris de Catalunya. Això suposa tot just el 7% dels centres del territori, que contrasta amb la important demanda existent des dels mateixos centres hospitalaris, pacients i personal sanitari. Aquesta diferència és conseqüència de la necessitat de transformar el propi sistema sanitari, col·locant el pacient i la seva salut emocional en el centre. La visió de l’entitat és apostar per estar presents de manera integral i integrada en tots els hospitals com a servei essencial i d’aquesta manera poder atendre el màxim de pacients possibles.
Una mostra d’aquesta necessitat de canvi és que, malgrat els esforços realitzats, la pandèmia ha tingut un important impacte en l’activitat de Pallapupas. D’aquesta manera, l’any 2020 les xifres parlen de 36.559 impactes directes i 60.962 impactes indirectes. Això suposa una reducció respecte a les xifres de 2019 del 45,94% i del 44,22% respectivament. Això en definitiva són pacients que han deixat de tenir moments Pallapupas perquè és necessari un canvi de cultura i de valors en el sistema sanitari que tingui en compte la cura emocional a través de l’humor com a estàndard.
La pròpia OMS va definir la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. “Tot i que aquesta definició no ha estat modificada des de 1948, la veritat és que la gran majoria dels sistemes sanitaris de tot el món han posat tots els seus esforços a combatre només una de les parts que condicionen aquesta definició, és a dir, es s’han centrat en la lluita contra les malalties. I sobretot en l’àmbit físic i en menor mesura en el mental, obviant en la majoria de les ocasions el component social “, subratlla Angie Rosales.
“La cura emocional s’ha de convertir en el centre de l’atenció sanitària. Són necessaris els protocols per treballar millor, però hem de ser capaços d’entendre que els pacients no han d’entrar en ells i que cada un té els seus propis condicionants que els fan diferents. En aquest sentit, l’humor ens ajudarà a humanitzar l’atenció sanitària “, va comentar Angie Rosales, que va recalcar també la necessitat d’establir una nova relació amb el pacient i saber escoltar el que li està succeint.
Barcelona, 12 de novembre de 2020.- L’humor i el riure es poden convertir en una estratègia important de cura emocional en pacients de totes les edats durant els processos d’hospitalització. També tenen el potencial de ser un factor clau a l’hora d’afrontar moments d’adversitat, com la pandèmia de la Covid-19, per part dels professionals sanitaris. Per posar en valor totes aquestes qüestions, Pallapupas organitzarà el proper 18 de novembre un esdeveniment virtual: Humor x Health Day by Pallapupas. Pronunciarà les paraules de cloenda de la Jornada l’Hble. Sra. Alba Vergés, consellera de Salut.
Durant tot el matí s’organitzaran diferents taules rodones en les quals s’explicarà el valor de l’humor per millorar el benestar emocional dels pacients i del seu entorn durant les hospitalitzacions, així com la millora que ha experimentat l’eficàcia dels tractaments mèdics gràcies a la intervenció de l’humor i el riure. «Justament perquè estem tornant a viure moments complicats amb la segona onada de la Covid-19, que torna a tensar els nostres sistemes sanitaris, també volem posar en primera plana del debat la cura emocional del personal sanitari en aquestes situacions. Creiem que és ara més que mai que cal incorporar el riure i l’humor dins dels nostres hospitals», explica Angie Rosales, fundadora i directora de Pallapupas.
Precisament en aquest sentit s’emmarca la conferència de cloenda de l’esdeveniment, que anirà a càrrec del Dr. Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Amb el títol «Humor en temps de pandèmia: Vivència en primera persona», el Dr. Trilla realitzarà un retrat més humà dels moments més complicats de la pandèmia i explicarà el valor de l’humor per alleujar les situacions de tensió i angoixa viscudes pels professionals sanitaris, en què els va ajudar a combatre el cansament, com ja hem vist en alguns exemples durant aquests mesos. S’hi afegeix el fet que, per primera vegada, epidemiòlegs i les cares més visibles dels professionals sanitaris han entrat a formar part dels personatges de paròdia quotidiana d’alguns programes d’humor.
Pallapupas i els estudis VIDA
En medicina i en ciència el que no es pot mesurar no té valor. Per comprovar l’efecte de les intervencions dels pallassos d’hospital, Pallapupas va decidir impulsar una sèrie d’assajos, els Estudis VIDA: Avaluació de l’impacte del programa Pallapupas en pacients de totes les edats. Durant la jornada es presentaran els resultats de dos d’aquests estudis, en concret un que aborda l’impacte en pacients adults oncològics i un altre sobre pacients pediàtrics en general.
A més, l’esdeveniment comptarà amb un taller que es realitzarà durant la tarda del dia 18 en què s’explicarà la metodologia emprada per Pallapupas per incloure l’humor i el riure en l’atenció sanitària. «Ara riure és més important que mai perquè necessitem estratègies i recursos que ens ajudin a tirar endavant com a societat i concretament com a sistema de salut. Sabem que sovint és un tabú tractar amb humor tot el que té a veure amb la malaltia. Però a Pallapupas fa dues dècades que ens dediquem a fer riure la gent al final de la vida, a persones en processos molt complicats, i justament per això sabem que és possible i necessari», afegeix Angie Rosales.
Sobre Pallapupas
Pallapupas treballa des de fa 20 anys per crear un espai per a l’humor durant el procés de la malaltia. El seu objectiu és convertir els hospitals en espais més amables i plens de vida mitjançant actuacions artístiques, amb un mètode propi, orientades a la infància i als adults. Els Pallapupas treballen colze a colze amb el personal sanitari com a suport als tractaments i protocols mèdics.
«La integració de l’humor en els processos d’hospitalització és una gran eina per millorar la salut emocional dels pacients. Durant la nostra llarga experiència al llarg de dues dècades ho hem pogut comprovar en primera persona i ara, gràcies als estudis que acabem de publicar, això es demostra amb evidència científica», explica Angie Rosales.
Sí! Ho hem fet! Que sí! Que per primera vegada en el món mundial, els Pallapupas ens hem atrevit a organitzar una jornada per difondre, aprendre, compartir i debatre sobre el riure i l’humor com a estratègia de cura emocional en l’entorn hospitalari. Toma! Li hem dit Humor x Health, per allò de que fa trendy fer-ho en anglès!
Com? Que és un mal moment? Justament! Perquè davant l’adversitat no hi ha millor medicina emocional que el riure i ara, el necessitem més que mai.
Durant el Humor x Health Day (qué bé sona eh!), via streaming, compartirem experiències de professionals sanitaris, pacients i familiars. Coneixerem els resultats dels estudis d’impacte de de la nostra activitat en infància i adults – Estudis VIDA-, casos pràctics d’èxit dels principals hospitals del territori català i podrem compartir les vivències i reflexions de pacients i companys/es de professió per conèixer com els ajuda en el seu dia a dia la intervenció de l’humor i el riure com a eina de millora de l’atenció als pacients.
També comptarem amb la intervenció de professionals referents del sector, altres experiències internacionals inspiradores i… com a cirereta del pastís, acabarem la jornada amb un Workshop virtual “La metodologia Pallapupas: com incloure l’humor i el riure en l’atenció sanitària”.
I riurem i farem riure, això segur!
Avui, l’Oriol, com ja va fer ara fa dos anys, vol compartir amb tots el seu 5è aniversari de trasplantament. I ho vol fer per donar les gràcies a aquella persona anònima que li va tornar de nou la vida. Gràcies Oriol per les teves paraules!
Barcelona, 22 de juliol de 2020.- La salut emocional és un aspecte de gran transcendència en la cura dels pacients. L’humor i el riure es converteixen en una eina de gran valor per tal de millorar i conservar aquesta salut emocional, i hi ha diverses investigacions que ho demostren. En aquest sentit, les intervencions amb pallassos cada vegada són més habituals i necessàries en els entorns hospitalaris. Ara un estudi liderat per Pallapupas i dut a terme per la Dra. Anna Casellas-Grau, investigadora de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i el seu equip, ha avaluat l’impacte psicològic i físic dels pallassos d’hospital en els pacients adults de càncer i els seus acompanyants, així com la transformació de l’entorn del personal sanitari que treballa amb aquests pacients, als quals facilita enormement la feina.
L’estudi, que s’ha publicat a la revista Arts & Health i ha estat finançat per la Fundació Nous Cims, és pioner en aquest tipus de població. «Fins ara la majoria de les investigacions que miraven d’avaluar l’impacte dels pallassos d’hospital en la salut es centraven en la població infantil o, en el cas dels adults, eren pacients geriàtrics en edat molt avançada, pacients psiquiàtrics i pares de nens hospitalitzats. Amb el nostre treball hem avaluat com la població adulta d’una malaltia tan altament estressant com és el càncer també es pot beneficiar d’aquest enfocament de l’humor en l’atenció sanitària», explica la Dra. Anna Casellas-Grau.
Pallapupas i els estudis VIDA
Pallapupas treballa des de fa 20 anys per crear un espai per a l’humor durant el procés de la malaltia. El seu objectiu és convertir els hospitals en espais més amables i plens de vida mitjançant actuacions artístiques, amb un mètode propi, orientades a la infància i als adults. Els Pallapupas treballen colze a colze amb el personal sanitari com a suport als tractaments i protocols mèdics.
«La integració de l’humor en els processos d’hospitalització és una gran eina per millorar la salut emocional dels pacients. Durant la nostra llarga experiència al llarg de dues dècades ho hem pogut comprovar en primera persona i ara, gràcies als estudis que acabem de publicar, això es demostra amb evidència científica», explica Angie Rosales, fundadora i directora de Pallapupas.
En medicina i en ciència el que no es pot mesurar no té valor. Per comprovar l’efecte de les intervencions dels pallassos d’hospital, Pallapupas va decidir impulsar una sèrie d’assajos, els Estudis VIDA: Avaluació de l’impacte del programa Pallapupas en pacients de totes les edats. «L’estudi realitzat per la Dra. Anna Casellas-Grau s’emmarca en aquests estudis, i és el primer d’una sèrie que anirem publicant i que ajudaran a sustentar amb dades empíriques la nostra tasca i la importància que té dins dels hospitals», continua Angie Rosales, alhora que explica que els primers resultats obtinguts han demostrat com és possible reduir la por un 52% i millorar un 43% l’estat anímic dels pacients pediàtrics ingressats, i que també s’aconsegueix reduir un 54% l’ansietat i millorar un 19% la capacitat dels familiars d’afrontar el pas per la sala d’operacions.
Gran impacte en els pacients i acompanyants
La investigació es va dur a terme amb un grup de 99 pacients amb càncer i 113 acompanyants, que van ser avaluats abans i després de les intervencions realitzades per pallassos d’hospital professionals. També es va preguntar a 31 professionals de la salut sobre la possible influència de la seva presència al centre. «Gràcies a les respostes obtingudes amb l’estudi, hem observat com s’aconseguia reduir el nivell dels símptomes psicològics, i hem mostrat d’aquesta manera com els hospitals per a adults podrien considerar promoure intervencions d’aquests professionals per millorar el benestar general», resumeix la Dra. Casellas-Grau, que també assenyala la qualitat dels pallassos d’hospital. «Jo he pogut veure en primera persona aquestes intervencions i eren molt professionals, estan dissenyades i treballades amb tot detall per part de Pallapupas, no són fruit de l’atzar».
L’estudi publicat mostra com les intervencions dels professionals ajuden a fer que els pacients puguin rebre positivament els tractaments de càncer. El càncer és una de les malalties que tenen més impacte psicològic en els seus pacients. «Es tracta d’una patologia altament estressant, des del xoc de la diagnosi fins als efectes psicosocials que ocasionen els seus tractaments. L’impacte de la malaltia és gran no només en els mateixos pacients, sinó també en els seus acompanyants, que tenen conseqüències psicològiques importants. En aquest sentit la nostra tasca té el valor d’ajudar a millorar aquest aspecte de la malaltia a través del riure», explica Angie Rosales.
Mitjançant l’anàlisi es va observar com en 11 de les 15 àrees explorades es va aconseguir obtenir una millora després de les actuacions dels pallassos d’hospital. Així, s’ha pogut veure com s’aconseguia reduir la por en els pacients oncològics un 32%. També es millorava significativament l’ansietat, que es reduïa fins a un 39%, i la sensació d’enuig ho feia un 40%. Així mateix, les intervencions aconseguien que augmentés la sensació de felicitat un 43%. «Tot això al final implica una qualitat de vida millor i això per si sol té molt valor. Volem aconseguir que la persona sigui tan feliç com sigui possible i que aprengui a conviure amb la seva malaltia sense que es converteixi en el centre de la seva vida. Aquestes intervencions tenen molta importància en aquest sentit», afegeix la Dra. Anna Casellas-Grau.
Els resultats van mostrar efectes fins i tot més elevats en els acompanyants dels pacients, que també tenen repercussions emocionals. D’aquesta manera s’aconseguia que es reduïssin les preocupacions un 40% i un 50% la tristesa, i que les ganes de riure augmentessin un 87%. «El pallasso pot tenir, per tant, un doble efecte en aquests acompanyants. D’una banda millorant-ne l’estat psicològic, i d’una altra fent-los sentir que el seu ésser estimat té una experiència agradable. Això podria explicar en part per què en aquests acompanyants la intervenció obté fins i tot resultats millors», afegeix la Dra. Anna Casellas-Grau.
El desànim, l’ansietat, l’avorriment, la tristesa, l’enuig, el riure, la felicitat, les preocupacions, l’engany, la por i la fatiga van millorar segons l’estudi. «Això reforça la idea que una intervenció de 15 minuts pot provocar una millora dels resultats dels pacients», subratlla Angie Rosales, alhora que incideix a destacar que la intervenció està més que justificada per la millora general aconseguida en el benestar del pacient.
Millora de l’ambient laboral
L’estudi liderat per la Dra. Anna Casellas-Grau va voler anar més enllà, avaluant també com valoraven els professionals sanitaris la presència de pallassos d’hospital als seus llocs de treball. «Aquí també hem pogut observar un efecte positiu en aquests treballadors, que van sentir més benestar, més ganes de riure i es mostraven menys angoixats», comenta la Dra. Anna Casellas-Grau, i apunta com aquestes intervencions facilitaven el treball dels professionals sanitaris, tant gràcies a aquesta reducció de l’estrès en situacions de molta tensió millorant el seu benestar, com reduint aquesta ansietat en els pacients, la qual cosa reverteix en una ajuda per als professionals en la seva assistència.
Les dades obtingudes van mostrar que les ganes de riure entre els professionals augmentaven fins a un 87%, i el benestar un 70%, Així doncs, «s’hauria de considerar la seva presència als centres de salut per a adults, ja que els pacients, els acompanyants i els professionals de la salut se senten millor com a resultat del seu treball o la seva presència al centre hospitalari», puntualitza la Dra. Casellas-Grau.
Els pallassos en l’era de la Covid-19
Durant els mesos passats amb la crisi de la Covid-19 el sistema sanitari ha estat exposat a una enorme tensió, amenaçat pel seu col·lapse en els pitjors moments. En aquests moments tan estressants, l’humor es mostra com una eina de gran valor per aconseguir mantenir la salut emocional tant dels pacients com dels professionals sanitaris.
«El pacient i el seu entorn han de convertir-se en el centre de l’atenció sanitària. Per aconseguir-ho és clau que els pallassos d’hospital treballin colze a colze amb l’equip sanitari. És cert que els protocols per treballar són necessaris, però sense que això ens aparti de personalitzar el tracte amb els pacients i els seus tractaments. L’humor i el riure són uns grans aliats perquè la ciència i la medicina guanyin en efectivitat», va comentar Angie Rosales, que va recalcar també la necessitat d’establir una nova relació amb el pacient i saber escoltar el que li està succeint.
Barcelona, 3 de juliol de 2020.- Aquests darrers mesos hem viscut una situació excepcional amb la pandèmia de la Covid-19. El sistema sanitari s’ha vist exposat a una enorme tensió, amenaçant amb el seu col·lapse en alguns moments. En moments tan crítics l’humor hi té cabuda? Mitjançant un webinar, Pallapupas – Pallassos d’Hospital ha volgut explicar la seva experiència durant els pitjors moments d’aquesta crisi sanitària que hem viscut, que exemplifiquen com fins i tot en aquestes situacions l’humor continua sent una eina important per a la salut emocional.
D’aquesta manera, i en un format virtual, diferents professionals sanitaris han exposat les seves experiències amb l’humor durant aquests mesos de la Covid-19 i com a través d’aquesta eina ha estat possible millorar tant l’experiència dels mateixos pacients, reduint-ne l’estrès, com també millorar l’ambient a la feina i tenir cura de la salut emocional dels mateixos professionals, i tot això ha redundat finalment en millors resultats de la pràctica clínica.
Per parlar de totes aquestes experiències en què l’humor juga un paper determinant, el webinar va comptar amb professionals sanitaris de tot tipus. Així, en aquesta experiència hi van participar Meritxell Cucala, infermera responsable de Projectes i Innovació i del programa de voluntariat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau juntament amb el Dr. Andrés Morgensten, metge especialista en Cures Pal·liatives de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron, i Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea i del Programa de Protecció Social del Col·legi Oficial de Metges de Barcelon (COMB). També va prendre part en el webinar Angie Rosales, fundadora i directora de Pallapupas. L’acte va ser moderat per la Dra. Margarida Mas, delegada territorial a Catalunya de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS) i directora de Galènia, comunicació mèdica.
La importància de la salut emocional
La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un repte majúscul per a tota la societat. La situació excepcional que s’ha viscut ha suposat un gran estrès emocional per a tothom. Els pacients que han hagut de superar aquesta malaltia desconeguda han hagut de fer front a moltes incògnites, descobrint com es comportava a mesura que anava evolucionant. Entre la societat en general també s’han viscut mesos complicats, amb la por del contagi propi i de familiars. Però sens dubte els professionals sanitaris han estat els que s’hi han vist més exposats. Ells han estat en primera línia lluitant contra el virus i han patit de prop les conseqüències de tota la pandèmia. Un gran estrès que sens dubte ha tingut un impacte en el seu benestar emocional.
Meritxell Cucala en la seva intervenció va explicar la seva experiència concreta a l’Hospital de Sant Pau tant abans de la pandèmia com un cop ja havia començat. «Ha costat molt en institucions tan serioses com la nostra que hi entrés l’humor, però a poc a poc gràcies a la feina dels Pallapupas s’hi ha anat fent un lloc. Ara, després dels moments més durs que hem viscut amb la pandèmia de la Covid-19, l’humor està tornant i ha suposat una veritable alenada d’aire fresc per a tots els professionals».
Aquesta situació de gran pressió es va mantenir durant moltes setmanes. Per parlar sobre les conseqüències derivades de tot això es va comptar amb Antoni Calvo. En la seva intervenció va explicar quines estratègies es poden aplicar per ajudar en aquests moments puntuals i en el futur. «Aquesta pandèmia s’ha caracteritzat per un alt grau d’incertesa. No coneixíem la malaltia i no sabíem gaire com es comportaria. Aquesta incertesa per als professionals sanitaris acaba causant un gran sofriment i per això l’atenció psicològica ha tingut una transcendència especial durant la gestió dels pitjors moments de la crisi».
L’humor a la fi de la vida
El benestar emocional dels professionals sanitaris és important, i molt més en situacions excepcionals com la pandèmia de la Covid-19. No obstant això, fins a quin punt l’humor hi té cabuda quan ens enfrontem amb situacions que poden derivar en morts nombroses com ha passat durant aquesta crisi? Per parlar de la importància de l’humor com a eina en aquests moments es va comptar amb la intervenció d’Andrés Morgensten. «Per poder tenir cura dels pacients que es troben en aquestes situacions tan complicades, els metges primer han d’aprendre a tenir cura d’ells mateixos. En aquest sentit l’humor és una eina fonamental que ens pot ajudar a suportar riscos com l’esgotament emocional en moments complicats».
Malgrat tot, fer riure els altres no és una cosa senzilla i també cal una formació que ajudi a entendre i llegir els ambients que es creen en les consultes per saber com actuar en cada moment. «Això és una formació que falta ara mateix en els graus de les carreres sanitàries. Fa falta incidir en aquest sentit en la importància de millorar la comunicació entre metge i pacient, i aquí l’humor és una eina essencial», ha afegit Andrés Morgensten.
Un canvi de paradigma
El webinar es va tancar amb la participació d’Angie Rosales, que va explicar la seva vivència personal com a pallasso en un hospital, recalcant la necessitat de dur a terme un canvi en els paradigmes de la societat que ajudi a entendre com el treball d’aquests professionals de l’humor té cabuda dins del sistema sanitari com a eina essencial per tal d’humanitzar-lo. A més, és indispensable per a la salut emocional de tots els agents d’aquest sistema: usuaris, pacients, famílies i els mateixos professionals.
«La cura emocional s’ha de convertir en el centre de l’atenció sanitària. Els protocols per treballar millor són necessaris, però hem de ser capaços d’entendre que els pacients no han d’entrar-hi i que cada un té els seus propis condicionants que els fan diferents. En aquest sentit, l’humor ens ajudarà a humanitzar l’atenció sanitària», va comentar Angie Rosales, que també va recalcar la necessitat d’establir una nova relació amb el pacient i saber escoltar el que li està succeïnt.
Si no fos perquè sóc pallassa em faria vergonya reivindicar el riure ara. Però és ara, més que mai que cal fer-ho.
En un moment on la realitat ha superat a la ficció, on les estadístiques manen i el final d’aquest confinament és incert, on la por al contagi augmenta, on la paranoia s’ha apoderat de les nostres vides, on el futur de l’economia planeja pel damunt de tots nosaltres, ara, més que mai, riure esdevé tan terapèutic com un respirador.
Sense voler entrar a competir amb la ciència, vull que el camí cap a la fi de la pandèmia vagi de la mà de la cura emocional perquè aquesta experiència comportarà molt patiment i augmentarà encara més les desigualtats.
L’humor com a vàlvula de d’escapament, com a suport per anar païnt tot el que estem vivint, i tot el que vindrà. L’humor com a recurs poderós per créixer en l’adversitat. Perquè ens permet relativitzar i rebaixar la càrrega de dramatisme i activar recursos latents que ens ajuden a superar-la. L’humor ens permet integrar aquesta experiència d’una altra manera, més positiva, per difícil que ens sembli.
És curiós com ens envaeix el pudor i la doble moral quan es tracta de sostenir aquesta idea en moments tan difícils.
Els que practiquem el riure, i més a hospitals, estem acostumats a que se’ns tingui en compte quan les coses van bé i les situacions estan controlades però quan comencen a anar malament sembla que l’humor desaparegui i se’l deixi de tenir en compte com a element de benestar emocional.
Quan portes tants anys com nosaltres a l’interior dels hospitals i mires a la mort com una possibilitat, comprens que qui més pateix té claríssim que ningú li pot robar ni un segon d’alegria i felicitat. De VIDA, en definitiva.
Tenim una sort enorme al poder gaudir d’un sistema de salut excel·lent amb uns professionals encara més excel·lents però quan caiem malalts no només volem que ens curin, sinó que volem que ens curin amb dignitat, posant-nos en el centre de tota atenció. Apel·lar a la cura emocional també en moments tan difícils com els que estem vivint és una obligació que no podia passar per alt.
Res millor que un somriure per reduir l’angoixa com a contribució terapèutica a la cura i tractament dels pacients i familiars i com a recolzament al personal sanitari en una situació tan límit.
Riem, malgrat tot, riem.
Angie Rosales – Fundadora de Pallapupas-.
Si no fos perquè sóc pallassa em faria vergonya reivindicar el riure ara. Però és ara, més que mai que cal fer-ho.
En un moment on la realitat ha superat a la ficció, on les estadístiques manen i el final d’aquest confinament és incert, on la por al contagi augmenta, on la paranoia s’ha apoderat de les nostres vides, on el futur de l’economia planeja pel damunt de tots nosaltres, ara, més que mai, riure esdevé tan terapèutic com un respirador.
Sense voler entrar a competir amb la ciència, vull que el camí cap a la fi de la pandèmia vagi de la mà de la cura emocional perquè aquesta experiència comportarà molt patiment i augmentarà encara més les desigualtats.
L’humor com a vàlvula de d’escapament, com a suport per anar païnt tot el que estem vivint, i tot el que vindrà. L’humor com a recurs poderós per créixer en l’adversitat. Perquè ens permet relativitzar i rebaixar la càrrega de dramatisme i activar recursos latents que ens ajuden a superar-la. L’humor ens permet integrar aquesta experiència d’una altra manera, més positiva, per difícil que ens sembli.
És curiós com ens envaeix el pudor i la doble moral quan es tracta de sostenir aquesta idea en moments tan difícils.
Els que practiquem el riure, i més a hospitals, estem acostumats a que se’ns tingui en compte quan les coses van bé i les situacions estan controlades però quan comencen a anar malament sembla que l’humor desaparegui i se’l deixi de tenir en compte com a element de benestar emocional.
Quan portes tants anys com nosaltres a l’interior dels hospitals i mires a la mort com una possibilitat, comprens que qui més pateix té claríssim que ningú li pot robar ni un segon d’alegria i felicitat. De VIDA, en definitiva.
Tenim una sort enorme al poder gaudir d’un sistema de salut excel·lent amb uns professionals encara més excel·lents però quan caiem malalts no només volem que ens curin, sinó que volem que ens curin amb dignitat, posant-nos en el centre de tota atenció. Apel·lar a la cura emocional també en moments tan difícils com els que estem vivint és una obligació que no podia passar per alt.
Res millor que un somriure per reduir l’angoixa com a contribució terapèutica a la cura i tractament dels pacients i familiars i com a recolzament al personal sanitari en una situació tan límit.
Riem, malgrat tot, riem.
Més de cinquanta experts internacionals participaran en aquesta trobada internacional que es pot seguir online (Bogotà, 24-26 setembre).
S’acosta la inauguració del II Congrés ‘Edificar la pau al segle XXI', que organitza conjuntament la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU i la Universitat La Salle de Bogotà. Aquesta trobada internacional tindrà lloc a la capital colombiana entre el 24 i el 26 de setembre. A Colòmbia ja han tingut lloc algunes de les reunions dels experts que formaran part d’aquesta trobada internacional i a altres ciutats, com per exemple Barcelona – on es va fer el primer Congrés- o Lisboa, també s’han fet reunions precongressuals per enriquir el debat.
En total, a part dels congressistes, més de cinquanta experts internacionals en temes de pau, ja estan presentant aquests dies les seves reflexions que es posaran en comú els dies del congrés a partir de cinc eixos temàtics: cultura de pau, dones i pau, repensar les democràcies, nova ruralitat i memòria i postconflicte.
Per exemple, entre els experts, es compte amb la participació d’Irina Bokova, Directora General de la Unesco; Francisco de Roux, Premi Nacional de Paz Colòmbia 2003; Arturo Escobar, antropòleg de la Universitat de Carolina del Nord; Jordi Palou, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Martha Bello, coordinadora nacional de l’Informe “Basta ya”; o Antonio Navarro Wolf, senador colombià, entre molts altres.
Inscripcions presencials i online
El Congrés es podrà seguir, prèvia inscripció, de forma presencial i en directe, però també via online. El fet de no poder viatjar a Bogotà no serà un impediment per a seguir i participar dels debats.
El congressista online podrà seguir les aportacions que facin els experts en les trobades precongressuals, rebre documentació complementària, seguir en els actes principals del congrés, fer preguntes i aportacions als debats, enviar comunicacions i publicar-les a les memòries del congrés i rebre un certificat de participació.
Les inscripcions al congrés, presencials i online, ja estan obertes a la pàgina web www.edificarlapaz.org. En aquest espai hi trobeu tota la informació d’aquest esdeveniment internacional: programa, directori d’experts, forma de pagament, preus individuals i per grups, descomptes, etc. Per a més informació també podeu escriure a: congresonline@edificarlapaz.org o trucar a la Fundació Carta de la Pau 934.145.936.
Voleu participar a l’exposició ReciclArt a Terrassa? Presenteu les vostres creacions fetes amb material reutilitzat o de rebuig abans del 31 d’octubre i optareu a formar part de la mostra.
Els Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, organitzen un any més el ReciclArt, una exposició que recull les creacions amb material reutilitzat o de rebuig presentades per artistes i creadors d’arreu. En aquesta iniciativa el reciclatge i la reutilització de materials esdevenen art i els artistes són capaços de donar vida a objectes quotidians considerats per molts com a escombraries.
Aquesta iniciativa, que forma part del cicle iNterCoNNexions, neix amb la voluntat de donar presència continuada a les diferents propostes disciplinàries dins de la programació d’aquesta entitat cultural terrassenca.
Les obres seleccionades estaran exposades del 8 al 29 de novembre. Com a màxim cada autor pot presentar dues obres i pagar 15 euros per la inscripció en cas de ser socis i 25 euros en cas de no ser socis de l’entitat. Si es produeix la venda d'una obra i el creador és una persona associada a Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el 25% de l'import de la venda serà per a l'entitat i si la persona no és sòcia, el 30% de l'import de la venda serà per a l'entitat.
Les obres hauran de lliurar-se a la secretaria de l'entitat, al carrer de Sant Pere, 46, 1r pis, 08221 Terrassa, entre els dies 27 i 31 d’octubre, de 17 a 20 hores. Adjuntant nom i cognoms, e-mail, web o bloc, telèfon de contacte, títol de l’obra i preu de venda. El 5 de novembre es comunicarà quins són els artistes seleccionats.
Un grup d'artistes desenvolupa una iniciativa social, fotogràfica i d'art urbà amb l'objectiu de donar visibilitat al problema de l'atur.
Des de fa uns mesos, els carrers de Madrid s'han omplert de retrats en blanc i negre de persones que es troben en situació d'atur. Les fotografies van acompanyades d'un text amb el nom, la professió i el temps que porta a l'atur aquella persona. Així pretenen posar nom propi a un problema comú.
Es tracta de Los Olvidados, una iniciativa d'un col·lectiu de fotògrafs independents que volen mantenir-se en l'anonimat per donar total protagonisme a les persones retratades.
Ara com ara, els protagonistes han estat joves amb molta preparació, però que no troben feina. Més endavant, el projecte també mostrarà retrats de persones més grans que també es troben sense feina. Així mateix, la idea és no limitar-se als retrats i oferir més informació sobre aquestes persones, de manera que si algú els vol oferir una oportunitat laboral es pugui adreçar a elles.
Les inscripcions als cursos i tallers de l’Escola d’Estiu del Voluntariat queden obertes fins el proper 8 de setembre.
L’Escola d’Estiu del Voluntariat 2014, organitzada pel Departament de Benestar i Família, ha allargat fins el proper 8 de setembre el període d’inscripció als cursos i tallers previstos pels dies 19 i 20 de setembre.
Els cursos i tallers de l’Escola d’Estiu del Voluntariat s’adrecen a persones majors de 18 anys que formin part d’entitats no lucratives i no tenen cap cost per a elles. En el cas dels cursos d’Iniciació al Voluntariat, podran accedir-hi persones majors de 16 anys.
Podeu consultar el llistat general de cursos al web de Voluntariat.org o bé descarregant el document que conté tota la programació de formacions.
La plataforma Arts de Carrer, de recent creació, neix per visualitzar l’activitat escènica de carrer de Catalunya. La Fira de Tàrrega i la Mediterrània de Manresa són algunes de les adherides.
Cercar sinergies entre els organitzadors d’esdeveniments d’espectacles de carrer a Catalunya i exhibir-ne el seu potencial. Aquest és el principal objectiu d’Arts de Carrer, una plataforma que vol aglutinar sota el seu paraigües totes les fires i festivals sobre aquesta disciplina artística que se celebren a Catalunya. Fins al moment, vuit d’ells ja s’hi ha adherit: FiraTàrrega, Fira Mediterrània de Manresa, Trapezi – Fira del Circ de Reus, Fira de Circ Al Carrer de la Bisbal de l’Empordà, el Festival Sismògraf d’Olot, Lluèrnia – Circ a les Places d’Olot, el Festival Esbaiola’t d’Esterri d’Àneu i el Festival Internacional de Teatre d’Animació al Carrer de Vildecans.
Segons expliquen els seus promotors, aquesta plataforma “vol desafiar el paradigma competitiu en favor de la col·laboració entre fires i festivals”. La plataforma roman oberta a tots aquells esdeveniments que s’hi vulguin sumar i vol ser un espai per teixir sinergies dins del sector en àmbits com la mobilitat de companyies, entre les direccions artístiques de les fires i festivals, així com per la producció de nous espectacles.
Dues catalanes han dissenyat una ruta transoceànica pels cinc continents per veure, en primera persona, què està passant al món en relació a l'art, l'educació i l'activisme.
La Laia Serra està a Nova Delhi ara mateix. En poques hores, agafa un vol que la portarà cap a casa després de 10 mesos de viatge per tot el món.
Al llarg d’aquest temps ha desenvolupat la primera fase de #Periplus, un projecte que va crear conjuntament amb la Noemí Rubio per tal de visitar organitzacions d’arreu del món en què el potencial de l'art és clau pel desenvolupament comunitari. La Laia ha fet el treball de camp i la Noemí ha estat la brúixola que ha guiat el projecte des del camp base.
Però #Periplus no ha viatjat sol sinó que té una mare que el sosté. Aquesta és Comusitària, una plataforma que van impulsar les mateixes Laia Serra i Noemí Rubio des de la convicció que les polítiques culturals i educatives han d’estar vinculades a la realitat i necessitats del seu context.
La idea inicial de #Periplus era conèixer organitzacions similars a Comusitària arreu del món, teixir una xarxa, ser una finestra oberta de coneixement i d'experiència en l'àmbit que treballen a nivell internacional i tenir un espai de creació influenciat per les emocions del món.
I ho han aconseguit. Malgrat quedi encara una segona fase d’investigació per Europa a partir del 2015, els primers resultats de #Periplus es podran veure el proper 19 de juliol a Conesa. Seran en una performance que porta per títol "Periplus en Concert" feta amb música de l’artista Ferran Badal, que ha acompanyat la Laia Serra durant el seu recorregut.
Però la feina no acaba aquí. Es crearà una xarxa internacional d'universitats que tinguin interès en matèria de Desenvolupament Cultural Comunitari per a la futura creació d'un I + D, es faran una sèrie de publicacions en revistes especialitzades, s'editarà un llibre que mostrarà el coneixement adquirit en la investigació i un documental realitzat per artistes audiovisuals locals.
A punt d'acomiadar la primera fase de #Periplus des de l'Índia, la Laia Serra ens ha explicat més detalladament la seva experiència.
Prèviament a l'inici de la ruta ja havíeu contactat amb els diferents projectes que visitaríeu. Va ser difícil trobar projectes que encaixessin amb Comusitària?
Al llarg d'aproximadament un any abans de marxar, #Periplus ja estava en marxa. Vam encendre els motors amb antelació per garantir que el projecte tingués tots els ingredients que volíem i pensàvem importants. Vam estar buscant, contactant, fent recerca i teixint xarxa amb moltes organitzacions dels països on #Periplus pararia. El mapa el teníem molt clar des de força abans de marxar, després d'haver fet la diagnosi de les experiències que volíem conèixer. A més, ens vam posar en contacte amb moltes institucions catalanes, espanyoles i europees que ens van obrir el camí per poder establir els primers diàlegs amb el món. Aquest va ser un dels punts forts i de solidesa dels inicis del projecte.
És un projecte sense ànim de lucre. Com es finança?
Hem demanat subvencions i beques a varies entitats financeres, a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Tot i això, gran part de la finançament ha estat pròpia.
Com ha estat un dia qualsevol al llarg d'aquests 10 mesos?
Cada dia, cada relació amb les organitzacions ha estat diferent. Podria dir que un dia qualsevol és moviment, és inspiració, és curiositat i és implicació. Tot i això, jo m'he centrat en la part de la investigació i el Ferran ha estat dedicat a la part creativa, ha coordinat tota la part dels reportatges que hem estat fent (observatori de pràctiques a nivell internacional). Hem compartit molt els processos de reflexió, de posada en comú i de recerca i coneixement de les organitzacions amb les que hem estat.
Quins components defineixen el camí de #Periplus?
Un és el professional, el contacte que hem tingut amb les experiències, la nostra implicació, tot el coneixement que extraiem d'aquest apartat. I l’altre és el personal. Hem estat convivint amb persones que ens han obert les portes de casa seva, amb una generositat que va més enllà del que ens havíem imaginat abans d'agafar el primer vol. Això ens ha portat a viure sempre des de la perspectiva de la persona local, hem estat presents en molts moments íntims familiars, molts moments plens d'amor i ens hem deixat portar per aquesta emoció. El fet de voler viure la part personal d’aquesta manera ens ha portat a dedicar-nos molt a crear aquesta "altra" xarxa: amics d’amics, persones de les organitzacions i enllaços que semblen impossibles però que s'han donat.
Es pot trobar més informació als webs de #Periplus i Comusitària i a les xarxes socials.
El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya recupera enguany l'Escola d'Estiu del Voluntariat, que tindrà lloc del 2 de juliol al 27 de setembre en diverses localitats catalanes.
Després de quatre anys sense Escola d'Estiu del Voluntariat, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya prepara una nova edició amb l'objectiu d'oferir una formació específica del món del voluntariat, potenciar l'intercanvi d'experiències entre voluntaris i associacions i fomentar les relacions entre aquests.
A partir de les propostes formatives de les escoles de formació de voluntariat reconegudes pel Pla de Formació del Voluntariat (PFVC) i altres entitats de referència associativa, s'ha elaborat un preprograma en el que podem trobar des de cursos de recursos d'animació per treballar amb infants i joves a formacions de gestió d'associacions.
Enguany, l'Escola d'Estiu del Voluntariat tindrà lloc del 2 de juliol al 27 de setembre i de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Sabadell i Tortosa.
Properament, es farà públic el programa definitiu, a través d’ una edició especial monogràfica del butlletí A l’Abast sobre l’Escola d’Estiu 2014. Si voleu rebre el butlletí, podeu fer la subscripció aquí. D'altra banda, també podreu consultar el programa definitiu de l’EEV’14, i altres informacions relacionades amb l'escola a través del web voluntariat.org.
L'EEV’14 s'adreça a les persones voluntàries i al sector associatiu en general, i, en alguna formació concreta, a tota la ciutadania i altres agents públics i privats que s'hi relacionen. La formació serà gratuïta i, amb criteri general i pel tema de contenció de la despesa, no es tiraran endavant formacions que tinguin menys de quinze alumnes inscrits.
L’Obra Social La Caixa i el Departament de Justícia de la Generalitat renoven l’acord de col·laboració a fi de continuar lluitant contra la violència de gènere
Des de l’any 2009, les oficines d’atenció a la víctima de Catalunya, deriven dones víctimes de violència de gènere als diversos programes que ofereix l’Obra Social La Caixa. El número de dones ateses gràcies a aquesta col·laboració ha augmentat de 52 a 264 des de l’any 2009 fins al 2013.
Gràcies a aquesta col·laboració, el número de dones que han pogut ser ateses a conseqüència de la violència de gènere ha anat en augment cada any, arribant fins a 264. Aquest augment demostra el bon funcionament del programa i la ferma aposta de l’Obra Social La Caixa i de la Generalitat de Catalunya per atendre a dones víctimes de la violència de gènere.
Dels diversos programes que ofereix l’Obra Social La Caixa a les dones víctimes, destaquen els següents:
Un dels objectius d’aquest 2014 és derivar dones amb discapacitat, víctimes de violència de gènere, al programa d’atenció psicosocial per a dones amb discapacitat ja que l’Obra Social compta amb un programa específic i molt estructurat per atendre a víctimes amb discapacitat.
El pressupost de l’Obra Social per a aquest 2014 és de 500 milions d’euros, quantitat que situa l’Obra Social La Caixa com la primera fundació privada de l’estat espanyol i una de les més importants del món.
En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient (DMMA), el proper 5 de juny el Departament de Territori i Sostenibilitat organitza l'acte de lliurament dels Premis Medi Ambient i dels Premis de les Escoles Verdes 2014 de la Generalitat de Catalunya.
L'acte tindrà lloc a les 18 hores a l’Institut d’Estudis Catalans (C/Carme, 47, Barcelona) i comptarà amb l’actuació d’Andrea Motis & Joan Chamorro & Josep Traver. Enguany, els guardons s'emmarquen en el Decenni Internacional per a l’Acció “l’Aigua, font de vida”.
El Premi Medi Ambient es convoca per reconèixer públicament la tasca de persones físíques i jurídiques a favor del medi ambient i consta de tres modalitats: projectes de recerca, desenvolupament i innovació; iniciatives de protecció i millora del medi ambient i trajectòries de protecció i millora del medi ambient.
D'altra banda, l’objectiu del Premi Escoles Verdes és reconèixer públicament iniciatives exemplars d’educació per a la sostenibilitat fetes per escoles que tenen el distintiu d’escola verda. Es convoca en dues categories: trajectòria continuada i actuació singular.
Qui estigui interessat en assistir a l'acte pot confirmar la seva assistència enviant un correu electrònic a sea.tes@gencat.cat amb nom i cognoms, entitat, adreça electrònica i telèfon de contacte.
Per a més informació podeu consultar el programa complet.
El govern català reconeix la trajectòria del bisbe anglicà, activista dels drets socials i conegut per la seva lluita contra l’apartheid.
Desmond Tutu és conegut mundialment per haver estat una figura cabdal per acabar amb la discriminació racial a Sud-Àfrica. Va ser el primer arquebisbe negre de Ciutat del Cap i, un cop acabat l’apartheid, el president sud-africà Nelson Mandela el va nomenar president de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació.
Després de l’apartheid, s’ha implicat en multitud de causes per defensar els drets humans a nivell global. La lluita contra la sida, la tuberculosi, la pobresa, el racisme, el sexisme, l’empresonament de Chelsea Manning, l’homofòbia i la transfòbia són només algunes de les causes que ha defensat.
També ha fundat i inspirat organitzacions benèfiques que porten el seu nom, com el The Desmond Tutu Peace Centre, que treballa per a una societat que fomenti la tolerància i l’entesa entre totes les persones, o la Desmond Tutu Peace Foundation, que té com a objectiu “ensenyar a un milió de persones joves el poder transformador de la pau”.
La pau implica rectitud inevitable, la justícia, la plenitud de la vida, la participació en la presa de decisions, la bondat, el riure, l'alegria, la compassió, el compartir i la reconciliació.
Desmond Tutu
Desmond Tutu s’ha mostrat crític recentment cap al Congrés Nacional Africà -el partit de Mandela, que governa Sud-Àfrica des que el 1994 es va formar el primer govern anti-apartheid-, per qüestions relacionades amb la corrupció, la brutalitat policial i la creixent desigualtat. Aquesta postura es va evidenciar en l’enterrament de Nelson Mandela, on en un principi es va negar a assistir en saber que el seu nom no era a la llista de convidats.
Actualment, als 83 anys, continua actiu. Presideix The Elders, un grup de líders independents fundat per Mandela que treballa per la pau, la justícia i els drets humans. La seva fama internacional el converteix en altaveu de diverses causes, com la lluita contra el canvi climàtic, tal i com manifestava fa menys d’un mes en un article d’opinió al diari britànic The Guardian: “Necessitem un boicot a l'estil apartheid per salvar el planeta”.
L’any 1984, Desmond Tutu va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau, i al llarg de la seva vida li han atorgat multitud de reconeixements internacionals, també des de Catalunya. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Honor del Parlament, a la qual ara se suma el Premi Internacional Catalunya. El govern de la Generalitat atorga anualment aquest guardó, creat el 1989 i dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, a “aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans”.
Els voluntaris no poden rebre cap prestació econòmica, ja que la seva prestació és voluntària, lliure i altruista, però si podran percebre les despeses ocasionades per l’activitat voluntària.
La Carta del Voluntariat de Catalunya i el Full de Compromís Entitat/Voluntari, contempla que els voluntaris no rebran cap tipus de compensació econòmica o material per desenvolupar les activitats voluntàries. Si que li podran ser compensades les despeses que suposi la prestació dels serveis voluntaris i si les dietes a retribuir no superen determinats imports, estaran exempts de tributació.
Els desplaçaments estaran exempts, quan s’utilitza mitjans de transports públics justificats amb factures o documents, i si el desplaçament es realitza amb transport privat estarà exempt de tributar si les despeses d’aparcament, peatge estan justificades i el quilometratge es pagui com a màxim a 0,19 euros el quilòmetre.
Si les activitats es desenvolupen en un municipi diferent de l’habitual, els imports màxims exempts de tributació de desplaçaments dintre del territori espanyol sense pernoctar, serà de 26,67 euros diaris, i de 48,08 euros diaris si és a territori estranger. En el cas de pernoctar es compensarà amb 53,34 euros diaris dins del territori espanyol i 91,35 euros al territori estranger.
Totes les despeses de dietes i desplaçaments dels voluntaris s’hauran de justificar per tal de complir amb la normativa de l’IRPF i evitar problemes a les entitats i als voluntaris. A més, si l’entitat vol incloure aquestes despeses per subvencions, hauran d’estar degudament justificades perquè l’organisme corresponent les inclogui a les justificacions de les subvencions.
La part de les despeses que superin els imports anteriorment esmentats no estaran exempts i tributarà com a rendiments de treball en l’IRPF. La part que excedeixi el màxim exempt, s’haurà d’incloure en el model 111 trimestral i ingressar aquests diners a l’Agència Tributària.
