La guanyadora del Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors el dia 7 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya.
Segundo premio, dirigida per l’Isaki Lacuesta i el Pol Rodríguez, va ser la candidata oficial d’Espanya als Oscar a Millor Pel·lícula Internacional d’aquest any. El film se centra en l’evolució de la banda, Los Planetas, icona del rock indie dels noranta, des d’una perspectiva més mítica que factual. Amb uns narradors molt sui generis i un relat fragmentari, la pel·lícula transforma les cançons de la banda en una biografia col·lectiva.
El conflicte intern del grup —drogues, egos, ruptures i el comiat de la baixista May— es combina amb l’ascens musical i la creació del disc Una semana en el motor de un autobús. La posada en escena de Takuro Takeuchi aporta un to brut i vibrant entre Granada i Nova York.
La forma fílmica capta l’esperit contradictori, intens i llegendari de Los Planetas, alhora que planteja nous reptes als espectadors. Segundo premio és una obra arriscada que celebra la grandesa i les ombres d’un grup llegendari.
L'entrada “Segundo premio”, premi Nunes a la millor pel·lícula catalana ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Preàmbul
El moviment cineclubista s’ha caracteritzat sempre per la defensa dels valors de la cultura de la pau i dels drets humans. Ja el 1987, la Carta de Tabor sobre els drets del públic afirmava que “el dret a l’art, a l’enriquiment cultural i a la capacitat de comunicació —font de tota mutació cultural i social— és un dret inalienable, i la garantia d’una veritable comprensió entre els pobles, l’única via per evitar les guerres”.
Des d’aquest llegat, la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) alça la veu.
Situació del poble palestí
La situació d’injustícia i repressió que pateix el poble palestí s’arrossega des de la Nakba de 1948 i s’ha agreujat amb els nombrosos incompliments de les resolucions de les Nacions Unides i la manca de garanties jurídiques. El resultat és una vulneració sistemàtica dels drets humans que avui arriba a una fase de violència i destrucció sense precedents.
El poble palestí continua sent assetjat per una ofensiva d’una crueltat inacceptable: denunciem l’actual operació de caràcter genocida perpetrada pel Govern d’Israel contra la població civil de Gaza i condemnem la destrucció sistemàtica d’infraestructures essencials, incloent-hi hospitals i escoles, així com l’impediment de l’arribada d’ajuda humanitària, que ha provocat fam i una mortalitat massives.
Segons xifres oficials, més de 63.000 persones han mort a causa de la guerra a Gaza, entre les quals hi ha milers d’infants, treballadors sanitaris, personal de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina, acadèmics i periodistes.
Alhora, denunciem el patiment continuat de la població palestina de Cisjordània, objecte d’incursions militars i agressions de colons, que agreugen la vulneració dels drets humans i la impunitat.
Avui, la població palestina és víctima de crims de guerra i d’una crisi humanitària d’una magnitud brutal, comesos davant la mirada còmplice d’organismes internacionals i d’estats que callen.
Llibertat d’informació i periodisme
Considerem igualment greu i intolerable l’assassinat de periodistes i treballadors de mitjans de comunicació, que posa en perill el dret fonamental a la llibertat d’informació i intenta silenciar la veu dels qui expliquen al món què passa a Gaza i Cisjordània.
Atacar la premsa és atacar la possibilitat que la ciutadania internacional conegui el fets. És, per tant, un crim contra la democràcia i els drets humans universals. També denunciem la prohibició que impedeix als professionals accedir lliurement als territoris ocupats per exercir la seva feina.
Compromís des del cineclubisme
Des del sector cultural, cineclubista i associacionista, reafirmem el nostre suport al cinema palestí i a tots els cineastes que, malgrat una realitat tan dura, documenten i reflecteixen el que viu el seu poble.
A Catalunya, un exemple d’aquest treball es pot veure cada any a la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, organitzada per l’ONG Sodepau, col·laboradora habitual de la FCC.
El cinema és memòria, testimoni i eina de transformació; defensar-lo és defensar la vida i la dignitat. Des del cineclubisme ens comprometem a no difondre discursos d’odi, a promoure els valors de la cultura de la pau i la defensa dels drets humans a través de les nostres programacions, alhora que ens proposem donar a conèixer el cinema palestí i promoure la difusió de totes aquelles produccions i iniciatives que denunciïn la situació d’aquest poble.
Demandes
En coherència amb els principis de la cultura de la pau i del dret internacional humanitari, exigim:
1. L’alto el foc permanent a tota la zona, amb la fi immediata dels bombardejos i l’assetjament a la població palestina, i la retirada de l’exèrcit israelià de les franges de Gaza i Cisjordània.
2. El respecte estricte del dret internacional humanitari i protecció efectiva de la població civil, el personal sanitari, els periodistes, el personal humanitari i les infraestructures essencials.
3. L’obertura total i sostinguda de tots els passos fronterers per garantir l’entrada massiva d’ajuda humanitària, assegurar subministraments bàsics (aigua, aliments, medicaments, energia) i facilitar evacuacions mèdiques i la protecció de les persones vulnerables.
4. La fi del comerç d’armes amb Israel i de tota cooperació militar i de seguretat que pugui contribuir a la violació de drets humans, posant punt final a les relacions armamentístiques que el Govern espanyol i els governs europeus mantenen amb Israel.
5. El reconeixement del dret del poble palestí a crear el seu propi Estat, en el marc d’una solució de dos estats que garanteixi una pau justa i duradora, posant fi a l’ocupació il·legal dels territoris palestins i assegurant el respecte mutu entre els pobles.
6. La igualtat de drets per a tota la ciutadania d’Israel, independentment de la seva religió o origen.
7. La finalització de les detencions il·legals i sense garanties jurídiques per part de l’Estat d’Israel i la investigació i l’enjudiciament dels crims comesos a Palestina.
8. El respecte al dret de la població d’arreu del món a manifestar-se pacíficament i a expressar la seva opinió lliurement.
Reivindiquem la defensa de la vida i el respecte als drets humans, convençuts que el cinema ens ha ensenyat que comprendre l’altre és el primer pas per transformar la realitat. Avui, des de la cultura, diem prou i exigim accions concretes que posin fi al patiment del poble palestí i obrin el camí cap a una pau justa i duradora.
Crida a l’adhesió
Animem els cineclubs a adherir-se a aquest manifest enviant un correu electrònic a fcc@federaciocatalanadecineclubs.cat, amb el nom de l’entitat i les dades de contacte.
Signen el manifest:
Federació Catalana de Cineclubs
Cineclub Utopia de Sant Just Desvern
Cineclub Geganters de Tavertet
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona
Club Cinema Castellar del Vallès
Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda
Cinemaclub 39 escalons de Manacor
Cineclub Associació Cultural de Granollers
Cineclub Bigues i Riells
Cineclub Sabadell
Cineclub Akira de Sant Pol de Mar
Cineclub ACTE Cambrils
Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes
Cineclub Sant Esteve de Palautordera
Cineclub Vic
Cineclub La Garriga
Cineclub Adler de Lloret de Mar
Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca
Cineclub Manresa
Cineclub Espai de cinema Sant Jaume de Premià de Dalt
Cineclub Diòptria de Figueres
Cineclub Vilafranca
Cineclub de les Valls d’Andorra
L'entrada Manifest de la Federació Catalana de Cineclubs per la defensa dels drets humans i la fi del genocidi contra el poble palestí ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
Visuals és un projecte que es va iniciar l’any 2008. En aquell moment, l’Ajuntament de Manresa i Cineclub Manresa van iniciar una col·laboració per donar impuls a la creació audiovisual de la ciutat. Des de llavors, cada any, es fa l’encàrrec a diferents creadors del territori amb la finalitat d’elaborar les seves propostes creatives.
El projecte aposta per la creació audiovisual, però també a llarg termini per la consolidació d’una xarxa de professionals locals, que poc a poc puguin configurar una incipient indústria audiovisual a la ciutat i la comarca.
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Premi Nunes 2025 al millor fet cineclubista. “Visuals” del Cineclub Manresa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Com cada any, aprofitant la Setmana del Cineclubisme, s’atorguen els Premis Nunes de la Federació Catalana de Cineclubs. El lliurament serà el dimarts 7 d’octubre a les 20h a la Filmoteca de Catalunya.
La guanyadora va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors.
Des de l’any passat la Junta de la FCC reconeix una figura internacional relacionada amb el cinema d’autor. Perfils valents de persones que han aportat al nostre art i que han estat importants dins de l’univers cineclubista. Aquest any reconeixem a Marin Karmitz, productor i exhibidor que ha recorregut la història del cinema europeu, tant com a productor (per exemple) de Kieslowski o com a gerent del circuit de sales MK2. Recollirà personalment el premi i serà present a la projecció de “Tres colores: Azul”.
El Jurat dels Premis Nunes 2025 va estar conformat per: Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs; Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.; oana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
El Jurat va decidir que Martí Rom, destacada figura del cineclub de l’Associació d’Enginyers de Barcelona i un dels fundadors de la distribuïdora militant d’esquerres “La Central del Curt” a finals dels anys setanta era merescudíssim guanyador.
El jurat deixa constància a l’acte: “El jurat lliura el Premi Nunes Honorífic a la persona vinculada amb el cineclubisme a Martí Rom per la seva trajectòria de més de 50 anys vinculada al Cineclub Enginyers de Barcelona i posteriorment amb la pròpia Fedecaració Catalana de Cineclubs, aíxi com dinfondre el cinema alternatiu a través de Central del Curt i cuidar i vetllar pel llegat de cineastes marginals com Llorenç Soler, a més, de ser un combatiu escriptor defensor de la cultura cinematogràfica a través els seus llibres.”
El Jurat dels Premis Nunes va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
El jurat deixa constància a l’acta: “El jurat lliura el Premi Nunes al millor fet cineclubista al Cineclub Manresa pel projecte Visuals, una iniciativa conjunta amb l’Ajuntament, que recolça a directors i creadors novells del Bages, pontenciant nous autors i autores de la comarca i difonent els seus treballs en les pròpies sessions de cineclub i acompanyant-los també en altres festivals i mostres.”
L'entrada Premis Nunes 2025 de la Federació Catalana de Cineclubs ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El guanyador del premi Nunes a la persona especialment relacionada amb els cineclubs va ser gestor d’un cineclub per primer cop al Cineclub Ingenieros, el de l’Escola d’Enginyers de la Diagonal, del 1971 a 1975. Li acompanyava en Juan Manuel García Ferrer. No els va sortir gens malament: El seu equip va obtindre el Premi Sant Jordi al millor Cineclub el 1972, i el CCI va ser conegut en els cercles polítics i culturals del final del franquisme com un dels de més interessants programació (sobre tot de films prohibits) i documentació (dossiers dels cicles, fulls de mà i fins i tot un llibre el 1975 dedicat a l’obra d’en Pere Portabella).
Dos nois de cineclubs, en Joan Martí -del Cineclub Informe 35- i el nostre Martí Rom -CCI- van fundar el 1974 la Central del Curt, una distribuïdora alternativa (això volía dir sense lucre comercial, cap permís oficial i acords directes amb els realitzadors dels films distribuïts), que va donar a conèixer per cineclubs i altres centres de tota Espanya, fins el 1982, el que no es podia veure pels circuits comercials.
Unes poques de les pel·lícules que circulaven per la Central del Curt eren realitzades per la Cooperativa de Cinema Alternatiu, de la que ell formava part i para la que va fer films en 16mm com Un libro es un arma (1975), Can Serra. La objeción de conciencia en España (1975) i tres noticiaris alternatius, d’un primer projecte existent al país per substituir el malaurat NO-DO.
Poc després, la seva col·laboració com a escriptor cinematogràfic a revistes com Dirigido por i Cinema 2002 va centrar-se principalment en tot el que passava pels canals al marge dels cinemes comercials.
Quan en Joaquim Romaguera li va passar el 1981 el relleu del Cineclub Associació d’Enginyers, va encetar allà, amb en Juan Manuel Garcia Ferrer, una col·lecció prou excepcional de monografies anuals (llibre i documental) de personatges del nostre mon cultural, que va mantenir-se durant 28 anys. Només del camp fonamentalment cinematogràfic podem senyalar les dedicades a José Luis Guerin, Llorenç Soler, Miquel Porter Moix, Joaquim Jordà o Antoni Padrós. Però és que al marge d’aquest treball, pel seu compte va seguir documentant personalitats del nostre entorn en films com els que ja havia dedicat abans a Miró (1979) o Foix (1982), realitzant nous films sobre Miró (2002), el Picasso d’Horta (2004), Grau Garriga (2009) o d’altres sobre L’Escola del Tapis de Sant Cugat (2009) o les barraques de pedra seca (2006), perquè en Martí, a més de ser conegut com a divulgador del cinema alternatiu (el que li ha portat a escriure a publicacions estrangeres i a donar xerrades al Lincoln Center (2008) o a la Cinemateca Alemanya (2010), també ha fet un enorme esforç per donar a conèixer i valorar el nostre patrimoni de pedra seca, com també és un historiador especialista en Joan Miró o, de fet, en tots els que tenen relació amb Mont-roig del Camp. Però això ja és per altres pel·lícules…
Cineclub Ingenieros: del 1971 al 1975. Llibre “Portabella” (1975).
Cofundador, amb Joan Martí Valls, de la “Central del Curt” (distribuïdora alternativa de cinema, 1974-1982).
Realitzador amb la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”: “Un libro es un arma” (1975), “Can Serra la objeción de conciencia en España” (1976) i “Noticiaris (La Marxa de la llibertat, La dona i El Born) (1976-1977).
Escriptor cinematogràfic especialitzat en el cinema marginal (Revistes “Cinema 2001” i “Dirigido por”).
Llibre, amb J.M. García Ferrer, “Pere Balañà: enginyer i cineasta” (1997).
Coautor, amb J.M. García Ferrer, de la sèrie editada pel Col·legi d’Enginyers de 28 títols (1981 a 2010) dedicats a personatges de la cultura catalana. Realitzador el documental corresponent a aquests llibres. Cal destacar, pel seu contingut cinematogràfic: “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994), “Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996), “Miquel Porter Moix” (2000), “Joaquín Jordá” (2001), “Antoni Padrós” (2004) i “Julieta Serrano” (2007).
Altres documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Foix, investigador en poesia” (1982), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Horta: recapte picassiana” (2004), Barraques de pedra seca” (2006), “Sant Cugat i l’Escola Catalan del Tapís” (2009) i “Josep Grau-Garriga” (2009).
Nova York: presentació al Lincoln Center del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (8 al 12 de maig de 2008).
Berlín: presentació a la Deutsche Kinemathek del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (11 de juny de 2010).
Llibre “La perspectiva infinita (més enllà del cinema)” (2024)
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Martí Rom, Premi Nunes 2025 com a persona rellevant del Cineclubisme a Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquesta és una convocatòria per a tots els cineclubs federats a la FCC
La Federació Internacional de Cineclubs, conjuntament amb la Federació Catalana de Cineclubs organitza a Catalunya el Premi Quijote del cineclubisme internacional. L’únic festival a Catalunya i a Espanya que disposa d’aquest jurat és el Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa.
Condicions:
· Les activitats del jurat tindran lloc del 13 al 23 de novembre 2025
· El jurat està composat per tres persones. Dos cineclubistes internacionals i un membre d’un cineclub català
· L’idioma del jurat serà l’anglès i el castellà
· Heu de respondre abans del 18 de setembre
També s’ha de tenir en compte:
· El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv.
· Els membres del jurat han d’escriure un article en català i anglès o francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
· Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
· Heu de contestar a aquest correu i omplir un formulari per poder optar: http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/forms/juratficc
· Qualsevol dubte podeu escriure a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat
L'entrada Convocatòria Jurat Premi Don Quijote – Festival L’Alternativa – del 13 al 23 de novembre de 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
FICC JURIES 2025 ETIUDA&ANIMA
14/10/2025 to 19/10/2025
Cracòvia, Polònia
Deadline per rebre candidatures: 17 de setembre
Estimats membres de la FCC,
El Premi Don Quijote és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en festivals d’arreu del món com a jurat.
Data d’arribada: 14 d’octubre
Data de partida: 19 d’octubre
El jurat visionarà totes les pel·lícules seleccionades per al concurs internacional de pel·lícules d’estudiants (concurs Etiuda) i escollirà el guanyador del Premi Don Quixot FICC.
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari que trobareu aquí
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional al ETIUDA&ANIMA (Cracòvia, Polònia) ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
FICC JURIES 2025. QUEER Filmfest. Del 3 al 6 de novembre de 2025
Weiterstadt, Alemanya
Deadline per presentar candidatura: 23 de setembre de 2025
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
1. Llengua de treball – Anglès
2. Membres del jurat – 3
3. El festival pot cobrir 3 nits d’allotjament i àpats per a 3 persones i despeses de viatge dins d’Alemanya
4. Data d’arribada – 3 de novembre – Data de partida – 6 de novembre (Es pot parlar per estar més dies)
5. Lliurament de premis: 5 de novembre
6. Les pel·lícules estaran disponibles online per a la seva visualització prèvia. Es premiarà un curtmetratge i un llargmetratge.
7. https://www.queer-weiterstadt.de/wp/english-info/
Nota: Ser coneixedor de la historia del cinema queer serà d’ajuda pel treball com a jurat
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
si teniu algun dubte o esteu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari que trobareu a
https://federaciocatalanacineclubs.cat/cineclubs/jurats-i-premis-cineclubistes/
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional al QUEER Filmfest Weiterstadt, Alemanya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Gran orgull per a L’Espiga de Les Corts!
El passat 2 d’agost, a la Festa Catalana dels Escacs i durant la Gala del Centenari de la Federació Catalana d’Escacs, el nostre equip B d’escacs va rebre la Copa de Campions de Catalunya de 1ª Divisió Provincial. 
A la imatge, d’esquerra a dreta: Carlos Vargas Dreschler, José Ángel Martos i Renzo Castro, jugadors de L’Espiga, juntament amb Guillem Cintas, directiu de la FCE.
Aquest reconeixement és fruit de l’esforç, la passió i la dedicació de tot l’equip i ens fa sentir immensament orgullosos de portar el nom de L’Espiga de Les Corts ben amunt dins el món dels escacs catalans.
Felicitats, campions!
La 12a edició de la Setmana del cineclubisme arriba amb una programació de pel·lícules que volen mostrar al públic de Barcelona el tarannà del moviment cineclubista com a espai viu de pensament, diàleg i comunitat i un lloc de trobada on apropar-se al món del cineclubisme català i internacional.
La Federació Catalana de Cineclubs ofereix una programació que va més enllà de la projecció, amb convidats, presentació de films i debats. Enguany lliurem el Premi Nunes Internacional al reconegut productor Marin Karmitz.
Una celebració de la mirada crítica, de la passió compartida i del compromís amb una cultura participativa. Una setmana per veure, escoltar i pensar el cinema des del col·lectiu.
Pel·lícula inaugural: THE ADDICTION (1995 – 82 minuts), d’Abel Ferrera + Lliurament dels Premis Nunes.
Pel·lícula proposada per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, directors de Segundo premio, Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any.
Presentada per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez.
Premi Nunes internacional: TRES COLORES: AZUL (1993 – 98 minuts), de Krzysztof Kieślowski.
Presentada pel productor Marin Karmitz i un representat de la FCC.
Clàssic s. XXI: NOMADLAND (2010 – 108 minuts), de Chloe Zhao.
Presentada per Josep Maria Margalida i Mireia Fernández (Cineclub Cisco Mosenya) i un representant de la FCC.
Premi Don Quijote L’Alternativa: OASIS OF NOW (2023 – 90 minuts), de Chee Sum Chia.
Presentada per Lourdes Feixa, membre del jurat del Premi Don Quijote a L’Alternativa 2024, i un representant de la FCC.
Cineclubisme internacional: LA PERLA (1947 – 80 minuts) de Emilio “El Indio” Fernández.
Presentació enregistrada de Gabriel Rodríguez, de la Federació Mexicana de Cineclubs, i un representant de la FCC.
Carta Blanca al Premi Nunes Honorífic: Curtmetratges de Maris Putnins.
Presentada per Sefa Ponsatí, Premi Nunes Honorífic 2024, i un representant de la FCC.
L'entrada 12a SETMANA DEL CINECLUBISME 2025. 7 a 12 octubre a Filmoteca de Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Per Joan Marc Tomàs Ribé, vicepresident del Cineclub de Santa Margarida de Montbui
Formar part del jurat del Premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs al Melgaço International Documentary Film Festival 2025 va ser una experiència intensa i enriquidora. Al costat dels meus companys de jurat el portuguès Manuel Mozos i l’alemany Jens Schneiderheinze vaig poder veure i debatre una selecció de documentals que exploraven qüestions de memòria, identitat i territori, amb mirades i sensibilitats molt diverses.
Durant la nostra estança, vam allotjar-nos al Grande Hotel do Pezo, on el director Manoel de Oliveira va rodar part de Viagem ao Princípio do Mundo, i on Marcello Mastroianni va interpretar el seu últim paper com a actor. També vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu de Cinema Jean Loup Passek, una experiència que va enriquir encara més la nostra mirada sobre la història i la memòria cinematogràfica.
El festival, arrelat a la ciutat de Melgaço, al nord de Portugal, respira la força del paisatge i de la seva gent. Les projeccions i les trobades estaven impregnades d’aquest caràcter fronterer i alhora obert al món, que converteix el cinema en un espai de diàleg i memòria compartida.
Les converses del jurat, dins i fora de la sala, van ser apassionades i fructíferes. A les sobretaules i passejant pels carrers de Melgaço continuàvem debatent sobre les obres i sobre el paper del cinema documental en la construcció de memòries col·lectives. El festival va ser molt més que un espai de projecció: va esdevenir un lloc de trobada i reflexió compartida.
“Beneath Which River Flows” – Dir. Ali Yahya
El jurat va atorgar el premi a “Beneath Which River Flows”, d’Ali Yahya, per la seva manera poètica i impactant de retratar el col·lapse ecològic a través de la mirada d’un jove i el seu búfal. Sense necessitat de narració, el film esdevé un veritable poema visual que transmet amb força temes com la solitud, la supervivència i la pèrdua mediambiental. La seva intimitat emocional i solidesa artística el converteixen en una de les obres més destacades de la selecció d’aquest any.
“My Memory Is Full of Ghosts” – Dir. Anas Zawahri
El jurat va premiar “My Memory Is Full of Ghosts” per ser una obra profundament commovedora que parla de l’absurditat de la guerra i de la força del seu poble. La càmera estàtica captura imatges colpidorament belles de la ciutat de Homs, combinant-les amb els testimonis dels seus habitants. La potència visual i les veus poètiques en off donen espai tant a la gent com a la ciutat, creant un relat que deixa empremta en la memòria de l’espectador i convida a reflexionar sobre com pot sanar una societat després del conflicte.
L'entrada Crònica del Joan Marc Tomàs del Cineclub Montbui del seu pas pel Festival de Melgaço a Portugal ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Sota la direcció —i protagonisme explosiu— de Karla Brutal, aquest musical amateur de teatre ens convida a ballar, estimar i reivindicar la nostra veritat.
Sinopsi:
A Benassal, la jove Raffaella somia amb fugir d’una vida convencional. A Barcelona descobreix el món màgic de la televisió i coneix «El Show de Karla Brutal». Allà, s’encén una espurna que la porta a muntar el seu propi show: sense censures, sense límits, amb tot l’amor i la llibertat de ser una mateixa.
Amb un elenc meravellós, escenografia vibrant i música que farà tremolar la platea… aquest espectacle és una celebració de la cultura queer, el teatre amateur i la passió escènica!
Reserva la teva entrada i no et quedis sense veure el que promet ser el musical revelació de l’Espiga!
Funcions:
Juliol: 5 – 6- 25
Setembre: 6 – 20 – 21- 27- 28
Octubre: 3- 5 – 18 – 19 -25
Gran temporada per a l’equip Filial d’Escacs de L’Espiga de Les Corts, que ha assolit un doblet sense precedents a la categoria 1a Provincial, proclamant-se campió de la Lliga Catalana i de la Copa Catalana (modalitat ràpida 15+5).
-A la Lliga, 8 victòries en 9 rondes i triomfs a les fases finals contra rivals com Catalònia-Manresa, Banyoles i Castellar del Vallès.
– A la Copa, després de classificar-se a Vic, van dominar a Castell d’Aro, assegurant el títol abans de la darrera ronda.
Enhorabona als 18 membres de l’equip, que amb esforç i talent han escrit una pàgina brillant de la Secció d’Escacs de l’Espiga!
El passat mes de maig, la Secció de Teatre de l’Espiga de Les Corts va pujar a escena amb l’obra “Només és un anunci”, una comèdia de petit format que va captivar tots els espectadors i es va convertir en un èxit rotund. Vam viure moments plens de somriures, complicitat i molta energia al nostre espai teatral, i estem immensament agraïts a tots vosaltres que vau venir a gaudir de l’espectacle.
Gràcies al talent i la passió dels nostres actors i actrius, així com a l’equip tècnic i de producció, vam aconseguir transmetre l’essència de la historia a través d’una proposta moderna i divertida. Estem orgullosos de la feina realitzada i de com el públic va connectar amb la història i els personatges de “Només és un anunci”.
Volem agrair especialment a tots els veïns, amics i seguidors que vau omplir la sala i vau compartir amb nosaltres aquesta experiència tan especial. La vostra presència i entusiasme fan possible que activitats com aquesta tinguin sentit i continuïn creixent a Les Corts.
Aquest passat 9 de maig vam celebrar el Dia Europeu del Comerç de Proximitat amb un acte festiu inoblidable davant de la Sagrada Família. Els Eixos Comercials de Barcelona i els representants del teixit comercial català van organitzar una jornada plena de cultura i complicitat amb el comerç local. Des de la Coral de l’Espiga de Les Corts vam tenir l’honor de participar-hi, compartint escenari amb els nostres companys de Corals Corelli i En Clave de Soul, per oferir un moment musical per l’esdeveniment.
La direcció artística va anar a càrrec de la Núria Pilar Paredes, els arranjaments van ser obra de l’Anita Díaz i vam comptar al piano amb el Gonçal Perales. Gràcies a tots els membres de la nostra coral, vam transmetre l’essència de la cultura catalana i enaltir el valor del comerç de proximitat a la nostra ciutat.
Per Emma Fernández, del Cineclub Barcelona Espai de Cinema
El Festival de Cine Pobre de Gibara va acollir per segon any consecutiu la participació dels cineclubs com a jurat del premi Don Quijote de la Federació internacional de cineclubs FICC en un entorn tan idíl·lic com delerós de cultura malgrat les complicacions que està vivint Cuba en el seu dia a dia. Una ciutat que es va bolcar completament amb el seu Festival en els cinc dies que dura el certamen.
Cinc dies d’activitat continua en un festival que té el cinema com a eix principal i que compta amb un programa cultural que abasta un ampli ventall de propostes artístiques que van de les projeccions de cinema a obres de teatre, dansa, activitats per a nens, concerts, conferències, etc.
La caravana del Festival, amb el organitzadors, participants, jurats, etc. va sortir de L’Havana en quatre autobusos que van fer el viatge per carretera des de la capital cubana fins a Gibara, a la província d’Holguín. Un viatge a l’orient del país de més de 14 hores que van unir molt al grup i van generar afinitats i amistats que es van consolidar plenament durant el Festival i que perviuen des de llavors en molts de nosaltres.
En aquest primer trajecte ens vam trobar tres cineclubistes lligats d’una manera o una altra amb la FICC, Lázaro Alderete (Cuba), Yamandú Testa (Uruguai) i jo mateixa, representant la Federació Catalana de Cineclubs.
El primer dia de Festival, abans de la Gala d’apertura i d’un matí ple d’activitat, vam assistir a la Desfilada Inaugural. Sorpresos i agraïts a parts iguals vam ser rebuts pel poble de Gibara que va aclamar, entre xarangues i música, al llarg d’un dels seus carrers principals a tots els participants del Festival per a donar-nos la benvinguda. Vam notar l’afecte de la gent de Gibara cada minut que vam passar a la ciutat.
A la gala inaugural, amb la projecció de Fenómenos naturales de Marcos Díaz Sosa (Cuba) va començar la nostra tasca com a jurat del Premi Don Quijote de la FICC. Lázaro Alderete (Cuba), Guillermo Ochoa (Cuba) i jo, els tres membres d’aquest jurat, vam decidir prèviament que degut a l’alt nombre de pel·lícules a concurs i la complexitat horària de les projeccions, nosaltres valoraríem les pel·lícules de la secció de llargmetratges del Concurs Ficció: La arriera de Isabel Cristina Fregoso (México), Las fieras de Juan Flores (Argentina), Parto de Vivian Bruckman-Blondet (Puerto Rico), Tanto amor (Que d’amour) de Kamal Eddine Benabid (Marruecos), Agárrame fuerte de Ana Guevara i Leticia Jorge (Uruguay-Francia), En la alcoba del Sultán de Javier Rebollo (España-Francia), Catene de Lorenzo Vitrone, Anna Coccoli, Flavio Santandrea, Lorenzo Nuccio i Mateo Giampetruzzi (Italia), Cuando las hojas del nogal se vuelven amarillas de Mehmet Ali Konar (Turquía) i la ja esmentada Fenómenos naturales.
He de dir que va ser força complicat veure les pel·lícules en pantalla gran degut a l’agenda tan plena que teníem, que moltes vegades venia marcada per l’organització, i que sovint es feia incompatible amb les projeccions. Degut a això l’organització fou molt previsora i vam poder disposar de totes les pel·lícules per a poder visionar aquelles que van ser impossibles de veure en directe. D’aquesta manera tots vam arribar a l’hora de la deliberació amb els deures fets. El nivell de les pel·lícules va ser una mica desigual, no només per la qualitat dels films, sinó per la idoneïtat de formar part d’un festival de cinema pobre en el que concorren Produccions més al marge o de poc pressupost. Tenint tot això en compte els tres vam coincidir en la selecció de les tres que més ens havien agradat coincidint com a primera de la llista de tots tres la que vam premiar finalment. Ens hauria agradat fer una menció especial a Catene Catene de Lorenzo Vitrone, Anna Coccoli, Flavio Santandrea, Lorenzo Nuccio i Mateo Giampetruzzi per ser una pel·lícula realitza de manera cooperativa, però no va ser possible i finalment vam atorgar el Premi Don Quijote a la pel·lícula turca Cuando las hojas del nogal se vuelven amarillas de Mehmet Ali Konar.
Acta del jurat:
“El jurat de la Federació Internacional de Cineclubs composat per Lázaro Alderete (president), Emma Fernández i Guillermo Ochoa, atorga per unanimitat el Premi Don Quijote de la FICC a una pel·lícula que a través d’una historia mínima ens apropa al difícil món de les relacions entre pares i fills en un context de guerra i opressió tractant amb molt de respecte el dolor i el patiment de les persones. Així com un perfecte ús del llenguatge cinematogràfic sempre al servei de la narració. Un film que combina la tendresa i la cruesa d’una forma tan poètica com realista, que atrapa a l’espectador i que compleix amb els preceptes del cineclubisme que aposta per un cinema compromès”.
El lliurament dels premis colaterals en la que s’emmarca el nostre guardó va tenir lloc a l’Hotel Colón en un dels actes més emocionants del Festival on també es van lliurar els premis de l’Asociación Cubana de la Prensa Cinematográfica, el del Jurat Jove i el de la Federación Nacional de Cineclubes de Cuba.
Van ser moltes les Activitats paral·leles a les que vam assistir i persones interesantíssimes amb Projectes de primer ordre que vam conèixer i donaria per a pàgines i pàgines de crònica (que us puc anar explicant quan ens veiem), però no voldria acabar la meva crònica sense fer esment i mostrar el meu agraïment per invitar-me a la celebració del 15 anys del Cineclub Voces del Audiovisual de Gibara que amb tota la seva generositat van adaptar la data i l’horari de l’acte a a nostra agenda per a que poguéssim assistir. Va ser una grata sorpresa trobar-me davant un públic tan Fidel i entusiasta amb el seu cineclub. Un públic jove en gran mesura que els hi augura un llarg futur d’activitat i èxits. En aquest punt vull agrair també tots els esforços de Lázaro Alderete i l’incombustible Yony Yanez, a més d’altres membre de la Federación Nacional Cubana de Cineclubes, per a que tot sortís a les mil meravelles.
Vam tornar a L’Havana de la mateixa manera que vam arribar a Gibara, en Bus i amb unes quantes hores més de viatge a l’esquena, però vam tornar feliços, amb la consciència plena d’haver assistit a un esdeveniment magnífic i inclassificable.
L'entrada Crònica del 19è Festival de Cine Pobre de Gibara (Cuba) del 15 al 19 d’abril de 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Lamentem la mort de Pere Joan Ventura, guionista i realitzador de cinema, figura clau del cineclubisme català i Soci Honorífic de la nostra entitat. Desde la Federació Catalana de Cineclubs expressem el nostre més sentit condol a familiars, amics i companys del Club Cinema Castellar del Vallès .
Discurs del nostre president, Àlex Portolés, en el nomenament de Pere Joan Ventura com a Soci d’Honor de la FCC.
“Em sento molt privilegiat de poder-vos adreçar unes paraules amb motiu del nomenament com a soci d’honor de la Federació del Pere Joan Ventura, que és —entre moltes altres coses— el president del cineclub de Castellar del Vallès.
Pere Joan, sabem que no ets gaire amic dels homenatges. Ja ho vas demostrar quan, fa dos anys, el teu poble et va atorgar la Medalla de la Vila. Però crèiem que et mereixies un reconeixement que vingués del món del cineclubisme. Ens emociona fer-ho des del cor d’aquest moviment, amb tants cineclubistes presents.
Se’ns fa difícil pensar en la paraula “cinema” a Castellar del Vallès sense que ens vingui al cap el teu nom. I no només per la teva llarga trajectòria professional, sempre vinculada al cinema compromès, activista i valent, sinó perquè també has estat el gran impulsor del cineclubisme a casa nostra.
La teva trajectòria cineclubista a Castellar és el pont entre dos moments històrics. Un primer, a finals dels anys seixanta, quan vas contribuir a crear un cineclub de fort component antifranquista. Aleshores, les projeccions sovint eren assemblees polítiques clandestines. El cinema, com ens has dit tantes vegades, era una finestra a la llibertat.
Aquell primer projecte va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Però, malgrat els teus anys a Madrid, per motius professionals, mai vas oblidar Castellar.
Ara fa disset anys, vas fer notar que el poble ja no tenia una sala de cinema. I vas voler posar-hi remei. El mític Califòrnia s’havia enderrocat feia temps. Allà, de petit, hi vas conrear la teva passió pel cinema. Hi vas viure projeccions memorables, com la del mític Trapecio, quan el vicari i la Guàrdia Civil van aturar la sessió per fer sortir els menors d’edat. I tu, amb només 11 o 12 anys, et vas amagar sota una butaca i vas acabar de veure la pel·lícula. D’aquell dia, a mossèn Trapecio li va quedar com a malnom per a tota la vida.
Va ser l’any 2008 quan vas convèncer l’Ajuntament d’impulsar una Mostra de Cinema: el BRAM!. El BRAM era el nom que a Castellar rebia la sirena de l’empresa tèxtil Tolrà, que marcava l’entrada a la feina dels treballadors i se sentia per tot el poble.
Aviat vam entendre que aquell BRAM! també era un crit. Un clam per la denúncia, per la justícia social, per la reivindicació de drets i causes. I, és clar, vam projectar Ken Loach. I vas convertir les mongetes del ganxet en un producte de prestigi internacional, quan en vas regalar un saquet a ell, als germans Trueba i a molts altres cineastes que han passat per Castellar.
Però amb la Mostra no em vam tenir prou. I ens vas engrescar a recuperar el cineclub. Avui, 14 anys després, el Club Cinema Castellar és una entitat consolidada, amb sessions cada divendres i més de 8.000 espectadors anuals.
A mesura que et coneixíem, descobríem que aquell home que havia tornat el cinema a Castellar era molt més que un cineasta que havia guanyat un Goya a millor documental.
Vam saber del teu pas pel Grup de Producció als anys 70, filmant clandestinament mobilitzacions per a televisions estrangeres. I vam escoltar, fascinats, les teves anècdotes a les trinxeres dels rodatges, al costat de Pere Portabella, Vicente Aranda, o a Televisió Espanyola.
Has fet del cinema i la televisió una eina d’activisme social i polític: la situació dels treballadors de Sintel a El efecto Iguazú; el Prestige al curt Cena de capitanes, del projecte Hay motivo; els drets dels infants amb Unicef; la defensa del parc agrari del Baix Llobregat a Plou i fa sol; o el retrat dels moviments socials del 15M a No estamos solos, produït per Portabella i el teu amic Wyoming.
I, finalment, Un vas d’aigua per a l’Elio, un exercici de memòria històrica sobre l’assassinat d’un maqui italià a Castellar, que per cert els cineclubs podeu projectar gratuïtament a través del catàleg de la Filmoxarxa
Pere Joan, amb la teva experiència ens has inoculat la passió pel cinema a Castellar. Has estat un mestre. Ens has ajudat a educar la mirada. Com a mínim, gràcies a tu ja reconeixem quan una pel·lícula és “buenista”, “es deixa veure” o és “petita”. Fora bromes, has deixat al cineclub l’empremta del cinema compromès, combatiu i humà. Moltes gràcies per fer-ho possible. T’estimem.”
L'entrada Ens ha deixat Pere Joan Ventura, cineasta i Soci d’Honor de la nostre entitat. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al II Concurs de curtmetratges Lo Pergi Miravet, organitzat pel Cineclub Lo Pergi i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.
El cineclub us vol convidar a venir a Miravet el dijous 31 de juliol per fer de jurat dels curtmetratges seleccionats a concurs.
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el dijous 31 de juliol a la tarda a Miravet. Us enviarem un enllaç amb els curtmetratges per fer un visionat previ.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 23 de juliol. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del Cineclub Lo Pergi.
L'entrada Convocatòria per ser jurat Miquel Porter al II Concurs de curtmetratges Lo Pergi Miravet ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquest dissabte 12 de juliol ens ha deixat el Celestino Sánchez, el Celes, històric dirigent comunista, iaioflauta, i membre del Consell Rector de la UPEC, després de 74 anys de militància i compromís. Ens ha acompanyat des de les primeres jornades de la UPEC l’any 2005, on ja va participar com a ponent.
Compartim la nota preparada pel seu entorn, el Comitè de Comiat del Celes. El comiat tindrà lloc el dilluns 14 de juliol a les 9h al Tanatori de Sabadell.
Que la terra et sigui lleu!
L’històric i destacat dirigent del PSUC i del PCC Celestino Andrés Sánchez Ramos, conegut com a Celes, ha mort avui 12 de juliol de 2025 als 74 anys. Va ser diputat electe al Parlament de Catalunya en la primera legislatura pel PSUC (1980), passant després al PCC, i posteriorment per la coalició Iniciativa per Catalunya (PSUC, PCC, ENS) el 1988. Va ser escollit regidor per Esquerra Unida i Alternativa a Barberà del Vallès (1999), on va participar en tasques de govern com a tinent d’alcalde de participació ciutadana (2003-2009). En la seva tasca com a representant de la ciutadania a les institucions va destacar per la seva combativitat i el seu compromís amb les lluites de la classe treballadora, que acompanyava i de les quals es feia ressò. Va estar profundament lligat al moviment municipalista a través de la seva vinculació amb la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes del Vallès. Sempre es va caracteritzar pel seu tarannà alegre, obert, accessible i proper.
Celes va jugar un paper clau en el moviment obrer i en la darrera etapa de la lluita antifranquista al Vallès. Sempre rebel, molt crític amb la resolució de la Transició sense ruptura democràtica, els Pactes de la Moncloa i la desmobilització sistemàtica i buidatge dels moviments populars en el procés de traspàs de quadres a les noves institucions democràtiques, va intervenir de manera destacada en els debats del V Congrés del PSUC (1980). Després que el PSUC expulsés la trentena de membres de la direcció compromesos amb els acords del Congrés, va participar en la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya (1982), del qual en va esdevenir un dirigent important.
Anys després, es va involucrar activament en la gestació del moviment 15M, la mobilització ciutadana en resposta a la gestió de la crisi del capitalisme financiaritzat de 2008 i per una “democràcia real”. Aquest moviment es va oposar frontalment a les polítiques del govern i la UE en favor dels bancs, fent recaure tot el pes dels estralls sobre la majoria social, amb desnonaments, privatitzacions i retallades dels serveis públics. La seva contribució més coneguda va ser amb els iaioflautas, col·lectiu de veterans lluitadors per la ruptura democràtica amb la dictadura, que lluitaven pel futur de les seves filles i nets amb accions i ocupacions que anomenaven “travesuras“. Connectava així la lluita de dues generacions contra els límits democràtics del règim de 1978.
Les llibertats nacionals de Catalunya sempre van estar en el centre de la seva concepció política i va veure en el moviment per l’autodeterminació de Catalunya una avançada d’aquest moviment democratitzador i un revulsiu que pogués esdevenir la baula dèbil del règim.
Una vida de militància i lluita per la conquesta de la democràcia i la millora de les condicions de vida de la classe treballadora
Nascut a Màlaga el 24 de juliol de 1950 en una família treballadora. El seu pare, conegut com “Marín”, ferroviari i militant comunista, va ser represaliat per les seves activitats antifranquistes, patint presó i acomiadament de RENFE. Aquesta situació va portar la família a buscar un futur a Sabadell.
Celes es va formar en la branca d’electricitat tant a l’Escola Industrial de Sabadell com a l’Escola Industrial de Barcelona i va treballar com a lampista i electricista. Des de molt jove va destacar per la seva militància sindical a través de les Comissions Obreres Juvenils.
Va ingressar al PSUC i a les JCC el 1967. La seva activitat el va portar a ser detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica. Va ser condemnat a vint-i-un mesos de presó, dels quals en va complir quatre a la presó Model de Barcelona. Durant la detenció que va patir arran de la celebració del 1r de maig de 1967, va ser detingut junt amb el seu pare i apallissat brutalment.
En ser legalitzat el PSUC, Celes va ser responsable polític del comitè comarcal del Vallès Occidental. Va ser escollit com a membre del Comitè Central del PSUC en el IV Congrés (1978) i el V Congrés (1978). En aquest darrer les bases del partit van posar en qüestió el projecte de la direcció. A finals de 1981 va ser expulsat amb una trentena de membres del Comitè Central i va impulsar la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya, del qual va ser dirigent destacat.
Durant aquesta etapa va fer gairebé de tot. Va acompanyar el procés de formació dels Col·lectius de Joves Comunistes de Catalunya, que van esdevenir un moviment juvenil d’una gran potència als barris i els centres d’estudi en aquells anys del postfranquisme. Va participar en impulsar el PCPE (1984) a l’Estat espanyol, així com diverses experiències polítiques a Catalunya: la federació Iniciativa per Catalunya (PSUC, ICV, EUiA) el 1987, Esquerra Unida i Alternativa el 1998, i la coalició ICV-EUiA (2003-2015).
Entre el 26 de gener de 1987 i l’any 2014, va ser president de la Fundació Pere Ardiaca, desenvolupant una gran quantitat d’iniciatives de caire cultural, intel·lectual i polític d’un esperit profundament unitari en àmbits com la memòria històrica i democràtica, la construcció de perspectives compartides de les esquerres polítiques i socials o la lectura del projecte del socialisme com a actualització en el món contemporani de la tradició republicana democràtica.
En els darrers anys, convençut que les esquerres existents no estaven a l’altura de la potència de les demandes i la mobilització popular, es va desvincular de l’activitat de partit. Malgrat tot, va continuar fins al darrer moment involucrat políticament, participant en les mobilitzacions i les lluites, reflexionant i aportant anàlisis i idees. L’Ateneu Tangram de Barberà del Vallès, que veia com un espai on construir relacions de sociabilitat al marge del capitalisme, li va donar grans alegries.
Comitè de Comiat de Celes
L'entrada Adéu a Celestino Sánchez, iaioflauta, històric dirigent comunista i membre del consell rector de la UPEC ha aparegut primer a UPEC - Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.
L’Alex Portolés, nou president de la FCC va adreçar les següents paraules per presentar la seva candidatura als cineclubs participants a la darrera Assemblea General a Granollers el 7 de juliol 2025:
“És un plaer tenir l’oportunitat d’adreçar-me a vosaltres com a candidat a la presidència de la Federació Catalana de Cineclubs i més al Cinema Edison, a la seu d’un cineclub històric com és el de l’Associació Cultural Granollers.
Deixeu-me començar presentant la junta que es presenta a elecció.
Com a vocals, continuen l’actual presidenta, l’Emma Fernàndez, del Barcelona Espai de Cinema, a qui vull donar les gràcies per la seva dedicació durant els darrers quatre anys i que a més vulgui continuar després de tants a la Federació; també compto amb altres persones amb experiència com la Jordina Medalla, de Granollers, el Joan Moret de Lloret de Mar, i el Pere Aznar de Bigues i Riells. I també s’incorporen com a nous vocals, la Cristina Rius, de Sant Pol de Mar, i dos joves, l’Eva Bertran de Vilafranca i el Gerard Armengol, de Sabadell.
Pel que fa als càrrecs, una altra nova incorporació, la Mireia Fernàndez, del cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua. La Mireia és una valenta que s’apunta al que faci falta i que es proposa com a secretària. I continua al càrrec de tresorera la Cristina Santacreu, del Barcelona Espai de Cinema, a qui agraeixo que vulgui fer una d’aquelles tasques tan necessàries i però també desagraïdes com és el de la gestió econòmica; i finalment tinc el plaer de comptar amb la Mireia Iniesta, del Cineclub 39 Escalons de Manacor, com a vicepresidenta, amb qui compto recolzar-me molt en les funcions representatives de l’entitat així com per continuar la tasca de la línia de treball per la igualtat dona/home i de perspectiva de gènere.
He format part de la junta de la Federació com a representant del Club Cinema Castellar durant els darrers anys, i ara em presento amb un equip renovat i espero que molt implicat.
Una junta més que paritària, amb més dones que homes, que combina experiència i joventut, també combina representants de cineclubs amb més història i cineclubs més novells; i més o menys procura que hi hagi representants de diferents territoris.
Vull també agrair també la tasca que fins ara han fet el Noel Puigdollers, l’Anna Lati, el Jesús Galindo i molt especialment el Ginés Fernàndez, que han decidit no continuar.
I com no, també dona les gràcies, a l’equip de treballadors de la Federació, l’Olga, el Pablo i el Julio, perquè senten la seva feina amb una passió que va més enllà de les obligacions professionals.
Abans de parlar del projecte que us proposem, permeteu-me començar amb un reconeixement que considero fonamental: la tasca que fem els cineclubs és extraordinària. Som els cineclubs els que fem possible que a pobles i ciutats d’arreu de Catalunya s’hi pugui veure en pantalla gran cinema d’autor, independent, en versió original, amb produccions d’arreu del món i de totes les èpoques. És una tasca que es fa des de l’associacionisme, que fem amb criteri, passió i compromís. Ens mou l’amor pel cinema.
Nosaltres som el públic, però també som molt més: som programadors, som dinamitzadors culturals, som formadors, som prescriptors i som activistes a cadascun dels nostres pobles i ciutats.
Per tot això crec que des de la Federació ens hem de deixar la pell per acompanyar-vos i ajudar-vos a fer possible tot això que feu.”
Àlex Portolés Da Silva
L'entrada Presentació de la nova Junta pel nou president de la FCC a l’Assemblea General ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Martí Ferrer i Bosch, expresident del Moviment Coral Català i actual director de la Capella Polifònica de Girona i de les corals GiroNins i La Jove, ha estat escollit nou membre de la junta de l’European Music Council. L’elecció s’ha fet aquest matí en el marc de la reunió anual del consell europeu de la música.
Amb una àmplia trajectòria en el lideratge d’organitzacions musicals, Ferrer ha estat president del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i del mateix MCC, etapa en què va impulsar projectes com el Cor Jove Nacional de Catalunya. També ha format part de les juntes de l’European Choral Association, l’Euro-Arab Youth Music Center, la World Youth Choir Foundation i l’International Music Council. En l’àmbit empresarial, el 2015 va cofundar l’editorial FICTA.
L’European Music Council és el grup regional europeu de l’International Music Council i representa el conjunt del sector musical europeu.
The post Martí Ferrer, nou membre de la junta de l’European Music Council appeared first on Moviment Coral Català.
Cineclub AC Granollers (Teresa Llobet, Jordina Medalla, Lambert Botey, Bel Miralles), Club Cinema Castellar del Vallès (Àlex Portolés, Montse Rodríguez, Emili Sansalvador, Maria Moncal, Àngela Bailén), Cinemaclub 39 escalons de Manacor (Mireia Iniesta), Cineclub Adler de Lloret de Mar (Joan Moret), Cineclub Amics del cinema de la capital del cava de Sant Sadurní d’Anoia (Rafael Jariod i Carmen Corrales), Cineclub Amics del cinema de la vall de Ribes (Sergi Díaz i Francisco Torrente), Cineclub Ateneu Igualada (Joan Francesc Fitó), Cineclub Barcelona Espai de Cinema (Emma Fernández, Cristina Santacreu, Lourdes Feixa), Cineclub Bescanó (Pep Ribera, Gemma Delgado, Elisenda Farriol, Pere Lladó i Marc Patiño), Cineclub Bigues i Riells (Dolors París i Raquel Mateos), Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca (Montse Tornés), Cineclub Centre de Lectura de Reus (Jom Pàmies, Lidia Martorell i Carme Cases), Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpétua de Mogoda (Mireia Fernández i Josep Maria Margalida), Cineclub Diòptria de Figueres (Xavier Cairó i Carles Font), Cineclub El Casal – la Mirada del Cinema de Mollet del Vallès (Enric Pérez, Miquel Coll, Judith Vizcarra, Eduardo Bericat), Cineclub El Cercle de Barcelona (Jordi Artigas), Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona (Juan Manuel García Ferrer), Cineclub La Garriga (Tariq Porter, Martí Porter, Patricia Astorga, Roser Folguera), Cineclub Manresa (Jordi Casas i Teresa Torra), Cineclub Miramar de Salou (Jordi Sardiña i Joaquim Aragonés), Cineclub Montbui (Joan Marc Montiel, Joan Marc Tomàs, Oriol Estalella i Lluis Conesa), Cineclub Olot (Jep Costa), Cineclub Sabadell (Esteve Badia, Gerard Armengol i Glòria Soler), Cineclub Terra Alta de Bot (Enric Miró i Toni Viña), Cineclub Vic (Sergi Calle, Montse Comerma i Pol Riubrogent), Cineclub Vilafranca (Eva Bertran, Manel Pac i Júlia Font), Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès (Miriam Mariscal i Maria Serra).
Telemàticament es van connectar el Cineclub Akira de Sant Pol de Mar (Cristina Rius), Cineclub del Casino de Sant Andreu de la Barca (Jordi Viloca) i el Cineclub del Teatre de Sarrià (Conxita Cervantes).
I també van assistir i participar els treballadors de l’entitat Olga Iglesias i Pablo Sancho.
En total van participar 29 cineclubs, 27 de manera presencial i 2 online.
La XX Trobada de Cineclubs va tenir lloc el 7 i 8 de juny a Granollers. És la segona vegada que la trobada se celebra a la capital penedesenca, que ja va ser amfitriona l’any 2010. La trobada es va iniciar amb la benvinguda als i les cineclubistes i un esmorzar gentilesa del cineclub amfitrió, en el vestíbul del Cinema Edison, la sala que gestiona el Cineclub AC Granollers.
Mentrestant, a la sala d’exposicions de l’Edison, un equip de realització filma un audiovisual sobre l’associacionisme, i més concretament el cineclubisme, entre la gent jove. Aquest audiovisual és també una activitat commemorativa del Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC) que se celebra el 4 de juny.
Com a novetat d’aquest any, l’acte de nomenament dels socis i sòcies d’honor de la Federació es va fer en un acte previ a l’assemblea. Quatre persones van ser reconegudes. Per part del cineclub AC Granollers, una àvia i una neta: Teresa Maresma i Aina Planes. I per part de la Federació, Pere Joan Ventura, president del Club Cinema Castellar del Vallès, i Jordi Artigas, responsable del Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona.
Però abans, és el torn de la benvinguda institucional per part de Teresa Llobet, presidenta de l’Associació Cultural de Granollers; i Alba Barnusell alcaldessa de la ciutat.
En Lambert Botey, del Cineclub AC Granollers, va presentar a les noves sòcies d’honor, la Teresa i l’Aina:
“Des l’any 2015, l’Assemblea de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) va aprovar que el dia del cineclubisme català havia de coincidir amb el dia Internacional del públic. Ens referim al 10 de maig, en commemoració de la revolta del 1849 del teatre Astor, de la qual des la FCC ja hem parlat. Aquest acord tenia, a més, un valor afegit, ja que coincidia amb la data del naixement del nostre mestre, Miquel Porter Moix
Tindria algun sentit projectar un Ciutadà Kane a una sala buida? La resposta és clara, no en tindria cap, perquè en tot el procés cinematogràfic hi mancaria un element essencial, els espectadors.
Els cineclubistes sempre hem defensat el paper del públic en la nostra tasca. De fet, si analitzem la paraula “cineclub” ja hi ha implícit aquest concepte. L’ Esteve Sala, qui també havia estat soci d’honor de la FCCC, el definia com un club de cine, en el qual la gent es trobava per veure pel·lícules i parlar-ne.
Queda, doncs, clar que, per nosaltres, el públic ha estat sempre el centre de la nostra feina. I entenem que el públic no es inconscient i indefens, no és un mer espectador; sinó que és actiu, participatiu i crític. Per aquesta raó, hem pensat que la millor manera d’homenatjar-lo era fent sòcies d’honor, a dues dones que, en representació de tots els espectadors, al llarg dels nostres 75 anys d’història han contribuït a fer que el nostre cineclub encara estigui viu i amb bona salut.
Tenim la gran sort que entre els espectadors actuals, encara hi ha una dona, llavors una adolescent, que va ser present a la primera sessió de cineclub de la nostra història. Era l’any 1950 i la pel·lícula, Hamlet. Ella, la Teresa Maresme, avui en dia encara la veiem a les sessions al cinema Edison i moltes vegades ho fa acompanyada de la seva neta, l’Aina Planas, que també és una assídua espectadora del nostre cineclub.
Elles dues simbolitzen a la perfecció la nostra història. En elles dues hi ha el passat, el present i el futur del nostre cineclub.”
Per aquest motiu, hem decidit atorgar el nomenament de sòcies d’honor a la Teresa Maresma i l’Aina Planas.
La Teresa Maresma va rebre com a regal fotografies promocionals originals de Hamlet i l’Aina Planas va rebre un llibre sobre Ken Loach, un altre sobre cinema social anglès i una llibreta i un bolígraf per a escriure les seves primeres crítiques.
Per part de la Federació, la presidenta Emma Fernández va glosar la figura de Jordi Artigas:
“El nostre nou Soci d’Honor, proposat per la Junta Directiva de la Federació Catalana de Cineclubs ha dedicat part de la seva vida a la difusió del cinema. Tant des de la seva vessant com a promotor del cinema d’animacio com a cineclubista.
Ens explica el Jordi sobre el naixement de la seva passió pel cinema:
“Eren els primers anys 60, pel març de 1961, la ciutat de Manresa, petita, grisa i freda acollí una ‘troupe’ que trencaria per breu temps aquell ensopiment, es tractava del rodatge de la pel·lícula “Plácido” de Luis García Berlanga.
La meva familia viviem llavors a la capital del Bages, aquesta ‘troupe’ de pel.lículers estava instal·lada en un edifici que havia estat un casino en ple centre de la ciutat, el Passeig de Pere III. Una tarda anava jo cap a les classes de l’Institut Lluís de Peguera, quan al passar davant del casino, algú em cridà per proposar-me sortir a la pel·lícula però jo vaig refusar únicament per timidesa. Uff, mai havia pensat sortir en una pel·lícula, quina vergonya!!.
Aquesta anècdota no vol dir que fos decisiva per a que molts anys després em dediqués a tasques relacionades amb el cinema, però si que ha estat un record que mai he oblidat.”
Resumir en un full tota l’activitat del Jordi en el món del cinema des dels anys 80 del passat segle és molt difícil, però ho intentarem, sense comptar la part de la seva professió com a dissenyador gràfic.
El Jordi Artigas ha organitzat tallers d’ensenyament del cinema d’animació per a nens i adults al costat de l’ Àngel García i el José Jorna, i també ha portat a Catalunya animadors d’altres països per a fer tallers, en especial durant 5 anys al CIEJ de la Fundació La Caixa. Especialment conegut va ser el taller d’animació “stop motion” que van impartir dos especialistes txecs el març de 1990.
També ressenyar la relació del Jordi amb CINANIMA – Festival Internacional de Cinema de Animaçao d’Espinho, Portugal, on va formar part del “Jury de Selecçao” l’estiu de 2000.
L’activitat en la que sempre s’ha trobat més còmode és la d’organitzar, programar i dirigir, per tant també ha estat programador i director de mostres, certàmens i festivals de cinema d’animació, des del Festival de Sants en els primers anys 80 i la 1ª Mostra per a ASIFA-C el 1986. I ja professionalment les tres edicions de l’Anima Basauri al País Basc fins a Cinemàgic a Lleida, ara Animac, el 1996 del que va ser el fundador i primer director. Aquest darrer festival li va fer veure com la cultura, en aquest cas el cinema, és incompatible amb les ambicions polítiques d’alguns… El Jordi sempre s’ha dedicat a la Cultura, mai a la política.
I li quedava una baula pendent, la del cineclubisme. Amb el seu amic i company Pere García Plensa, director també del Festival de Sants, van fundar el Club Cinema La Llanterna Mágica també al barri de Sants el novembre de 1994.
I ara ve el final. L’any 2010 li va proposar a Fèlix Bentz, el president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, de fer un nou festival i ell li va respondre amb una pregunta:
“per què no organitzes un cineclub?”. I dit i fet, una comissió amb els seus amics i companys Jordi Morraja i Enric Asensio, també col·laboradors en la “Memòria dels Dibuixants”, van posar fil a l’agulla i van iniciar el Cineclub del Cercle que tingué la seva primera sessió el novembre de 2010, i que dura fins ara amb la col·laboració de la Federació Catalana de Cineclubs. El Jordi és l’ànima mater del cineclub.
Potser aquesta continuïtat a través dels anys té a veure en que el president del Reial Cercle Artístic sempre li ha deixat carta blanca per a elaborar la programació, ficció, documental i animació, que ara es complementa a més amb les tertúlies cinematogràfiques del mestre Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos, també Soci d’Honor de la Federació. Tot plegat ens fa exclamar un sincer Visca el cinema!! Visca el cineclubisme!!”
El Jordi Artigas va rebre com a regal unes fotografies originals emmarcades del rodatge de «Plácido» de Berlanga.
Finalment, el membre de la junta Àlex Portolés, va glosar la figura de Pere Joan Ventura:
“Bon dia a tothom,
Em sento molt privilegiat de poder presentar el Pere Joan Ventura, president del cineclub de Castellar del Vallès, com a soci d’honor de la Federació Catalana de Cineclubs.
Pere Joan, sabem que no ets gaire amic dels homenatges. Ja ho vas demostrar quan, fa dos anys, el teu poble et va atorgar la Medalla de la Vila. Però creiem que et mereixes un reconeixement que vingui del món del cineclubisme. Ens emociona fer-ho des del cor d’aquest moviment, amb tants cineclubistes avui presents aquí.
Se’ns fa difícil pensar en la paraula “cinema” a Castellar del Vallès sense que ens vingui al cap el teu nom. I no només per la teva llarga trajectòria professional, sempre vinculada al cinema compromès, activista i valent, sinó perquè també has estat el gran impulsor del cineclubisme a casa nostra.
La teva trajectòria a Castellar és el pont entre dos moments històrics. Un primer, a finals dels anys seixanta, quan vas contribuir a crear un cineclub de fort component antifranquista. Aleshores, les projeccions eren com assemblees polítiques clandestines. I el cinema, com ens has dit tantes vegades, era una finestra de llibertat.
Aquell primer projecte va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Però, malgrat els teus anys a Madrid, mai vas oblidar Castellar.
Ara fa disset anys, vas fer notar que el poble ja no tenia una sala de cinema. I vas voler posar-hi remei. El mític Califòrnia s’havia enderrocat feia temps. Allà, de petit, hi vas conrear la teva passió pel cinema. Hi vas viure projeccions memorables, com la del mític Trapecio, quan el vicari i la Guàrdia Civil van aturar la sessió per fer sortir els menors d’edat. I tu, amb només 11 o 12 anys, et vas amagar sota una butaca i vas acabar de veure la pel·lícula. Aquell dia, a mossèn Trapecio li va quedar el malnom per a tota la vida.
Va ser l’any 2008 quan vas convèncer l’Ajuntament d’impulsar una Mostra de Cinema: el BRAM!. El BRAM era el nom que a Castellar rebia la sirena de l’empresa tèxtil Tolrà, que marcava l’entrada a la feina dels treballadors i se sentia per tot el poble.
Aviat vam entendre que aquell BRAM! també era un crit. Un clam per la denúncia, per la justícia social, per la reivindicació de drets i causes. I, és clar, vam projectar Ken Loach. I vas convertir les mongetes del ganxet en un producte de prestigi internacional, quan en vas regalar un saquet a ell, als germans Trueba i a molts altres cineastes que han passat per Castellar.
Però amb la Mostra no em vam tenir prou. I ens vas engrescar a recuperar el cineclub. Avui, 14 anys després, el Club Cinema Castellar és una entitat consolidada, amb 70 sessions i més de 8.000 espectadors anuals.
A mesura que t’hem anat coneixent, vam anar descobrint que aquell home que havia tornat el cinema a Castellar era molt més que un cineasta que havia guanyat un Goya a millor documental.
Vam saber del teu pas pel Grup de Producció als anys 70, filmant clandestinament mobilitzacions per a televisions estrangeres. I vam escoltar, fascinats, les teves anècdotes a les trinxeres dels rodatges, al costat de Pere Portabella, Vicente Aranda, o a Televisió Espanyola.
Has fet del cinema i la televisió una eina d’activisme social i polític. I amb molts pocs recursos, has tirat endavant documentals tan necessaris com El efecto Iguazú; Plou i fa sol o No estem sols. Per no parlar del teu darrer projecte Un vas d’aigua per a l’Elio, exercici de memòria històrica sobre l’assassinat d’un maqui italià a Castellar l’any 1949 i que, per cert, tots els cineclubs podeu projectar gratuïtament a través del catàleg de la Filmoxarxa.
Pere Joan, amb la teva experiència ens has inoculat la passió pel cinema a Castellar. Has estat i ets un mestre. Ens has ajudat a educar la mirada. Com a mínim, gràcies a tu ja reconeixem quan una pel·lícula és “buenista”, “es deixa veure” o és “petita”. Fora bromes, has deixat al cineclub l’empremta del cinema compromès, combatiu i humà. Moltes gràcies per fer-ho possible. T’estimem.”
El Pere Joan Ventura va rebre com a regal unes fotografies originals emmarcades de la pel·lícula “Trapecio”.
Un any més l’Assemblea torna a ser híbrida, i els cineclubs ens acompanyen presencialment (la majoria) però també des de les seves cases.
Per començar, la presidenta Emma Fernández fa una valoració de la trajectòria de la Federació durant 2024:
“El nostre moviment continua brillant amb llum pròpia i així ho testimonia l’ampla activitat dels nostres cineclubs arreu del país. Podríem dir que el 2024 ha mantingut la lògica del 2023 amb un fiançament de les accions i els actes de la majoria de les nostres entitats així com de les propostes de la FCC, amb una excepció, L’Escola d’Estiu, de la que us parlaré més endavant.
Aquest any tornem a presentar l’Estudi del Cineclubisme i us puc avançar que els números del 2024 són espectaculars, si bé enguany han participat menys cineclubs en l’enquesta. Hem arribat als gairebé 150000 espectadors i les dades en tots els apartats de l’estudi són força positives en el còmput global. Seguim al capdavant de la difusió cinematogràfica en el nostre país i és molt gratificant veure com la feina ben feta treu els seus fruits.
Continuem rebent consultes a la Finestra Cineclub interessant-se en la creació de nous cineclubs i malgrat que moltes d’aquestes consultes no es materialitzen en una adhesió a la FCC o en el naixement d’un nou cineclub, sabem del cert que sovint és més un problema de finançament o de recolzament institucional que de la voluntat de crear-ne. Som coneixedors de primera mà, tant nosaltres, com cada un de vosaltres, de les dificultats que suposa posar en marxa un projecte cultural en aquest país. Som formadors de públics, portem el cinema i la cultura a gran part del territori i hem d’estar molt i molt orgullosos del paper del cineclubs en la difusió de cinema de qualitat en un món cada vegada més complicat on, com veiem cada dia en les notícies, és més difícil trobar espais de reflexió i respecte.
En les pàgines de la memòria d’activitats trobareu ben detallada tota l’activitat de la FCC en el darrer any, que ha estat molta i molt variada, i que podeu revisar tranquil·lament. Per la meva part, voldria fer esment d’aquelles que han destacat per una raó o una altra. Per una banda, celebrar i donar les gràcies als organitzadors de les darreres Jornades Cineclubistes a Vilafranca del Penedès que van ser tot un èxit, amb una alta participació de cineclubs a l’Assemblea, tant presencials com online, i amb una programació molt acurada que en va permetre fins i tot tornar a veure Matrix en pantalla gran. Per una altra banda , en aquells moments, a principis de juny, teníem tot previst per a la 3ª Escola d’Estiu i per una sèrie de circumstàncies i malgrat tots el nostres esforços la vam haver d’anul·lar a gairebé una setmana del seu inici. La baixa dels ponents d’un dels cursos, que no vam tenir temps de reemplaçar, la notícia de que Cultura Popular ens donava menys diners dels previstos i el fet que teníem un número mínim de participants ens va obligar a cancel·lar. Si explico tot això és per a recolzar absolutament la feina de l’equip que integra la FCC. Com van treballar de valent per treure l’Escola d’estiu endavant i com n’han sortit de reforçats de cara a l’organització de l’edició del 2025. Que farem sens dubte i on us esperem a tots! Com n’és de difícil i estressant gestionar activitats per endavant sense tenir la certesa que arribaran els calers que hem demanat a les administracions. Què us he de dir que no sapigueu. I a la tardor, va arribar la XI Setmana del Cineclubisme i amb ella va tornar l’optimisme i la seguretat que estàvem fent les coses bé. A part de tots els premiats i els programadors de les pel·lícules, als que envio la meva enhorabona des d’aquí, la creació del Premi Nunes Internacional va ser un gran encert. Vam comptar amb la Rita Azevedo que va desplegar tota la seva generositat en cada una de les activitats proposades per la FCC a la Filmoteca a l’ECIB o a l’Acadèmia en què va participar i que demostren que col·laborant entre nosaltres ens fem més grans.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuat donant-nos suport però d’una manera més irregular. Com heu pogut llegir fa un moment Cultura Popular va rebaixar la dotació de diners de manera considerable i ens va fer trontollar una mica a final d’any i l’ICEC, per la seva part, no va poder incrementar la seva aportació. Les entrevistes que vam mantenir amb els dos interlocutors van ser realment positives, però al final no es va veure reflectit en les subvencions del 2024. Nosaltres estem tranquils perquè sabem que hem fet els deures, i que hi ha coses que s’escapen de les nostres mans. Això no vol dir que no haguem de perseverar i insistir en les nostres relacions institucionals.
Un dels àmbits que en que vam posar l’accent, arran dels suggeriments de l’ICEC; és el nou Pla de Comunicació de la FCC elaborat per en Tariq Porter, què s’ha treballat de valent i que reestructura la comunicació de l’entitat amb un nou plantejament del calendari d’activitats, les eines comunicatives, tant pròpies com alienes i un nou pla de premsa que no es centrarà en una única remesa durant la Setmana del Cineclubisme. És un pla transversal molt complex que esperem sigui completament executiu al 2025.
Durant el 2024 no hem perdut de vista la perspectiva de gènere i la paritat en les nostres activitats i, entre altres coses, en l’Estudi del Cineclubisme 2024 hem incorporat una nova pregunta a l’enquesta: “Sessions amb pel·lícules dirigides per dones”. Poc a poc anem obrint camí a fer-ho visible.
Escrivint ara la paraula cineclubisme i que el corrector me l’assenyali com a errònia m’ha fet pensar que ens hem de fer forts en la campanya per a incloure la paraula cineclubisme al Diccionari de la llengua catalana i demostrar tothom la fortalesa i vitalitat del nostre moviment.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors i membres de la Junta per la feina feta durant l’any 2024. Nosaltres som el públic!”
A continuació s’expliquen els projectes iniciats i desenvolupats en 2024. A destacar:
• 684 programacions realitzades des de la Federació amb 395 títols diferents programats
• FilmoXarxa, amb 56 sessions i 2421 espectadors
• Sessions de Filmoteca, amb 37 sessions i 1269 espectadors
• La 11a Setmana del Cineclubisme, amb set projeccions i 1144 espectadors
• Premis Nunes a 20.000 especies de abejas, el Cineclub Vic i Sefa Ponsatí
• Primer Premi Nunes Internacional a la cineasta portuguesa Rita Azevedo
• Primer Jurat Cineclubista al Festival L’Americana
• 13 activitats formatives entre cursos, tallers i cinefòrums més 5 activitats de Bibliolab
• L’Escola Popular de Cinema, que inclou les Xerrades Cineclubistes amb directors de festivals de cinema: José Luis Rebordinos, Cristina Riera i Àngel Sala
En quant a les altes i les baixes, en el curs del darrer any cap cineclub ha causat baixa i s’han incorporat els cineclubs de ACIC d’Inca (Illes Balears), el Miramar de Salou i el Terra Alta de Bot.
Un punt a destacar de l’ordre del dia era la presentació de l’estudi anual del cineclubisme 2024. Cada any la Federació prepara i presenta aquest estudi. Els resultats són els següents:
• Van contestar 41 cineclubs de 62
• Número de sessions programades: 2.155
• Número d’espectadors: 148.667
• Mitjana d’espectadors per sessió: 69
• Sessions en llengua catalana: 552 (26%)
• Sessions en versió original subtitulada: 1.451 (67%)
Campanya per reivindicar que la paraula cineclubisme aparegui al Diccionari de la Llengua catalana. Es presenta als cineclubs federats el video reivindicatiu que s’ha produï¡t. Es convida als cineclubs a projectar-ho a les seves sales i a adherir-se a la campanya.
Presentació del nou projecte de podcast “Som el públic”. Es presenta aquest nou projecte amb una promo del primer capítol i es convida als cineclubs a participar-hi.
L’assemblea incloïa la renovació de la junta directiva de la Federació. El segon mandat d’Emma Fernández arribava a la seva fi i la candidatura liderada per Àlex Portolés, que va presentar el seu projecte amb les següents paraules:
“És un plaer tenir l’oportunitat d’adreçar-me a vosaltres com a candidat a la presidència de la Federació Catalana de Cineclubs i més al Cinema Edison, a la seu d’un cineclub històric com és el de l’Associació Cultural Granollers.
Deixeu-me començar presentant la junta que es presenta a elecció.
Com a vocals, continuen l’actual presidenta, l’Emma Fernàndez, del Barcelona Espai de Cinema, a qui vull donar les gràcies per la seva dedicació durant els darrers quatre anys i que a més vulgui continuar després de tants a la Federació; també compto amb altres persones amb experiència com la Jordina Medalla, de Granollers, el Joan Moret de Lloret de Mar, i el Pere Aznar de Bigues i Riells. I també s’incorporen com a nous vocals, la Cristina Rius, de Sant Pol de Mar, i dos joves, l’Eva Bertran de Vilafranca i el Gerard Armengol, de Sabadell.
Pel que fa als càrrecs, una altra nova incorporació, la Mireia Fernàndez, del cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua. La Mireia és una valenta que s’apunta al que faci falta i que es proposa com a secretària. I continua al càrrec de tresorera la Cristina Santacreu, del Barcelona Espai de Cinema, a qui agraeixo que vulgui fer una d’aquelles tasques tan necessàries i però també desagraïdes com és el de la gestió econòmica; i finalment tinc el plaer de comptar amb la Mireia Iniesta, del Cineclub 39 Escalons de Manacor, com a vicepresidenta, amb qui compto recolzar-me molt en les funcions representatives de l’entitat així com per continuar la tasca de la línia de treball per la igualtat dona/home i de perspectiva de gènere.
He format part de la junta de la Federació com a representant del Club Cinema Castellar durant els darrers anys, i ara em presento amb un equip renovat i espero que molt implicat.
Una junta més que paritària, amb més dones que homes, que combina experiència i joventut, també combina representants de cineclubs amb més història i cineclubs més novells; i més o menys procura que hi hagi representants de diferents territoris.
Vull també agrair també la tasca que fins ara han fet el Noel Puigdollers, l’Anna Lati, el Jesús Galindo i molt especialment el Ginés Fernàndez, que han decidit no continuar.
I com no, també dona les gràcies, a l’equip de treballadors de la Federació, l’Olga, el Pablo i el Júlio, perquè senten la seva feina amb una passió que va més enllà de les obligacions professionals.
Abans de parlar del projecte que us proposem, permeteu-me començar amb un reconeixement que considero fonamental: la tasca que fem els cineclubs és extraordinària. Som els cineclubs els que fem possible que a pobles i ciutats d’arreu de Catalunya s’hi pugui veure en pantalla gran cinema d’autor, independent, en versió original, amb produccions d’arreu del món i de totes les èpoques. És una tasca que es fa des de l’associacionisme, que fem amb criteri, passió i compromís. Ens mou l’amor pel cinema.
Nosaltres som el públic, però també som molt més: som programadors, som dinamitzadors culturals, som formadors, som prescriptors i som activistes a cadascun dels nostres pobles i ciutats.
Per tot això crec que des de la Federació ens hem de deixar la pell per acompanyar-vos i ajudar-vos a fer possible tot això que feu.”
Àlex Portolés i la seva candidatura van ser elegits per liderar la Federació en els propers anys, i després del torn de precs i preguntes, que es va allargar durant una hora per tal de donar espai pel debat, la conversa i l’exposició de dubtes per part dels cineclubistes assistents, el nou president va finalitzar el seu breu discurs de cloenda amb una cita d’un cartell que el Pere Joan Ventura té penjat al vestíbul de casa seva: “Sea usted joven, vaya al cine.”
L’Assemblea decideix trobar-se l’any vinent a la XXI Trobada de Cineclubs a Bescanó
Al restaurant-llibreria Anònims va acollir el tradicional dinar de germanor que va aplegar a gairebé 70 persones, sent el dinar més multitudinari dels celebrats en el marc de la trobada de cineclubs. Com sempre, el dinar és el moment per poder compartir experiències i converses cinèfiles que van fer estrènyer els llaços entre cineclubistes, tant els més veterans com els que estableixin nous vincles amb veterans cineclubistes.
Després del dinar, vam tornar al cinema Edison a on en una sala annexa va tenir lloc la xerrada que el doctor i investigador Pedro Nogales ens havia preparat. Doctor en Història per la URV amb una tesi sobre el cinema no professional a Reus. Ha estat director de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV i Coordinador de l’Aula de Cinema de la URV (2019-2022), havent participat en elles des de la seva fundació l’any 1995. Va ser professor d’Història del Cinema a la URV (2009-2011) a més de donar diversos cursos i seminaris sobre cinema. Actualment, treballa com a tècnic a la Filmoteca de Catalunya i abans va treballar a la Cinemateca del CIMIR de Reus. Va ser un dels creadors de l’Associació Cinema·Rescat i del Festival Memorimage de Reus.
La xerrada va ser un breu repàs als inicis del cinema amateur de forma bàsicament visual. Aquest repàs s’inicia definint primer que és cinema amateur, per veure després els seus precedents i la seva institucionalització als anys 30. Després vam veurem fragments d’algunes de les obres més destacades d’aquest període i finalment els recursos que la Filmoteca de Catalunya ofereix per aprofundir en aquesta història, tan destacada i important per a la història del cinema a Catalunya, i que estan al servei dels cineclubs per a la seva projecció.
Tot seguit de la conferència, el grup de cineclubistes que romandrava a Granollers van poder gaudir de la projecció del film irlandès Kneecap, en el marc del cicle Òpera aperta i que contava amb un col·loqui amb Glòria Ribera i Jordina Arnau, conduït per Esteve Plantada.
El matí de diumenge el vam dedicar a fer una interessant visita immersiva a La Tèrmica de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers. La Tèrmica és un centre d’interpretació de l’energia i del passat industrial que mostra l’evolució de la indústria a Catalunya, la seva incidència social i el funcionament de l’energia. La fàbrica de Roca Umbert és un edifici històric situat a Granollers. El seu origen es remunta a l’any 1871 a Sant Feliu de Codines, on Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va posar en marxa una fàbrica tèxtil que només cinc anys més tard va ampliar amb l’adquisició d’uns terrenys a Granollers. Després de tancar als anys 90, aquesta antiga fàbrica és avui un centre d’arts, que a acull, entre d’altres, una biblioteca, espais de concert, espais i tallers de creació artística, sales d’exposicions, les instal·lacions de la televisió local, etc. La Tèrmica, en canvi, manté el seu aspecte original i és un singular exemple per conèixer com generaven energia algunes de les tèxtils que tan importants van ser en el desenvolupament econòmic a la Catalunya del segle XIX.
I amb aquesta visita, acompanyada per una esplèndida guia, posem punt i final a una nova trobada de cineclubs, i cineclubistes, d’arreu de Catalunya.
Ens veiem l’any vinent a Bescanó!!
Podeu consultar totes les imatges al nostre àlbum de la Trobada a Flickr:
L'entrada Crònica de la XX Trobada anual de cineclubs a Granollers ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L’espectacle Biterna, nascut de la col·laboració entre la companyia IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya i el músic Arnau Obiols, va rebre ahir al vespre el Premi Alícia 2025 a la Inter-disciplina, atorgat per l’Acadèmia Catalana de la Música.
Biterna va néixer de la voluntat de Mireia Barrera, actual directora titular del Cor Jove Nacional de Catalunya, d’explorar col·laboracions amb altres disciplines artístiques. Una voluntat que va comptar de seguida amb la complicitat de Catherine Allard, directora d’IT Dansa. L’espectacle és el resultat d’un llarg procés de treball en el qual han tingut un paper molt rellevant la incorporació al projecte d’Aleix Martínez, com a coreògraf, i del festival Dansàneu, que va acollir la proposta i la va convertir en l’espectacle inaugural de la seva 33a edició.
Després de l’estrena a Esterri d’Àneu l’estiu de 2024, Biterna també es va poder veure a la passada edició de la Fira Mediterrània de Manresa. Una proposta singular i d’alta qualitat artística que ja va rebre, fa unes setmanes, el Premi Clavé 2024 en la categoria de “Millor espectacle de cultura popular”.
The post Biterna rep el Premi Alícia 2025 a la Inter-disciplina appeared first on Moviment Coral Català.
Convocatòria per anar de Jurat Internacional a la Muestra Internacional Documental de Bogotá – 27 MIDBO. FICC JURIES 2025
MIDBO – Muestra Internacional Documental de Bogotá – 27 MIDBO
Del 29 d’octubre al 7 de novembre de 2025
Bogotá, Colombia
Deadline per presentar candidatura: 15 de juliol de 2025.
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
1. Llengua de treball – Castellà
2. Membres del Jurat – 3 (un de Colòmbia)
3. Despeses que es cobreixen: Hotel i tots els àpats
4. Data d’arribada – 4 de novembre – Data de partida – 8 de novembre. S’ha de tenir en compte que el festival comença el 29 d’octubre. El jurats poden venir abans però les nits d’hotel i àpats són els indicats. Però estan convidats a venir des del principi i aprofitar del festival
5. www.midbo.co
Nota: La pel·lícula guanyadora del premi Don Quijote rebrà una recompensa econòmica.
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
Si teniu algun dubte o esteu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari
L'entrada Voleu anar a Colòmbia com a jurat FICC? ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L'entrada La bona salut del cineclubisme, ahir a Catalunya Ràdio. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
video/mp4 ; 3.21 Mb
