L'entrada Ens ajudes a trobar públics singulars pel nostre podcast? ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Presidirà la nova Junta Directiva sortida del procés de renovació a l’Assemblea General de Granollers del 7 de juny de 2025
Àlex Portolés Da Silva (Castellar del Vallès, 1973). Periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació (branca Periodisme). Treballa com a cap de Comunicació a l’Ajuntament de Castellar del Vallès des de 1994. Amant del cinema i cineclubista. Responsable de comunicació i membre de l’organització de la Mostra de Cinema de Castellar del Vallès BRAM! des de la primera edició, l’any 2009. Cofundador del Club Cinema Castellar Vallès i secretari de la mateixa entitat des de la seva creació, el 2011. Aquesta associació programa unes 70 sessions de cinema anuals (entre sessions de cinefòrum, BRAM!, sessions escolars…) amb uns registres d’assistència que superen els 8.000 espectadors anuals de mitjana. Ha format part com a jurat cineclubista en diversos festivals i mostres com ara el REC de Tarragona, Julius de Vic, Gollut de Ribes de Freser i MACCA de Cassà de la Selva. Membre de junta de la Federació Catalana de Cineclubs des de l’any 2015. En representació d’aquesta entitat, ha participat durant diversos anys a la comissió que selecciona els films candidats a millor pel·lícula europea dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. També col·labora habitualment en l’elaboració de l’estudi anual estadístic del cineclubisme.
La nova Junta queda conformada per:
Vicepresidenta: Mireia Iniesta (Cineclub 39 Escalons de Manacor)
Secretària: Mireia Fernández (Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda)
Tresorera: Cristina Santacreu (Barcelona Espai de Cinema)
Vocals:
Gerard Armengol (Cineclub Sabadell).
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells)
Eva Bertran (Cineclub Vilafranca)
Emma Fernández (Barcelona Espai de Cinema)
Jordina Medalla (Associació Cultural Granollers)
Joan Moret (Cineclub Adler de Lloret de Mar)
Cristina Rius (Cineclub Akira Sant Pol de Mar)
L'entrada Àlex Portolés Da Silva, nou president de la Federació Catalana de Cineclubs ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La Federació Catalana de Cineclubs recull cada any les dades sobre l’activitat de projecció dels cineclubs federats. Enguany les projeccions del cineclubs arriben a un nou rècord històric d’assistència i freguen els 150.000 espectadors. Respecte el 2023, s’ha produït un augment del 14%. Per tercer any consecutiu, la xifra globals d’assistents del conjunt del cineclubisme català supera els 100.000 espectadors. La mitjana d’espectadors per sessió dels cineclubs assoleix un nou sostre el 2024: 69 espectadors per passi, molt per sobre a la mitjana que registren les sales comercials (24 espectadors per sessió el 2023). El percentatge de sessions en versió catalana (original, doblades o subtitulades) dels cineclubs (26%) multipliquen per 5,8 el percentatge de les sales comercials. El percentatge de produccions catalanes programades pels cineclubs el 2023 (14%) i el 2024 (17%) se situa molt per sobre del de les sales comercials (7% el 2023). Dues terceres parts de les sessions programades pels cineclubs (67%) són en versió original o versió original subtitulada, el que suposa un increment del 9% respecte el 2023. En canvi, només 1 de cada 3 sessions en sales comercials és en VO. L’activitat dels cineclubs el 2024 es va tornar a situar per segon any consecutiu per sobre de les 2.100 sessions.
L’informe de l’Estudi cineclubisme 2024 en pdf el teniu aquí
L'entrada Resultat de l’Estudi cineclubista amb dades de 2024 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El dia 25 de maig, la coral infantil Els Petits Martinencs va participar en la jornada 51è Juguem Cantant (demarcació del Barcelonès) organitzada pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya a Terrassa.
Durant el matí vam fer un assaig general i el concert. En la primera part, diferents animalets que ens podem trobar dins de casa van ser els protagonistes i en la segona part vam interpretar la cantata “Aventures sense sortir de casa” amb lletres de Núria Albertí i música d’Eva Ugalde i ens vàrem convertir en aprenents d’espies sota la direcció d’Ariadna de Casacuberta.
A la tarda vam compartir una estona de jocs amb les altres corals participants de la jornada i organitzats pel Cor de Nit, cor jove de la coral infantil Els Matiners de l’Hospitalet de Llobregat que ens ho van fer passar d’allò més bé!
Va ser un bonic dia, ple de música i jocs que continuarà formant part dels records de les experiències corals dels i de les cantaires.
Moltes gràcies a totes les persones que van fer possible aquell dia i van participar en la realització, l’organització i la gestió.
Isabel Corbella
L'entrada 51è Juguem Cantant ha aparegut primer a Orfeo Martinenc.
Reivindiquem la presència de la paraula “cineclubisme” al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).
Per celebrar el Dia de l’Associacionisme Cultural volem reivindicar la força del moviment associatiu cinematogràfic a Catalunya, el Cineclubisme. I diem moviment ja que formem part d’una història que neix a inicis del Segle XX i que ha demostrat des d’aleshores una presència contínua en el panorama cultural català. I lluny d’un moviment ancorat en el temps, demostra avui dia encara l’adaptabilitat i el servei a la societat a la que pertanyem i donem servei: d’un cinema d’autor i autores, de produccions de tot el món, especialment interessats en les produccions de casa nostra i en la nostra llengua, en tots els formats i, lluny de servilismes comercials, el nostre interés és el del bon cinema pels nostres veïns i veïnes. Som un moviment! Som Cineclubisme!!
Cineclubisme
L'entrada Som moviment! Som Cineclubisme!! Dia de l’Associacionisme Cultural DASC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El nostre moviment continua brillant amb llum pròpia i així ho testimonia l’ampla activitat dels nostres cineclubs arreu del país. Podríem dir que el 2024 ha mantingut la lògica del 2023 amb un afiançament de les accions i els actes de la majoria de les nostres entitats així com de les propostes de la FCC, amb una excepció, L’Escola d’Estiu, de la que us parlaré més endavant.
Aquest any tornem a presentar l’Estudi del Cineclubisme i us puc avançar que els números del 2024 són espectaculars, si bé enguany han participat menys cineclubs en l’enquesta de l’ Estudi cineclubisme 2024. Hem arribat als gairebé 150000 espectadors i les dades en tots els apartats de l’estudi són força positives en el còmput global. Seguim al capdavant de la difusió cinematogràfica en el nostre país i és molt gratificant veure com la feina ben feta treu els seus fruits.
Continuem rebent consultes a la Finestra Cineclub interessant-se en la creació de nous cineclubs i malgrat que moltes d’aquestes consultes no es materialitzen en una adhesió a la FCC o en el naixement d’un nou cineclub, sabem del cert que sovint és més un problema de finançament o de recolzament institucional que de la voluntat de crear-ne. Som coneixedors de primera mà, tant nosaltres, com cada un de vosaltres, de les dificultats que suposa posar en marxa un projecte cultural en aquest país. Som formadors de públics, portem el cinema i la cultura a gran part del territori i hem d’estar molt i molt orgullosos del paper del cineclubs en la difusió de cinema de qualitat en un món cada vegada més complicat on, com veiem cada dia en les notícies, és més difícil trobar espais de reflexió i respecte.
A la Memòria 2024 d’activitats de la FCC trobareu ben detallada tota l’activitat de la FCC en el darrer any, que ha estat molta i molt variada, i que podeu revisar tranquil·lament. Per la meva part, voldria fer esment d’aquelles que han destacat per una raó o una altra. Per una banda, celebrar i donar les gràcies als organitzadors de les darreres Jornades Cineclubistes a Vilafranca del Penedès que van ser tot un èxit, amb una alta participació de cineclubs a l’Assemblea, tant presencials com online, i amb una programació molt acurada que en va permetre fins i tot tornar a veure Matrix en pantalla gran.
Per una altra banda , en aquells moments, a principis de juny, teníem tot previst per a la 3ª Escola d’Estiu i per una sèrie de circumstàncies i malgrat tots el nostres esforços la vam haver d’anul·lar a gairebé una setmana del seu inici. La baixa dels ponents d’un dels cursos, que no vam tenir temps de reemplaçar, la notícia de que Cultura Popular ens
donava menys diners dels previstos i el fet que teníem un número mínim de participants ens va obligar a cancel·lar. Si explico tot això és per a recolzar absolutament la feina de l’equip que integra la FCC. Com van treballar de valent per treure l’Escola d’estiu endavant i com n’han sortit de reforçats de cara a l’organització de l’edició del 2025. Que farem sens dubte i on us esperem a tots! Com n’és de difícil i estressant gestionar activitats per endavant sense tenir la certesa que arribaran els calers que hem demanat a les administracions. Què us he de dir que no sapigueu.
I a la tardor, va arribar la XI Setmana del Cineclubisme i amb ella va tornar l’optimisme i la seguretat que estàvem fent les coses bé. A part de tots els premiats i els programadors de les pel·lícules, als que envio la meva enhorabona des d’aquí, la creació del Premi Nunes Internacional va ser un gran encert. Vam comptar amb la Rita Azevedo que va
desplegar tota la seva generositat en cada una de les activitats proposades per la FCC a la Filmoteca a l’ECIB o a l’Acadèmia del Cinma Català en què va participar i que demostren que col·laborant entre nosaltres ens fem més grans.
Les institucions públiques, l’ICEC i Cultura Popular, han continuat donant-nos suport però d’una manera més irregular. Cultura Popular va rebaixar la dotació de diners de manera considerable i ens va fer trontollar una mica a final d’any i l’ICEC, per la seva part, no va poder incrementar els 20000€ promesos degut a la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat. Les entrevistes que vam mantenir amb els dos interlocutors van ser realment positives, però al final no es va veure reflectit en les subvencions del 2024. Nosaltres estem tranquils perquè sabem que hem fet els deures, i que hi ha coses que s’escapen de les nostres mans. Això no vol dir que no haguem de perseverar i insistir en les nostres relacions institucionals.
Un dels àmbits que en que vam posar l’accent, arran dels suggeriments de l’ICEC; és el nou Pla de Comunicació de la FCC elaborat per en Tariq Porter, què s’ha treballat de valent i que reestructura la comunicació de l’entitat amb un nou plantejament del calendari d’activitats, les eines comunicatives, tant pròpies com alienes i un nou pla de premsa que no es centrarà en una única remesa durant la Setmana del Cineclubisme. És un pla transversal molt complex que esperem sigui completament executiu al 2025.
Durant el 2024 no hem perdut de vista la perspectiva de gènere i la paritat en les nostres activitats i, entre
altres coses, en l’Estudi del Cineclubisme 2024 hem incorporat una nova pregunta a l’enquesta: “Sessions
amb pel·lícules dirigides per dones”. Poc a poc anem obrint camí a fer-ho visible.
Escrivint ara la paraula cineclubisme i que el corrector me l’assenyali com a errònia m’ha fet pensar que ens hem de fer forts en la campanya per a incloure la paraula cineclubisme al Diccionari de la llengua catalana i demostrar tothom la fortalesa i vitalitat del nostre moviment.
Gràcies com sempre a tots els Cineclubs, treballadors de la FCC, col·laboradors i membres de la Junta per
la feina feta durant l’any 2024. Nosaltres som el públic!
Emma Fernández – Presidenta de la Federació Catalana de Cineclubs
L'entrada Missatge de la presidenta de la FCC, Emma Fernández, amb motiu de la XX Trobada de cineclubs a Granollers ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Pere Joan Ventura Carol (Castellar del Vallès, 1946) ha estat una figura clau del cineclubisme català des de Castellar del Vallès. Des de jove ha viscut el cinema amb una doble passió: la de professional compromès i la d’espectador actiu, crític i organitzat. Ara, la Federació Catalana de Cineclubs el reconeix com a soci d’honor per una trajectòria llarga, constant i profundament coherent amb els valors del moviment cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 7 a Granollers a la XX Trobada de Cineclubs.
L’any 1969 va ser un dels impulsors del Cine Club Castellar, una entitat que va néixer amb voluntat transformadora, en plena dictadura franquista, quan el cinema esdevenia una finestra de llibertat. Amb una programació atrevida i crítica, i amb cinefòrums conduïts per figures com Miquel Porter i Moix, Francesc Candel o Pere Portabella, el cineclub va esdevenir espai de resistència cultural i política. Algunes sessions, fins i tot, es van fer de manera clandestina. L’associació, que va arribar a tenir més de 100 persones associades, va tenir una intensa activitat fins a l’arribada de la democràcia.
Tres dècades més tard, Ventura tornaria a ser el motor de dues iniciatives que han revitalitzat la vida cultural del seu poble i que han deixat empremta. El 2009 va promoure la creació de la Mostra de Cinema BRAM! de Castellar del Vallès, que amb el pas dels anys s’ha consolidat com una cita cinematogràfica amb més de 3.000 espectadors anuals. La mostra combina cinema compromès, divulgació del patrimoni fílmic català, promoció de nous talents i educació en valors.
El BRAM! va ser també el germen del que l’any 2011 esdevindria la recuperació formal del cineclub local, el Club Cinema Castellar Vallès (CCCV), del qual Ventura ha estat president des de la seva fundació. El cineclub programa cinema en versió original de manera regular, manté viu l’esperit crític i participatiu del moviment.
Més enllà del cineclubisme, Pere Joan Ventura ha desenvolupat una destacada trajectòria professional com a cineasta i documentalista. Format a l’Escola Aixelà, ha estat operador de cinema, fotògraf, ajudant de direcció, realitzador i director.
A mitjans dels anys 70 va ser un dels membres del Grup de Producció, un col·lectiu integrat per cineastes i tècnics que rodaven materials informatius i curtmetratges destinats a televisions estrangeres. L’objectiu era mostrar la realitat d’una societat en transformació —amb la força emergent dels moviments obrers, veïnals i estudiantils— que el règim franquista reprimia i negava sistemàticament. El grup funcionava de manera assembleària i col·laborativa, i va tenir un paper fonamental en la construcció d’un relat alternatiu des de l’audiovisual, posant la càmera al servei del compromís polític i social.
L’any 1977 va començar a treballar a Televisió Espanyola de Catalunya com a operador de cinema i reporter gràfic. Posteriorment es va incorporar a TVE, als Serveis Informatius, i va exercir funcions de realitzador i editor en diversos programes com Quien sabe dónde, Buscados con cargo o Los años vividos, guardonat amb un Premi Ondas l’any 1992.
D’entre la trentena de produccions que ha realitzat destaca, entre els anys 70 i 90, la seva participació en diverses obres cinematogràfiques de Pere Portabella i també la seva tasca d’ajudant de direcció en diverses pel·lícules de Vicente Aranda.
Amb els anys, Ventura es va especialitzar en el documental com a gènere. El seu treball més reconegut és El efecto Iguazú (2002), una mirada punyent sobre la precarització laboral que li va valer el Premi Goya al millor documental. Altres títols destacats de la seva filmografia són: la pel·lícula col·lectiva Hay motivo (2003), amb un curtmetratge titulat Cena de capitanes, sobre la catàstrofe ecològica del Prestige; el projecte Un mundo a cada rato (2004), per contribuir a la protecció dels drets de la infància, amb el curt La vida efímera rodat a Guinea Equatorial; el documental En la calle (2006), codirigit amb el Gran Wyoming, que s’endinsava en els barris de Madrid més afectats pel consum de drogues i la SIDA; o Plou i fa sol (2012), documental que reivindicava la necessitat de preservar l’agricultura periurbana i de proximitat al Parc Agrari del Baix Llobregat.
El seu darrer projecte com a director, Un vas d’aigua per a l’Elio (2023), recupera la memòria del maqui italià Elio Ziglioli, assassinat per la Guàrdia Civil a Castellar del Vallès el 1949, i és una mostra més de la seva fidelitat a les històries silenciades de la nostra història recent.
A través de tots aquests treballs, Ventura ha construït una filmografia coherent, sempre fidel als valors de justícia social, memòria i compromís cívic.
Amb aquest reconeixement com a soci d’honor, la Federació Catalana de Cineclubs posa en valor una vida sencera dedicada al cinema com a eina de transformació i militància.
L'entrada Pere Joan Ventura, nou Soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Jordi Artigas del Cineclub del Cercle a Barcelona, Soci d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs
El nostre nou Soci d’Honor, proposat per la Junta Directiva de la Federació Catalana de Cineclubs ha dedicat part de la seva vida a la difusió del cinema. Tant des de la seva vessant com a promotor del cinema d’animacio com a cineclubista. Se li retrà homenatge el dia 6 a Granollers durant la XX Trobada de cineclubs.
Ens explica el Jordi sobre el naixement de la seva passió pel cinema:
“Eren els primers anys 60, pel març de 1961, la ciutat de Manresa, petita, grisa i freda acollí una ‘troupe’ que trencaria per breu temps aquell ensopiment, es tractava del rodatge de la pel.licula “Plácido” de Luis García Berlanga.
La meva familia viviem llavors a la capital del Bages, aquesta ‘troupe’ de pel.lículers estaba instal.lada en un edifici que havia estat un casino en ple centre de la ciutat, el Passeig de Pere III. Una tarda anava jo cap a les classes de l’Insitut Lluís de Peguera, quan al passar davant del casino, algú em cridà per proposar-me sortir a la pel.lícula però jo vaig refusar únicament per timidesa. Uff, mai havia pensat sortir en una pel.lícula, quina vergonya!!.
Aquesta anècdota no vol dir que fos decisiva per a que molts anys després em dediquès a tasques relacionades amb el cinema, però si que ha estat un record que mai he oblidat.”
Resumir en un full tota l’activitat del Jordi en el món del cinema des dels anys 80 del passat segle és molt difícil, però ho intentarem, sense comptar la part de la seva professió com a dissenyador gràfic.
El Jordi Artigas ha organitzat tallers d’ensenyament del cinema d’animació per a nens i adults al costat de l’ Àngel García i el José Jorna, i també ha portat a catalunya animadors d’altres països per a fer tallers, en especial durant 5 anys al CIEJ de la Fundació La Caixa. Especialment conegut va ser el taller d’animació “stop motion” que van impartir dos especialistes txecs el març de 1990.
També ressenyar la relació del Jordi amb CINANIMA – Festival Internacional de Cinema de Animaçao d’Espinho, Portugal, on va formar part del “Jury de Selecçao” l’estiu de 2000.
L’activitat en la que sempre s’ha trobat més còmode és la d’organitzar, programar i dirigir, per tant també ha estat programador i director de mostres, certàmens i festivals de cinema d’animació, des del Festival de Sants en els primers anys 80 i la 1ª Mostra per a ASIFA-C el 1986. I ja professionalment les tres edicions de l’Anima Basauri al País Basc fins a Cinemàgic a Lleida, ara Animac, el 1996 del que va ser el fundador i primer director. Aquest darrer festival li va fer veure com la cultura, en aquest cas el cinema, és incompatible amb les ambicions polítiques d’alguns… El Jordi sempre s’ha dedicat a la Cultura, mai a la política.
I li quedaba una baula pendent, la del cineclubisme. Amb el seu amic i company Pere García Plensa, director també del Festival de Sants, van fundar el Club Cinema La Llanterna Mágica també al barri de Sants el novembre de 1994.
I ara ve el final. L’any 2010 li va proposar a Fèlix Bentz, el president del Reial Cercle Artístic de Barcelona, de fer un nou festival i ell li va respondre amb una pregunta:
“per què no organitzes un cineclub?”. I dit i fet, una comissió amb els seus amics i companys Jordi Morraja i Enric Asensio, també col.laboradors en la “Memòria dels Dibuixants”, van posar fil a l’agulla i van iniciar el Cineclub del Cercle que tingué la seva primera sessió el novembre de 2010, i que dura fins ara amb la col.laboració de la Federació Catalana de Cineclubs. El Jordi és l’ànima mater del cineclub.
Potser aquesta continuitat a través dels anys té a veure en que el president del Reial Cercle Artístic sempre li ha deixat carta blanca per a elaborar la programació, ficció, documental i animació, que ara es complementa a més amb les tertúlies cinematogràfiques del mestre Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos, també Soci d’Honor de la Federació. Tot plegat ens fa exclamar un sincer Visca el cinema!! Visca el cineclubisme!!
L'entrada Jordi Artigas, nou soci d’Honor de la FCC ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
En el marc de la XX Trobada de cineclubs tindrem la xerrada presencial a Granollers, “Cinema amateur a Catalunya. 100 anys” a càrrec de Pedro Nogales, doctor en Història del cinema i membre del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. Serà el 7 de juny 2025 a les 18,00h al Cinema Edison.
La xerrada és un breu repàs als inicis del cinema amateur de forma bàsicament visual. Aquest repàs s’inicia definint primer que és cinema amateur, per veure després els seus precedents i la seva institucionalització als anys 30. A partir d’aquí veurem fragments d’algunes de les obres més destacades d’aquest període i finalment els recursos que la Filmoteca de Catalunya ofereix per aprofundir en aquesta història, tan destacada i important per a la història del cinema a Catalunya.
Pedro Nogales:
“Doctor en Història per la URV amb una tesi sobre el cinema no professional a Reus. Ha estat director de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV i Coordinador de l’Aula de Cinema de la URV (2019-2022), havent participat en elles des de la seva fundació l’any 1995. Va ser professor d’Història del Cinema a la URV (2009-2011) a més de donar diversos cursos i seminaris sobre cinema. Actualment, treballa com a tècnic a la Filmoteca de Catalunya i abans va treballar a la Cinemateca del CIMIR de Reus. Va ser un dels creadors de l’Associació Cinema·Rescat i del Festival Memorimage de Reus. Com a investigador ha participat en 7 projectes d’investigació sobre cinema i actualment participa en un sobre cinema domèstic coordinat per la Universitat de Navarra. Ha escrit 6 llibres (5 sobre el cinema a les comarques tarragonines), ha participat en 15 produccions audiovisuals amb material d’arxiu recuperat que han obtingut diversos premis i ha participat en diversos llibres col·lectius i articles sobre cinema i en diversos congressos. És tècnic al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya des de 2016.”
L'entrada Xerrada: Cinema amateur a Catalunya. 100 anys” per Pedro Nogales ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Formarà part del Jurat internacional de la Federació Internacional de Cineclubs atorgant el Premi Quijote representant al Cineclub Montbui i al moviment cineclubista català. Li acompanyaran per Portugal, Mário Jorge Silva Branquinho i per Alemanya , Jens Schneiderheinze.
_____
Joan Marc Tomàs Ribé, graduat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment propietari d’una petita llibreria a la seva ciutat natal, Igualada.
Des de petit, el cinema ha estat una part fonamental de la seva vida, creixent amb pel·lícules de finals dels 90 i principis dels 2000 com Matrix, The Lord of the Rings o Gladiator. Sempre ha valorat especialment l’intercanvi d’opinions després de cada visionat, una passió que amb el temps s’ha anat transformant en una vocació.
Fruit d’aquest interès, ha creat un cineclub a la seva ciutat, escriu crítiques cinematogràfiques per a un diari local i col·labora en programes culturals a la ràdio, parlant de cinema, sèries i literatura.
Recentment, també ha tingut l’oportunitat de formar part del jurat de festivals de cinema d’àmbit local, com el Trets Film Festival 2025 a La Ràpita.
Aquestes experiències l’han animat a presentar la seva candidatura al MDOC, amb la voluntat de seguir creixent i aportant la seva passió pel setè art.
L'entrada Joan Marc Tomàs, jurat FICC al Festival MDOC a Portugal ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El Cineclub Terra Alta neix a Bot a començaments d’aquest 2025. Ho fa després d’un any de programar més de trenta pel·lícules i organitzar debats a l’antiga sala de cine del poble. La seva voluntat és garantir la presència del cinema entre la gent i perpetuar un espai on compartir cultura i relacions humanes. És per això que aquesta primavera es van associar a la federació.
La seva programació vol ser panoràmica: acaben de projectar “Fahrenheit 451” de François Truffaut i les pròximes seran la pel·lícula d’animació “Elemental” de Peter Sohn i “La infiltrada” d’Arantxa Echevarría. Per als voltants de Sant Joan estan preparant una proposta veritablement cinematogràfica. Ja us ho anunciarem.
L'entrada Un nou cineclub a Bot, Cineclub Terra Alta ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Cada any, aprofitant la trobada de cineclubs, el cineclub organitzador proposa un Soci o Sòcia d’Honor tot reconeixent a nivell local a persones que han estat importants a la vida del cineclub. Aquest any el Cineclub de l’Associació Cultural de Granollers ens proposa a dues dones com a noves Sòcies d’Honor, la Teresa Maresme i l’Aina Planas. Durant el dissabte 7 de juny en el que ens tobarem a Granollers, els hi farem lliurament i reconeixement tots plegats.
Aquest és el text explicatiu que ens envia el Cineclub:
“Des l’any 2015, l’Assemblea de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) va aprovar que el dia del cineclubisme català havia de coincidir amb el dia Internacional del públic. Ens referim al 10 de maig, en commemoració de la revolta del 1849 del teatre Astor, de la qual des la FCC ja hem parlat. Aquest acord tenia, a més, un valor afegit, ja que coincidia amb la data del naixement del nostre mestre, Miquel Porter Moix.
Tindria algun sentit projectar un Ciutadà Kane a una sala buida? La resposta és clara, no en tindria cap, perquè en tot el procés cinematogràfic hi mancaria un element essencial, els espectadors.
Els cineclubistes sempre hem defensat el paper del públic en la nostra tasca. De fet, si analitzem la paraula “cineclub” ja hi ha implícit aquest concepte. L’ Esteve Sala, qui també havia estat soci d’honor de la FCCC, el definia com un club de cine, en el qual la gent es trobava per veure pel·lícules i parlar-ne.
Queda, doncs, clar que, per nosaltres, el públic ha estat sempre el centre de la nostra feina. I entenem que el públic no es inconscient i indefens, no és un mer espectador; sinó que és actiu, participatiu i crític. Per aquesta raó, hem pensat que la millor manera d’homenatjar-lo era fent sòcies d’honor, a dues dones que, en representació de tots els espectadors, al llarg dels nostres 75 anys d’història han contribuït a fer que el nostre cineclub encara estigui viu i amb bona salut.
Tenim la gran sort que entre els espectadors actuals, encara hi ha una dona, llavors una adolescent, que va ser present a la primera sessió de cineclub de la nostra història. Era l’any 1950 i la pel·lícula, Hamlet. Ella, la Teresa Maresme, avui en dia encara la veiem a les sessions al cinema Edison i moltes vegades ho fa acompanyada de la seva neta, l’Aina Planas, que també és una assídua espectadora del nostre cineclub.
Elles dues simbolitzen a la perfecció la nostra història. En elles dues hi ha el passat, el present i el futur del nostre cineclub.
Per aquest motiu, hem decidit atorgar el nomenament de sòcies d’honor a la Teresa Maresma i l’Aina Planas.”
L'entrada Noves Sòcies d’Honor de la FCC: Teresa Maresme i Aina Planas ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Havia de ser un dia gris, plujós i amb fred. Anàvem preparats. Però sortosament va ser tot el contrari.
Amb motiu del mil·lenari de la fundació del Monestir, el diumenge 11 de maig es va celebrar a Montserrat una Trobada de Corals, organitzada per la F.C.E.C.
62 corals de tot Catalunya, més de 2.500 cantaires, ens vam trobar a la Muntanya.
Al matí vam cantar, cada cor pel seu costat, a diferents indrets dels voltants del Santuari. L’Espiga va interpretar quatre cançons del nostre repertori i, a la tarda, ho vam fer a l’interior de la Basílica, al peu de l’altar major i davant de la Mare de Déu . Aquesta vegada una cançó per coral.
Per la nostra part, vam interpretar la canço «Una espiga a Montserrat» que va compondre, per a l’ocasió, el nostre director Gonçal Perales.
Resumint. Va ser un gran i lluminós dia, tot va sortir bé. Destacar, la perfecta organització de l’acte per part de la F.C.E.C. i el gran esforç de gestió i comunicació de la nostra vocal Susana De Leyva i del nostre director Gonçal.
L’Orfeó Martinenc va participar, el passat diumenge 11 de maig, a la trobada que va organitzar la Federació d’Entitats Corals de Catalunya (FCEC).
Amb motiu del Mil·lenari del Monestir de Montserrat, 62 entitats corals amb més de 2.500 persones van omplir el monestir de cant coral.
Durant el matí hi va haver cantades a diferents espais exteriors i per la tarda es va celebrar una roda coral amb els diferents grups a la Basílica.
T'ha agradat la noticia?
L'entrada Cant coral a Montserrat ha aparegut primer a Orfeo Martinenc.
Durant les properes setmanes un bon nombre de cineclubs programaran pel·lícules de Marcello Mastoianni gràcies al BCN Film Festival i l’acord amb la Federació Catalana de Cineclubs.
L'entrada Els cineclubs programen el cicle Marcello Mastroianni del BCN Film Fest ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
ESPAI: Cinema Edison (Carrer de Joan Camps i Giró, 1)
9.30 h – Benvinguda als cineclubistes + esmorzar
10.30 h – Presentacions i benvinguda
11.00 h – Assemblea General de la Federació Catalana de Cineclubs
ESPAI: A confirmar.
14.30 h – Dinar
ESPAI: Cinema Edison (Carrer de Joan Camps i Giró, 1)
18.00 h – Xerrada sobre cinema amateur a Catalunya A càrrec de Pedro Nogales, doctor en Història del cinema i membre del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.
ESPAI: Cinema Edison (Carrer de Joan Camps i Giró, 1)
20.00 h – Sessió de cinema al Edison: “Kneecap”. En acabar, sopar i temps lliure.
ESPAI: Fàbrica de les Arts Roca Umbert
11.00 h – Visita immersiva a La Tèrmica
Organitzen la Federació catalana de cineclubs i Cineclub de l’Associació Cultural de Granollers
Amb el suport del Departament de Cultura i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Amb el suport de l’Ajuntament de Granollers
L'entrada XX Trobada de cineclubs a Granollers. 7 i 8 de juny. Programa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La Federació de Cors de Clavé ja ho té tot a punt per a un dels actes més destacats del seu calendari anual: el lliurament dels Premis Clavé del Cant Coral a Catalunya. La gala d’enguany tindrà lloc el divendres 9 de maig al Teatre Molí de l’Esperança de Gurb, a Osona, i tornarà a comptar amb l’actriu i comunicadora Brigitta Lamoure com a mestra de cerimònies.
En aquesta edició, s’atorgaran disset guardons en reconeixement a produccions, projectes, personalitats i entitats que han sobresortit en l’àmbit de la música i el cant coral durant el 2024. Com és habitual, la música en directe tindrà un paper destacat durant l’acte, amb les actuacions de les corals Cantanna, Vall de Ribes i Coral de Gurb. En finalitzar la gala, els assistents podran compartir una copa de cava als jardins de l’Ajuntament.
El jurat dels Premis Clavé —format per Martí Carreras, Pep Fornés, Anna Costal, Marc Parrot, Maria Àngels Blasco i Ester Bonal— ha escollit el muntatge Anselm, de la Coral Sant Jordi, com a millor espectacle de cant coral de l’any. També ha reconegut els enregistraments Ave Maris Stella, de l’Ensemble Cristóbal de Morales, i Cants d’un ocell, de Johan Duijck, com a millors discos. El premi al millor espectacle de cultura popular ha estat per Biterna, una producció conjunta del Cor Jove Nacional de Catalunya i IT Dansa, per la seva interdisciplinarietat i significat. En l’àmbit de la comunicació, s’ha reconegut la trajectòria de Quim Rutllant.
Altres guardons destacats inclouen el reconeixement a la trajectòria per a la coral Joia de Maig d’Anglesola i l’Orfeó Atlàntida, i el premi a la tasca de transformació social per al Barcelona Gay Men’s Chorus. La cantata El Jove Josep Anselm Clavé, impulsada pel Departament d’Educació, rebrà el premi en la categoria d’educació.
A més, aquest divendres també s’entregaran els premis del públic a millor espectacle coral i millor espectacle de cultura popular, que recolliran el Barcelona Gay Men’s Chorus i la Federació Sabadell Cultura, respectivament. Finalment, el mestre Antoni Ros-Marbà i l’Orfeó La Lira seran distingits amb el premi d’honor a la trajectòria i el premi a l’entitat claveriana de l’any.
La gala és oberta a tothom. Les persones interessades a assistir-hi poden sol·licitar invitació escrivint a: secretaria@josepanselmclave.cat.
The post Tot a punt per a l’entrega dels Premis Clavé 2024 appeared first on Moviment Coral Català.
Aránzazu Calleja és compositora d’un gran nombre de bandes sonores, com “Marco”, “El hoyo”, “Cinco lobitos” i és habitual col·laboradora de Borja Cobeaga. Us esperem el dia dilluns 19 de maig a les 19h al nostre canal de youtube.
L'entrada Xerrada cineclubista amb Aránzazu Calleja, compositora de bandes sonores per a cinema ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Socis de cineclubs federats. 150€. Inclou la pernoctació, l’alimentació i participar a totes les activitats.
Per a les persones que no pertanyen als cineclubs federats 200€. Inclou la pernoctació, l’alimentació i participar a totes les activitats.
1.- Fes la transferència a:
La Caixa
IBAN ES72 2100 3197 21 2200147117
Indiqueu en el concepte “Escola d’Estiu 2025”
2.- Omple aquest Formulari d’inscripcio
3.- Una vegada feta la transferència envian’s el comprovant a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat. Fins no enviar el comprovant no donarem per finalitzar el procés d’inscripció.
Cal portar llençols o sacs de dormir, coixinera i tovalloles. També hi ha possibilitat de llogar els llençols a 6,50 euros el joc.
A tenir en compte:
L’aforament és limitat.
S’admetran cancel·lacions amb data màxima 4 de juliol, amb retorn del 50% del pagament d’inscripció.
Us demanem que feu extensiva aquesta convocatòria als vostres associats. Respectarem l’ordre d’arribada de les inscripcions.
Programa Escola Estiu 2023 pdf
Aquesta activitat compte amb l’ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
L'entrada Apunta’t a la nostra Escola d’estiu cineclubista!! 18 a 20 de juliol. ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L'entrada Primavera del Cine Català a Prada de Conflent ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Salou recupera l’esperit del cinema com a espai de trobada, emoció i reflexió amb la creació del Cineclub Miramar, un nou projecte cultural que neix amb l’objectiu de difondre el cinema d’autor i independent, fomentar el pensament crític i promoure la diversitat de mirades.
El cineclub oferirà una programació regular de pel·lícules de qualitat que sovint queden fora dels circuits comercials, donant visibilitat tant a autors consagrats com a noves veus del panorama internacional. A més de les projeccions, s’impulsaran activitats paral·leles com col·loquis, tallers i formacions per apropar el llenguatge cinematogràc al públic i crear una comunitat viva de cinèfils.
La presentació oficial tindrà lloc el divendres 25 d’abril a les 19 h al Centre Cívic de Salou (passadís del TAS – Teatre Auditori Salou), en el marc de la inauguració de l’exposició retrospectiva “Miramar: una finestra als somnis”, un homenatge al desaparegut Cinema Miramar de Salou. L’acte forma part del programa de Salou, Capital de la Cultura Catalana 2025, i vol reivindicar la memòria d’un espai emblemàtic i, alhora, obrir una nova etapa per als amants del cinema.
El primer acte del cineclub tindrà lloc l’endemà, dissabte 26 d’abril a les 17 h, amb una Tarda de Cine que inclourà la projecció de Canción de Juventud (1962), la primera pel·lícula rodada a Salou i protagonitzada per Rocío Dúrcal; i l’episodi pilot de la sèrie WTF!!!?, dirigida per l’actor salouenc William Miller.
Amb el Cineclub Miramar, Salou fa un pas endavant per convertir-se en referent en la promoció del cinema com a art, com a motor cultural i com a eina de cohesió social.
L'entrada Neix el CINECLUB MIRAMAR a Salou: cinema d’autor, pensament crític i comunitat ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
