La 18a Mostra de Cinema de Castellar del Vallès tindrà lloc del 20 de febrer a l’1 de març i projectarà 18 pel·lícules
L’edició 2026 del BRAM! té confirmada l’assistència dels directors Jose Mari Goenaga, Judith Colell, Georgina Cisquella, José Antoni Torres i Antonio Manuel Rodríguez Ramos, així com de l’animador Arnau Gòdia
El cineasta castellarenc i Soci d’Honor de la FCC Pere Joan Ventura rebrà un homenatge pòstum en el marc de la 18a Mostra de Cinema de Castellar del Vallès, que enguany tindrà lloc del 20 de febrer a l’1 de març. L’organització del BRAM!, formada pel Club Cinema Castellar Vallès i l’Ajuntament, donarà així un lloc destacat en la 18a edició de la mostra a qui en va ser creador l’any 2009 i que també la va dirigir des d’aquest mateix any i fins a la seva mort, l’estiu passat.
D’una banda, el BRAM! acollirà una exposició que inclourà diversos materials relacionats amb l’extensa trajectòria de Ventura, sempre vinculada a l’activisme social i polític. Precisament, la seva trajectòria de lluita antifranquista i defensa de les llibertats i dels drets socials en el món del cinema li va valdre l’any 2023 la màxima distinció que ofereix el municipi: la Medalla de la Vila. En l’àmbit local, cal destacar que va ser impulsor del moviment cineclubista als anys setanta i recuperador del cineclub l’any 2011, amb la creació del Club Cinema Castellar Vallès, que també va presidir fins que va morir. A més, el seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), també està profundament vinculat al municipi, ja que recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès l’any 1949.
A més de l’exposició, que es podrà visitar tots els dies de la mostra a la Sala Polivalent d’El Mirador, el BRAM! també ha previst un acte per homenatjar Ventura, que serà un dels moments especials d’aquesta edició de la mostra. L’acte, que serà gratuït tot i que requerirà reserva d’entrada al web www.auditoricastellar.cat, tindrà lloc divendres 27 de febrer a l’Auditori Municipal Miquel Pont i inclourà la projecció del documental El efecto Iguazú. Amb aquesta filmació que va dirigir l’any 2002 sobre la protesta que van dur a terme els treballadors de Sintel acampats a la Castellana de Madrid en defensa dels seus drets laborals, Ventura va guanyar el Goya a millor documental, una categoria a la qual també va ser nominat l’any 2005 per la pel·lícula col·lectiva Hay motivo.
Un any més, un BRAM! amb convidats de luxe
Fins al moment, el BRAM! 2026 ja té confirmats sis convidats que vindran a Castellar del Vallès a parlar de les seves pel·lícules. Es tracta, d’una banda, de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, que presentarà la darrera pel·lícula que ha dirigit, Frontera, dimarts 24 de febrer. El film, que està nominat en vuit categories a la pròxima edició dels Premis Gaudí, se situa l’any 1943 per narrar la història d’uns veïns d’un poble fronterer que, en plena Segona Guerra Mundial, arrisquen la vida per ajudar jueus a fugir del nazisme a través dels Pirineus, mentre afloren les ferides encara obertes de la Guerra Civil espanyola.
Una altra de les convidades a la Mostra de Cinema d’enguany serà la directora Georgina Cisquella, directora del documental Dónde vamos a vivir. Mujeres contra el desahucio, que es projectarà dijous 26 de febrer. Cisquella, periodista, guionista i directora, ha consolidat una obra marcada pel compromís social, la mirada crítica i la voluntat de donar veu a col·lectius invisibilitzats. És el cas d’aquesta producció protagonitzada per dones que es podrà veure al BRAM! i que segueix els moviments socials que lluiten pel dret a un habitatge digne i denuncien les greus conseqüències de la crisi hipotecària, l’augment abusiu dels lloguers, el control del mercat per part dels fons voltors i la falta d’habitatge públic.
També està confirmada l’assistència de Jose Mari Goenaga, codirector, juntament amb Aitor Arregi, de l’aclamat film Maspalomas, que suma, entre d’altres, premis al Festival de Sant Sebastià, als Premis Forqué i als Premis Feroz, a més de nou nominacions als Goya. La pel·lícula, que es projectarà dijous 26 de febrer, segueix un home de 76 anys obertament gai que vivia amb llibertat a Maspalomas, però que després d’un accident torna a Sant Sebastià i entra en una residència, on es veu obligat a ocultar la seva sexualitat. Goenaga, una de les potes de la productora Moriarti (formada també per Aitor Arregi i Jon Garaño), artífex de pel·lícules com Marco, La trinchera infinita o Handia, vindrà per segona vegada al BRAM!, on ja va presentar el film Loreak l’any 2015.
A més, el BRAM! també comptarà amb els directors del film Lorca en La Habana, José Antonio Torres i Antonio Manuel Rodríguez Ramos. Ambdós tenen una trajectòria cinematogràfica especialitzada en documentals i signen aquesta proposta que ficciona el viatge de l’escriptor Federico García Lorca a l’interior de Cuba l’any 1930. Una road movie a la recerca de les petjades de Lorca a Cuba, però també de Cuba a Lorca. La proposta es podrà veure dissabte 28 de febrer, i arriba al BRAM! amb la col·laboració de l’empresa castellarenca Gapsa, que ha patrocinat la pel·lícula.
Finalment, la darrera assistència confirmada fins al moment a la Mostra de Cinema 2026 és la d’Arnau Gòdia, animador de la pel·lícula del BRAM! Infantil d’enguany, L’Olívia i el terratrèmol invisible, que s’ha programat diumenge 1 de març. Gòdia treballa professionalment com a animador stop-motion des de l’any 2018, i ha participat en diferents projectes de llargmetratge, curtmetratge, publicitat i sèries de televisió. A més, ha dirigit projectes d’animació i també es dedica a la docència. L’Olívia i el terratrèmol invisible, el primer llargmetratge stop-motion català, suma diverses nominacions a premis com els Goya, els Premis del Cinema Europeu, el Festival de Valladolid – Seminci o els Premis Gaudí.
L’aposta pel cinema social, tret distintiu del BRAM!
A banda de per l’atractiu dels seus convidats, el BRAM! es continua distingint en aquesta edició per l’aposta per films amb nominacions i premis en diversos festivals i de temàtica social, tal com es pot desprendre les pel·lícules seleccionades que s’han comentat fins ara. Aquesta és la llista completa de projeccions del BRAM! 2026:
Balandrau, vent salvatge (Catalunya, 2026, dir. Fernando Trullols, 119 min). Inauguració del BRAM! 2026
Belén (Argentina, 2025, dir. Dolores Fonzi, 105 min)
El agente secreto(Brasil, 2025, dir. Kleber Mendonça Filho, 158 min)
Un simple accidente (Iran, 2025, dir. Jafar Panahi, 105 min). Sessió vermut
La chica zurda (Taiwan, 2025, dir. Shih-Ching Tsou, 108 min)
Valor sentimental (Noruega, 2025, dir. Joachim Trier, 135 min)
Frontera (Catalunya, 2025, dir. Judith Colell, 101 min)
Turno de guardia (Suïssa, 2025, dir. Petra Biondina Volpe, 92 min)
La voz de Hind (Tunísia, 2025, dir. Kaouther Ben Hania, 89 min)
Dónde vamos a vivir. Mujeres contra el deshaucio (Espanya, 2025, dir. Georgina Cisquella, 61 min)
Maspalomas (Espanya, 2025, dir. Jose Mari Goenaga, Aitor Arregi, 115 min)
El pastís del president (Irak, 2025, dir. Hasan Hadi, 105 min)
El efecto Iguazú (Catalunya, 2003, dir. Pere Joan Ventura, 90 min)
Lorca en La Habana (Espanya, 2025, dir. José Antonio Torres, Antonio Manuel Rodríguez Ramos, 78 min)
Bugonia (Irlanda, 2025, Yorgos Lanthimos, 118 min)
L’Olívia i el terratrèmol invisible (Catalunya, 2025, dir. Irene Iborra, 71 min)
Los domingos (Espanya, 2025, dir. Alauda Ruiz de Azúa, 110 min)
El último vikingo (Dinamarca, 2025, dir. Anders Thomas Jensen, 116 min)
En total, són 18 pel·lícules que sumen 20 nominacions als Oscar, 26 nominacions als premis Goya, 11 nominacions als Premis Gaudí, 7 premis del Cinema Europeu, la Palma d’Or de Canes, a més de diverses nominacions i premis en altres festivals i premis internacionals.
D’altra banda, cal remarcar que un 44% de les pel·lícules de la secció oficial són dirigides per dones.
Activitats complementàries
Com en edicions anteriors, el BRAM! ofereix diferents activitats complementàries. D’una banda, diumenge 22 de febrer, a les 9.30 hores, tindrà lloc una ruta guiada del cicle “Un Tomb per la Història” del Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història, que portarà els assistents a fer un itinerari per les antigues sales de cinema de Castellar del Vallès. Per assistir-hi, caldrà inscriure’s al web www.centreestudiscastellar.cat.
D’altra banda, la xerrada de L’Aula d’Extensió Universitària del dimarts que cau dins la mostra (24 de febrer, 18 h) girarà un any més entorn del cinema. En aquesta ocasió la impartirà Judith Colell, directora de cinema i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (que assistirà a la projecció del seu darrer film, Frontera, després de la xerrada) i porta per títol “L’evolució del cinema en català dels darrers anys: passat i futur”. La proposta analitzarà l’expansió del cinema de producció catalana en català dels últims anys, que ha generat una identitat audiovisual catalana sòlida, que connecta emocions locals amb sensibilitats universals i que equilibra amb èxit la qualitat artística i la rendibilitat comercial.
A més, el Col·lectiu Aspàsia ha organitzat dues activitats: dilluns 23 de febrer a les 19 h tindrà lloc per segon any consecutiu una sessió especial de trivial a Cal Calissó que posarà a prova els coneixements dels assistents en matèria de cinema amb perspectiva de gènere i LGTBIQA+. També a Cal Calissó han programat una tertúlia especial de balanç del BRAM!, que tindrà lloc dimecres 4 de març a les 19 hores.
Cal destacar que la 18a edició de la Mostra de Cinema de Castellar tornarà a oferir el BRAM! Gastronòmic, una proposta que arriba amb la col·laboració de Comerç Castellar. L’entitat difondrà ben aviat una llista de bars i restaurants que obriran durant els dies de BRAM! i que tindran a disposició dels clients ofertes gastronòmiques específiques.
Finalment, també cal fer esment de l’aposta un any més per apropar el cinema a les escoles a través del BRAM! Escolar, una iniciativa conjunta de la Guia Didàctica de l’Ajuntament i del Club Cinema Castellar. El 13è BRAM! Escolar va començar el 12 de gener i finalitzarà el 19 de febrer. En aquesta edició hi participaran poc més de 3.000 alumnes d’I3 a 2n de Batxillerat i de l’Institut de Jardineria i Agricultura Les Garberes. Per segona vegada hi participarà també l’escola Josep Gras de Sant Llorenç Savall. En aquesta edició també s’han inclòs projeccions que formen part del projecte educatiu del Cicle Gaudí, que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català, i del catàleg de la Filmoxarxa, que proposa la Filmoteca de Catalunya.
Premis
Com cada any, el públic podrà votar les pel·lícules del BRAM! i entrar així al sorteig de 10 saquets de mongetes del ganxet, producte típic de la masia de Can Casamada amb denominació d’origen. El director i la productora de la pel·lícula guanyadora s’enduran un sac de mongetes del ganxet, guardó de la Mostra.
D’altra banda, aquesta edició tornarà a concedir el premi del Jurat Jove, que estarà integrat per membre dels col·lectiu Castellar Z.
A més, per segon any consecutiu, el Col·lectiu Aspàsia farà una valoració de les pel·lícules en funció de la presència de personatges femenins i LGTBIQ+, la diversitat, el compliment del test de Bechdel i la perspectiva de gènere en general.
Venda d’abonaments i entrades
El web www.auditoricastellar.cat obrirà divendres, 30 de gener, a les 10 del matí, la venda d’abonaments al BRAM! 2026, que es podran comprar, fins a exhaurir existències, a un preu de 30 € (25 € en el cas dels socis del Club Cinema Castellar Vallès). L’abonament permetrà l’accés a un total de 15 sessions cinematogràfiques (totes a excepció de la inauguració, el BRAM! Infantil i l’homenatge a Pere Joan Ventura). El mateix dia es posaran també a la venda les entrades individuals per a la inauguració del BRAM!, divendres 20 de febrer, amb la pel·lícula Balandrau i un convidat encara per confirmar. L’entrada tindrà un preu de 5 €.
D’altra banda, les entrades individuals a les sessions de la mostra es posaran a la venda divendres 6 de febrer, també al web de l’Auditori. En aquest cas, el preu també serà de 5 €, excepte en el cas de l’homenatge a Pere Joan Ventura, que serà gratuït, tot i que serà necessari adquirir entrada a través de la web de l’Auditori.
Les entrades i els abonaments també es podran adquirir, si no s’han exhaurit, a la taquilla de l’Auditori des de 30 minuts abans de l’inici de cada sessió.
El cartell
També s’ha donat a conèixer el cartell promocional de la 18a edició del BRAM!, que com és habitual és obra del cap d’imatge i disseny de l’Ajuntament, Carles Martínez Calveras. En aquesta ocasió, el cartell és també un homenatge a qui va ser impulsor del BRAM! i director de la mostra, Pere Joan Ventura.
L'entrada El Club Cinema Castellar del Vallès organitza el BRAM ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El cineclubisme és molt més que una pantalla: és un espai de trobada, d’emocions compartides i de descobriments. Al Cineclub Terra Alta de Bot el seu vídeo projector ha arribat al final de la seva vida útil, i necessiten ajuda per poder-ne adquirir un de nou.
Podeu col·laborar en aquest enllaç
L'entrada Cineclub Terra Alta de Bot enceta un Verkami per aconseguir un nou projector ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Soc en Gerard Armengol, vicepresident del Cineclub Sabadell i membre de la junta de la Federació Catalana de Cineclubs. El passat mes de novembre es va dur a terme la 32a edició de L’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona i vaig tenir el plaer de formar part del jurat del festival. Juntament amb la Meritxell Soler i en Konrad Domaszewski, vam integrar el jurat del Premi Don Quixot de Llargmetratge Internacional de la Secció Oficial. Aquest és el premi de la Federació Internacional de cineclubs i que organitza la FCC.
A continuació, comentaré la meva experiència i les pel·lícules més destacades.
Anteriorment, he participat en altres festivals, però cap de la magnitud de L’Alternativa. Des que se’m va presentar l’oportunitat de participar-hi, ho vaig rebre amb molta il·lusió i conscient que valorar els films seria tot un repte per l’altíssima qualitat de les propostes de la Secció Oficial. Aquesta edició, la selecció dels 10 llargmetratges internacionals a competició ha estat una equilibrada combinació de ficció i assaig amb una gran presència de reivindicacions socials i culturals. La majoria de les pel·lícules han posat èmfasi en temes com els drets humans i el medi ambient.
Uns dies abans de l’inici del festival, tots els jurats ens vam reunir per conèixer-nos i que en José Antonio Delgado, coordinador dels jurats, ens expliqués el funcionament. Durant el transcurs del festival, ens vam sentir molt ben acollits i atesos pel José Antonio i tot l’equip de L’Alternativa. Van estar constantment pendents de nosaltres i de si necessitàvem qualsevol cosa.
Les pel·lícules que em van agradar més són: Monólogo Colectivo (Jessica Sarah Rinland), per la bellesa de les imatges dels animals rodades en 35 mm i la reflexió sobre la dualitat moral a la qual estan sotmesos els treballadors dels zoològics; Short Summer (Nastia Korkia), per la delicada manera de retratar com es viu una guerra des de la perspectiva dels infants i les conseqüències que aquests conflictes tenen en la vida quotidiana; L’Ancre (Jen Debauche), per la forma de tractar un aspecte tan present en la societat actual com és la salut mental, a través d’imatges quasi oníriques que transmeten les emocions i els pensaments dels personatges; i Cobre (Nicolás Pereda), per la complexitat narrativa i l’equilibri entre realisme, tocs d’absurd i crítica social envers la violència de la societat mexicana i l’explotació dels recursos naturals.
La nit anterior a l’entrega de premis, vam celebrar el sopar de deliberació. Cada grup es va ajuntar en una taula per consensuar quina seria la pel·lícula guanyadora de cada premi. Personalment, va ser el moment que més vaig gaudir, perquè vam poder posar en perspectiva tots els films que havíem vist i comentar-los. Tot i que va ser difícil valorar i escollir-ne un, va ser un debat profund i dinàmic. Finalment, vam decidir entregar el Premi Don Quixot a L’Ancre i concedir una menció especial a Cobre. L’entrega de premis, que va tenir lloc al fantàstic Hall del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va ser emocionant i amena. Primer es van entregar els premis de Cinema Pendent de L’Alternativa Pro i a continuació els de la Secció Oficial.
En conclusió, formar part del jurat de L’Alternativa ha estat una experiència molt enriquidora personalment. La selecció de films ha sigut encertada i la bona organització del festival ha facilitat el gaudi del seu visionat. És viure les pel·lícules des d’una nova òptica, envoltat de persones que comparteixen l’amor i la passió pel cinema.
Gerard Armengol, Cineclub Sabadell
L'entrada Crònica L’Alternativa 2025 per Gerard Armengol del Cineclub Sabadell ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Des de la Federació Catalana de Cineclubs us fem arribar una proposta que ens ha traslladat la productora Plano Katharsis, per si pot ser del vostre interès per a la programació del vostre cineclub.
Es tracta del documental Lorca en La Habana, que recupera una etapa poc coneguda però fonamental en la trajectòria vital i creativa de Federico García Lorca: la seva estada a Cuba l’any 1930 i la profunda empremta que l’illa va deixar en la seva obra. Enguany es recorden els 100 anys del seu assassinat.
Condicions de projecció pels cineclubs:
Molt bones condicions econòmiques. Poseu-vos en contacte amb olga@federaciocatalanacineclubs.cat
Format de projecció: arxiu .mov
Fitxa tècnica:
Títol: Lorca en La Habana. Direcció i guió: Antonio Manuel i José Antonio Torres. Productora: Plano Katharsis. Any: 2024. Durada: 87 minuts. Gènere: Documental històric ficcionat. Format: 16:9 · Rodat en 4K
Materials:
Per facilitar la difusió i la programació, es posen a disposició dels cineclubs, mitjançant una carpeta de Drive, els següents materials: Cartell oficial, Fotogrames del documental, Material informatiu
Materials disponibles a:
https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1p5CcF1KlFiYIj3hh6ZoBr9DAQS_6oMUl
Sinopsi breu:
El documental mostra l’estada de Federico García Lorca a Cuba entre març i juny de 1930, un període d’intensa vivència personal i artística. A través d’entrevistes a experts cubans, recreacions teatrals, material d’arxiu i música, la pel·lícula explora la relació profunda entre Lorca i l’illa, i com aquesta experiència va marcar definitivament el poeta.
La productora ofereix també la possibilitat d’una videocàpsula de presentació dels directors, d’uns 3–4 minuts de durada, pensada per projectar-se abans de la pel·lícula com a introducció a la sessió.
Cal destacar que Lorca en La Habana va ser preestrenada el passat mes d’octubre al Cineclub Sabadell, que va omplir la sala principal del Cine Imperial i va tenir una molt bona acollida per part del públic.
Contacteu amb la nostra oficina!! olga@federaciocatalanacineclubs.cat
L'entrada Centenari de l’assassinat de Federico García Lorca. “Lorca en la Habana” ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Celia Rico és guionista i directora de cinema llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Teoria de la literatura i literatura comparada. El seu curtmetratge “Luisa no está en casa” va participar a La Biennale di Venezia el 2012. El 2018 va estrenar la seva òpera prima “Viaje al cuarto de una madre” al Festival de Cinema de Sant Sebastià, on va obtenir la Menció Especial del Jurat (New Directors) i el Premi de la Joventut. La pel·lícula va ser guardonada amb el premi a Millor Guió als Premis Gaudí i nominada als Premis Goya i als Premis Platino. Per a públic infantil ha creat la sèrie d’animació “Mironins” i ha publicat el llibre il·lustrat “Celia se aburre” (Premi Boolino 2017). El seu segon llargmetratge, “Los pequeños amores”, es va estrenar al Festival de Màlaga (2024), on va obtenir el Premi Especial del Jurat i el de Millor Actriu de Repartiment. El 2025 va estrenar, també al Festival de Màlaga, el seu tercer llargmetratge, “La buena letra”, una adaptació de la novel·la homònima de Rafael Chirbes, que va obtenir la menció especial a la direcció i, recentment, ha estat nominada als Premis Goya i Gaudí (2026) en la categoria de millor guió adaptat.
Podreu seguir la conversa i participar amb les vostres preguntes i comentaris:
L'entrada Xerrades cineclubistes online. Cicle “L’escriptura per a cinema” amb Celia Rico ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista a la MACCA organitzada pel Cineclub Vuitimig de Cassà de la Selva i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català. El cineclub us vol convidar a venir a Cassà de la Selva el diumenge 8 de febrer a fer de jurat del Correcurts de la MACCA, la Mostra d´Animació i Curtmetratges de Cassà.
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el diumenge 8 de febrer a Cassà de la Selva. La convocatòria és a les 11 hores, al Centre Recreatiu, per fer el visionat dels curtmetratges i la deliberació del jurat. A continuació es fa un dinar en el mateix Centre Recreatiu.
La projecció dels curts i el lliurament de premis és a les 18:00. No és imprescindible la presència del jurat tot i que seria d’agrair.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 250€, que assumeix la Federació i el cineclub.
Esperem les vostres candidatures abans del proper dilluns 26 de gener.
L'entrada Convocatòria per ser jurat Miquel Porter a la MACCA 2026 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El 31 de desembre ens deixava un històric del Cineclub Sabadell, en Francesc Blanquer Carreter. Va ser un dels refundadors del cineclub. Pau a la seva ànima. Fa 6 anys ens donava aquestub Sauuua entrevista en la que ens explicava els inicis del cineclub a Sabadell. La podeu veure a continuació
L'entrada Ens ha deixat en Francesc Blanquer Carreter del Cineclub Sabadell ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El cineclubisme és molt present al REC Tarragona ja que un jurat específic atorga un premi. El jurat enguany va estar conformat per: Pepe Alfaro del Cineclub Chaplin de Cuenca, David Garrido del Cinefórum Mérida i Jordi Sardiñas del Cineclub Miramar de Salou.
El premi va ser per:
Lemonade Blessing, per l’habilitat i la frescor amb què transmet a l’espectador la aparent impossibilitat d’un adolescent per conciliar l’observança de les estrictes normes de l’església catòlica amb el seu impuls sexual natural, resultant en una comèdia incisiva i intel·ligent que explora també el drama del jove en intentar satisfer les expectatives de tots els qui l’envolten. És un relat àgil, amb una posada en escena coherent i que flueix amb naturalitat, deixant espai per a la reflexió, fins i tot per a l’esgarrifança, i que construeix una mirada social i irònica sobre la religió sense renunciar a l’emoció. En resum, una proposta honesta, profunda i no exempta de risc.
També es va donar una menció a Les Baronnes, per ser una obra de gran sensibilitat i força narrativa, un veritable cant a la vitalitat i a la llibertat personal, que planteja una rebel·lió lluminosa contra el pas del temps a través d’un grup de dones que decideixen retrobar-se amb elles mateixes i reivindicar el seu lloc al món; destaca per la seva mirada coral, l’acurat treball dels personatges femenins i la seva capacitat per retratar la sororitat i el pas del temps amb sensibilitat i una autèntica força cinematogràfica.
L'entrada “Lemonade blessing” premi del jurat cineclubista al REC Tarragona ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat del premi Don Quijote a la L’Alternativa, Festival de Cine Independiente de Barcelona ha estat per “L’ancre” de Jean Debauche i menció especial per “Cobre” del mexicà Nicolás Pereda. Organitza la FCC i la Federació Internacional de Cineclubs.
L'entrada Premi Quijote del cineclubisme global a l’Alternativa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat d’enguany està format per: Julio Lamaña, de Barcelona Espai de Cinema; Joan Marc Montiel, del Cineclub Montbui; i Xènia Vilamala, del Cineclub Vic.
L'entrada Jurat Premi Miquel Porter al Festival Julius del Cineclub Vic ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La Federació Catalana de cineclubs organitza conjuntament amb la Federació Internacional de Cineclubs el Premi Quijote. El jurat serà el següent:
Meritxell Soler i Gonzàlez (La Garriga) és llicenciada en Belles Arts (UB) i en Cinema (Escuela de Cine Eliseo Subiela, Argentina). Ha estat directora i guionista de curts i documentals en coproducció amb TV3, ICEC, INCAA o Ibermedia, com ara Travelling i Cinema a la fi, projectats a nombrosos festivals nacionals i internacionals. A l’Argentina va crear Travelling Films per donar identitat al seu cinema: personal, autoral i entès com a viatge i pensament visual. Actualment prepara la seva òpera prima de ficció, En blanc.
Gerard Armengol és un apassionat de la difusió cinematogràfica i vicepresident del Cineclub Sabadell, entitat amb una programació estable dedicada a la promoció de la cultura audiovisual local. A més, com a membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Cineclubs participa activament en la Setmana del Cineclubisme Català a la Filmoteca de Catalunya, que enguany ha celebrat la seva 12a edició.
Konrad Domaszewski és un director, actor i guionista polonès. Va estudiar Dret a la Universitat de Varsòvia, Cinema a la Universitat Jagellònica i Interpretació a la Sanford Meisner. És fundador del col·lectiu de cine astes independents Sashimodo Pictures i creador del Faktor Berli?ski Film Discussio n Club (DKF). Va treballar com a ajudant de direcció a la pel·lícula Ciacho (2010), de Patryk Vega, i va ser guardonat com a director i actor de Sashimodo Pictures als 48 Hour Film Project de Varsòvia, Katowice i Wroclaw.
L'entrada Jurat cineclubista a L’Alternativa 2025. Premi Don Quijote ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L’acte, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català, el Club Cinema Castellar del Vallès i la Filmoteca de Catalunya, va obrir el programa d’activitats dels 50 anys de la recuperació dels drets i les llibertats a Castellar del Vallès. Va ser una reivindicació d’ aquesta cooperativa sorgida del moviment cineclubista, que en plena dictadura va construir una xarxa de distribució cinematogràfica paral·lela als circuits oficials, fent circular films censurats o prohibits, sovint des de la clandestinitat.
L’acte va incloure el lliurament d’un guardó honorífic als fundadors de La Central del Curt, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom, en reconeixement a la seva tasca clau com a impulsors d’aquesta iniciativa.
També és va celebrar una taula rodona amb la participació dels homenatjats i de Juan Manuel García Ferrer, membre històric de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub d’Enginyers de Barcelona, moderada pel cineasta Jordi Vidal Amorós, actual responsable del dipòsit del fons Portabella a la Filmoteca de Catalunya i membre de la Comissió de Memòria de l’Acadèmia.
Es van projectar una selecció de peces del catàleg històric de La Central del Curt, recuperades i digitalitzades per la Filmoteca de Catalunya. Els films escollits —Muntanya (1970), Un libro es un arma (1975), Manifestacions a Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976 i Todos o ninguno (1976)— reflecteixen les principals línies de treball de la cooperativa: l’activisme cultural, la denúncia política i la lluita per la memòria.
A continuació recollim la crònica de Juan Manuel García Ferrer que va redactar per les seves xarxes socials;
“Tendría que decir alguna cosa del acto de ayer en Castellar del Vallés. La Academia del cine y la Federación Catalana de Cineclubs homenajeaban a la Central del Curt, la distribuidora a-legal de la Transición (1974-1982) que dio a conocer por toda la Península todo aquel cine que no podía verse por los canales legales, y lo hacía en la figura de sus fundadores Martí Rom y Martí Valls.
Los acompañé a ambos en el trayecto hasta allí y, a la pregunta, casi retórica, que hizo uno de ellos, de si alguien iba a desplazarse hasta el auditorio donde tienen sus sesiones el Bram! y el Club Cinema Castellar y oírles, sólo pude responderle que tranquilo, que yo les escucharía muy atentamente.
Pues bien. Llegada la hora, el auditorio presentaba un aspecto impresionante, muy lleno, de un público, mitad de Castellar y otra mitad venido de más lejos, que siguió con curiosidad y atención lo que los homenajeados pormenorizaron tanto (y aún dejaron mucha cosa en el tintero), que la proyección de las cuatro piezas programadas por la Academia empezaron -y por tanto acabaron- muy tarde.
Martí Rom ha sostenido siempre, con modestia y buen criterio, que si pudieron montar y hacer funcionar con tanta eficacia una distribuidora clandestina como fue la Central del Curt, que tanto hacía circular la entonces “inexistente” “Viridiana” de Luis Buñuel, la -como me recordaban el otro día- “Granada, mi Granada” de Roman Karmen, las películas de Llorenç Soler, de Antoni Padrós y tantas otras, incluidas las realizadas -anónimamente, como todo- por ellos con el nombre de la Cooperativa de Cinema Alternativo, fue sencillamente porque se afanaron todos en dar lo mejor de sí mismos, sí, pero también porque quienes debían vigilar que no tuvieran lugar cosas de esas estaban mucho más preocupados en cosas más importantes, y ésta era una de las que menos les quitaba el sueño.
En el estrado, a preguntas de Jordi Vilá, de la Academia, fueron contestando, con afán didáctico para las nuevas generaciones, cómo, desde su actividad previa en los cine-clubs Ingenieros e Informe 35, conocieron a los cineastas que luego distribuyeron y, ya puestos a la tarea, con medios precarios (el almacén de partida de las bobinas que tenían que distribuir era la casa familiar de Joan Martí Valls), buena voluntad de ellos y de los que contrataban las películas, consiguieron proezas de organización de circuitos, en los que un cine-club o un centro que pasaba una película se la enviaba al siguiente, y éste al siguiente, y nunca falló ni una sesión.
Ni que decir tiene que la mayoría de las películas servían básicamente para el coloquio que sobre lo que ellas suscitaban se desarrollaba después, en una época en que todo bullía, con la esperanza de un futuro, ya apartado y olvidado el franquismo, socialmente mucho mejor.
En este sentido, tras la visión posterior ayer de “Montaña” (una de las películas clandestinas de “El Volti”, sobre la reunión de intelectuales en Montserrat de 1970, en protesta por el juicio de Burgos), “Un libro es un arma” (sobre los atentados ultras a librerías, realizada por la Cooperativa de Cinema Alternatiu -Josep Miquel Martí Rom-), “Manifestacions a Barcelona 1 i 8 de febrer de 1976” (del Grup de producció, en el que estaba el cineasta nacido y que vivía en Castellar del Vallés Pere Joan Ventura, también homenajeado en la sesión) y “O todos o ninguno” (del Colectivo de Cine de Clase, sobre la huelga de la Forsa), sólo con ver los temas que trataban, podía uno sacar una idea del tipo de coloquios que podían llegar a fomentar.
Martí Rom explicó al final de su intervención que la experiencia de la Central del Curt se acabó básicamente por dos motivos. Uno fue que el material de 16mm, con la primera aparición del vídeo, fue dejándose de fabricar y correspondientemente más caro, y otra que ya con el sistema de partidos y las elecciones restauradas y en funcionamiento, los ayuntamientos y otras instituciones políticas fueron cooptando a los activistas de las asociaciones de vecinos y similares, y también a los que, voluntariamente, se esforzaban en organizaciones como los cine clubs. Joan Martí remató mostrando a su vez su perplejidad, ante la sonrisa del auditorio, al explicar que el último año, las cosas políticamente muy cambiadas, decidieron legalizarse y constituirse en cooperativa. Con lo bien que habían funcionado en la ilegalidad, a la que se legalizaron (pagando a un notario las poco más de 2.000 pesetas que tenían en la caja), la Central del Curt ya dejó de ir bien.
Tras la proyección, los propios representantes de la Central del Curt bajaban los ojos algo avergonzados del palizón a que se había sometido al público asistente, especialmente con la última, más larga que las anteriores y que por su colocación acabó bien tarde, así como por sus defectos de realización, que no importaban tanto a sus autores -Mariano Lisa y, sobre todo, Helena Lumbreras- como el sacar a la fuerza obrera en bruto de protagonistas.
Esta misma película, y esto son reflexiones que compartí con bastantes a su finalización, vista hoy, supone en quienes la contemplen una amargura grande, por en qué ha devenido todo el fervor que trasmitía, esa idea de un futuro con una clase obrera victoriosa en una sociedad más justa. Joaquín Jordá, más sabio, cuando realizó su “Numax presenta”, una película sobre la ocupación por sus obreros de una fábrica, supo acabarla con el baile de todos los participantes -cineastas y huelguistas- en el film. Ellos, y sobre todo Jordá, sabían que no había nada que hacer, que la cosa estaba perdida y bien perdida.
(Quien quiera saber más detalles sobre la Central del Curt puede acudir a este enlace: https://martirom.cat/08-central-del-curt-cooperativa-cinema-alternatiu/
L'entrada Homenatge a la Central del Curt, distribuïdora de cinema alternatiu i antifranquista ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La guanyadora del Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors el dia 7 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya.
Segundo premio, dirigida per l’Isaki Lacuesta i el Pol Rodríguez, va ser la candidata oficial d’Espanya als Oscar a Millor Pel·lícula Internacional d’aquest any. El film se centra en l’evolució de la banda, Los Planetas, icona del rock indie dels noranta, des d’una perspectiva més mítica que factual. Amb uns narradors molt sui generis i un relat fragmentari, la pel·lícula transforma les cançons de la banda en una biografia col·lectiva.
El conflicte intern del grup —drogues, egos, ruptures i el comiat de la baixista May— es combina amb l’ascens musical i la creació del disc Una semana en el motor de un autobús. La posada en escena de Takuro Takeuchi aporta un to brut i vibrant entre Granada i Nova York.
La forma fílmica capta l’esperit contradictori, intens i llegendari de Los Planetas, alhora que planteja nous reptes als espectadors. Segundo premio és una obra arriscada que celebra la grandesa i les ombres d’un grup llegendari.
L'entrada “Segundo premio”, premi Nunes a la millor pel·lícula catalana ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Preàmbul
El moviment cineclubista s’ha caracteritzat sempre per la defensa dels valors de la cultura de la pau i dels drets humans. Ja el 1987, la Carta de Tabor sobre els drets del públic afirmava que “el dret a l’art, a l’enriquiment cultural i a la capacitat de comunicació —font de tota mutació cultural i social— és un dret inalienable, i la garantia d’una veritable comprensió entre els pobles, l’única via per evitar les guerres”.
Des d’aquest llegat, la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) alça la veu.
Situació del poble palestí
La situació d’injustícia i repressió que pateix el poble palestí s’arrossega des de la Nakba de 1948 i s’ha agreujat amb els nombrosos incompliments de les resolucions de les Nacions Unides i la manca de garanties jurídiques. El resultat és una vulneració sistemàtica dels drets humans que avui arriba a una fase de violència i destrucció sense precedents.
El poble palestí continua sent assetjat per una ofensiva d’una crueltat inacceptable: denunciem l’actual operació de caràcter genocida perpetrada pel Govern d’Israel contra la població civil de Gaza i condemnem la destrucció sistemàtica d’infraestructures essencials, incloent-hi hospitals i escoles, així com l’impediment de l’arribada d’ajuda humanitària, que ha provocat fam i una mortalitat massives.
Segons xifres oficials, més de 63.000 persones han mort a causa de la guerra a Gaza, entre les quals hi ha milers d’infants, treballadors sanitaris, personal de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina, acadèmics i periodistes.
Alhora, denunciem el patiment continuat de la població palestina de Cisjordània, objecte d’incursions militars i agressions de colons, que agreugen la vulneració dels drets humans i la impunitat.
Avui, la població palestina és víctima de crims de guerra i d’una crisi humanitària d’una magnitud brutal, comesos davant la mirada còmplice d’organismes internacionals i d’estats que callen.
Llibertat d’informació i periodisme
Considerem igualment greu i intolerable l’assassinat de periodistes i treballadors de mitjans de comunicació, que posa en perill el dret fonamental a la llibertat d’informació i intenta silenciar la veu dels qui expliquen al món què passa a Gaza i Cisjordània.
Atacar la premsa és atacar la possibilitat que la ciutadania internacional conegui el fets. És, per tant, un crim contra la democràcia i els drets humans universals. També denunciem la prohibició que impedeix als professionals accedir lliurement als territoris ocupats per exercir la seva feina.
Compromís des del cineclubisme
Des del sector cultural, cineclubista i associacionista, reafirmem el nostre suport al cinema palestí i a tots els cineastes que, malgrat una realitat tan dura, documenten i reflecteixen el que viu el seu poble.
A Catalunya, un exemple d’aquest treball es pot veure cada any a la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, organitzada per l’ONG Sodepau, col·laboradora habitual de la FCC.
El cinema és memòria, testimoni i eina de transformació; defensar-lo és defensar la vida i la dignitat. Des del cineclubisme ens comprometem a no difondre discursos d’odi, a promoure els valors de la cultura de la pau i la defensa dels drets humans a través de les nostres programacions, alhora que ens proposem donar a conèixer el cinema palestí i promoure la difusió de totes aquelles produccions i iniciatives que denunciïn la situació d’aquest poble.
Demandes
En coherència amb els principis de la cultura de la pau i del dret internacional humanitari, exigim:
1. L’alto el foc permanent a tota la zona, amb la fi immediata dels bombardejos i l’assetjament a la població palestina, i la retirada de l’exèrcit israelià de les franges de Gaza i Cisjordània.
2. El respecte estricte del dret internacional humanitari i protecció efectiva de la població civil, el personal sanitari, els periodistes, el personal humanitari i les infraestructures essencials.
3. L’obertura total i sostinguda de tots els passos fronterers per garantir l’entrada massiva d’ajuda humanitària, assegurar subministraments bàsics (aigua, aliments, medicaments, energia) i facilitar evacuacions mèdiques i la protecció de les persones vulnerables.
4. La fi del comerç d’armes amb Israel i de tota cooperació militar i de seguretat que pugui contribuir a la violació de drets humans, posant punt final a les relacions armamentístiques que el Govern espanyol i els governs europeus mantenen amb Israel.
5. El reconeixement del dret del poble palestí a crear el seu propi Estat, en el marc d’una solució de dos estats que garanteixi una pau justa i duradora, posant fi a l’ocupació il·legal dels territoris palestins i assegurant el respecte mutu entre els pobles.
6. La igualtat de drets per a tota la ciutadania d’Israel, independentment de la seva religió o origen.
7. La finalització de les detencions il·legals i sense garanties jurídiques per part de l’Estat d’Israel i la investigació i l’enjudiciament dels crims comesos a Palestina.
8. El respecte al dret de la població d’arreu del món a manifestar-se pacíficament i a expressar la seva opinió lliurement.
Reivindiquem la defensa de la vida i el respecte als drets humans, convençuts que el cinema ens ha ensenyat que comprendre l’altre és el primer pas per transformar la realitat. Avui, des de la cultura, diem prou i exigim accions concretes que posin fi al patiment del poble palestí i obrin el camí cap a una pau justa i duradora.
Crida a l’adhesió
Animem els cineclubs a adherir-se a aquest manifest enviant un correu electrònic a fcc@federaciocatalanadecineclubs.cat, amb el nom de l’entitat i les dades de contacte.
Signen el manifest:
Federació Catalana de Cineclubs
Cineclub Utopia de Sant Just Desvern
Cineclub Geganters de Tavertet
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona
Club Cinema Castellar del Vallès
Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda
Cinemaclub 39 escalons de Manacor
Cineclub Associació Cultural de Granollers
Cineclub Bigues i Riells
Cineclub Sabadell
Cineclub Akira de Sant Pol de Mar
Cineclub ACTE Cambrils
Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes
Cineclub Sant Esteve de Palautordera
Cineclub Vic
Cineclub La Garriga
Cineclub Adler de Lloret de Mar
Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca
Cineclub Manresa
Cineclub Espai de cinema Sant Jaume de Premià de Dalt
Cineclub Diòptria de Figueres
Cineclub Vilafranca
Cineclub de les Valls d’Andorra
L'entrada Manifest de la Federació Catalana de Cineclubs per la defensa dels drets humans i la fi del genocidi contra el poble palestí ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
Visuals és un projecte que es va iniciar l’any 2008. En aquell moment, l’Ajuntament de Manresa i Cineclub Manresa van iniciar una col·laboració per donar impuls a la creació audiovisual de la ciutat. Des de llavors, cada any, es fa l’encàrrec a diferents creadors del territori amb la finalitat d’elaborar les seves propostes creatives.
El projecte aposta per la creació audiovisual, però també a llarg termini per la consolidació d’una xarxa de professionals locals, que poc a poc puguin configurar una incipient indústria audiovisual a la ciutat i la comarca.
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Premi Nunes 2025 al millor fet cineclubista. “Visuals” del Cineclub Manresa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Com cada any, aprofitant la Setmana del Cineclubisme, s’atorguen els Premis Nunes de la Federació Catalana de Cineclubs. El lliurament serà el dimarts 7 d’octubre a les 20h a la Filmoteca de Catalunya.
La guanyadora va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors.
Des de l’any passat la Junta de la FCC reconeix una figura internacional relacionada amb el cinema d’autor. Perfils valents de persones que han aportat al nostre art i que han estat importants dins de l’univers cineclubista. Aquest any reconeixem a Marin Karmitz, productor i exhibidor que ha recorregut la història del cinema europeu, tant com a productor (per exemple) de Kieslowski o com a gerent del circuit de sales MK2. Recollirà personalment el premi i serà present a la projecció de “Tres colores: Azul”.
El Jurat dels Premis Nunes 2025 va estar conformat per: Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs; Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.; oana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
El Jurat va decidir que Martí Rom, destacada figura del cineclub de l’Associació d’Enginyers de Barcelona i un dels fundadors de la distribuïdora militant d’esquerres “La Central del Curt” a finals dels anys setanta era merescudíssim guanyador.
El jurat deixa constància a l’acte: “El jurat lliura el Premi Nunes Honorífic a la persona vinculada amb el cineclubisme a Martí Rom per la seva trajectòria de més de 50 anys vinculada al Cineclub Enginyers de Barcelona i posteriorment amb la pròpia Fedecaració Catalana de Cineclubs, aíxi com dinfondre el cinema alternatiu a través de Central del Curt i cuidar i vetllar pel llegat de cineastes marginals com Llorenç Soler, a més, de ser un combatiu escriptor defensor de la cultura cinematogràfica a través els seus llibres.”
El Jurat dels Premis Nunes va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
El jurat deixa constància a l’acta: “El jurat lliura el Premi Nunes al millor fet cineclubista al Cineclub Manresa pel projecte Visuals, una iniciativa conjunta amb l’Ajuntament, que recolça a directors i creadors novells del Bages, pontenciant nous autors i autores de la comarca i difonent els seus treballs en les pròpies sessions de cineclub i acompanyant-los també en altres festivals i mostres.”
L'entrada Premis Nunes 2025 de la Federació Catalana de Cineclubs ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El guanyador del premi Nunes a la persona especialment relacionada amb els cineclubs va ser gestor d’un cineclub per primer cop al Cineclub Ingenieros, el de l’Escola d’Enginyers de la Diagonal, del 1971 a 1975. Li acompanyava en Juan Manuel García Ferrer. No els va sortir gens malament: El seu equip va obtindre el Premi Sant Jordi al millor Cineclub el 1972, i el CCI va ser conegut en els cercles polítics i culturals del final del franquisme com un dels de més interessants programació (sobre tot de films prohibits) i documentació (dossiers dels cicles, fulls de mà i fins i tot un llibre el 1975 dedicat a l’obra d’en Pere Portabella).
Dos nois de cineclubs, en Joan Martí -del Cineclub Informe 35- i el nostre Martí Rom -CCI- van fundar el 1974 la Central del Curt, una distribuïdora alternativa (això volía dir sense lucre comercial, cap permís oficial i acords directes amb els realitzadors dels films distribuïts), que va donar a conèixer per cineclubs i altres centres de tota Espanya, fins el 1982, el que no es podia veure pels circuits comercials.
Unes poques de les pel·lícules que circulaven per la Central del Curt eren realitzades per la Cooperativa de Cinema Alternatiu, de la que ell formava part i para la que va fer films en 16mm com Un libro es un arma (1975), Can Serra. La objeción de conciencia en España (1975) i tres noticiaris alternatius, d’un primer projecte existent al país per substituir el malaurat NO-DO.
Poc després, la seva col·laboració com a escriptor cinematogràfic a revistes com Dirigido por i Cinema 2002 va centrar-se principalment en tot el que passava pels canals al marge dels cinemes comercials.
Quan en Joaquim Romaguera li va passar el 1981 el relleu del Cineclub Associació d’Enginyers, va encetar allà, amb en Juan Manuel Garcia Ferrer, una col·lecció prou excepcional de monografies anuals (llibre i documental) de personatges del nostre mon cultural, que va mantenir-se durant 28 anys. Només del camp fonamentalment cinematogràfic podem senyalar les dedicades a José Luis Guerin, Llorenç Soler, Miquel Porter Moix, Joaquim Jordà o Antoni Padrós. Però és que al marge d’aquest treball, pel seu compte va seguir documentant personalitats del nostre entorn en films com els que ja havia dedicat abans a Miró (1979) o Foix (1982), realitzant nous films sobre Miró (2002), el Picasso d’Horta (2004), Grau Garriga (2009) o d’altres sobre L’Escola del Tapis de Sant Cugat (2009) o les barraques de pedra seca (2006), perquè en Martí, a més de ser conegut com a divulgador del cinema alternatiu (el que li ha portat a escriure a publicacions estrangeres i a donar xerrades al Lincoln Center (2008) o a la Cinemateca Alemanya (2010), també ha fet un enorme esforç per donar a conèixer i valorar el nostre patrimoni de pedra seca, com també és un historiador especialista en Joan Miró o, de fet, en tots els que tenen relació amb Mont-roig del Camp. Però això ja és per altres pel·lícules…
Cineclub Ingenieros: del 1971 al 1975. Llibre “Portabella” (1975).
Cofundador, amb Joan Martí Valls, de la “Central del Curt” (distribuïdora alternativa de cinema, 1974-1982).
Realitzador amb la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”: “Un libro es un arma” (1975), “Can Serra la objeción de conciencia en España” (1976) i “Noticiaris (La Marxa de la llibertat, La dona i El Born) (1976-1977).
Escriptor cinematogràfic especialitzat en el cinema marginal (Revistes “Cinema 2001” i “Dirigido por”).
Llibre, amb J.M. García Ferrer, “Pere Balañà: enginyer i cineasta” (1997).
Coautor, amb J.M. García Ferrer, de la sèrie editada pel Col·legi d’Enginyers de 28 títols (1981 a 2010) dedicats a personatges de la cultura catalana. Realitzador el documental corresponent a aquests llibres. Cal destacar, pel seu contingut cinematogràfic: “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994), “Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996), “Miquel Porter Moix” (2000), “Joaquín Jordá” (2001), “Antoni Padrós” (2004) i “Julieta Serrano” (2007).
Altres documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Foix, investigador en poesia” (1982), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Horta: recapte picassiana” (2004), Barraques de pedra seca” (2006), “Sant Cugat i l’Escola Catalan del Tapís” (2009) i “Josep Grau-Garriga” (2009).
Nova York: presentació al Lincoln Center del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (8 al 12 de maig de 2008).
Berlín: presentació a la Deutsche Kinemathek del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (11 de juny de 2010).
Llibre “La perspectiva infinita (més enllà del cinema)” (2024)
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Martí Rom, Premi Nunes 2025 com a persona rellevant del Cineclubisme a Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquesta és una convocatòria per a tots els cineclubs federats a la FCC
La Federació Internacional de Cineclubs, conjuntament amb la Federació Catalana de Cineclubs organitza a Catalunya el Premi Quijote del cineclubisme internacional. L’únic festival a Catalunya i a Espanya que disposa d’aquest jurat és el Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa.
Condicions:
· Les activitats del jurat tindran lloc del 13 al 23 de novembre 2025
· El jurat està composat per tres persones. Dos cineclubistes internacionals i un membre d’un cineclub català
· L’idioma del jurat serà l’anglès i el castellà
· Heu de respondre abans del 18 de setembre
També s’ha de tenir en compte:
· El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv.
· Els membres del jurat han d’escriure un article en català i anglès o francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
· Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
· Heu de contestar a aquest correu i omplir un formulari per poder optar: http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/forms/juratficc
· Qualsevol dubte podeu escriure a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat
L'entrada Convocatòria Jurat Premi Don Quijote – Festival L’Alternativa – del 13 al 23 de novembre de 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
FICC JURIES 2025 ETIUDA&ANIMA
14/10/2025 to 19/10/2025
Cracòvia, Polònia
Deadline per rebre candidatures: 17 de setembre
Estimats membres de la FCC,
El Premi Don Quijote és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en festivals d’arreu del món com a jurat.
Data d’arribada: 14 d’octubre
Data de partida: 19 d’octubre
El jurat visionarà totes les pel·lícules seleccionades per al concurs internacional de pel·lícules d’estudiants (concurs Etiuda) i escollirà el guanyador del Premi Don Quixot FICC.
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari que trobareu aquí
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional al ETIUDA&ANIMA (Cracòvia, Polònia) ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
FICC JURIES 2025. QUEER Filmfest. Del 3 al 6 de novembre de 2025
Weiterstadt, Alemanya
Deadline per presentar candidatura: 23 de setembre de 2025
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
1. Llengua de treball – Anglès
2. Membres del jurat – 3
3. El festival pot cobrir 3 nits d’allotjament i àpats per a 3 persones i despeses de viatge dins d’Alemanya
4. Data d’arribada – 3 de novembre – Data de partida – 6 de novembre (Es pot parlar per estar més dies)
5. Lliurament de premis: 5 de novembre
6. Les pel·lícules estaran disponibles online per a la seva visualització prèvia. Es premiarà un curtmetratge i un llargmetratge.
7. https://www.queer-weiterstadt.de/wp/english-info/
Nota: Ser coneixedor de la historia del cinema queer serà d’ajuda pel treball com a jurat
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
si teniu algun dubte o esteu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari que trobareu a
https://federaciocatalanacineclubs.cat/cineclubs/jurats-i-premis-cineclubistes/
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional al QUEER Filmfest Weiterstadt, Alemanya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La 12a edició de la Setmana del cineclubisme arriba amb una programació de pel·lícules que volen mostrar al públic de Barcelona el tarannà del moviment cineclubista com a espai viu de pensament, diàleg i comunitat i un lloc de trobada on apropar-se al món del cineclubisme català i internacional.
La Federació Catalana de Cineclubs ofereix una programació que va més enllà de la projecció, amb convidats, presentació de films i debats. Enguany lliurem el Premi Nunes Internacional al reconegut productor Marin Karmitz.
Una celebració de la mirada crítica, de la passió compartida i del compromís amb una cultura participativa. Una setmana per veure, escoltar i pensar el cinema des del col·lectiu.
Pel·lícula inaugural: THE ADDICTION (1995 – 82 minuts), d’Abel Ferrera + Lliurament dels Premis Nunes.
Pel·lícula proposada per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, directors de Segundo premio, Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any.
Presentada per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez.
Premi Nunes internacional: TRES COLORES: AZUL (1993 – 98 minuts), de Krzysztof Kieślowski.
Presentada pel productor Marin Karmitz i un representat de la FCC.
Clàssic s. XXI: NOMADLAND (2010 – 108 minuts), de Chloe Zhao.
Presentada per Josep Maria Margalida i Mireia Fernández (Cineclub Cisco Mosenya) i un representant de la FCC.
Premi Don Quijote L’Alternativa: OASIS OF NOW (2023 – 90 minuts), de Chee Sum Chia.
Presentada per Lourdes Feixa, membre del jurat del Premi Don Quijote a L’Alternativa 2024, i un representant de la FCC.
Cineclubisme internacional: LA PERLA (1947 – 80 minuts) de Emilio “El Indio” Fernández.
Presentació enregistrada de Gabriel Rodríguez, de la Federació Mexicana de Cineclubs, i un representant de la FCC.
Carta Blanca al Premi Nunes Honorífic: Curtmetratges de Maris Putnins.
Presentada per Sefa Ponsatí, Premi Nunes Honorífic 2024, i un representant de la FCC.
L'entrada 12a SETMANA DEL CINECLUBISME 2025. 7 a 12 octubre a Filmoteca de Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Per Joan Marc Tomàs Ribé, vicepresident del Cineclub de Santa Margarida de Montbui
Formar part del jurat del Premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs al Melgaço International Documentary Film Festival 2025 va ser una experiència intensa i enriquidora. Al costat dels meus companys de jurat el portuguès Manuel Mozos i l’alemany Jens Schneiderheinze vaig poder veure i debatre una selecció de documentals que exploraven qüestions de memòria, identitat i territori, amb mirades i sensibilitats molt diverses.
Durant la nostra estança, vam allotjar-nos al Grande Hotel do Pezo, on el director Manoel de Oliveira va rodar part de Viagem ao Princípio do Mundo, i on Marcello Mastroianni va interpretar el seu últim paper com a actor. També vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu de Cinema Jean Loup Passek, una experiència que va enriquir encara més la nostra mirada sobre la història i la memòria cinematogràfica.
El festival, arrelat a la ciutat de Melgaço, al nord de Portugal, respira la força del paisatge i de la seva gent. Les projeccions i les trobades estaven impregnades d’aquest caràcter fronterer i alhora obert al món, que converteix el cinema en un espai de diàleg i memòria compartida.
Les converses del jurat, dins i fora de la sala, van ser apassionades i fructíferes. A les sobretaules i passejant pels carrers de Melgaço continuàvem debatent sobre les obres i sobre el paper del cinema documental en la construcció de memòries col·lectives. El festival va ser molt més que un espai de projecció: va esdevenir un lloc de trobada i reflexió compartida.
“Beneath Which River Flows” – Dir. Ali Yahya
El jurat va atorgar el premi a “Beneath Which River Flows”, d’Ali Yahya, per la seva manera poètica i impactant de retratar el col·lapse ecològic a través de la mirada d’un jove i el seu búfal. Sense necessitat de narració, el film esdevé un veritable poema visual que transmet amb força temes com la solitud, la supervivència i la pèrdua mediambiental. La seva intimitat emocional i solidesa artística el converteixen en una de les obres més destacades de la selecció d’aquest any.
“My Memory Is Full of Ghosts” – Dir. Anas Zawahri
El jurat va premiar “My Memory Is Full of Ghosts” per ser una obra profundament commovedora que parla de l’absurditat de la guerra i de la força del seu poble. La càmera estàtica captura imatges colpidorament belles de la ciutat de Homs, combinant-les amb els testimonis dels seus habitants. La potència visual i les veus poètiques en off donen espai tant a la gent com a la ciutat, creant un relat que deixa empremta en la memòria de l’espectador i convida a reflexionar sobre com pot sanar una societat després del conflicte.
L'entrada Crònica del Joan Marc Tomàs del Cineclub Montbui del seu pas pel Festival de Melgaço a Portugal ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Per Emma Fernández, del Cineclub Barcelona Espai de Cinema
El Festival de Cine Pobre de Gibara va acollir per segon any consecutiu la participació dels cineclubs com a jurat del premi Don Quijote de la Federació internacional de cineclubs FICC en un entorn tan idíl·lic com delerós de cultura malgrat les complicacions que està vivint Cuba en el seu dia a dia. Una ciutat que es va bolcar completament amb el seu Festival en els cinc dies que dura el certamen.
Cinc dies d’activitat continua en un festival que té el cinema com a eix principal i que compta amb un programa cultural que abasta un ampli ventall de propostes artístiques que van de les projeccions de cinema a obres de teatre, dansa, activitats per a nens, concerts, conferències, etc.
La caravana del Festival, amb el organitzadors, participants, jurats, etc. va sortir de L’Havana en quatre autobusos que van fer el viatge per carretera des de la capital cubana fins a Gibara, a la província d’Holguín. Un viatge a l’orient del país de més de 14 hores que van unir molt al grup i van generar afinitats i amistats que es van consolidar plenament durant el Festival i que perviuen des de llavors en molts de nosaltres.
En aquest primer trajecte ens vam trobar tres cineclubistes lligats d’una manera o una altra amb la FICC, Lázaro Alderete (Cuba), Yamandú Testa (Uruguai) i jo mateixa, representant la Federació Catalana de Cineclubs.
El primer dia de Festival, abans de la Gala d’apertura i d’un matí ple d’activitat, vam assistir a la Desfilada Inaugural. Sorpresos i agraïts a parts iguals vam ser rebuts pel poble de Gibara que va aclamar, entre xarangues i música, al llarg d’un dels seus carrers principals a tots els participants del Festival per a donar-nos la benvinguda. Vam notar l’afecte de la gent de Gibara cada minut que vam passar a la ciutat.
A la gala inaugural, amb la projecció de Fenómenos naturales de Marcos Díaz Sosa (Cuba) va començar la nostra tasca com a jurat del Premi Don Quijote de la FICC. Lázaro Alderete (Cuba), Guillermo Ochoa (Cuba) i jo, els tres membres d’aquest jurat, vam decidir prèviament que degut a l’alt nombre de pel·lícules a concurs i la complexitat horària de les projeccions, nosaltres valoraríem les pel·lícules de la secció de llargmetratges del Concurs Ficció: La arriera de Isabel Cristina Fregoso (México), Las fieras de Juan Flores (Argentina), Parto de Vivian Bruckman-Blondet (Puerto Rico), Tanto amor (Que d’amour) de Kamal Eddine Benabid (Marruecos), Agárrame fuerte de Ana Guevara i Leticia Jorge (Uruguay-Francia), En la alcoba del Sultán de Javier Rebollo (España-Francia), Catene de Lorenzo Vitrone, Anna Coccoli, Flavio Santandrea, Lorenzo Nuccio i Mateo Giampetruzzi (Italia), Cuando las hojas del nogal se vuelven amarillas de Mehmet Ali Konar (Turquía) i la ja esmentada Fenómenos naturales.
He de dir que va ser força complicat veure les pel·lícules en pantalla gran degut a l’agenda tan plena que teníem, que moltes vegades venia marcada per l’organització, i que sovint es feia incompatible amb les projeccions. Degut a això l’organització fou molt previsora i vam poder disposar de totes les pel·lícules per a poder visionar aquelles que van ser impossibles de veure en directe. D’aquesta manera tots vam arribar a l’hora de la deliberació amb els deures fets. El nivell de les pel·lícules va ser una mica desigual, no només per la qualitat dels films, sinó per la idoneïtat de formar part d’un festival de cinema pobre en el que concorren Produccions més al marge o de poc pressupost. Tenint tot això en compte els tres vam coincidir en la selecció de les tres que més ens havien agradat coincidint com a primera de la llista de tots tres la que vam premiar finalment. Ens hauria agradat fer una menció especial a Catene Catene de Lorenzo Vitrone, Anna Coccoli, Flavio Santandrea, Lorenzo Nuccio i Mateo Giampetruzzi per ser una pel·lícula realitza de manera cooperativa, però no va ser possible i finalment vam atorgar el Premi Don Quijote a la pel·lícula turca Cuando las hojas del nogal se vuelven amarillas de Mehmet Ali Konar.
Acta del jurat:
“El jurat de la Federació Internacional de Cineclubs composat per Lázaro Alderete (president), Emma Fernández i Guillermo Ochoa, atorga per unanimitat el Premi Don Quijote de la FICC a una pel·lícula que a través d’una historia mínima ens apropa al difícil món de les relacions entre pares i fills en un context de guerra i opressió tractant amb molt de respecte el dolor i el patiment de les persones. Així com un perfecte ús del llenguatge cinematogràfic sempre al servei de la narració. Un film que combina la tendresa i la cruesa d’una forma tan poètica com realista, que atrapa a l’espectador i que compleix amb els preceptes del cineclubisme que aposta per un cinema compromès”.
El lliurament dels premis colaterals en la que s’emmarca el nostre guardó va tenir lloc a l’Hotel Colón en un dels actes més emocionants del Festival on també es van lliurar els premis de l’Asociación Cubana de la Prensa Cinematográfica, el del Jurat Jove i el de la Federación Nacional de Cineclubes de Cuba.
Van ser moltes les Activitats paral·leles a les que vam assistir i persones interesantíssimes amb Projectes de primer ordre que vam conèixer i donaria per a pàgines i pàgines de crònica (que us puc anar explicant quan ens veiem), però no voldria acabar la meva crònica sense fer esment i mostrar el meu agraïment per invitar-me a la celebració del 15 anys del Cineclub Voces del Audiovisual de Gibara que amb tota la seva generositat van adaptar la data i l’horari de l’acte a a nostra agenda per a que poguéssim assistir. Va ser una grata sorpresa trobar-me davant un públic tan Fidel i entusiasta amb el seu cineclub. Un públic jove en gran mesura que els hi augura un llarg futur d’activitat i èxits. En aquest punt vull agrair també tots els esforços de Lázaro Alderete i l’incombustible Yony Yanez, a més d’altres membre de la Federación Nacional Cubana de Cineclubes, per a que tot sortís a les mil meravelles.
Vam tornar a L’Havana de la mateixa manera que vam arribar a Gibara, en Bus i amb unes quantes hores més de viatge a l’esquena, però vam tornar feliços, amb la consciència plena d’haver assistit a un esdeveniment magnífic i inclassificable.
L'entrada Crònica del 19è Festival de Cine Pobre de Gibara (Cuba) del 15 al 19 d’abril de 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al II Concurs de curtmetratges Lo Pergi Miravet, organitzat pel Cineclub Lo Pergi i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.
El cineclub us vol convidar a venir a Miravet el dijous 31 de juliol per fer de jurat dels curtmetratges seleccionats a concurs.
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el dijous 31 de juliol a la tarda a Miravet. Us enviarem un enllaç amb els curtmetratges per fer un visionat previ.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 23 de juliol. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del Cineclub Lo Pergi.
L'entrada Convocatòria per ser jurat Miquel Porter al II Concurs de curtmetratges Lo Pergi Miravet ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L’Alex Portolés, nou president de la FCC va adreçar les següents paraules per presentar la seva candidatura als cineclubs participants a la darrera Assemblea General a Granollers el 7 de juliol 2025:
“És un plaer tenir l’oportunitat d’adreçar-me a vosaltres com a candidat a la presidència de la Federació Catalana de Cineclubs i més al Cinema Edison, a la seu d’un cineclub històric com és el de l’Associació Cultural Granollers.
Deixeu-me començar presentant la junta que es presenta a elecció.
Com a vocals, continuen l’actual presidenta, l’Emma Fernàndez, del Barcelona Espai de Cinema, a qui vull donar les gràcies per la seva dedicació durant els darrers quatre anys i que a més vulgui continuar després de tants a la Federació; també compto amb altres persones amb experiència com la Jordina Medalla, de Granollers, el Joan Moret de Lloret de Mar, i el Pere Aznar de Bigues i Riells. I també s’incorporen com a nous vocals, la Cristina Rius, de Sant Pol de Mar, i dos joves, l’Eva Bertran de Vilafranca i el Gerard Armengol, de Sabadell.
Pel que fa als càrrecs, una altra nova incorporació, la Mireia Fernàndez, del cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua. La Mireia és una valenta que s’apunta al que faci falta i que es proposa com a secretària. I continua al càrrec de tresorera la Cristina Santacreu, del Barcelona Espai de Cinema, a qui agraeixo que vulgui fer una d’aquelles tasques tan necessàries i però també desagraïdes com és el de la gestió econòmica; i finalment tinc el plaer de comptar amb la Mireia Iniesta, del Cineclub 39 Escalons de Manacor, com a vicepresidenta, amb qui compto recolzar-me molt en les funcions representatives de l’entitat així com per continuar la tasca de la línia de treball per la igualtat dona/home i de perspectiva de gènere.
He format part de la junta de la Federació com a representant del Club Cinema Castellar durant els darrers anys, i ara em presento amb un equip renovat i espero que molt implicat.
Una junta més que paritària, amb més dones que homes, que combina experiència i joventut, també combina representants de cineclubs amb més història i cineclubs més novells; i més o menys procura que hi hagi representants de diferents territoris.
Vull també agrair també la tasca que fins ara han fet el Noel Puigdollers, l’Anna Lati, el Jesús Galindo i molt especialment el Ginés Fernàndez, que han decidit no continuar.
I com no, també dona les gràcies, a l’equip de treballadors de la Federació, l’Olga, el Pablo i el Julio, perquè senten la seva feina amb una passió que va més enllà de les obligacions professionals.
Abans de parlar del projecte que us proposem, permeteu-me començar amb un reconeixement que considero fonamental: la tasca que fem els cineclubs és extraordinària. Som els cineclubs els que fem possible que a pobles i ciutats d’arreu de Catalunya s’hi pugui veure en pantalla gran cinema d’autor, independent, en versió original, amb produccions d’arreu del món i de totes les èpoques. És una tasca que es fa des de l’associacionisme, que fem amb criteri, passió i compromís. Ens mou l’amor pel cinema.
Nosaltres som el públic, però també som molt més: som programadors, som dinamitzadors culturals, som formadors, som prescriptors i som activistes a cadascun dels nostres pobles i ciutats.
Per tot això crec que des de la Federació ens hem de deixar la pell per acompanyar-vos i ajudar-vos a fer possible tot això que feu.”
Àlex Portolés Da Silva
L'entrada Presentació de la nova Junta pel nou president de la FCC a l’Assemblea General ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
