El primer estendard de la Coral Espiga, de data 1926, ja està restaurat. Una magnífica recomposició que han fet les tècniques, que ens van recomanar al seu dia, i que han treballat per a la Generalitat, el Museu del Disseny de Barcelona i moltes altres corporacions i entitats, Carme Masdeu i Luz Morata.
De moment, mentre la junta troba una vitrina i el lloc per exposar-lo en condicions que llueixi, el tutelarà en lloc segur l’actual president Joan Hugué. No és, per tant, a l’Espiga.
Segons escriu al seu llibre Joan Hugué pare, aquest estendard va ser beneït, com abans solia fer-se, a la Parròquia de la Mare de Déu del Remei del nostre barri de les Corts el 10 d’octubre de 2026. Ha plogut.
Esperem poder tenir-lo exposat a la nostra entitat com més aviat millor, perquè totes les persones en pugueu gaudir.
En Joan Marc representarà al cineclubisme català al Nepal Film festival i atorgarà el Premi Quijote de la International Federation of film societies
Ha estudiat guió i participat en diferents rodatges fent diferents tasques. Des de juliol de 2024 és el president del Cineclub Montbuí a Santa Margarida de Montbui. Escriu crítiques d’estrenes de cinema al diari “La Veu de l’Anoia”, i és col·laborador del programa de cinema “Espai 8” de Ràdio Igualada. El passat 2 de febrer va ser jurat Miquel Porter al festival Correcurts del Cineclub Vuit i mig de Cassà de la Selva.
L'entrada Joan Marc Montiel, del Cineclub Montbuí, jurat FICC al Nepal Film Festival ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La FCC recomana “Objeto de estudio”, un documental que de forma divertida tracta de les dificultats de representar a “l’altre”. Levy Strauss deia que les cultures ens havíem de reconèixer en les nostres diferències. Un director de cinema maldestre va cap al Pol Nord a la recerca d’una missió que se li girarà en contra.
Si voleu programar-la poseu-vos en contacte amb la nostra oficina olga@federaciocatalanacineclubs.cat . Tenim un preu especial pels cineclubs federats.
Sinopsi
L’explorador nord-americà Robert Peary va pensar fa més de cent anys que l’única manera que un ésser humà pogués arribar al Pol Nord era que tingués fills amb inuits per crear una superraça que reunís la fortalesa esquimal i la clarividència de l’occidental.
Rere els passos d’aquesta teoria extravagant i sota l’ombra de l’objectivisme antropològic camina la pel·lícula de Raúl Alaejos, que es planteja com es filma l’altre. El director planta la seva càmera per filmar els inuits i rastrejar la història de Peary en aquest assaig visual ple de dubtes, no exempt d’humor, en què l’espectador ha de discernir entre allò real i allò fictici.
Biofilmografia
Raúl Alaejos (León, 1978) és un realitzador i artista visual resident a Madrid. La seva obra se situa en el territori de l’assaig fílmic i la no-ficció. Com a realitzador audiovisual comercial, ha fet campanyes per a multitud d’agències i productores. El 2020 va fundar la companyia escènica Serrucho, amb la qual ha muntat tres peces que han passat per diversos festivals.
Juntament amb Luis Alaejos ha dirigit els llargmetratges documentals Yanny Levkoff (2006) i Palacio (2009). Un dels seus projectes més reconeguts és Hola, estás haciendo una peli (2011), una pel·lícula col·laborativa creada amb la participació de 400 persones que s’ha exhibit a espais com la Fundación Cerezales Antonino y Cinia, la Filmoteca Española i el Festival MAPA de Girona.
El 2019 va ser guardonat amb la prestigiosa Beca Leonardo de la Fundació BBVA per al desenvolupament del seu projecte Debajo del Polo Norte, un treball que culmina amb la pel·lícula Objeto de estudio.
L'entrada La FCC recomana: Objeto de estudio ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La Federació de Cors de Clavé ha convocat la 7a edició dels Premis Clavé, uns premis que busquen reconèixer les millors produccions, publicacions, entitats i personalitats més rellevants de l’any en l’àmbit de la música coral.
De les tretze categories, deu són de nominació popular i dues compten amb un doble premi: del jurat i del públic. Són les de millor espectacle o producció de cant coral, i millor espectacle o producció no coral de cultura popular. Els premis a les altres tres categories, s’atorguen directament des de la Federació de Cors de Clavé.
Un d’aquests premis que atorga la Federació de Cors de Clavé és el de la trajectòria d’un director o directora, que enguany rebrà el mestre Antoni Ros-Marbà. Amb una llarga trajectòria com a director i compositor, Ros-Marbà ha estat guardonat, anteriorment, amb reconeixements com el Premio Nacional de Música, la Creu de Sant Jordi o la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu.
El Jurat dels Premis Clavé 2024 està integrat per sis personalitats del món del cant coral i la cultura popular, i és volgudament transversal i multidisciplinari. Pep Fornés, Anna Costal, Marc Parrot, Maria Àngels Blasco, Ester Bonal i Martí Carreras seran els encarregats d’atorgar uns premis que s’entregaran el 9 de maig al Teatre Molí de l’Esperança de Gurb, en una gala que tornarà a presentar l’actriu i comunicadora Brigitta Lamoure.
Tota la informació sobre els premis, així com el formulari per a la presentació de candidatures, està disponible a www.premisclave.cat.
The post Convocats els Premis Clavé 2024 appeared first on Moviment Coral Català.
Va tenir lloc el dissabte 21 de desembre, a l´Església de Santa Maria de Pedralbes dins del recinte del Monestir.
Un any més, una altra tarda màgica per a la música coral.
Aquesta vegada van ser dos els cors convidats: Cor Acord del Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina i Coral Musicòrum d’Esplugues. Al costat d’ells les corals del nostre Districte: Quorum, Vadeveus i l’Espiga.
L’església era completament plena, com ja sol passar.
Vam cantar cada coral quatre cançons. El concert va culminar amb un cant comú interpretant tots els cors, alhora, “Allà en un pessebre” de James E. Spilman.
Una altra tarda inoblidable pel nostre record.
Fa uns mesos, la nostra Coral va ser convidada a cantar a Valls per la coral amfitriona Societat Coral l’Aroma Vallenca, amb motiu de la Trobada de tardor, que organitzen ells mateixos. Aquesta era la XXXI edició.
L’Aroma Vallenca té 150 anys de vida i és, com nosaltres, membre de la Federació de Cors de Clavé.
El concert va tenir lloc el dia 24 de novembre a la tarda, al Teatre Principal de la vila i van participar La Coral Parroquial del Pla de Santa Maria, la Societat Coral Aroma Vallenca i l’Espiga.
La nostra coral va cantar 4 peces i va participar al cant comú. Vam tenir una notable actuació, que va ser molt ben reconeguda pel públic assistent. En finalitzar el concert, els amfitrions ens van obsequiar amb un berenar/sopar elaborat per ells mateixos.
Total cordialitat entre corals amigues i un concert per recordar.
El MDR Rundfunkchor, de Leipzig, el cor de la radiotelevisió alemanya Mitteldeutscher Rundfunk, ha nomenat el director català Josep Vila i Casañas com a nou director titular. Vila prendrà el relleu a Philipp Ahmann l’agost de 2025, però la seva presentació oficial serà amb un concert el 15 de desembre a la Gewandhaus de Leipzig, interpretant “La Creació” de Haydn.
L’MDR Rundfunkchor és el cor de radiodifusió pública més gran d’Alemanya, així com un dels més prestigiosos, internacionalment. Josep Vila, que ja havia col·laborat anteriorment amb la formació, n’assumirà la titularitat després de tres anys com a director titular del Coro de la Comunidad de Madrid.
Josep Vila i Casañas va ser fundador i director titular del Lieder Càmera – Cor de Cambra de Sabadell, i també ha ocupat la titularitat de l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i el Cor de RTVE, a més a més de col·laborar amb nombroses formacions de renom com el Cor de la Ràdio Sueca, el Cor Estatal de Turquia o el Cor de Ràdio França. Ha estat director del Cor Jove Mundial i del Cor Jove Nacional de Catalunya.
Vila compagina la direcció amb la seva tasca com a compositor i professor de direcció coral a l’ESMUC.
The post Josep Vila i Casañas, nou director titular de l’MDR Rundfunkchor appeared first on Moviment Coral Català.
Després d’un any d’activitats, la Federació de Cors de Clavé clourà el pròxim 7 de desembre els actes de commemoració del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé amb un concert a la Basílica de Montserrat. Un concert que s’inscriu, també, en els actes de celebració del mil·lenari de Montserrat.
Al concert s’hi estrenarà l’oratori “Llum eterna”, del compositor sabadellenc Emilio Tost i Zafra. Una obra basada en els evangelis segons Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan que interpretaran el Cor Josep Anselm Clavé, la Jove Orquestra Clavé, i els solistes Maria Hinojosa, Enric López i Xavier Teruel. Dirigirà Bruno Nájera, president de la Federació de Cors de Clavé.
L’entrada és lliure.
The post La Federació de Cors de Clavé clourà els actes del Bicentenari Clavé a Montserrat appeared first on Moviment Coral Català.
Diumenge 13 d´octubre de 2024, dins dels actes de la Festa Major del Districte i del nostre Centenari, va tenir lloc al nostre casal una trobada de corals diferent, amb una temàtica concreta, «Dedicat a les llengües properes». Va obrir l’acte el president de l’Espiga, Manel Ollés, amb un discurs de benvinguda a totes les persones presents. Van participar-hi: Grup Musicorum, Coral Quorum i Coral Espiga de les Corts, que van ser presentades, alhora que les cançons que interpretarien, per la vocal de la nostra coral Susana de Leyva i la companya cantaire Lluïsa Maria Giralt. Es van cantar cançons en anglès, portuguès, francès, italià, euskera, castellà i català. El públic, que omplí la sala, fins al punt que hi va haver persones que no van poder accedir-hi, va aplaudir amb ganes.
Per acabar, brindis amb cava amb els/les cantaires participants, que vam aprofitar per acomiadar-nos de la nostra actual directora Marina Fábregas, amb qui hem compartit assajos des de l’any 2018.
La Marina buscarà nous horitzons a la seva carrera professional, com així ha de fer una dona jove i decidida com és ella. Sempre ha estat una persona amable, agradable, motivadora i emprenedora, entre altres coses, i ha demostrat, alhora, grans dots de paciència i empatia. Li agraïm, de tot cor, els anys que ha estat amb nosaltres en què hem après moltes coses i ens ha fet millors.
Marina, molta sort en l’àmbit professional i personal.
Gairebé hivern i això vol dir fred. On s’estarà millor que a un teatre amb calefacció, gaudint dels i les millors humoristes del panorama i amb servei de bar on tindrem begudes i menjar a preus populars? Doncs aquest és el pla que proposem des de Laku Mèdia. Hem organitzat aquest primer festival d’open mic de comèdia de Catalunya i l’hem batejat com a FesOpenFest.
Un open mic és un lloc on els còmics i còmiques poden provar nous acudits o perfeccionar els que ja tenen.
Hi haurà comèdia tant en català com en castellà.
A cada sessió es podrà gaudir de més de 10 còmics i còmiques.
I el més important: Tot això compleix amb les tres B: Bueno, bonito y barato, ja que l’entrada només té un cost de 6 euros. No t’ho pensis i compra la teva!
Ja pots reservar les teves entrades aquí.
El mateix any que la Societat Coral de l’Espiga de les Corts ha complert 100 anys d’existència coincideix amb el centenari de la mort de l’insigne escriptor Àngel Guimerà. Per això, actors i actrius del quadre escènic de l’Espiga volen retre un homenatge a aquest autor representant una adaptació del sainet «La sala d’Espera».
Aquesta obra no deixa de ser una representació de la terra alta i la terra baixa ja que en ella es confronten els costums d’un poble remot de muntanya amb la riquesa i el comerç que es troba a la ciutat de Barcelona. Introdueix un humor inèdit en l’autor i sens dubte va esdevenir un punt d’inflexió en la trajectòria professional de l’autor.
L’adaptació teatral que es presentarà el proper mes d’octubre, en el marc de la festa major del districte de les Corts, pretén acomplir un dels somnis de l’autor que era afegir peces musicals en l’obra. S’han inclòs cançons en directe i elements còmics per tal d’apropar l’obra al públic de totes les edats i esdevenir una bona elecció per passar una estona agradable amb tota la família.
Marcel Ortega i Martí (Tarragona, 1990) és un dels vuit finalistes escollits entre més de noranta candidats de tot el món per competir a la final de l’Eric Ericson Award, que tindrà lloc a Estocolm el mes d’octubre vinent.
L’Eric Ericson Award és el premi més prestigiós a escala mundial en l’àmbit de la direcció de cor. Se celebra cada tres anys a la capital sueca i l’edat límit per participar-hi és de 35 anys. El guanyador obté, a més de la suma econòmica, la invitació de dirigir en les següents temporades alguns dels cors professionals més importants d’Europa: Radio France, BBC Singers, Ràdio Holandesa, RIAS Kammerchor de Berlín, Radiotelevisió espanyola… La fase presencial del concurs es desenvoluparà als estudis de la Ràdio sueca i els finalistes treballaran amb el St. Jacob’s Choir, l’Eric Ericson Chamber Choir i el mateix Cor de la ràdio, tots ells liderats durant dècades pel cèlebre director de qui porta el nom el concurs.
Marcel Ortega i Martí va començar el seu recorregut musical a l’Escolania de Montserrat i ha format part en diverses ocasions del Cor Jove Nacional de Catalunya. És guanyador dels premis Reus de composició coral, se li han publicat diverses peces al repertori comú del SCIC i és el compositor de la cantata “L’escola canta”, el projecte educatiu coral i instrumental de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.
Des de 2019 té la plaça de director titular de la Banda Municipal de Castelló, amb qui ha dut a terme una renovació dels repertoris i un apropament al públic i al teixit social. És professor convidat de direcció al Conservatori Superior de Música de Castelló, i actualment és professor de cors, orquestra, cambra i direcció als conservatoris de Barcelona i Tarragona.
The post Marcel Ortega i Martí, finalista de l’Eric Ericson Award 2024 appeared first on Moviment Coral Català.
Sí companys i companyes, amics i amigues de l´Espiga.
Aquest dia, com ja sabeu, es va dur a terme a l’Auditori AXA l’acte central de la celebració del Centenari de la nostra Associació.
Hi van participar, de manera directa, la nostra Coral i quatre corals més, que actualment estan dirigides per persones que, en el seu moment, van dirigir la nostra. Aquestes corals són: Col·legi La Salle Bonanova, Coral Lavina, Coral Sant Josep Oriol i Coral Musicorum, dirigits respectivament per: Esther Doñate, Elisenda Saladrigues i Jordi Farrera (els 2 de Lavínia), Maria Capdevila i Gonçal Perales. Acompanyats per la violoncel·lista Berta Delicado i els pianistes Tomeu Jané i Gerad Morató.
Va participar també el Grup de Teatre, els membres del qual, intercalant entre coral i coral, van anar interpretant un resum de la Història de l’Espiga, des de la seva fundació fins a l’actualitat. Van comptar amb la col·laboració de Susana de Leyva (vocal de la Coral) i Jordi Llopart (vocal d´Escacs) que van interpretar, amb molta solvència, els seus papers. Una breu intervenció d’antics membres de l’Esbart Dansaire, va ser molt aplaudida pel públic.
La presentació de l’acte va anar a càrrec de Gemma Cano i Ivan Blanco, que van estar fantàstics.
Al final, repartiment de flors a les directores, músics, director de teatre i al nostre president. Lliurament també de plaques commemoratives. Especialment emotiva la lliurada a la nostra companya Roser Ibáñez, sòcia número u de l’Entitat.
Cal destacar que l’Espiga va rebre, de mans del president de la F. de Cors de Clavé, la medalla d’or d’aquesta Federació, per part de la presidenta de la F.C.E.C. una còpia de totes les partitures editades per aquesta entitat. I un obsequi, recordatori de la data, per part del president de la Federació d´Ateneus de Catalunya.
No vull acabar aquest comentari, sense donar el meu agraïment més sincer a totes les persones que van fer possible aquest acte, que quedarà gravat per sempre a les nostres retines i al nostre cor. D’una manera molt especial a totes les que es van coordinar de principi a final en la preparació. Entre elles, Susana de Leyva, Patricia Dalmau, Marina Fàbregas i Eric de l’Arco i tantes i tantes més.
Gràcies per fer-ho possible!
Manel Ollés
President
Cineclub Vilafranca (Jaume Felipe, Eva Bertran, Joan Reyes, Sònia Parra, Pep Ferret, Rosa Mascaró, ManeL Pac, Luchy Miquel, Josep Maria Escofet, Francesc Marqués, Miquel Felipe), amfitrions de les jornades, Cineclub Adler de Lloret de Mar (Joan Moret), Cineclub 39 Escalons de Manacor (Mireia Iniesta), Cineclub AC Granollers (Jordina Medalla i Clara Guixé), Cineclub Ateneu d’Igualada (Joan Francesc Fitó), Cineclub Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández, Cristina Santacreu, Lourdes Feixa), Cineclub Bigues i Riells (Pere Aznar i Dolors París), Cineclub Bescanó (Pere Lladó, Pep Ribera, Berna Sado, Rosa Cullell, Elisenda Farriol, Mar Buch), Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca (Montse Tornés i Jordi Viloca), Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda (Josep Maria Margalida), Club Cinema Castellar del Vallès (Àlex Portolés), Cineclub Diòptria de Figueres (Xavier Cairó i Carles Font), Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona (Juan Manuel García Ferrer), Cineclub La Garriga (Tariq Porter), Cineclub FFC de Barcelona (Jordi Abalat i Eulàlia Blanco), Cineclub Sabadell (Esteve Badia, Glòria Soler i Gerard Armengol), Cineclub Vic (Sergi Calle, Montse Comerma i Quim Crusellas), Cineclub Vitraris de Vidreres (Carles Puig), Amics del cinema de la capital del cava (Rafael Jariod i Carmen Corrales), Cineclub Altafulla Link (Marisa Méndez-Vigo), Cineclub El Cercle Artístic (Jordi Artigas), Cineclub Cinema del Diable de Martorell (Anna Lati i Noel Puigdollers), Cineclub de la Comarca del Moianès (Antonio Fernández), Cineclub Manresa (Jordi Casas), Cineclub la Mirada del Cinema de Mollet del Vallès (Miquel Coll, Enric Pérez i Eduardo Bericat), Cineclub Montbui (Oriol Estalella, Joan Marc Tomàs, Lluis Conesa, Joan Marc Montiel i Albert Camps9), Cineclub del Centre de Lectura de Reus (Jom Pàmies), Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú (Anaïs Ayala, Eloy Escudero, Laia Garcia, Mireia).
Telemàticament es van connectar el Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès, el Cineclub les Valls d’Andorra, els Amics del cinema de la Vall de Ribes, el Cineclub de la Colla gegantera de Tavertet, el Cineclub ACTE de Cambrils, Cineclub La Seu d`Urgell i el Cineclub La Ràpita.
I també van assistir i participar els treballadors de l’entitat Olga Iglesias, Pablo Sancho i Julio Lamaña (online).
En total van participar 35 cineclubs, 28 de manera presencial i 7 online.
És la segona vegada que la trobada se celebra a la capital penedesenca, que ja va ser amfitriona l’any 2009.
La trobada es va iniciar amb la benvinguda als i les cineclubistes i un esmorzar gentilesa del cineclub amfitrió, en el vestíbul del Cinema Kubrick, una de les dues sales que gestiona Cineclub Vilafranca.
Mentrestant, a l’interior de la sala, un equip de realització filma un audiovisual que formarà part d’una campanya futura en torn al terme “cineclubisme”, que no apareix al diccionari. Aquest audiovisual és també una activitat commemorativa del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) que se celebra el 4 de juny.
Enguany l’Assemblea torna a ser híbrida, i els cineclubs ens acompanyen presencialment (la majoria) però també des de les seves cases. Seguidament, és el torn de la benvinguda institucional per part de Jaume Felipe, president de Cineclub Vilafranca; Àngels Dalmau, regidora de Cultura de Vilafranca del Penedès; i Francisco Romero, alcalde de la ciutat, que agraeix la tasca que fan els cineclubs a tota Catalunya i especialment a Vilafranca.
Per començar, la presidenta de la FCC Emma Fernández fa una valoració de la trajectòria de la Federació durant 2023:
“El cineclubisme en els països catalans és més viu que mai! Començar la meva valoració del 2023 amb aquesta sentència i admiracions no és baladí. Rememorar la pandèmia és pràcticament cosa del passat tot i que algun cineclub encara se’n ressent però la majoria de les nostres entitats han continuat endavant i les seves activitats han agafat una bona embranzida des del 2022 amb continuïtat en el 2023. El número de cineclubs ha crescut. Ja passem dels 60 i estem segurs que no és ni de lluny el nostre sostre. Rebem sovint consultes d’entitats i persones de tot el territori que s’interessen per la creació de nous cineclubs o per les activitats cinematogràfiques en les seves localitats. Obrir la Finestreta Cineclub va ser un gran encert i en el 2023 aquest servei es va consolidar. Sentir, notar que a cada racó del país hi ha persones que volen organitzar-se i compartir l’experiència col·lectiva de veure i parlar de cinema apostant en la mida del possible pel cinema català o subtitulat en català ens anima a continuar i a treballar pel moviment cineclubista amb moltes més ganes. I si a això afegim l’interès de diferents cineclubs de fora de les nostres fronteres per formar part de la FCC com el Cineclub de l’Orfeó de Mèxic o el Cineclub del Casal Català de Quito a l’Equador la satisfacció és màxima. No totes les Federacions poden dir que fan país arreu del món i molt menys que ho fan a través del cinema.
En la memòria que segueix, i que no detallaré en aquest text per a no ser redundant, podreu veure que l’activitat dels nostres cineclubs s’ha anant enfortint durant el 2023 i les de la FCC s’han consolidat. En destacaré tres de l’ampla oferta que hem tingut aquest any. L’aposta per l’Escola Popular de Cinema ha mantingut les expectatives, l’Escola d’estiu les ha superat i el projecte Què gran és el cinema abraça un ventall enorme de possibilitats. Les xerrades cineclubistes o els cursos online, tot i néixer en pandèmia i amb la por del possible desinterès progressiu del públic, ens han permès arribar a molta més gent, a llocs que no hi pensàvem i ha facilitat la comunicació entre cineclubistes i públic en general en activitats de caràcter transversal que d’una altra manera no s’haurien pogut fer. L’Escola d’estiu va assolir amb èxit la seva segona edició. Va superar amb escreix la prova de foc que suposava l’èxit de la primera i ha convertit la nostra proposta formativa estiuenca en un dels eixos principals de la FCC. El convidats, la Neus Ballús i en Lluis Miñarro van tornar a posar el llistó molt alt involucrant-se i compartint amb nosaltres passejades i àpats i en els tallers i projeccions vam saber trobar el just equilibri entre la formació i la diversió. Estic segura que mai tornarem a veure de la mateixa manera The Godfather. En el cas de Què gran és el cinema, les ramificacions són infinites: com n’és de profitós per a la gent gran que hi participa, com n’és de valuós pels cineclubs que les promouen i així conèixer una mica millor la història de les seves entitats o quines joies testimonials en traiem nosaltres com a document valuosíssim del patrimoni oral. Amb aquest projecte la FCC du a terme una de les seves tasques principals com curador i divulgador del patrimoni cineclubista català.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuant donant-nos el seu suport i els ajuts han arribat sense incidències i això ens ha permès mantenir els projectes habituals i engegar-ne de nous. Quan ens vam entrevistar amb les dues institucions esmentades vam poder constatar que ens tenen molt en compte, que ens valoren i veuen en nosaltres una Federació forta que no deixa de treballar per seguir endavant i créixer cada vegada més. Això no s’ha vist reflectit en més diners però no ens tanca les portes en rebre més en un futur no massa llunyà. Cultura Popular va posar l’accent que els agrada la idea de projectes que tinguin a veure amb la història oral i l’ICEC va incidir en el tema de la visibilitat. De seguida ens vam posar les piles per a trobar una estratègia per donar més visibilitat a la FCC i gran part del 2023 el vam dedicar a pensar en possibles estratègies que tindran resposta en els projectes del 2024.
Entre projecte i projecte i activitat quotidiana incessant ja estem completament instal·lats en el nou local de Via Laietana. Estem treballant a ple rendiment i tant els usuaris com els treballadors confirmen que hem sortit guanyant amb el canvi de localització.
A l’octubre vam celebrar la Setmana del Cineclubisme amb una programació cada vegada més acurada i amb uns Premis Nunes que donen la mida perfecta de la diversitat del món cineclubista, del cinema que volem veure en les nostres sales i de la bona salut del nostre moviment amb un jovent que empeny amb força. Podem estar molt orgullosos del que representem. No vaig poder ser-hi el dia del premis per culpa d’un refredat inoportú però em va substituir la millor amfitriona possible, la nostra vice-presidenta Mireia Iniesta, a qui vull donar les gràcies en aquest espai, per acompanyar-me i arribar allà on jo no he pogut arribar.
Tenim projectes en cartera que han començat a prendre forma en el 2023 i que tenim moltes ganes que vegin la llum en el 2024.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors (que en molts casos han fet molts quilòmetres per arribar a cada racó del país ) i membres de la Junta per la feina feta durant l’any 2023. Nosaltres som el públic!”
A continuació s’expliquen els projectes iniciats i desenvolupats en 2023:
A destacar:
En quant a les altes i les baixes, en el curs del darrer any han causat baixa de la Federació els cineclubs Sismes de Calaf, El Centre Catòlic de Blanes i l’Ateneu Torrellenc. Per contra, s’han incorporat els cineclubs de Gualba i Santa Margarida de Montbui.
Un punt a destacar de l’ordre del dia era la presentació de l’estudi anual del cineclubisme 2023. Cada any la Federació prepara i presenta aquest estudi. Enguany, la novetat ha estat que en comptes de presentar-ho com fins ara en motiu de la Setmana del Cineclubisme, a l’octubre, s’ha presentat al juny, en el marc de la Trobada Anual de Cineclubs. Els resultats són els següents:
• Van contestar 46 cineclubs de 60
• Número de sessions programades: 2.258
• Número d’espectadors: 130.880
• Mitjana d’espectadors per sessió: 58
• Sessions en llengua catalana: 584 (26%)
• Sessions en versió original subtitulada: 1312 (58%)
Un altre punt destacat de l’Assemblea és la Segona Carta de Vilafranca, un document d’intencions que renova la Primera Carta, de 2009. Amb algunes esmenes i uns constructiu debat, la Carta va ser finalment signada per bona part dels cineclubs assistents.
Al restaurant de la seu dels Castellers de Vilafranca, Cal Figarot, es va celebrar el tradicional dinar de germanor que va aplegar a més de 60 persones. Un dinar que serà memorable per la rapidesa en el servei i la qualitat del dinar, que va satisfer als més exigents paladars. Com sempre, el dinar és el moment per poder compartir experiències i converses cinèfiles que van alleugerar la gana. El dinar és el millor moment per a que aquells que assisteixen per primer cop a l’assemblea estableixin nous vincles amb veterans cineclubistes.
Un cop dinats i servits els cafés puntualment, va ser el moment de reconèixer com a sòcia d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs a la vilafranquina Teresa Sala, membre de la junta de Cineclub Vilafranca entre 2013 i 2019 i una persona molt estimada per tots els membres de l’entitat. Com a regal, va rebre el cartell japonès emmarcat de ‘El imperio de los sentidos’, un dels films que més la va impactar en la seva joventut.
El membre de Cineclub Vilafranca, Pablo Sancho, va presentar a la Teresa amb les següents paraules:
“Benvinguts companys i companyes cineclubistes, i especialment, benvinguda Teresa.El primers records que tinc de la Teresa no són a una sala de cinema, si no en les aules del col·legi de Sant Josep-Santa Anna, situat a la Rambla, a uns metres d’aquí i del Kubrick, fa prop trenta anys, i és que la Teresa va ser la meva tutora a quart de primària, i sortosament, a cinquè també. Dic sortosament per dos motius. El primer es que la Teresa va ser la millor professora que vaig tenir a l’escola, i segurament els meus companys encara avui estarien d’acord, i el segon motiu és que era estrany tenir dos anys la mateixa tutora, però encara vull creure que la Teresa va fer pressió per quedar-se amb la nostra classe un any més (o almenys això és que ens agradava pensar, que ella, la profe més guai de l’escola, ens havia escollit a nosaltres).
Corrien els anys 90 i tot i que Cineclub Vilafranca ja s’apropava al seu trentè aniversari i tot just en aquella època ja s’havien iniciat les primeres edicions de la Mostra de Curtmetratges, el festival que després va esdevenir en el Most, segurament jo encara no n’havia sentit a parlar mai del Cineclub. Però la Teresa ja feia anys que era una habitual espectadora del cineclub, ja des del principi, ja que el seu pare Ramon, il·lustre botiguer de la vila, va formar part de la primera junta del nostre cineclub, una junta presidida per en Cisco Olivella, qui va ser nomenat també soci d’honor de la Federació fa 15 anys.
Mentre escric això penso si potser la primera vegada que vaig sentir a parlar del cineclub va ser en una classe de la Teresa on ens hagués parlat de que el divendres anterior havia vist una pel·lícula que l’havia impressionat. Vull pensar que sí.
Tot i que mai vam perdre el contacte, i sempre ens saludàvem pel carrer, no va ser fins uns anys després que la Teresa i jo ens vam “retrobar”, aquest cop sí en una sala de cinema. Corria l’any 2012 i a la Sala Zazie, que encara es deia la Sala 2 del Casal, a cineclub vam programar en cap de setmana la pel·lícula Hysteria, no sé si la recordeu. Jo feia un parell d’anys que formava part de la junta de cineclub i després de la projecció de dissabte (va ser una de les primeres pel·lícules que vam projectar en cap de setmana) vam organitzar un tuppersex molt divertit, per allò de donar-li un valor afegit a les sessions, que per alguna cosa som un cineclub. Mentre la noia que dinamitzava el tuppersex ens anava explicant els diferents estris i eines que havia portat, els anava passant al públic per a que els anéssim veient de prop i tocant (però sense provar-los, eh). I aquí ve la gràcia de tot plegat, i és que la Teresa estava asseguda just darrera meu, al passadís, així que em va tocava passar-li a ella tots els consoladors. Com podeu imaginar, des d’aquell dia la relació amb la Teresa, la meva antiga tutora, ja no va ser igual.
Seguíem coincidint a sala i finalment la Teresa va entrar a formar part de la junta, en el darrer període de la presidència del Josep Maria Escofet, també ex-alumne seu. De fet, el Josep Maria, va ser un dels seus primers alumnes, en el primer any de la Teresa com a mestra a l’escola.
La Teresa va ser una companya de junta que aportava dues coses fonamentals: treball i diversió. Una diversió que va fer molta falta els anys posteriors, un cop el Josep Maria va deixar la presidència i vam entrar en una etapa de cineclub “diferent”, per dir-ho suaument. Mentre molts membres vam acabar marxant d’aquella junta, on l’ambient era irrespirable, la Teresa es va quedar, salvaguardant de la barbàrie les essències del cineclub i el llegat de quatre dècades de diferents juntes que van treballar per convertir el cineclub en una entitat referent de la nostra vila. Però com no podia ser d’una altra manera, la Teresa també es va cansar i va plegar.
Aviat farà tres anys que molts dels que vam marxar en aquell moment, l’any 2017, vam tornar a agafar les regnes del cineclub, amb valuoses noves incorporacions. Però Teresa, com ja t’hem dit moltes vegades, et trobem a faltar. Ja sabem que has estat la voluntària més activa de totes les que hem tingut, especialment quan fem òperes i ballets, on es necessiten mans per servir els berenars que oferim a un públic tant entregat com aquest, el de les òperes, però esperem que tornis algun dia. No només és un desig, si no que és una oferta.
En definitiva, per haver estat present com a espectadora, sòcia i membre de la junta de tota la història de Cineclub Vilafranca i per la teva vocació de servei i ajuda a la nostra junta, és per això que t’hem triat com a nova sòcia d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs. I també perque cal reivindicar a aquelles figures que, sense presidir o ser la cara més visible d’un cineclub, porten el cineclubisme a les venes i fan que entitats com la nostra creixin i es mantinguin vives i actives durant tants anys.
Enhorabona, Teresa, i per molts més anys de cinema i cineclub!”
Per part de la Teresa, la seva resposta va estar a l’alçada del reconeixement:
“Bona tarda a tothom!
Quan em van dir que seria Sòcia d’Honor de la Federació de Cineclubs de Catalunya vaig pensar que hauria de dir unes paraules, i el primer que em va venir al cap va ser que la gent diu: “Ha de ser curt”, però la paraula “curt” la majoria de vegades té unes connotacions una mica negatives, com per exemple: fer curt, anar curt de diners, curt de feina, ser curt de gambals, cama-curt, curt de mira i no diguem quan hi ha un curt-circuit… ARA… quan parlem de curtmetratge, això ja són paraules majors… Els curts són breus descàrregues d’enginy que tenen com a objectiu sacsejar l’ànima, breus obres d’artesania que pretenen impactar… Una connotació ben positiva!
Doncs som-hi!
Moltes gràcies Cineclub Vilafranca per haver pensat en mi, m’ha fet molta il·lusió i és un orgull rebre aquest reconeixement per part de la Federació de Cineclubs, a mi que tantes coses boniques m’ha aportat el Cineclub!!
Si em permeteu, vull felicitar a la Junta actual del Cineclub Vilafranca pel gran esforç que suposa portar dues sales de cinema, la Sala Zazie, i el Kubrick , programant cinema d’autor, comercial, continguts alternatius com l’Òpera, la Dansa…, coordinant-se amb Entitats, Festivals… I amb projectes tant interessants com l’educatiu, dirigit a les escoles, apropant els infants i adolescents al cinema.
Si un redactor de la revista Fotogramas em preguntés:
La teva primera vegada amb el cinema d’aquí…
“Adiós, cigüeña, adiós” de Manuel Summers. Em va impactar i recordo estant a l’escola que no deixava de pensar-hi. Fa poc vaig veure “Ángeles gordos” quan va rodar a Nova York i em va sorprendre els aires de Woddy Allen que tenia el film. En quina pel·lícula espagnola et quedaries a viure?
“Cria cuervos” d’en Saura. Més que pel·lícula em quedaria a viure en l’escena on l’Ana Torrent balla amb les seves germanes; és molt tendra i bonica, i a més la cançó de Janette que és perfecta… Vaig veure la pel·lícula dues vegades seguides!
Quan vas pensar que el cinema seria una de les teves passions?
Quan anava a les sessions de Cineclub amb el meu pare i la meva germana gran. M’encantava el cinefòrum amb comentaris de directors, crítics… m’enriquien molt.
A qui admires del nostre cine?
Carla Simón, Eduard Fernández, Rodrigo Sorogoyen, Àlex Brendemühl, Nora Navas, Emma Suárez…
Però m’agradaria quedar-me tancada en un ascensor… amb Michael Fassbender!
I me n’hauria anat de copes… amb en Humphrey Bogart i Al Pacino (de jove).
Curiositats apart, avui vinc acompanyada de dues germanes, i com que ens diem Sala, la Núria és la Sala 1 i l’Anna és la Sala 6, que com deia un amic, som unes Multisales, i de sis germans, jo sóc la Sala 2.
També tinc un amic que em diu que m’assemblo al Peter O’Toole. Ja veieu, tinc uns amics una mica estranys!
I per acabar… Els “llargmetratges” són tant necessaris com llarga ha de ser la vida dels Cineclubs, perquè sense vosaltres la vida seria menys Bella.”
Després de l’emotiu nomenament a la sòcia d’honor, ens vam dirigir a la Sala Zazie, la segona sala de cinema que gestiona Cineclub Vilafranca, per assistir a la xerrada que el professor Ramon López de Mántaras ens havia preparat.
López de Mántaras és professor investigador del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC) i director de l’Institut de Recerca d’intel·ligència artificial (IIIA), Màster en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Califòrnia Berkeley, doctor en Física (Control Automàtic) i en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Barcelona. És també un gran divulgador, autor de gairebé 300 articles.
En la conferència, es va parlar de les diferències entre la intel·ligència artificial (IA) i la intel·ligència humana destacant la manca de sentit comú en les actuals IA, la qual cosa limita la seva comprensió del món i del llenguatge. Es va parlar sobre els actuals perills de la IA, com la manca d’ètica en el seu disseny i el seu potencial per desinformar. López de Mántaras defensa que cal una regulació més estricta i una millor educació sobre els riscos i beneficis de la tecnologia intel·ligent per tal de maximitzar el seu potencial per al progrés humà. I es va referir a pel·lícules importants que han tractat el tema de la IA per assenyalar l’enorme distància entre la ciència ficció i la ciència.
Tot seguit de la conferència, el grup de cineclubistes que romandrava a la capital penedesenca van tornar al Cinema Kubrick per gaudir de la projecció del clàssic modern Matrix, que enguany celebra el seu 25è aniversari. El film de les germanes Wachowski connectava perfectament amb el fil conductor de la tarda, la intel·ligència artificial, i tant cineclubistes com públic en general van poder constatar que el film és cinematogràficament vigent 25 anys després però que científicament encara estem molt lluny, però bé, d’això tracta la ciència ficció.
El matí de diumenge el vam dedicar a una ruta turística pel centre històric de la vila, un barri on conviuen el gòtic i el modernisme amb construccions recents com el nou VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.
De la mà del doctor i historiador Daniel Sancho, vam parlar de la Vilafranca dels seus orígens, la importància dels mercats en el seu creixement, el desenvolupament de la ciutat en època medieval, amb destacats palaus gòtics com els que alberguen l’ajuntament i el palau reial, propietat dels reis de la Corona d’Aragó i on va morir Pere III, i la imponent basílica de Santa Maria.
L’agradable passejada ens va conduir fins la Rambla de Nostra Senyora, dècades enrere seu de diferents cinemes com el Majestic, el Casal (on actualment hi ha la Sala Zazie, antiga Sala 2), el Victoria, el Bolet (actualment teatre municipal) i el del Centre Agrícol.
Per finalitzar la visita, vam anar a parar al claustre medieval de l’antic convent de Sant Francesc, una petita joia al bell mig de la vila.
I arribada l’hora de dinar, alguns van apurar per continuar les converses o dinar plegats, i després va ser el moment de dir adeu i fins l’any vinent, on ens trobarem a la ciutat de Granollers.
L'entrada Crònica de la XIX Trobada anual de cineclubs a Vilafranca del Penedès ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El diumenge 12 de maig a les 17.30, celebrarem a l’Auditori AXA, avinguda Diagonal 547 (Centre Comercial l’Illa. Damunt de l’FNAC) l’acte central del nostre centenari.
Hi intervindran sis corals, una d’elles la nostra i el nostre grup de teatre, intercalant amb les mateixes petites intervencions en què explicaran, molt resumidament, la Història de la Societat Coral l´Espiga de les Corts.
L´entrada és gratuïta.
En queden molt poques, que es posaran a disposició del públic al mateix auditori el mateix dia a les 17 hores.
Anunciem el nostre torneig obert de ràpides, en commemoració del centenari de la nostre Entitat.
El torneig tindrà lloc el día 20 d’abril, a les 10h , en el local social de l’Entitat, carrer Joan Gamper, 30 de Barcelona. Es preveu finalitzar sobre les 13:30, i al finalitzar el torneig i fer la entrega de premis, farem un aperitiu.
Aquí tenia les bases, amb toda la informació, per si us animeu a participar!
El reconegut conjunt francès de música antiga Le Capriccio Français, que dirigeix Philippe Le Fèvre, tornarà a celebrar la seva acadèmia d’estiu a Barcelona. Vuit dies de formació dedicada a la música barroca i amb propostes diverses, que compten amb el suport de l’Institut Français i del Moviment Coral Català.
La Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri serà, de nou, la seu d’aquesta acadèmia d’estiu que s’allargarà del 17 al 25 d’agost i que oferirà formació en els àmbits del cant, el cant coral, la direcció de cors. Ho farà amb un equip de professors integrat pel mateix Philippe Le Fèvre i Hélène Dufour, Muriel Ferraro, Maarten Koningsberger i Stefano Intrieri.
Les inscripcions ja estan obertes. Tots els detalls de l’edició d’enguany es poden trobar a la seva pàgina web: https://capricciofrancais.com/academie
The post L’acadèmia d’estiu de Le Capriccio Français torna a Barcelona appeared first on Moviment Coral Català.
Aquest cap de setmana ha arrancat el primer encontre de Setmana Santa del Cor Jove Nacional de Catalunya, una nova cita anual en el calendari d’aquesta formació coral d’alt nivell, que fins ara només es reunia a l’estiu, que permetrà donar més continuïtat al projecte formatiu.
Les sessions de treball es desenvoluparan entre el 23 i el 28 de març a Barcelona, a l’Espai Palau del Palau de la Música Catalana i La Casa dels Entremesos, gràcies a la col·laboració de l’Orfeó Català i la Coral Sant Jordi, i es clourà amb un concert el divendres 29 de març a les 20h al Paranimf de la Universitat de Cervera, en el marc del Festival de Pasqua.
Mireia Barrera, directora titular del CJNC, ha dissenyat un programa, per a aquesta trobada, que farà un recorregut del Noucentisme a la contemporaneïtat de la música coral catalana, partint de Toldrà i arribant fins a Xavier Puig i Bernat Vivancos, passant per grans noms del segle XX: Lamote de Grignon, Mompou, Valls, Montsalvatge i Oltra.
The post EL CJNC celebra la seva primera trobada de Setmana Santa appeared first on Moviment Coral Català.
Benvolguts i benvolgudes,
Ens fa molta il·lusió comunicar-vos que Ana Guillem de Cantimplores Galayo, la Dona amb Vàlua de l’edició 2024, ens va fer un regal espectacular per tots nosaltres.
Dues cantimplores, una quadrada i una rodona on al darrere està la següent inscripció: Amb molta estima i agraïment per deixar-nos formar part de la família trabucaire. Cantimploras Galayo. Març 2024
Recollim aquest testimoni i fem un sincer agraïment a tota la família Galayo.
I com va molt ben dir l’Anna, utilitzarem aquest material pels cursos de formació de novells, per les exposicions que munteu les colles i per si qualsevol altre esdeveniment on es necessiti una cantimplora.
Que vagi sempre per endavant la nostra estima per la família Galayo i tot el bé que ha fet, fa i farà pel món del trabuc i la pólvora!
Nota premsa: 15a Trobada de la Dona Trabucaire
Benvolgudes Colles,
Ahir, 10 de març de 2024, la 15a Trobada de la Dona Trabucaire va omplir de vida i emoció el nucli del poble de Torrelles de Llobregat i el Parc de la Catalunya a Miniatura. Amb la participació de 29 colles trabucaires, aquest esdeveniment es va convertir en una experiència inoblidable, plena de simbolisme.
Imaginem aquesta trobada com una caixa de formatges exquisida, on cada part representa un àmbit d’aquesta espectacular trobada:
1. Món Trabucaire: Un formatge dedicat a la mateixa essència de la Trobada, on l’art de galejar es va convertir en protagonista, mostrant el llegat històric d’aquesta tradició.
2. Cultural (l’Ateneu): Un altre formatge ens transporta a un món de la cultura i la tradició popular, on les expressions artístiques van donar vida a la identitat cultural de Torrelles de Llobregat i on la Coordinadora va aportar el seu ball trabucaire amb 8 parelles de balladors.
3. Ubicació al Parc de la Catalunya a Miniatura: Aquest formatge ens porta a reconèixer la magnífica elecció del lloc, que va proporcionar l’escenari perfecte per a aquesta celebració, envoltada de bellesa i encant… i on vam tenir un bon episodi de la beneïda i esperada pluja.
4. Culinària: En aquest formatge, vam assaborir d’un esmorzar i un dinar excel·lents i servits a taula.
5. Inclusió: En aquest formatge, celebrem la participació i col·laboració de diferents entitats del poble, creant un ambient de diversitat, respecte i unitat. El nostre agraïment a l’Ajuntament de Torrelles, a l’Ateneu, a les diferents entitats que van participar, a Catalunya en Miniatura i a l’empresa de càtering
6. Rumba trabucaire: En Ricard Carcelén jr, ens va regalar a tothom la rumba trabucaire, sent autor i cantant de la mateixa. Ja tenim himne trabucaire, ball trabucaire i ara rumbeta trabucaire que fa que et doni ganes de començar a ballar-la!
7. Agraïment: Un altre formatge s’omple de gratitud cap a tots els implicats en l’organització i el desenvolupament d’aquest esdeveniment únic, on l’esforç i la dedicació es tradueixen en moments inoblidables.
8. Bandera dia de la Dona: Un formatge exquisit pel regal que la Colla dels Carrasquets i Carrasquetes va tenir per la Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la bandera del dia de la Dona, on any rere any ens acompanyarà en un dia tan assenyalat i on les colles amfitriones se l’aniran passant. Aquesta bandera reflecteix l’esperit generós i unitari de la colla amfitriona.
9. Germandat: L’essència de la Trobada es concentra en aquest formatge, on es va compartir companyerisme i el bon ambient es van manifestar entre tots els assistents, creant llaços que perduraran en el temps.
10. Dona amb Vàlua: Finalment, però no menys important, un formatge especial es reserva per expressar un profund agraïment de totes les colles a Ana Guillem Sánchez, la Dona amb Vàlua 2024, una figura que encarna l’essència i el valor de la dona en aquesta trobada tan simbòlica.
En resum, la 15a Trobada de la Dona Trabucaire a Torrelles de Llobregat va ser molt més que un simple esdeveniment; va ser un viatge a través de la cultura i la tradició, deixant una empremta inesborrable al cor de tots els que van tenir el privilegi de participar en aquesta celebració única.
Esperem amb il·lusió la següent edició a Alella d’aquesta emblemàtica Trobada.
Salut i Pólvora!
Som com som, som trabucaires!
Sí, soc dona i soc trabucaire
Amb orgull, Dona, trabucaire i resilient!
La Colla de Torrelles, fem quinze anys d’anar escampant la cultura popular per tot Catalunya amb els nostre trabucs, en aquest temps tot ha evolucionat i canviat a millor i nosaltres ens volem sumar en aquest canvis, per aixo us volem presentar el nou logotip que des de ara ens identificarà com colla, totalment inclusiu i identificat amb el nostre poble dues opcions que en l’antic, no hi eran reflectides, desitgem que us agradi.
Benvolgudes Colles, El passat divendres, 16 de febrer, representants de la Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya ens vam reunir a la Subdelegació del Govern a Barcelona, amb els representants dels diferents organismes vinculats amb la nostra activitat, per mantenir una reunió de treball i alhora fer les presentacions formals del nou equip després que el tinent coronel M. Angel Quesada es traslladés a Madrid. A la reunió hi vam ser presents: La subdelegada del Govern, el director d’Indústria i Energia, personal tècnic d’Autoritzacions de permisos, càrrecs de la guàrdia civil i membres de la Coordinadora. A la mateixa es van comentar temes d’interès, els quals van quedar en fase d’anàlisi i d’estudi per les diferents parts. Som com som, som trabucaires!!!
Benvolgudes Colles, El passat divendres, 16 de febrer, representants de la Federació Coordinadora de Trabucaires de Catalunya ens vam reunir a la Subdelegació del Govern a Barcelona, amb els representants dels diferents organismes vinculats amb la nostra activitat, per mantenir una reunió de treball i alhora fer les presentacions formals del nou equip després que el tinent coronel M. Angel Quesada es traslladés a Madrid. A la reunió hi vam ser presents: La subdelegada del Govern, el director d’Indústria i Energia, personal tècnic d’Autoritzacions de permisos, càrrecs de la guàrdia civil i membres de la Coordinadora. A la mateixa es van comentar temes d’interès, els quals van quedar en fase d’anàlisi i d’estudi per les diferents parts. Som com som, som trabucaires!!!
La Federació de Cors de Clavé ha inaugurat, aquest dissabte passat, els actes de celebració de l’Any Clavé, que se celebrarà al llarg de tot l’any 2024 coincidint amb els 200 anys del naixement i els 150 de la mort del mestre Josep Anselm Clavé.
El concert inaugural va anar a càrrec de les corals La Veu de Voltregà i la Coral Loreley de L’Esquirol, acompanyats per l’Orquestra Simfònica Clavé i les solistes Montserrat Melero i Míriam Baquero. Sota la direcció de Bruno Nájera, president de la federació, van interpretar la cantata “Un cant a la vida” del sabadellenc Xavier Teruel sobre textos de Rosa M. Mestres.
Anna Erra, presidenta del Parlament de Catalunya, va pronunciar el discurs inaugural de l’Any Clavé 2024, en un acte que va comptar amb una destacada presència institucional.
Amb aquest concert, la Federació de Cors de Clavé posa en marxa una programació que s’allargarà tot l’any i que volen que serveixi per reivindicar i promoure la figura de qui va ser impulsor de l’associacionisme cultural a Catalunya i d’un moviment coral que, encara avui, és ben viu. Tota la informació es pot consultar a https://josepanselmclave.cat/bicentenari-clave/.
The post Arrenquen els actes de celebració del Bicentenari Clavé 2024 appeared first on Moviment Coral Català.
Aquest dissabte passat, el Cor Jove Nacional de Catalunya va ser l’encarregat de donar el tret de sortida a la Marató de Cambra del Festival Emergents, que organitza L’Auditori de Barcelona. El CJNC es converteix, així, en un habitual d’aquest festival dedicat a la promoció i difusió dels joves intèrprets.
El concert, de només 40 minuts, recuperava algunes de les obres treballades durant la trobada de l’estiu anterior, i que ja s’havien pogut escoltar a Terrassa, Banyuls de la Marenda i Menorca. Un programa dedicat als poetes i compositors catalans, i en el qual van tenir un protagonisme especial els textos de Vicent Andrés Estellés, de qui enguany se’n commemora el centenari del naixement. Musicats per la compositora Mariona Vila, “Canta l’assassí” i “Cançó de l’home parat al cantó” van cloure el concert.
El Cor Jove Nacional de Catalunya posa el focus, ara, en la seva primera trobada de Setmana Santa, que arrencarà el pròxim 23 de març i que clourà Divendres Sant amb un concert al Paranimf de la Universitat de Cervera, en el marc del Festival de Pasqua. Un concert, de nou, centrat a recuperar i reivindicar la música coral catalana, amb una panoràmica que va des del Noucentisme a la contemporaneïtat.
The post Poetes i compositors catalans, a L’Auditori appeared first on Moviment Coral Català.
