El cineclubisme és molt present al REC Tarragona ja que un jurat específic atorga un premi. El jurat enguany va estar conformat per: Pepe Alfaro del Cineclub Chaplin de Cuenca, David Garrido del Cinefórum Mérida i Jordi Sardiñas del Cineclub Miramar de Salou.
El premi va ser per:
Lemonade Blessing, per l’habilitat i la frescor amb què transmet a l’espectador la aparent impossibilitat d’un adolescent per conciliar l’observança de les estrictes normes de l’església catòlica amb el seu impuls sexual natural, resultant en una comèdia incisiva i intel·ligent que explora també el drama del jove en intentar satisfer les expectatives de tots els qui l’envolten. És un relat àgil, amb una posada en escena coherent i que flueix amb naturalitat, deixant espai per a la reflexió, fins i tot per a l’esgarrifança, i que construeix una mirada social i irònica sobre la religió sense renunciar a l’emoció. En resum, una proposta honesta, profunda i no exempta de risc.
També es va donar una menció a Les Baronnes, per ser una obra de gran sensibilitat i força narrativa, un veritable cant a la vitalitat i a la llibertat personal, que planteja una rebel·lió lluminosa contra el pas del temps a través d’un grup de dones que decideixen retrobar-se amb elles mateixes i reivindicar el seu lloc al món; destaca per la seva mirada coral, l’acurat treball dels personatges femenins i la seva capacitat per retratar la sororitat i el pas del temps amb sensibilitat i una autèntica força cinematogràfica.
L'entrada “Lemonade blessing” premi del jurat cineclubista al REC Tarragona ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El passat dissabte 29 de novembre, cinc infants de la secció d’escacs de l’Espiga de Les Corts van participar en el Torneig infantil de tardor del Poble-sec, en una matinal plena de concentració, aprenentatge i bon joc.
Volem fer una menció especial als nostres jugadors:
Pau Águila, millor sub-8 del torneig.
Sean Donaldson, 4t classificat i millor jugador no federat.
Estem molt orgullosos de tots els participants que van representar L’Espiga amb esforç, esportivitat i passió pels escacs. Gràcies per fer créixer, dia a dia, aquesta secció tan estimada!
El passat 23 de novembre vam tenir el plaer de participar en el preciós acte d’encesa de les llums de Nadal del nostre estimat barri.
Juntament amb altres entitats cortsenques, els companys i companyes de @corespiga van posar-hi la màgia amb la seva música i la seva entrega, omplint el carrer d’emoció, comunitat i cultura catalana.
Gràcies a totes les persones que hi vau ser i vau compartir aquest inici de Nadal amb nosaltres. 
El jurat del premi Don Quijote a la L’Alternativa, Festival de Cine Independiente de Barcelona ha estat per “L’ancre” de Jean Debauche i menció especial per “Cobre” del mexicà Nicolás Pereda. Organitza la FCC i la Federació Internacional de Cineclubs.
L'entrada Premi Quijote del cineclubisme global a l’Alternativa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La Federació Internacional de cineclubs que atorga el Premi Quijote al Festival Internacional de Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana presenta el seu jurat en el que participa el Sandro Martín del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar.
Sandro és llicenciat en periodisme per la UPV i ha treballat en televisió en diversos programes com a ajudant de redacció, ajudant de producció i de redactor. En relació amb el cinema ha co dirigit un documental sobre la situació de la dona en el sud de Mèxic, Ser dona en el sud de Mèxic, Muxes, coordinat una Mostra de Cinema Egipci en l’Institut Francès de Barcelona i ara, des de fa 4 anys, és el President del Cine Club Akira a Sant Pol de Mar. També està involucrat en el desenvolupament d’un documental que començarà a gravar-se aquest mateix mes de desembre . Es declara un cinèfil apassionat, un amant del món del cinema i de la seva força per a remoure i agitar consciències tal com fa amb la seva.
El jurat queda conformat de la següent manera:
Cuba – Làzaro Alderete
Catalunya- Sandro Martín Fernández
Portugal – Joao Paulo Macedo
L'entrada Sandro Martín del Cineclub Akira de Sant Pol de Mar, jurat FICC a La Habana – Cuba ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat d’enguany està format per: Julio Lamaña, de Barcelona Espai de Cinema; Joan Marc Montiel, del Cineclub Montbui; i Xènia Vilamala, del Cineclub Vic.
L'entrada Jurat Premi Miquel Porter al Festival Julius del Cineclub Vic ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
En Bernat participarà del jurat de la Federació Internacional de Cineclubs atorgant el premi Quijote al Festival Versi di Luce
El jurat està compost per:
Bernat Rojas Sayol, natural de la Roca del Vallès, forma part del Cineclub de l’Associació Cultural de Granollers des del 2022, quan hi va entrar a través de la Crida Edison, el Cineclub Jove vinculat al Cinema Edison. És graduat en Multimèdia i en el Màster de Guió Audiovisual del GAC. Ha treballat en diferents àmbits del sector audiovisual, i actualment és responsable de continguts als països nòrdics a Rakuten TV (plataforma d’streaming).
L'entrada Bernat Rojas, del Cineclub AC Granollers, jurat FICC a Sicilia – Itàlia ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L'entrada Comença la 32 Alternativa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
La Federació Catalana de cineclubs organitza conjuntament amb la Federació Internacional de Cineclubs el Premi Quijote. El jurat serà el següent:
Meritxell Soler i Gonzàlez (La Garriga) és llicenciada en Belles Arts (UB) i en Cinema (Escuela de Cine Eliseo Subiela, Argentina). Ha estat directora i guionista de curts i documentals en coproducció amb TV3, ICEC, INCAA o Ibermedia, com ara Travelling i Cinema a la fi, projectats a nombrosos festivals nacionals i internacionals. A l’Argentina va crear Travelling Films per donar identitat al seu cinema: personal, autoral i entès com a viatge i pensament visual. Actualment prepara la seva òpera prima de ficció, En blanc.
Gerard Armengol és un apassionat de la difusió cinematogràfica i vicepresident del Cineclub Sabadell, entitat amb una programació estable dedicada a la promoció de la cultura audiovisual local. A més, com a membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Cineclubs participa activament en la Setmana del Cineclubisme Català a la Filmoteca de Catalunya, que enguany ha celebrat la seva 12a edició.
Konrad Domaszewski és un director, actor i guionista polonès. Va estudiar Dret a la Universitat de Varsòvia, Cinema a la Universitat Jagellònica i Interpretació a la Sanford Meisner. És fundador del col·lectiu de cine astes independents Sashimodo Pictures i creador del Faktor Berli?ski Film Discussio n Club (DKF). Va treballar com a ajudant de direcció a la pel·lícula Ciacho (2010), de Patryk Vega, i va ser guardonat com a director i actor de Sashimodo Pictures als 48 Hour Film Project de Varsòvia, Katowice i Wroclaw.
L'entrada Jurat cineclubista a L’Alternativa 2025. Premi Don Quijote ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Jurat premi Miquel Porter i Moix dels cineclubs al Concurs de curtmetratges Julius 2025
El Festival Julius de Vic se celebrarà entre el dimarts 25 i el diumenge 30 de novembre i inclou el concurs de curtmetratges, sessions especials de cinema i altres activitats.
Entre el divendres 28 i el dissabte 29 es projectaran els curts participants diverses vegades (divendres vespre, dissabte matí i dissabte tarda) i el mateix dissabte al vespre es fa la gala de cloenda on es lliuren els premis.
El Julius és un concurs en què els curtmetratges han de basar-se en un tema obligatori. Al final de cada edició es dona el tema i els i les participants tenen un any per fer un curt original. El tema obligatori en què s’han basat els curts d’aquesta edició és l’obra ‘Jo, robot’, d’Isaac Asimov. Enguany s’han presentat 24 treballs.
El jurat podrà veure els curts prèviament a través d’un enllaç que els enviarem. La seva tasca consisteix en assistir el dissabte 29 de novembre al migdia a un dinar on es deliberarà el premi. Un cop decidit el premi, el jurat té la tarda lliure, però ens agradarà si algun membre es pot quedar a la gala de cloenda per fer el lliurament del premi al curt guanyador.
Es necessiten dos membres del jurat, el tercer serà designat pel Cineclub Vic.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 17 de novembre. Escriviu a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat
Per a més informació podeu contactar amb Sergi Calle de Vic al correu info@cineclubvic.com o bé visitar el web www.festivaljulius.com.
L'entrada Vols ser jurat al Festival Julius del Cineclub Vic? ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
L’acte, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Català, el Club Cinema Castellar del Vallès i la Filmoteca de Catalunya, va obrir el programa d’activitats dels 50 anys de la recuperació dels drets i les llibertats a Castellar del Vallès. Va ser una reivindicació d’ aquesta cooperativa sorgida del moviment cineclubista, que en plena dictadura va construir una xarxa de distribució cinematogràfica paral·lela als circuits oficials, fent circular films censurats o prohibits, sovint des de la clandestinitat.
L’acte va incloure el lliurament d’un guardó honorífic als fundadors de La Central del Curt, Joan Martí i Valls i Josep Miquel Martí i Rom, en reconeixement a la seva tasca clau com a impulsors d’aquesta iniciativa.
També és va celebrar una taula rodona amb la participació dels homenatjats i de Juan Manuel García Ferrer, membre històric de la Federació Catalana de Cineclubs i del Cineclub d’Enginyers de Barcelona, moderada pel cineasta Jordi Vidal Amorós, actual responsable del dipòsit del fons Portabella a la Filmoteca de Catalunya i membre de la Comissió de Memòria de l’Acadèmia.
Es van projectar una selecció de peces del catàleg històric de La Central del Curt, recuperades i digitalitzades per la Filmoteca de Catalunya. Els films escollits —Muntanya (1970), Un libro es un arma (1975), Manifestacions a Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976 i Todos o ninguno (1976)— reflecteixen les principals línies de treball de la cooperativa: l’activisme cultural, la denúncia política i la lluita per la memòria.
A continuació recollim la crònica de Juan Manuel García Ferrer que va redactar per les seves xarxes socials;
“Tendría que decir alguna cosa del acto de ayer en Castellar del Vallés. La Academia del cine y la Federación Catalana de Cineclubs homenajeaban a la Central del Curt, la distribuidora a-legal de la Transición (1974-1982) que dio a conocer por toda la Península todo aquel cine que no podía verse por los canales legales, y lo hacía en la figura de sus fundadores Martí Rom y Martí Valls.
Los acompañé a ambos en el trayecto hasta allí y, a la pregunta, casi retórica, que hizo uno de ellos, de si alguien iba a desplazarse hasta el auditorio donde tienen sus sesiones el Bram! y el Club Cinema Castellar y oírles, sólo pude responderle que tranquilo, que yo les escucharía muy atentamente.
Pues bien. Llegada la hora, el auditorio presentaba un aspecto impresionante, muy lleno, de un público, mitad de Castellar y otra mitad venido de más lejos, que siguió con curiosidad y atención lo que los homenajeados pormenorizaron tanto (y aún dejaron mucha cosa en el tintero), que la proyección de las cuatro piezas programadas por la Academia empezaron -y por tanto acabaron- muy tarde.
Martí Rom ha sostenido siempre, con modestia y buen criterio, que si pudieron montar y hacer funcionar con tanta eficacia una distribuidora clandestina como fue la Central del Curt, que tanto hacía circular la entonces “inexistente” “Viridiana” de Luis Buñuel, la -como me recordaban el otro día- “Granada, mi Granada” de Roman Karmen, las películas de Llorenç Soler, de Antoni Padrós y tantas otras, incluidas las realizadas -anónimamente, como todo- por ellos con el nombre de la Cooperativa de Cinema Alternativo, fue sencillamente porque se afanaron todos en dar lo mejor de sí mismos, sí, pero también porque quienes debían vigilar que no tuvieran lugar cosas de esas estaban mucho más preocupados en cosas más importantes, y ésta era una de las que menos les quitaba el sueño.
En el estrado, a preguntas de Jordi Vilá, de la Academia, fueron contestando, con afán didáctico para las nuevas generaciones, cómo, desde su actividad previa en los cine-clubs Ingenieros e Informe 35, conocieron a los cineastas que luego distribuyeron y, ya puestos a la tarea, con medios precarios (el almacén de partida de las bobinas que tenían que distribuir era la casa familiar de Joan Martí Valls), buena voluntad de ellos y de los que contrataban las películas, consiguieron proezas de organización de circuitos, en los que un cine-club o un centro que pasaba una película se la enviaba al siguiente, y éste al siguiente, y nunca falló ni una sesión.
Ni que decir tiene que la mayoría de las películas servían básicamente para el coloquio que sobre lo que ellas suscitaban se desarrollaba después, en una época en que todo bullía, con la esperanza de un futuro, ya apartado y olvidado el franquismo, socialmente mucho mejor.
En este sentido, tras la visión posterior ayer de “Montaña” (una de las películas clandestinas de “El Volti”, sobre la reunión de intelectuales en Montserrat de 1970, en protesta por el juicio de Burgos), “Un libro es un arma” (sobre los atentados ultras a librerías, realizada por la Cooperativa de Cinema Alternatiu -Josep Miquel Martí Rom-), “Manifestacions a Barcelona 1 i 8 de febrer de 1976” (del Grup de producció, en el que estaba el cineasta nacido y que vivía en Castellar del Vallés Pere Joan Ventura, también homenajeado en la sesión) y “O todos o ninguno” (del Colectivo de Cine de Clase, sobre la huelga de la Forsa), sólo con ver los temas que trataban, podía uno sacar una idea del tipo de coloquios que podían llegar a fomentar.
Martí Rom explicó al final de su intervención que la experiencia de la Central del Curt se acabó básicamente por dos motivos. Uno fue que el material de 16mm, con la primera aparición del vídeo, fue dejándose de fabricar y correspondientemente más caro, y otra que ya con el sistema de partidos y las elecciones restauradas y en funcionamiento, los ayuntamientos y otras instituciones políticas fueron cooptando a los activistas de las asociaciones de vecinos y similares, y también a los que, voluntariamente, se esforzaban en organizaciones como los cine clubs. Joan Martí remató mostrando a su vez su perplejidad, ante la sonrisa del auditorio, al explicar que el último año, las cosas políticamente muy cambiadas, decidieron legalizarse y constituirse en cooperativa. Con lo bien que habían funcionado en la ilegalidad, a la que se legalizaron (pagando a un notario las poco más de 2.000 pesetas que tenían en la caja), la Central del Curt ya dejó de ir bien.
Tras la proyección, los propios representantes de la Central del Curt bajaban los ojos algo avergonzados del palizón a que se había sometido al público asistente, especialmente con la última, más larga que las anteriores y que por su colocación acabó bien tarde, así como por sus defectos de realización, que no importaban tanto a sus autores -Mariano Lisa y, sobre todo, Helena Lumbreras- como el sacar a la fuerza obrera en bruto de protagonistas.
Esta misma película, y esto son reflexiones que compartí con bastantes a su finalización, vista hoy, supone en quienes la contemplen una amargura grande, por en qué ha devenido todo el fervor que trasmitía, esa idea de un futuro con una clase obrera victoriosa en una sociedad más justa. Joaquín Jordá, más sabio, cuando realizó su “Numax presenta”, una película sobre la ocupación por sus obreros de una fábrica, supo acabarla con el baile de todos los participantes -cineastas y huelguistas- en el film. Ellos, y sobre todo Jordá, sabían que no había nada que hacer, que la cosa estaba perdida y bien perdida.
(Quien quiera saber más detalles sobre la Central del Curt puede acudir a este enlace: https://martirom.cat/08-central-del-curt-cooperativa-cinema-alternatiu/
L'entrada Homenatge a la Central del Curt, distribuïdora de cinema alternatiu i antifranquista ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Una frase que em va travessar bastant durant els meus dies a Cracòvia va ser aquesta: La vida només es pot viure si mires cap endavant però només es pot entendre si mires cap endarrere.
La frase la pronunciava un personatge de Memories of a Snail, d’Adam Taylor. La pel•lícula que obria el festival Etiuda&Anima de Cracòvia. Jo vaig mirar enrere i vaig pensar en tot el que m’havia portat fins allà. Era una situació del tot irreal per a mi. Estaria una setmana a una ciutat estrangera, desconeguda, treballant com a jurat pel festival. En molts moments vaig dubtar quan em presentava. Vaig decidir presentar-me com a “Jurat” i, si algú em preguntava de més, li explicava qui era. Ho vaig acabar fent vàries vegades.
El meu padrí dins el festival, si és que aquesta figura existeix, va ser en Konrad Glabek, coordinador de la secció “Etiuda” del festival i coordinador dels convidats. Jo, que mai havia creuat l’antic teló d’acer, m’esperava, d’un polonès productor i organitzador de festivals, una cosa molt més freda, distant i formal. Em vaig trobar amb un home amable, encantador, familiar i amb la sang més calenta que molta gent de la mediterrània. Tot sense restar-li un àtom de professionalitat.
Els primers dies tot m’era aliè d’una manera emocionant, però aliè, tot era líquid, els convidats del festival no sabíem ben bé on seure a l’hora de dinar al restaurant. És maco com, a poc a poc, tot es col·loca al seu lloc i, inclús, en una experiència tan extraordinària com aquesta s’acaben creant hàbits i rutines. La primera de les rutines, el recipient de tot aquest líquid d’il·lusions que jo portava a sobre, era la d’acudir al cinema Agrafka cada tarda, per veure els curtmetratges que hauríem de premiar.
Aquella primera tarda de projeccions, el dia 15 d’Octubre, en Konrad em va presentar a la Magdalena Nowaczyk. Jo estava assegut a les butaques del cinema Agrafka i ella dempeus, em va donar la mà. Tenia una encaixada de mans agraïda, forta, recta, d’aquestes que repetiries. La Magdalena era la meva companya de Jurat, entre els dos hauríem de repartir el Premi de la FICC i una menció especial. Eren 25 pel·lícules i només podríem premiar-ne dues. Vaig pensar que m’hauria de portar bé amb la Magdalena per evitar-me maldecaps.
La primera sessió va entrar dins de les meves expectatives, diria que no les va superar, però les va assolir. Eren curtmetratges de molta qualitat, de temàtiques variades, em va fer il·lusió veure pel·lícules de prodecències diverses: Mèxic, Alemanya, Polònia, República Txeca, Líban, Corea… D’entre les cinc primeres pel·lícules que vam veure em va impactar molt positivament el curt “You River” d’Izabela Zubrycka. Un film que desafiava la narrativa tradicional per explicar la història d’un riu a través d’imatges impactants, en blanc i negre, amb el riu com a protagonista. El riu esdevenia un banquet per una bèstia assedegada, un escenari per una orquestra de carrer, un lloc de pas per un ramat de vaques… Tot fluïa pel seu cabal. I les imatges amb el so eren, en si mateixes, interessants, sense la necessitat d’un fil narratiu fort.
Durant els descansos la Magdalena, que treballava allà al Cinema Agrafka, em va convidar a veure els secrets del recinte. La recepció tenia un cubicle al centre, on es posava una recepcionista, era maca i es deia Nikola, tot i que per mi feia cara de Pam Beesly. La sala estava empaperada amb pòsters de pel·lícules i feia que et sentissis benvingut. Allò, per la Magdalena devia ser com el seu Cinema Paradiso, s’hi organitzava el cineclub. D’aquí poc començaria un cicle de pel·lícules de Wim Wenders que vaig lamentar haver de perdre’m.
Vaig tenir una molt bona primera impressió de la Magdalena, i mentiria si no digués que gran part va ser degut a l’encaixada de mans.
La segona projecció va ser encara més impactant que la primera, sobretot gràcies al curt que va robar-nos el cor tant a la Magdalena com a mi: Coldness. Un western ambientat a la frontera polonesa amb Bielorrussia. Un treballador d’una fàbrica, obligat a cuidar el seu pare moribund es topa amb un fugitiu que travessa la frontera a la recerca d’un lloc millor. La col·lisió entre els seus dos mons és molt violenta en un inici, però la història es torna en un relat sobre la humanitat, els dilemes morals, la soledat i l’empatia.
Els següents dies pertanyen a una espècie de rutina de campament on tots ja sabíem on seure per dinar, quina butaca era la nostra al cinema i quin sabor de Pierogi ens agradava més. A la taula del restaurant vaig trobar un soci magnífic, en Joni Männistö: director, animador i il·lustrador finlandès. L’atzar va insistir a fer que ens trobéssim constantment en totes les activitats del festival i nosaltres ens vam encarregar d’entendre el sentit de l’humor del altre i mantenir-nos junts. Gràcies a ell també vaig poder gaudir molt de l’altra meitat del festival, que en un principi m’era més aliena: la secció Anima. El Festival Etiuda&Anima havia nascut feia 32 anys com un festival que projectava curtmetratges d’estudiants (Etiuda) però aviat va incorporar la secció d’animació a la seva programació. Una decisió que probablement se celebrés molt, perquè actualment el festival és una referència internacional pel que fa a l’animació. Aquest any animadors de talla mundial hi participaven: Lea Vidakovic, Nuno Beato o Peter Lord entre molts altres.
Després de la darrera projecció la Magdalena i jo havíem de posar les cartes sobre la taula i enviar a en Konrad el nostre veredicte abans de les 23:00. La Magdalena, amb la que ja havíem compartit alguna conversa més durant aquells dies, a molt bon criteri va decidir que la seu de la nostra deliberació seria un antic bar de poetes i músics. Vam seure en una taula petita, a la llum d’una làmpada, em va convidar a una xocolata calenta i vam demanar unes cerveses. Vaig treure les meves notes, preses amb la millor cal·ligrafia que vaig poder fer a les fosques, semblaven de la mà del Joker de Joaquin Phoenix, per defensar les meves postures.
A part de Coldness va haver-hi altres curts que em van impactar i vaig gaudir molt. Però no va ser fins a les darreres projeccions que vaig tenir dubtes seriosos a l’hora de quin escollir com al meu cavall guanyador. El premi Quijote de la Federació Internacional de Cineclubs se’l va acabar emportant, com portava dies pensant que pasaria, la Lena Jaworska per “Coldness”.
La deliberació va desembocar en una conversa sobre l’art i la vida a l’alçada de tots aquells poetes polonesos morts que algun dia haurien ensopegat amb la taula en què ens asseiem.
L'entrada Crònica Jurat FICC al Festival EtudiaAnima a Polònia ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
NOMINATION FOR FICC JURY LA HABANA (CUBA) 2025
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en festivals d’arreu del món com a jurat.
46 FESTIVAL INTERNACIONAL DEL NUEVO CINE LATINOAMERICANO LA HABANA
4 al 14 de desembre de 2025. La Habana – Cuba
Deadline: 7 de novembre
Condicions:
1. La invitació cobreix: Hotel en una habitació individual i àpats, transfers entre l’aeroport i l’hotel.
2. Idioma de treball: Espanyol
3. Data d’arribada: 3 o 4/12
4. Data de partida: 13/12
No es cobreixen despeses del viatge.
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
El festival acreditarà al jurat FICC per tenir accés lliure a totes les projeccions.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, ens ho heu de comunicar responent aquest mail i omplir aquest formulari
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional a La Habana 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
En una petita illa grega, la Sophie està a punt de casar-se i somia amb descobrir qui és el seu pare perquè l’acompanyi a l’altar. El problema és que la seva mare, la Donna, mai no li ha revelat la veritat. Quan la Sophie troba l’antic diari de la seva mare, decideix convidar tres homes del passat de la Donna, convençuda que un d’ells és el seu pare. La inesperada trobada farà aflorar records, secrets i emocions que canviaran la vida de tots per sempre. Tot plegat, explicat a través de les cançons més emblemàtiques d’ABBA, en un musical ple d’humor, tendresa i molta música.
Els preus com sempre són 10 euros entrada general, 7 discapacitats, familia nombrosa, monoparental o jubilats i socis gratuït.
Pots venir a veure aquesta meravellos obra el 8, 15 i 29 de novembre a les 20:00h i el 9, 16 i 30 de novembre a les 18:00h.
Pots aconseguir la teva entrada en aquest link: https://www.eventbrite.com/cc/mamma-mia-4711863
La Festa Major arriba fins a les 64 caselles dels taulers, perquè els escacs van afegir-se als esdeveniments més destacats, ocupant tot un carrer del nostre barri. Va passar aquest diumenge 12 d’octubre, quan L’Espiga acollí la 5ª edició del seu Open Infantil Festa Major de Les Corts, amb una massiva assistència de 94 joves promeses que van omplir totes les places disponibles per jugar aquest torneig de 7 rondes a ritme ràpid, que s’ha anat convertint en una referència ineludible pels petits jugadors i jugadores catalans (a partir de sub-8).
Tal es l’interès que ja no participen només joves del nostre barri o del conjunt de Barcelona, sinó també de molts altres punts de la geografia metropolitana (Badalona, Sant Boi i Cornellà, van enviar nodrides delegacions), i de localitats més llunyanes, com Igualada. Fins i tot, enguany el torneig ha comptat amb el seu primer participant internacional, el jove francès Timéo Lefebvre, arribat des del club Saint Jean Pla de Corts, de la localitat del mateix nom a la Catalunya Nord.
Durant tot un matí els nens es concentren completament en les seves partides, per admiració dels pares que els acompanyen, produint-se moments de silenci aclaparador, malgrat les prop de dues-centes persones que omplien el carrer Joan Gamper. La meteorologia finalment es va aliar amb els participants i la pluja no va fer acte de presència, donant la màxima brillantor a l’esdeveniment, observat també per molts passejants curiosos.
El torneig atorga premis (trofeu i entrades al Museu del Barça) als tres primers classificats en cada tram d’edat per als més petits (sub-8, sub-10 i sub-12) i en la categoria general per a qualsevol d’ells i també per als sub-14 que aconsegueixin assolir les tres primeres posicions d’aquesta aferrissada competició. Aquest cop la sensació del torneig va ser el petit Patrick Milla, del Cornellà, que amb menys de vuit anys, va quedar 3er. absolut del torneig, amb 6 victòries i una sola derrota, davant el campió, Ruslan Font Sharapa, del Peón Negro, que va fer mig punt més (6,5), cedint només unes taules.
Molt destacable també el paper de dos jugadors locals del nostre club menors de deu anys: Brais Ubeira (n. 2016), que ja va pel seu 4t curs a l’Espiga, i el coreà Juho Park (n. 2015), que acaba de fer-se soci aquest mes. Tots dos van ocupar el 2n i el 3er lloc a la categoria sub-10. Tant el Brais com el Juho són alumnes del nostre soci Guillem Mut, alma mater del torneig i dels escacs infantils a L’Espiga, juntament amb el veterà Enric Gibert, impecable arquitecte de la logística del torneig. La tasca de tots dos —vocacional i al mateix temps d’una alta professionalitat i qualitat— va resultar fonamental. Molts d’altres jugadors van participar en la complexa operativa durant tota la jornada, que també va tenir una destacada vessant cultural amb la presència de l’Editorial Diëresis, encapçalada, pel també soci José Ángel Martos, que publica des de Les Corts llibres d’escacs per a totes les edats.
Els espiguencs preparen ja noves iniciatives i, per suposat, la 6ª edició d’un torneig dedicat a fomentar les qualitats intel·lectuals i d’hàbits dels més joves.
La guanyadora del Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors el dia 7 d’octubre a la Filmoteca de Catalunya.
Segundo premio, dirigida per l’Isaki Lacuesta i el Pol Rodríguez, va ser la candidata oficial d’Espanya als Oscar a Millor Pel·lícula Internacional d’aquest any. El film se centra en l’evolució de la banda, Los Planetas, icona del rock indie dels noranta, des d’una perspectiva més mítica que factual. Amb uns narradors molt sui generis i un relat fragmentari, la pel·lícula transforma les cançons de la banda en una biografia col·lectiva.
El conflicte intern del grup —drogues, egos, ruptures i el comiat de la baixista May— es combina amb l’ascens musical i la creació del disc Una semana en el motor de un autobús. La posada en escena de Takuro Takeuchi aporta un to brut i vibrant entre Granada i Nova York.
La forma fílmica capta l’esperit contradictori, intens i llegendari de Los Planetas, alhora que planteja nous reptes als espectadors. Segundo premio és una obra arriscada que celebra la grandesa i les ombres d’un grup llegendari.
L'entrada “Segundo premio”, premi Nunes a la millor pel·lícula catalana ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Preàmbul
El moviment cineclubista s’ha caracteritzat sempre per la defensa dels valors de la cultura de la pau i dels drets humans. Ja el 1987, la Carta de Tabor sobre els drets del públic afirmava que “el dret a l’art, a l’enriquiment cultural i a la capacitat de comunicació —font de tota mutació cultural i social— és un dret inalienable, i la garantia d’una veritable comprensió entre els pobles, l’única via per evitar les guerres”.
Des d’aquest llegat, la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) alça la veu.
Situació del poble palestí
La situació d’injustícia i repressió que pateix el poble palestí s’arrossega des de la Nakba de 1948 i s’ha agreujat amb els nombrosos incompliments de les resolucions de les Nacions Unides i la manca de garanties jurídiques. El resultat és una vulneració sistemàtica dels drets humans que avui arriba a una fase de violència i destrucció sense precedents.
El poble palestí continua sent assetjat per una ofensiva d’una crueltat inacceptable: denunciem l’actual operació de caràcter genocida perpetrada pel Govern d’Israel contra la població civil de Gaza i condemnem la destrucció sistemàtica d’infraestructures essencials, incloent-hi hospitals i escoles, així com l’impediment de l’arribada d’ajuda humanitària, que ha provocat fam i una mortalitat massives.
Segons xifres oficials, més de 63.000 persones han mort a causa de la guerra a Gaza, entre les quals hi ha milers d’infants, treballadors sanitaris, personal de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina, acadèmics i periodistes.
Alhora, denunciem el patiment continuat de la població palestina de Cisjordània, objecte d’incursions militars i agressions de colons, que agreugen la vulneració dels drets humans i la impunitat.
Avui, la població palestina és víctima de crims de guerra i d’una crisi humanitària d’una magnitud brutal, comesos davant la mirada còmplice d’organismes internacionals i d’estats que callen.
Llibertat d’informació i periodisme
Considerem igualment greu i intolerable l’assassinat de periodistes i treballadors de mitjans de comunicació, que posa en perill el dret fonamental a la llibertat d’informació i intenta silenciar la veu dels qui expliquen al món què passa a Gaza i Cisjordània.
Atacar la premsa és atacar la possibilitat que la ciutadania internacional conegui el fets. És, per tant, un crim contra la democràcia i els drets humans universals. També denunciem la prohibició que impedeix als professionals accedir lliurement als territoris ocupats per exercir la seva feina.
Compromís des del cineclubisme
Des del sector cultural, cineclubista i associacionista, reafirmem el nostre suport al cinema palestí i a tots els cineastes que, malgrat una realitat tan dura, documenten i reflecteixen el que viu el seu poble.
A Catalunya, un exemple d’aquest treball es pot veure cada any a la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani, organitzada per l’ONG Sodepau, col·laboradora habitual de la FCC.
El cinema és memòria, testimoni i eina de transformació; defensar-lo és defensar la vida i la dignitat. Des del cineclubisme ens comprometem a no difondre discursos d’odi, a promoure els valors de la cultura de la pau i la defensa dels drets humans a través de les nostres programacions, alhora que ens proposem donar a conèixer el cinema palestí i promoure la difusió de totes aquelles produccions i iniciatives que denunciïn la situació d’aquest poble.
Demandes
En coherència amb els principis de la cultura de la pau i del dret internacional humanitari, exigim:
1. L’alto el foc permanent a tota la zona, amb la fi immediata dels bombardejos i l’assetjament a la població palestina, i la retirada de l’exèrcit israelià de les franges de Gaza i Cisjordània.
2. El respecte estricte del dret internacional humanitari i protecció efectiva de la població civil, el personal sanitari, els periodistes, el personal humanitari i les infraestructures essencials.
3. L’obertura total i sostinguda de tots els passos fronterers per garantir l’entrada massiva d’ajuda humanitària, assegurar subministraments bàsics (aigua, aliments, medicaments, energia) i facilitar evacuacions mèdiques i la protecció de les persones vulnerables.
4. La fi del comerç d’armes amb Israel i de tota cooperació militar i de seguretat que pugui contribuir a la violació de drets humans, posant punt final a les relacions armamentístiques que el Govern espanyol i els governs europeus mantenen amb Israel.
5. El reconeixement del dret del poble palestí a crear el seu propi Estat, en el marc d’una solució de dos estats que garanteixi una pau justa i duradora, posant fi a l’ocupació il·legal dels territoris palestins i assegurant el respecte mutu entre els pobles.
6. La igualtat de drets per a tota la ciutadania d’Israel, independentment de la seva religió o origen.
7. La finalització de les detencions il·legals i sense garanties jurídiques per part de l’Estat d’Israel i la investigació i l’enjudiciament dels crims comesos a Palestina.
8. El respecte al dret de la població d’arreu del món a manifestar-se pacíficament i a expressar la seva opinió lliurement.
Reivindiquem la defensa de la vida i el respecte als drets humans, convençuts que el cinema ens ha ensenyat que comprendre l’altre és el primer pas per transformar la realitat. Avui, des de la cultura, diem prou i exigim accions concretes que posin fi al patiment del poble palestí i obrin el camí cap a una pau justa i duradora.
Crida a l’adhesió
Animem els cineclubs a adherir-se a aquest manifest enviant un correu electrònic a fcc@federaciocatalanadecineclubs.cat, amb el nom de l’entitat i les dades de contacte.
Signen el manifest:
Federació Catalana de Cineclubs
Cineclub Utopia de Sant Just Desvern
Cineclub Geganters de Tavertet
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Cineclub Associació d’Enginyers de Barcelona
Club Cinema Castellar del Vallès
Cineclub Cisco Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda
Cinemaclub 39 escalons de Manacor
Cineclub Associació Cultural de Granollers
Cineclub Bigues i Riells
Cineclub Sabadell
Cineclub Akira de Sant Pol de Mar
Cineclub ACTE Cambrils
Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes
Cineclub Sant Esteve de Palautordera
Cineclub Vic
Cineclub La Garriga
Cineclub Adler de Lloret de Mar
Cineclub Casino de Sant Andreu de la Barca
Cineclub Manresa
Cineclub Espai de cinema Sant Jaume de Premià de Dalt
Cineclub Diòptria de Figueres
Cineclub Vilafranca
Cineclub de les Valls d’Andorra
L'entrada Manifest de la Federació Catalana de Cineclubs per la defensa dels drets humans i la fi del genocidi contra el poble palestí ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El jurat va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
Visuals és un projecte que es va iniciar l’any 2008. En aquell moment, l’Ajuntament de Manresa i Cineclub Manresa van iniciar una col·laboració per donar impuls a la creació audiovisual de la ciutat. Des de llavors, cada any, es fa l’encàrrec a diferents creadors del territori amb la finalitat d’elaborar les seves propostes creatives.
El projecte aposta per la creació audiovisual, però també a llarg termini per la consolidació d’una xarxa de professionals locals, que poc a poc puguin configurar una incipient indústria audiovisual a la ciutat i la comarca.
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Premi Nunes 2025 al millor fet cineclubista. “Visuals” del Cineclub Manresa ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Com cada any, aprofitant la Setmana del Cineclubisme, s’atorguen els Premis Nunes de la Federació Catalana de Cineclubs. El lliurament serà el dimarts 7 d’octubre a les 20h a la Filmoteca de Catalunya.
La guanyadora va ser “Segundo Premio” d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Aquest premi és escollit directament pels cineclubs federats. Recolliran el premi els dos realitzadors.
Des de l’any passat la Junta de la FCC reconeix una figura internacional relacionada amb el cinema d’autor. Perfils valents de persones que han aportat al nostre art i que han estat importants dins de l’univers cineclubista. Aquest any reconeixem a Marin Karmitz, productor i exhibidor que ha recorregut la història del cinema europeu, tant com a productor (per exemple) de Kieslowski o com a gerent del circuit de sales MK2. Recollirà personalment el premi i serà present a la projecció de “Tres colores: Azul”.
El Jurat dels Premis Nunes 2025 va estar conformat per: Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs; Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.; oana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
El Jurat va decidir que Martí Rom, destacada figura del cineclub de l’Associació d’Enginyers de Barcelona i un dels fundadors de la distribuïdora militant d’esquerres “La Central del Curt” a finals dels anys setanta era merescudíssim guanyador.
El jurat deixa constància a l’acte: “El jurat lliura el Premi Nunes Honorífic a la persona vinculada amb el cineclubisme a Martí Rom per la seva trajectòria de més de 50 anys vinculada al Cineclub Enginyers de Barcelona i posteriorment amb la pròpia Fedecaració Catalana de Cineclubs, aíxi com dinfondre el cinema alternatiu a través de Central del Curt i cuidar i vetllar pel llegat de cineastes marginals com Llorenç Soler, a més, de ser un combatiu escriptor defensor de la cultura cinematogràfica a través els seus llibres.”
El Jurat dels Premis Nunes va atorgar aquest premi que reconeix una fita singular en les activitats dels cineclubs federats. Es tracta de reconèixer la diversitat d’accions que organitzen els cineclubs més enllà de la seva important tasca de programació regular a territori. El Fet cineclubista premiat va ser per VISUALS del Cineclub Manresa.
El jurat deixa constància a l’acta: “El jurat lliura el Premi Nunes al millor fet cineclubista al Cineclub Manresa pel projecte Visuals, una iniciativa conjunta amb l’Ajuntament, que recolça a directors i creadors novells del Bages, pontenciant nous autors i autores de la comarca i difonent els seus treballs en les pròpies sessions de cineclub i acompanyant-los també en altres festivals i mostres.”
L'entrada Premis Nunes 2025 de la Federació Catalana de Cineclubs ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
El guanyador del premi Nunes a la persona especialment relacionada amb els cineclubs va ser gestor d’un cineclub per primer cop al Cineclub Ingenieros, el de l’Escola d’Enginyers de la Diagonal, del 1971 a 1975. Li acompanyava en Juan Manuel García Ferrer. No els va sortir gens malament: El seu equip va obtindre el Premi Sant Jordi al millor Cineclub el 1972, i el CCI va ser conegut en els cercles polítics i culturals del final del franquisme com un dels de més interessants programació (sobre tot de films prohibits) i documentació (dossiers dels cicles, fulls de mà i fins i tot un llibre el 1975 dedicat a l’obra d’en Pere Portabella).
Dos nois de cineclubs, en Joan Martí -del Cineclub Informe 35- i el nostre Martí Rom -CCI- van fundar el 1974 la Central del Curt, una distribuïdora alternativa (això volía dir sense lucre comercial, cap permís oficial i acords directes amb els realitzadors dels films distribuïts), que va donar a conèixer per cineclubs i altres centres de tota Espanya, fins el 1982, el que no es podia veure pels circuits comercials.
Unes poques de les pel·lícules que circulaven per la Central del Curt eren realitzades per la Cooperativa de Cinema Alternatiu, de la que ell formava part i para la que va fer films en 16mm com Un libro es un arma (1975), Can Serra. La objeción de conciencia en España (1975) i tres noticiaris alternatius, d’un primer projecte existent al país per substituir el malaurat NO-DO.
Poc després, la seva col·laboració com a escriptor cinematogràfic a revistes com Dirigido por i Cinema 2002 va centrar-se principalment en tot el que passava pels canals al marge dels cinemes comercials.
Quan en Joaquim Romaguera li va passar el 1981 el relleu del Cineclub Associació d’Enginyers, va encetar allà, amb en Juan Manuel Garcia Ferrer, una col·lecció prou excepcional de monografies anuals (llibre i documental) de personatges del nostre mon cultural, que va mantenir-se durant 28 anys. Només del camp fonamentalment cinematogràfic podem senyalar les dedicades a José Luis Guerin, Llorenç Soler, Miquel Porter Moix, Joaquim Jordà o Antoni Padrós. Però és que al marge d’aquest treball, pel seu compte va seguir documentant personalitats del nostre entorn en films com els que ja havia dedicat abans a Miró (1979) o Foix (1982), realitzant nous films sobre Miró (2002), el Picasso d’Horta (2004), Grau Garriga (2009) o d’altres sobre L’Escola del Tapis de Sant Cugat (2009) o les barraques de pedra seca (2006), perquè en Martí, a més de ser conegut com a divulgador del cinema alternatiu (el que li ha portat a escriure a publicacions estrangeres i a donar xerrades al Lincoln Center (2008) o a la Cinemateca Alemanya (2010), també ha fet un enorme esforç per donar a conèixer i valorar el nostre patrimoni de pedra seca, com també és un historiador especialista en Joan Miró o, de fet, en tots els que tenen relació amb Mont-roig del Camp. Però això ja és per altres pel·lícules…
Cineclub Ingenieros: del 1971 al 1975. Llibre “Portabella” (1975).
Cofundador, amb Joan Martí Valls, de la “Central del Curt” (distribuïdora alternativa de cinema, 1974-1982).
Realitzador amb la “Cooperativa de Cinema Alternatiu”: “Un libro es un arma” (1975), “Can Serra la objeción de conciencia en España” (1976) i “Noticiaris (La Marxa de la llibertat, La dona i El Born) (1976-1977).
Escriptor cinematogràfic especialitzat en el cinema marginal (Revistes “Cinema 2001” i “Dirigido por”).
Llibre, amb J.M. García Ferrer, “Pere Balañà: enginyer i cineasta” (1997).
Coautor, amb J.M. García Ferrer, de la sèrie editada pel Col·legi d’Enginyers de 28 títols (1981 a 2010) dedicats a personatges de la cultura catalana. Realitzador el documental corresponent a aquests llibres. Cal destacar, pel seu contingut cinematogràfic: “Leopoldo Pomés: mirar, mirar, mirar” (1994), “Llorenç Soler: dues o tres coses que…” (1996), “Miquel Porter Moix” (2000), “Joaquín Jordá” (2001), “Antoni Padrós” (2004) i “Julieta Serrano” (2007).
Altres documentals: “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979), “Foix, investigador en poesia” (1982), “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), “Horta: recapte picassiana” (2004), Barraques de pedra seca” (2006), “Sant Cugat i l’Escola Catalan del Tapís” (2009) i “Josep Grau-Garriga” (2009).
Nova York: presentació al Lincoln Center del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (8 al 12 de maig de 2008).
Berlín: presentació a la Deutsche Kinemathek del cicle “Clandestí: Forbidden catalan cinema under Franco” (11 de juny de 2010).
Llibre “La perspectiva infinita (més enllà del cinema)” (2024)
Pere Aznar (Cineclub Bigues i Riells) com a representant de la Junta de la Federació Catalana de Cineclubs.
Sergi Calle (Cineclub Vic), guanyador de l’anterior edició del Premi Jose Maria Nunes al Millor Fet Cineclubista.
Joana Raja, ex- programadora de la Filmoteca de Catalunya.
L'entrada Martí Rom, Premi Nunes 2025 com a persona rellevant del Cineclubisme a Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Aquesta és una convocatòria per a tots els cineclubs federats a la FCC
La Federació Internacional de Cineclubs, conjuntament amb la Federació Catalana de Cineclubs organitza a Catalunya el Premi Quijote del cineclubisme internacional. L’únic festival a Catalunya i a Espanya que disposa d’aquest jurat és el Festival de Cinema Independent de Barcelona L’Alternativa.
Condicions:
· Les activitats del jurat tindran lloc del 13 al 23 de novembre 2025
· El jurat està composat per tres persones. Dos cineclubistes internacionals i un membre d’un cineclub català
· L’idioma del jurat serà l’anglès i el castellà
· Heu de respondre abans del 18 de setembre
També s’ha de tenir en compte:
· El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv.
· Els membres del jurat han d’escriure un article en català i anglès o francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
· Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
· Heu de contestar a aquest correu i omplir un formulari per poder optar: http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/forms/juratficc
· Qualsevol dubte podeu escriure a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat
L'entrada Convocatòria Jurat Premi Don Quijote – Festival L’Alternativa – del 13 al 23 de novembre de 2025 ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
FICC JURIES 2025 ETIUDA&ANIMA
14/10/2025 to 19/10/2025
Cracòvia, Polònia
Deadline per rebre candidatures: 17 de setembre
Estimats membres de la FCC,
El Premi Don Quijote és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en festivals d’arreu del món com a jurat.
Data d’arribada: 14 d’octubre
Data de partida: 19 d’octubre
El jurat visionarà totes les pel·lícules seleccionades per al concurs internacional de pel·lícules d’estudiants (concurs Etiuda) i escollirà el guanyador del Premi Don Quixot FICC.
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari que trobareu aquí
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional al ETIUDA&ANIMA (Cracòvia, Polònia) ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
FICC JURIES 2025. QUEER Filmfest. Del 3 al 6 de novembre de 2025
Weiterstadt, Alemanya
Deadline per presentar candidatura: 23 de setembre de 2025
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
1. Llengua de treball – Anglès
2. Membres del jurat – 3
3. El festival pot cobrir 3 nits d’allotjament i àpats per a 3 persones i despeses de viatge dins d’Alemanya
4. Data d’arribada – 3 de novembre – Data de partida – 6 de novembre (Es pot parlar per estar més dies)
5. Lliurament de premis: 5 de novembre
6. Les pel·lícules estaran disponibles online per a la seva visualització prèvia. Es premiarà un curtmetratge i un llargmetratge.
7. https://www.queer-weiterstadt.de/wp/english-info/
Nota: Ser coneixedor de la historia del cinema queer serà d’ajuda pel treball com a jurat
El candidat que es presenta, adquireix el compromís d’assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv. Els membres del jurat han d’escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.
Els criteris que es seguiran a l’hora d’escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.
La candidatura s’enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.
si teniu algun dubte o esteu interessats en ser un dels membres del jurat, contesteu a aquest correu i ompliu el formulari que trobareu a
https://federaciocatalanacineclubs.cat/cineclubs/jurats-i-premis-cineclubistes/
L'entrada Convocatòria per anar de Jurat Internacional al QUEER Filmfest Weiterstadt, Alemanya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
Gran orgull per a L’Espiga de Les Corts!
El passat 2 d’agost, a la Festa Catalana dels Escacs i durant la Gala del Centenari de la Federació Catalana d’Escacs, el nostre equip B d’escacs va rebre la Copa de Campions de Catalunya de 1ª Divisió Provincial. 
A la imatge, d’esquerra a dreta: Carlos Vargas Dreschler, José Ángel Martos i Renzo Castro, jugadors de L’Espiga, juntament amb Guillem Cintas, directiu de la FCE.
Aquest reconeixement és fruit de l’esforç, la passió i la dedicació de tot l’equip i ens fa sentir immensament orgullosos de portar el nom de L’Espiga de Les Corts ben amunt dins el món dels escacs catalans.
Felicitats, campions!
La 12a edició de la Setmana del cineclubisme arriba amb una programació de pel·lícules que volen mostrar al públic de Barcelona el tarannà del moviment cineclubista com a espai viu de pensament, diàleg i comunitat i un lloc de trobada on apropar-se al món del cineclubisme català i internacional.
La Federació Catalana de Cineclubs ofereix una programació que va més enllà de la projecció, amb convidats, presentació de films i debats. Enguany lliurem el Premi Nunes Internacional al reconegut productor Marin Karmitz.
Una celebració de la mirada crítica, de la passió compartida i del compromís amb una cultura participativa. Una setmana per veure, escoltar i pensar el cinema des del col·lectiu.
Pel·lícula inaugural: THE ADDICTION (1995 – 82 minuts), d’Abel Ferrera + Lliurament dels Premis Nunes.
Pel·lícula proposada per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, directors de Segundo premio, Premi Nunes a la millor pel·lícula catalana de l’any.
Presentada per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez.
Premi Nunes internacional: TRES COLORES: AZUL (1993 – 98 minuts), de Krzysztof Kieślowski.
Presentada pel productor Marin Karmitz i un representat de la FCC.
Clàssic s. XXI: NOMADLAND (2010 – 108 minuts), de Chloe Zhao.
Presentada per Josep Maria Margalida i Mireia Fernández (Cineclub Cisco Mosenya) i un representant de la FCC.
Premi Don Quijote L’Alternativa: OASIS OF NOW (2023 – 90 minuts), de Chee Sum Chia.
Presentada per Lourdes Feixa, membre del jurat del Premi Don Quijote a L’Alternativa 2024, i un representant de la FCC.
Cineclubisme internacional: LA PERLA (1947 – 80 minuts) de Emilio “El Indio” Fernández.
Presentació enregistrada de Gabriel Rodríguez, de la Federació Mexicana de Cineclubs, i un representant de la FCC.
Carta Blanca al Premi Nunes Honorífic: Curtmetratges de Maris Putnins.
Presentada per Sefa Ponsatí, Premi Nunes Honorífic 2024, i un representant de la FCC.
L'entrada 12a SETMANA DEL CINECLUBISME 2025. 7 a 12 octubre a Filmoteca de Catalunya ha aparegut primer a Federació Catalana de Cineclubs.
